EL
DE DOS ESQUENES
(El de dos espaldas) del llibre "Elegir ser mortal" de Osvaldo Raúl Burgos
Expliquen
que l'Inici va entrar al cos sense límits de l'Aurora, respirant en
la seva boca els noms que un cop serien sagrats, i que per un temps
imprevisible -segons, anys, potser mil·lennis- van ser Un. El de
dues esquenes, la primera forma indeslligable del Jo plural. Avançant
sense temors en Ella, Ell va arribar per fi a les fonts del plaer, a
la vibració inextingible, a l'harmonia fins allà desconeguda del
gaudi. Llavors, emparada en la infinita pau de la seva despulla,
l'Aurora va concebre la Llum. I el món va ser.
Expliquen
els que així expliquen, que només alguns déus -els més vells, els
ancestrals- van veure aquest primer dia. I que meravellats pel blanc
inaudit d'aquesta indescriptible claredat, van ordenar als seus fills
i als fills dels seus fills repetir, actuar, recompondre
indefinidament aquella escena.
Des
de llavors, és a dir, des sempre- el cos de la dona és un temple. I
cada vegada que elles entren a la mar amb els seus vestits blancs, el
ritu del Jo plural recomença. A la infinita pau de la seva panteix
sense límits, les aigües sacralitzen els noms impronunciables del
desig.
I
encara que únicament els més vells dels déus -i potser els seus
fills iniciats- siguin capaços de veure-ho; a la promesa
de llum que cadascuna d'elles actua, el món està sempre per fer-se,
la vida no pot més que començar.
Osvaldo
Raúl Burgos
No hay comentarios:
Publicar un comentario