Silenci ens deia, escolteu el que us dic, escolteu la bufada.
Però havia tant de silenci espantat, covard, reprimit,
que ni el que ell deia malgrat dir-ho en un fort crit
tot i sent un cop i un altre repetit, el silenci ho ofegava.
Silenci, ens deia el vent, he viatjat per tot l’univers
i sols he trobat silenci, silenci davant la por,
plors ofegats pel silenci davant del dolor,
tot sense veu , tot esmorteït per un silenci pervers.
He vist als quatre cavalls negres trepitjar als desvalguts
però havia tant de silenci culpable, timid, poruc
que cap veu ha cridat més que el silenci i a dit: ja n'hi ha prou !
Per més que el vent bufant fort ens faci arribar el seu missatge de dol,
si la veu cridant amb força, fent un càntic a la llibertat a rés i ningú commou,
tindrem que estar en silenci per sempre, en silenci vergonyós, vençuts.
Josep Lleixà 11-01-2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario