Translate

viernes, 30 de noviembre de 2012

Cornut i he de pagar el beure


Estic emprenyat, cabrejat, fins els pebrots de que em prenguin el pel. Acabo d'escoltar a la TV3 a la Vicepresidenta d'aquell govern que m'oprimeix, dir sens posar-se vermella que les pensions no seran incrementades amb el percentatge que ha pujat el IPC de Novembre. Ho apujaran amb un 1%, i al majoria perquè estan per sota els 1000 E. El 2% .

Vaig néixer el 1941 des de el tretze anys estic cotitzant a la SS.SS fins la meva jubilació i ara em trobo que els fills de puta “perdona Montse N. Que més voldria jo que tenir el vostre nivell humà) no s'abaixen el seus grans sous, ans el contrari és col·loquen uns als altres en llocs de privilegi per continuar xuclant de la mamella, i ens fan pagar la seva incompetència i rapacitat al gran col·lectiu que tant a fet pel creixement econòmic amb el seu treball i esforç..

N'estic fins el collons però he arribat a una conclusió, no en tinc, d'altra manera faria quelcom “Violent” Si. si violent per fer desaparèixer aquests fills de puta que em mataran de fam i de disgustos. Ah!! i al anar a buscar el medicament crònics tindré que pagar l'Euro i la Tatxa.

Podria continuar per que tinc arguments sobrats. !! Vull ser català i poder demanar comptes als que jo he votat !! Si no ho fan bé vull tenir el DRET A DECIDIR per el meu futur. Man-gantes, trilers, pocavergonyes, malparits.... i Jo l'any que ve entre unes coses i les altres a passar-les putes.



Josep Lleixà 30-11-2012

miércoles, 28 de noviembre de 2012

Dos Massovers en complicitat

Pintura de Francisco Subirats, Tanka de Josep Lleixà.

                                               Amb els teus llavis
                                             besant la rosa blanca
                                                   i el teu alè,
                                          desfer tu podràs el glaç.
                                            Rosa vermella viuràs.

Incertesa


Incertesa



Era de dia. A ple sol tenia el cor encongit.

Desgavells d’incerteses martellejaven el meu cap.

Buscant resposta he mirat a l’infinit.

martes, 27 de noviembre de 2012

Fantástic i més en l'entorn politica que s'ha fet

TOt el que explica aquest monologista, molta gent de la seva edad o de la meva, ho hem viscut, ho comparteixo totalment, he de dir però, que entenen el seu raonament jo afeigeixo que soc Massover (Mas de Barberans) Català i Europeu. Em salto algun esglaó, en el que no em sento gens identificat però que respecto. Nosaltres no sóm deixe mon.

Analisi del resultats de les eleccions


Ahir vàrem fer amb un bon amic d'ERC, el nostre personal anàlisi del resultats de les eleccions. Sempre és bo contrastar opinions i aprofitar les coincidències.

Em fa fer una reflexió que crec que no estava gens desencaminada i era envers la pujada d'ERC (Totalment merescuda).

I deia: Si ERC a partir de segon tripartit no és tingut les veus crítiques internes que va tenir, amb la corrent d'opinió d'Esquerra Independentista, la fuga del de Reagrupament i posterior naixement de Solidaritat, i les mogudes que es van viure al Tarragonès, ERC encara estaria vinclada i apoltronada amb els seus tics d'acomodament.

Va reaccionar i bona part dels crítics d'aquell moment (Congressos extraordinaris recordeu?) van aguantar i li han donat la volta a ERC a la demarcació de Tarragona que és el que jo conec.

Alguns es van quedar pel camí l'Hèctor, Renyer, els Pereira....Altres, els Pep Andreu, El Eudald, El Pinyol, els Rofes..., amb moltes dificultats i pals a les rodes quasi sempre des de el mateix partit i Seu Nacional, han recuperat la credibilitat perduda i això s'ha traduït amb el bons resultats. Només ells podran explicar algun dia la travessia del desert que han tingut que fer.

Felicitar a ERC pels resultats i m'ha atreveixo a demanar (als esmentats no fa cap falta) que no s'equivoquin un altre cop perquè refer-se costa.

Vaig aquest punt de vista del meu amic, Solidaritat en el seu moment ha estat un revulsiu necessari pel canvi, ja que ha defensat amb fermesa i coherència el seu projecte de Catalunya. Això en fa pensar que si ERC és estat en el camí que ara sembla que reprenent, ni Reagrupament ni Solidaritat no tenien cap raó de haver sorgit. Com deia el poeta “caminant no hi ha camí, aquest és fa caminant”. Esperem que el facin bé.


Assumiràs la veu d’un poble,

i serà la veu del teu poble,

i seràs, per sempre, poble,

i patiràs, i esperaràs

i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.



Fifo (J-Lleixà) 27-11-2012

lunes, 26 de noviembre de 2012

Conversa amb el meu net. 26-11-2012


Fa un moment he tingut una conversa per telèfon amb el meus net, és un noi que farà el mes de Gener onze anys. És molt intel·ligent i reflexiu i tot i la seva curta edat, escolta les converses amb atenció. Prometo que la conversa que he tingut amb ell , més aviat les paraules que m'ha dit són les següents: “Fifo (Els dos nets m'anomenen així) sí vols que el PP a les pròximes eleccions s'ensorri i no aconsegueixi cap escó al Parlament, abans afiliat a aquest partit i segur que no aixequen el cap durant molt de temps” Paraula que m'ha dit això. El perquè de seu raonament? Doncs ell sap de la meva trajectòria política perquè en família algun cop es parla d'aquest tema i com dic ell grava al seu “disc dur” les coses que l'interessen. Ell sap que:

a) Vaig estar militant durant un temps a ERC quan aquesta tenia els seus problemes de creixement i d'altres i per circumstancies que ara entenc, em van invitar (d'una forma educada) a deixar la formació.

b) Vaig anar a para a Reagrupament, etapa dura i complicada per mi. D'aquí en vaig sortir jo.

c) Des de la fundació de Solidaritat Catalana per la Independència, he estat compartint amb el companys el projecte il·lusionant de treballar per la Independència del meu, del nostre Païs ho continuaré fent, però estic fent el replanteig si no seré jo l'ocell de mal averany que provoca aquestes situacions.

ERC torna ocupar l'espai que li pertoca i SI no aconseguim cap escó. Casualitat? O Causalitat ?. No vull donar més pistes però a lo millor per les properes eleccions canvio de camisa.


domingo, 25 de noviembre de 2012

Tenim que seguir lluitant


Des de la sang calenta, des de un moment per mi complicat en quan les espectatives que jo sincerament esperava d'aquestes eleccions no s'han conplert, vull dir en clau Independentista (amb tots els respectes) que poder s'ha guanyat en qualitat però els avenços amb quantitat han estat minsos.
Dit això, poder que demà estaré més objetiu, i que passat demà començarè a treballar per la Independencia amb noves ganes però ara, estic decebut i vull fer unes reflexions:
"Un poble és el que vol ser. Dit d'altra manera: Un poble té el que és mereix.
"Aquesta és la meva reflexiò: La excusa de que en han manipulat no em val. El que es deixa manipular és que no te personalitat."
"El que ha tingut por és que no estava convençut del que demanava, Al contrari, la por es fa passar actuant i sent coherent.
Demà estarè més tranquil. "Cada dia tiene su afan".

domingo, 18 de noviembre de 2012

Catalunya embaraçada


Catalunya per fi embarassada



Catalunya a tingut diferents nuvis, més d'un pretendent. I val ha dir que amb ells a practicar sexe sempre sense amor, per això, per la seva actitud distant mai havia arribat a l'orgasme. Alguns l'han flirtejat, altres l'han violat alguns fins i tot l'han sodomitzat. Es diu, es comenta que un tal Felip, un Borbó, un compte- duc d'Olivares, molts i en diferents èpoques. Un tal Claudillo, mes recentment un que parlava català en la intimitat, fins i tot un arquebisbe, Rouco crec que s'anomena, altres que la volien contagiar d'una cosa anomenada federalisme, en fi, hi ha molta historia no contada però que es pot constatar a les hemeroteques.

Entre altres va a ser cortejada per els Independentistes, al principi nomes els deixava penetrar “la punteta”, tenia por, estava espantada, no volia quedar embarassada.

Van haver diferents amigues que li van preparar festes. Al 2010 Omnim Cultural. La Mani d'aquell dia, va fer que mires als Independentistes amb bons ulls. Són eixerits, van de bona fe, però no deixava consumar l'acte sexual, no estava encara preparada.

Va fer una nova amiga L'ANC que junt amb altres amics li va organitzar un “sarau” amb la intenció que s'adones que els Independentistes anaven de bona fe, però que no és conformaven amb la “punteta” ho volien tot..

Va ser un dia memorable, el lloc Barcelona, la posada en escena magnifica, estelades, música patriòtica, comportament cívic paraules d'amor senzilles i tendres. Tot això la va entendrir. Això era l'onze de Setembre de 2012.

Els Independentistes la van penetrar “no, la punteta no, tota ella” cridava embogida Catalunya. Es van estimar com mai, van embogir de tant plaer , ella va sentir el que era l'amor, per primer vegada va gaudir d'un orgasme. Tant era la passió i el desenfrèn que és va trencar el condó, va quedar embarassada. Hi ha que dir que la caixa de condons l'havien comprat a la farmàcia dos de les amigues íntimes de Catalunya, la Muriel i la Forcadell. Soc mal pensat, jo crec “que suposadament” ja venien tots foradats expressament. Quines ments més retorçades. Dones......

Ja sabem el sexe i el nom s'anomenarà Independència. Quin nom mes bonic.

Els antics pretendents no veuen en bons ulls la gestació i menys els seu naixement. Tot i ser de idees majoritàriament conservadores, ara voldrien interrompre l'embaràs voldrien que avortes, paradoxes de la vida. Si a la vida, Si a la vida, Si a la vida.!!!! I Jo pregunto i perquè no al naixement de la Independència?. Ai la coherència.!

Tot i així hi ha un petit (o gran problema) entre els pares, els Independentistes. A abans de haver-la vist, de saber si serà rosa morena, de quant quilos pesarà, ja estan discutint pel vestit que cadascú creu que ha de portar. Uns la voldrien, vestir-la un xic aburgesada, altres els hi agradaria un toc de progre, altres vestits informals, altres elegant......... Tots el pares volem el millor pels fills.



!!! PERO COLLONS ESPEREU PRIMER QUE NAIXI !!!!



Fifo (J-Lleixà) 18-11-2012

viernes, 16 de noviembre de 2012

És difícil ser profeta al teu poble. "A ruc mort ordi a la cua"E


....................Després amb els anys i poc a poc, m’he assabentat dels trets més significatius de la seva personalitat. Era un home amb ingeni, entremaliat, alegre, imaginatiu, creador d’històries que després contava, generós, amb una vessant artística que el feia molt peculiar en aquells temps en un poble petit. Bé, totes aquestes coses i moltes més definien el meu iaio.

Va ser ferrer dels d’abans, d’aquells que forjaven el ferro a cop de martell per fer reixes, ferradures, aixades, pics, i tota mena d’estris. Que ferrava els animals i els guaria amb ungüents i beuratges que ell preparava. Que els capava si era necessari. Al tard, al voltant de la forja de la ferreria s’aplegaven alguns homes per fer petar la xerrada i escoltar les anècdotes i histories posades en comú. Era la modesta Àgora del poble.

De jove havia estudiat solfeig i tocava bastant bé el violí. Ja de gran es va preocupar d’ensenyar a uns quants joves i va crear i ser el director durant bastants anys de la banda de música del poble. Organitzava saraus que es veu que eren molt sonats.

Durant un temps va haver de residir a Barcelona i va estar empleat al zoològic de cuidador de l’elefant. Quan llegeixo el conte de la Rodoreda el Elefant, penso amb ell, i bé per l’historia, o per el seu record ploro. Com es veu era polifacètic.

martes, 6 de noviembre de 2012

Solidaritat Catalana per la Independencia a Torredembarra


Amigues, amics, Solidaritat Catalana per la Independencia organitza el dissabte dia 10-11-2012 a Torredembarra a les 12 de migdia, un dels primers actes de la campanya de presentaciò de les seves propostes de programa per les properes elecc...
ions al Parlament de Catalunya.
Com veureu en el cartell adjunt, tindrem l'oportunitat de poder escoltar "En viu i directe" a tres de les persones que hem escollit a SI perqùe continuein la tasca ja començada per aconseguir la Independencia del nostre Païs , i amb l'ajunt i el vot de tots naltros segur que milloraràn. Sóm la veu de la coherencia, sempre hem dit quin era el nostre objetiu LA INDEPENDENCIA, aixì amb majúscula, no en pot haver d'un altre tipus.
Els tres companys que ens visitaràn, són prou coneguts, l'Albert Pereira que és el cap de llista per Tarragona és prou conegut per aquestes contrades, L'alfons Lopez Tena crec que no necessita cap presentaciò "Les TV's del Estat espanyol tremolen per la seva coherencia i rotunditat". M'agradaria fer un esment especial de la Núria Cadenes. El nostre respecte i admiraciò per la seva llarga lluita en favor dels Païssos Catalans. Serà un plaer escoltar-te com a la resta de companys de taula. Visca Catalunya Lliure.