Picaflor

Picaflor

El picaflor

prueba el nectar

de cada flor,

Nada calma 

su sed

No ha encontrado 

el amor

P.T.

Narda Garcia, poeta de Perú

Poema musicat de la gran poeta de Perú Narda Garcia, tot un luxe


https://www.youtube.com/watch?v=mY9F-jyWH4c

Hambre - fam (La Isla Negra)

Paul Celan -“Poesía: lo fatalmente único del lenguaje”

Peter Schütt

Alemania - 1939

hambre

A veces tengo

hambre

nada más que

de una palabra amable 

–

una palabra contra el frío,

contra el miedo,

una sola palabra

para calentarme

y para respirar,

una palabra sin peso de plomo,

cargada solamente

con un grano de paz

para que no eche enseguida a volar.

Traducción Germain Droogenbroodt –

Rafael Carcelén

A vegades tinc

fam

res més que

d'una paraula amable -

una paraula contra el fred,

contra la por,

una sola paraula

per escalfar-me

i per respirar,

una paraula sense pes de plom,

carregada només

amb un gra de pau,

perquè el pes sigui lleuger

i no porti pressa a volar.

Poemas de Dariela Torres

Dariela Torres es una de las jóvenes voces poéticas de Honduras que comienzan a poblar nuestro imaginario literario con enorme potencia en el primer paso. Nació el 30 de octubre de 1995 en Tegucigalpa, Honduras. Estudia Letras, con orientación en Literatura, en la Universidad Nacional Autónoma de Honduras (UNAH). La calidad de su trabajo, profundamente reflexivo y lírico, no se reduce a la narración de la vivencia personal, señala otros espacios, otros ámbitos donde el dolor se afinca y amenaza con devorarlo todo.

Para Poetas del Grado Cero, es una verdadera alegría compartir esta muestra de las nuevas voces de la poesía hondureña.

LA DANZA DULCE

La danza dulce del dolor de querer

la despedida amarga larga tan larga y ese morir en un verso para amar en el otro. ¿Recuerdas? Tegucigalpa es el rostro triste de un payaso que por las madrugadas carga con las pesadillas de la infancia. Aquí no hay barcos amarillos jamás los construimos.

Traigo una risa de antaño que me recuerda la imposibilidad de nuestros sueños aún no he podido arrancarme la locura de los ojos ni extraer todas las flores de mi pecho.

El jardín de la infancia el dolor mordaz violando la inocencia de mis dedos ¿Dónde está el barco amarillo que jamás construimos? Contigo regresé al jardín regresó mi inocencia robada tus besos en mi frente borraron los recuerdos del mañana Pero te vas sobre ese barco que jamás construimos y con tu adiós regresa la danza dulce del dolor de querer.

Poeta

Poeta

En el duro yunque de  la indiferencia poética,

tu estás forjando el hierro candente de la palabra no dicha,

golpeando fuerte, haciendo brillar luces de colores,

y sones de rima y métrica de gran belleza,

que hacen que el fuego purificador,

se convierta en sublime poesía,

Poeta golpea fuerte, fuerte, 

golpea la conciencia adormecida.

Golpea pero, no te quemes en el amor,

como Vulcano hizo con Venus en su día.

Poeta golpea fuerte, fuerte,

golpea la conciencia adormecida.

Fifo - Josep Lleixà 16-05-2017

15 anys de caramelles a la Torre

15 anys de caramelles a la Torre

A la Torre es canten Caramelles des de principis de segle gràcies a diverses agrupacions corals que, sota el nom de "La Veu del Poble" han mantingut la tradició al llarg dels anys. Hi va haver un buit durant la guerra civil i des del 1962 al 2002. Des d'aquesta data cada any el diumenge de Pasqua un grup de Caramellaires creat a iniciativa de la Confraria de la Creu-Armats de Torredembarra surt, novament, a cantar pels carrers de la vila.

Doncs enguany  2017 , celebrarem els quinze anys d'aquesta nova etapa, en la qual he tingut la sort i privilegi de participar des de l'any 2007. Onze anys de cantaire al Grup de Caramelles dels Armats de la Torre.

Un dels motius que m'ha fet arrelar a Torredembarra  i sentir-me com a casa, ha sigut el haver gaudit de l'amistat dels cantaires d’aquest grup.

Per diferents motius, m'he sentit a gust en el si d'aquesta Entitat. Per mi, el principal, son les ganes de recerca i recuperació d'antigues cançons, cantades el diumenge de Pasqua pels carrers de la Vila, que han tingut i tenen els Directors, que suposa “Recuperar”  i mantenir velles, i belles tradicions.

El Armats de la Torre amb els seus passos i desfilades bellíssimes , posen l'emoció que s'endinsa als cors de creients i m'atreviria a dir, que també dels no creients, però amants de la tradició. 

Naltros som naltros ..... som una colla sense solta ni volta .....

som els cantaires de  les Caramelles de la Torre i som els encarregats el diumenge de Pasqua de Resurrecció , amb cançons , anunciar  i fer participar als Vilatans de la joia del miracle de la resurrecció.

    La primera cantada. ja és una tradició dedicar-la a la Verge de Montserrat a l’altar que té en la Parròquia de Sant Pere.

Té la nostra terra la muntanya que l’enveja tot el món que és Montserrat.......

Finalitzat l'acte religiós comencem el recorregut pel poble, a la plaça e l’església.

Amb el cant de caramelles os venim a saludar......

Oh noies de la Torre , les que d'amor viviu, si us plauen cants de festa.....

Aquestes i altres cançons que escull el Director, son les que oferim al públic que cada anys ens acompanya.

Sempre arriben tard, sempre esbufegant, clar ,venen de lluny , són el Quimet i el Blas Girol.....

bon reforç, sempre fidels a la Colla i a la cantada.  Benvinguts manos.

  

 I comencem el recorregut.  Cant de Joia !!! 

Rostre gentil nineta  aixerida , surt ha escoltar.........

Si la mare era puntaire el meu pare pescador.........

Ja sentim la flaira del estofat de pop. El director dirigeix la Cantada i ens encamina cap el carrer Freginal.Fem diferents parades però unes ja son tradicionals,  Freginal cantonada Baixada Sant Antoni. Els amics de Cal Farreny Agràs ens esperem i també els porrons amb mistela , vi dolç i alguna cosa mes..... 

La Baixada de Sant Antoni ja la fem mes lleuguera :

Barqueta de blanques ales tu que vas volant volant.......................

Quan canten les orenetes....  com belluga la xalana no s'atura no està quieta si no fos......

 Ai els porrons. !!! Tot sigui per la tradició.

 Entre parada i parada mai deixem de cantar:

Naltros som naltros ..... som una colla sense solta ni volta, la saragata mai s'ha d’acabar,  acabar. I ens comprarem una guitarrona i el que no balli el farem ballar...........

 Plaça de la Font, Carrer Antoni Roig, i unes parades per cantar i saludar a uns bons amics.

 Uns amics de la Pastisseria del carrer Nou ens endolcen la vida amb pastissos meravellosos, la cançó que els oferim parla d'això de dolçor.

      Ens durà Pascua Florida el matí ple de dolçor, amb un tast de goig de vida.......................

Avancem unes quantes cases, ja ens esperen al balcó. Aquí les cançons agafen un  aire mes mariner.

      

Fresc llebeig i mar bonança,  bona pesca ens enviden, Pescadors !!...........

El mar es bo, el mar es blau,..... vell pescador se’n va anar a viure mol lluny del seu mar....

Cantem les alegres cançons marineres, alegres i tristes anem a cantar......

Aquí es on s’escapoleixen, el Blas i el Quimet, potser van ajudar a cuinar “el pop amb patates”      Moltes emocions  per un dia, l'any que ve tornaran, segur.

 

Naltros som naltros ..... som una colla sense solta ni volta, la saragat mai s'ha dacabar,  acabar. I ens comprarem una guitarrona i el que no balli el farem ballar..............

Jo conec una noia del Trempolí si, si, si ........

   

Ara, les últimes caramelles a Clarà. Allí es on ho donem tot. Veus potent. Tenim que anar a fer el dinar de germanor, que com cada any es un estofat  de pop amb patates . Cuinat pel pare d'un Armat i Caramellaire.

Tristor perquè fins dintre d'un any no hi hauran Caramelles. Alegres, satisfets, perquè hem anunciat i compartit l'esclat d'alegria d'un dia únic: Diumenge de Pasqua.

   

Muntanyes del Canigó fresques sou i regalades. Sobre tot ara l'estiu. Que les aigües son gelades. Sis mesos m'hi som estat, sense veure persona nada, si no un trist rossinyolet que en eixint del riu  del riu cantava.............

  

  Aquí amb algú li cau la llagrimeta. És de sentiment?  O del cigaló de sobretaula?

 Vinga fins l'any que ve.

(Un caramellaire. No diré nom ,es creu poeta, aprofita la confusió per omplir la carmanyola de pop en patates. Això ja és un clàssic de cada any)

Naltros som naltros ,naltros naltros........  i valtros

Fifo - Josep Lleixà   Setmana Santa del any 2017    

Poetes a la carta

El dimecres 19 d'Abril a les 19 hores a la llibreria 

El Drac Blau (Torredembarra)

Esclat de Poesia

Mónica Socias Güell i Josep Lleixà Fernández

Presenten:

Poetes a la carta 

a petició del públic, una selecció de poemes dels següents poetes:

1.- Joan Maragall                            10.- Maria-Merçe Marsal

2.- Miguel Hernandez                     11.- Rosa Laveroni

3.- Salvador Espriu                         12.- Joan Vinyoli

4.- Miquel Martí Pol                       13.- Rafael Alberti

5.- VicentAndrés Estellés                14.- Marius Torres

6.- Pablo Neruda                             15.- Nicolás Guillen

7.- Joan Margarit                            16.- Antonio Machado

8.- Octavio Paz

9.- Juan Salvat Papasseit