Translate

sábado, 30 de enero de 2016

Ho entens?





Miro l'horitzó

Miro l'horitzó i el sol desperta
vol sortir amb força
 i donar-me caliu i resposta.

Ho faig des de la platja.
Un nuvolet amb vol ras
se interposa entre tu i jo
entre la llum i el desig.

Vol esmorteir la teva visió
està dolgut gelós,
te temor que l'albada riallera
es fixi amb mi,. I ell també enamorat
s'hagi de diluir en un somni
de broma tot i ser el mar calmat.

Bruna tu ets la lluna
no et confonc amb el sol
Miro l'horitzó de matinada
per no trobar-me sol.

Fifo. Josep Lleixà


martes, 26 de enero de 2016

Mar o gota





Mar o gota

La immensitat del mar quant deixa de ser Tot
i humil es converteix en milions de gotes.?

Quan les onades tranquil-es s'amaguen dins la sorra
fent forats buscant un tresor amagat?
Quan les gavines fent solcs l'aigua
aixequen espurnes d'argent cap el cel blau o tornassolat?

Han estat moments sent gotes i no mar.
Sempre tornen a ser engolides ,
juntes amb el Tot, perden la identitat?

Traspassar la porta tancada ens fa por.
Trobarem, quietud , harmonia, silenci o foscor?

Serem, o deixarem de SER?
Ara som un petit gra de sorra que vol ser
en aquest gran oceà de la vida, i després ?
Serem mar o gota?.

Fifo – Josep Lleixà 26-1-2016





jueves, 21 de enero de 2016

MAI. mai









MAI


MAI, mai deixis de ser com ests.
Un beset teu a ma galta, suau tendre
sentin el teu alè  a prop i la teva aroma d'espígol
han fet que endinsat en un núvol de somnis
hagi pujat escalons d'excitació i gloria.

MAI, mai arribaré on ests,
estàs prop però lluny
ets com un bonic somni
que quan m'apropo s'esmuny.

M'ha aproparé com un caçador furtiu
en silenci per no trencar l'encant
de la teva mirada perduda
del teu mirar a l'horitzó interior
que busca i mai MAI s'atura.

És difícil que et deixis posar un parany.
saps el que vols, i ho tens dintre teu
i que no et fa falta cap Deu.

També be saps que no has de volar molt alt.
Que no t'has d'allunyar de tu mateixa.
Si t'oblidis de que i qui ets,
la caiguda por ser molt forta i fer-te mal.

MAI, mai? Qui sap.



Fifo -Josep lleixà 21-1-2016

domingo, 17 de enero de 2016

San Juan de la Cruz






TRANSCRIPCIÓN
Leyendo en el sentido natural de una ascensión o escalada de abajo hacia arriba:
- Las cuatro columnas o secciones (de izquierda a derecha) escritas verticalmente:
Para venir a gustarlo todo
no quieras tener gusto en nada.
Para venir a saberlo todo
no quieras saber algo en nada.
Para venir a poseerlo todo
no quieras poseer algo en nada.
Para venir a serlo todo
no quieras ser algo en nada.
________________________________
Para venir a lo que gustas
has de ir por donde no gustas.
Para venir a lo que no sabes
has de ir por donde no sabes.
Para venir a poseer lo que no posees
has de ir por donde no posees.
Para venir a lo que no eres
has de ir por donde no eres.
________________________________
Cuando reparas en algo
dejas de arrojarte al todo.
Para venir del todo al todo
has de dejarte del todo en todo,
y cuando lo vengas del todo a tener
has de tenerlo sin nada querer.
________________________________
En esta desnudez halla el
espíritu su descanso, porque no
comunicando nada, nada le fatiga hacia
arriba, y nada le oprime
hacia abajo, porque está en
el centro de su humildad.
- Los caminos o sendas en dirección, también vertical, que separan los anteriores avisos, se suceden así de izquierda a derecha:
Camino de espíritu de imperfección del cielo: gloria, gozo, saber, consuelo, descanso.
Senda del Monte Carmelo espíritu de perfección: nada, nada, nada, nada, nada, nada, y aún en el monte nada.
Camino de espíritu de imperfección del suelo: poseer, gozo, saber, consuelo, descanso.
- En los bordes exteriores de los caminos o sendas, verticalmente y de izquierda a derecha:
a la izquierda: Cuando yo no lo quería téngolo todo sin querer.
a la derecha: Cuando menos lo quería téngolo todo sin querer.
- En los dos espacios centrales con las rayas señalando a las sendas de imperfección se lee:
en la de la izquierda (desde arriba): Cuanto más tenerlo quise con tanto menos me hallé (y con escritura invertida): ni esotro, ni esotro, ni esotro, ni esotro, ni esotro, ni esotro.
en la derecha (desde arriba): Cuanto más buscarlo quise con tanto menos me hallé: ni eso, ni eso, ni eso, ni eso, ni eso, ni eso.
- Formando un arco de izquierda a derecha se colocan los frutos, virtudes y dones, a saber:
Paz, gozo, alegría, deleite, sabiduría, justicia, fortaleza, caridad, piedad.
- A la altura del círculo central y flanqueándolo se lee:
a la izquierda: No me da gloria nada.
a la derecha: No me da pena nada.
- El círculo central está formado por el texto de Jeremías (2, 7): Introduxit vos in terram Carmeli ut comederetis fructum eius et bona illius. Hier. 2.
- Dentro del círculo la sentencia profética:
Sólo mora en este monte honra y gloria de Dios.
- Bordea la línea superior del arco esta leyenda:
Ya por aquí no hay camino porque para el justo no hay ley; él para sí se es ley (cf. 1 Tim. 1, 9 y Rom. 2, 14).

- Remata o corona el dibujo el título: MONTE CARMELO.

viernes, 15 de enero de 2016

Joana Raspall - Haikus -




Eren de seda
els pètals ara mústics
que el vent s'emporta.



El temps corre inexorable i esborra la bellesa del que una vegada ho va ser.



Camins abruptes

em semblaven joguines

i ara m'acoren


Allò que abans era un repte divertit ara no ho sembla tant.

El riu, les ales,
el mar o les senderes...,
tot se m'enduia.

Enmig de la natura es sent goig

Per deslliurar-nos
de creences arcaiques,
hem creat ídols.

Tothom ha de creure en alguna cosa.

La gota d'aigua
pot transformar la roca
acariciant-la.


La perseverància és més efectiva que la força.


lunes, 11 de enero de 2016

Les paraules se les endu el vent. Ara ni amics.




Ella va dir:

Aquesta nit has tocat el meu cor, doncs llàgrimes besen els meus poms. Llàgrimes d´admiració i de molta estimació. En aquest dies en que  una barreja de sentiments fan violentes les meves emocions, les teves paraules han calmat la meva set de pau. Gracies per un regal tan dolç que es sens dubte molt valuós. No m'allunyo dels que m'estimem, més si hem necessites sempre hi seré, tan sols necessito arxivar la meva ment, doncs un conjunt d´emocions m'estan afectant. Estic bé, però com tu be dius, tinc un camí que recórrer i de quant en quant necessito parar un moment i posar en ordre el meu cap. No deixo de llegir els teus relats encara que no deixi petjada, no per això deixo d’estar aquí.
Divendres ens veiem.
P.d.: Tinc ganes que torni la tardor i amb ella les nostres tardes de guitarra.

Jo vaig contestar

La teva mirada traspassa la visió del temps.
Es trista però profunda.
Quan mires directa al ulls fas un mica de por,
perquè de segur copses el que pensa
el que parla amb tu en aquell moment.
 
En l'espiral d'aquest filferro que es la vida,
tu estàs en un lloc privilegiat.
A lo millor no ho saps.
el cert es que hi has arribat.
 
Veus les coses des de un altre nivell
per això entens als que t'estimen,
 com et miren, el que callen i el que et  diuen.
 
Segueix el teu camí però fes-lo poc a poc,
si es necessari enrellenteix-lo.
No ens deixis sols ,
necessitem qui ens entengui
 i si escau ens donis consol.
 
Això no es poesia,
poesia ets tu.
 
Fifo.


miércoles, 6 de enero de 2016

Quant un va entrant en anys





Quant un va entrant en anys, el temps té l'efecte de la pedra que rodolant riu avall, modifica la ribera i alhora les seves rugositats es van esmolant i la fan menys agressiva tot que continua el seu camí.
Evidentment parlo per mi. En el transcurs del temps magnifiques el concepte d'amistat, i poc a poc t'adones que el que tu penses i esperes d'un amic, no és correspost de la mateixa manera . Axó fins cert punt és normal.
Arriba un moment que et planteges la pregunta Que és un amic? I jo mateix em faig la definició i contesta: És aquella o aquell que t'obre el seu cor i sa casa (és cert que la casa no tothom la pot obrir, però enteneu la figura literària).
Resumint les Reis Republicans m'han fet encendre la bombeta “Bombilla” i des de avui ja no tinc cap interès en compartir coses amb qui no ho vol.
Per tant com ja no som amics, ni a tu ni a mi ens sabrà greu,
La pedra seguirà rodolant riu avall del temps, fins que quedarà ho ve engolida per una gran toll, o en un banc de sorra on l'aigua no te empenta.

Avui ha acabat el que jo creia que era una amistat. Gracies Reis Republicans  

lunes, 4 de enero de 2016

La nit del temps (Quatre estacions)





La nit del temps

Quant s'apropa la nit del temps
la boira s'esvaeix i els records tornen amb força,
però no saps si son somnis de nit fosca
o records entre la Lluna i el Sol.
Si saps que no son present.

El present passa molt ràpid, tant,
que el vius i no el recordes, s'esmuny,
recordes el passat com fotografia recremada
els colors ara son de llum foragitada.
Quan de dia el Sol no brilla
el gnómom del rellotge de sorra de la vida
no marca ni hores ni temps.

I quan el Sol en plenitud està rogenc
t'adones que el vent de l'oblit es més fort
i escampa com fa amb les dunes al desert
els teus somnis, o els teus records?

Demà què?



Fifo – Josep Lleixà 3-1-2016

sábado, 2 de enero de 2016

Tanka del tres


Tanka del tres

Bon any, nou i Nou,
Bon mes, primer i res més,
Dia dos i tres.
L'ànima de les coses,
és quàntica, petita.


Fifo - Josep Lleixà 2-1-2016

viernes, 1 de enero de 2016

Conversa de Whatsap






Conversa de Whatsap

Reivindico el dret a ser feliç
encara que sigui amb somnis,
soc utòpic i atrevit...

A partir de demà primer dia del any
momes pensaré amb una dona,
de la forma que jo se fer-ho
per fer-la sentir dona i feliç.

Aixó és el vers de any Nou amic ?
Diu ella.

Si, però fet de cor, i des del sentiment brollant
amb ganes de compartir-lo amb tu.
Amb respecte , però amb desig molt gran
de poder veure prop els teus ull que me enamoren.

Gracies bonica, aquest any serà esplèndid pels dos,
encara que no transitem pel mateix camí.
Però algun dia ens trobarem
i mirant-nos als ulls fit a fit
ens adonarem que és molt més que amistat
el que hem amagat i ara volem compartir,

Com no t'he d'estimar, si quan parlo amb tu
tot es converteix en llum, música i claror de dia.
Saps perquè?
Perquè tu per mi ets mes que dona i amiga.
ets desig convertit en poesia.


Fifo – Josep Lleixá 1-1-2016