Embogits, agafats de les mans fen rotllana,
fem un ball encegats al voltant de la flama,
d’aquella foguera que crema el passat,
el nostre passat, al cap del temps retrobat.
Esclafits de pedra foguera no deixen sentir l’anhel
de les paraules adreçades a la bruixa que m’ha enamorat.
Ballem, ens besem, posseïts fins ja tocar el cel.
Espurnes de color il·luminen la fosca nit del passat.
Flames bellugadisses em recorden el temps perdut.
Bruixa que enamora fes un sortilegi, dóna’m un beuratge
fes que el haver-te trobat no sigui un somni , i em donaré per vençut.
Irreverents amb la litúrgia del solstici d’estiu
ens endinsem mes i mes a la foguera del desig
i ens cremem, convertint-se la lava del volca en riu.
Fifo 12-06-2009
2 comentarios:
cafè sense cafeïna
caramel sense sucre
camí sense retorn
carrer sense sortida
cervesa sense alcohol
combat sense treva
espai sense fum
estatut sense finançament
expressat sense paraules
futur sense projecte
gent sense paraula
immigrant sense papers
informació sense rigor
iogurt sense greix
matrimoni sense amor
mirada sense expressió
nació sense estat
nit sense lluna
pa sense gluten
patró sense escrúpols
planta sense flors
sexe sense compromís
targeta sense saldo
treballador sense feina
viatge sense retorn.
Salut,a tu i a les companyes.
Publicar un comentario