Translate

miércoles, 16 de diciembre de 2009

Neix l'associaciò Torredembarradecideix.





Una part de la societat civil de Torredembarra, d’un ampli espectre ideològic i generacional, ha creat l’Associació Torredembarra Decideix, amb la finalitat de promoure una consulta popular per al proper 28 d’abril de 2010. S’ha constituït una comissió que vol col·laborar en tots els treballs i accions que calgui fer per aconseguir que aquesta consulta es faci amb la màxima participació de tots els torrencs i torrenques i amb les màximes garanties de serietat i credibilitat.
Què pensem?
Que la consulta propiciarà obrir un debat sobre la conveniència o no que Catalunya tingui un estat propi. Creiem que poder obrir aquests debats és signe de normalitat democràtica així com també ho hauria de ser la llibertat de la ciutadania per poder decidir sobre el nostre futur com a país, a poder ser consultats sobre si volem ser un Estat amb els mateixos drets i obligacions que qualsevol altre estat lliure.
De fet en algunes tertúlies entre politòlegs aquests debats són sempre presents i moltes vegades s’enfoquen des d’unes desqualificacions i des d’una agressivitat verbal impròpia del democràtic respecte a totes les opinions.
Pensem que els participants d’aquest debat no han de ser exclusivament els politòlegs sinó que és el moment de conèixer l’opinió del poble i dels membres i representants de la societat civil catalana.
Què hem fet fins ara?
• Preparar i donar a conèixer el protocol que regirà tot aquest procés.
• Comunicar a les delegacions locals dels partits polítics i a les agrupacions polítiques locals la conveniència d’organitzar actes en els quals puguin explicar les seves posicions respecte a la pregunta de la consulta.
• Redactar i preparar la moció de suport per a ser debatuda al proper ple de l’Ajuntament de Torredembarra el mes de gener de 2010.
Què volem?
Donar l’oportunitat als nostres convilatans de:
a) Debatre quina ha de ser la forma d’articular Catalunya dins d’Europa.
b) Organitzar actes per fomentar la participació amb la intervenció de reconeguts membres de la societat torrenca i catalana.
c) Exercir el dret democràtic a expressar la seva opinió en una consulta massiva que tenim previst de fer el proper 28 d’abril de 2010.
Qui som?
El membres de la Comissió Gestora de Torredembarra Decideix, per ordre alfabètic són:
• Boronat Guasch, Rosina.
• Bozzo Balbastre, Oriol.
• Lleixà Fernández, Josep.
• Mercadé Teixidó, Francesc.
• Piñol Tomàs, Rafel.
• Roldán Cano, Manel.
• Ruiz Urribarri, Maurici.
• Sacristán Prat, Toni.
Què us proposem?
En les properes setmanes es realitzarà la presentació de l’Associació i s’iniciarà la recollida d’adhesions en el teme municipal de Torredembarra.
Convidem a tota la ciutadania, entitats, partits polítics i els seus representants a donar suport i col·laborar com a volutaries i voluntaris en l’organització de la consulta així com la vostra participació en els diferents actes, xerrades, exposicions... de suport i difussió que s’aniran esdevenint fins el dia 28 d’abril de 2010 que culminarà amb la votació conjunta amb molts altres poble d’arreu del país.
Com pots contactaramb nosaltres?
Les reunions de Torredembarra Decideix són obertes a tothom i seran tots els dijous a les 8 del vespre, al bar del Casal Municipal. Carrer de la Capella, 6. Torredembarra.
S’ha creat un bloc. http://torredembarradecideix.blogspot.com des d’on es podrà llegir el manifest, demanar les adhesions, deixar-hi comentaris i opinions així com deixar les teves dades si estàs interessat en ser voluntari/col·laborador...
També s’ha creat un grup al FaceBook: Torredembarra Decidex!, que ja compta amb més de 240 seguidors, per a poder fer una màxima difussió entre la ciutadania.
Per a qualsevol consulta o aclariment podeu contactar a: torredembarradecideix@googlegroups.com o a qualsevol membre de la comissió gestora.

viernes, 11 de diciembre de 2009

Bon Nadal


Paper blau pintat d’estels d’argent , el cel
Sacs de xarpellera enfarinats, les muntanyes,
trossos de romer i boix d’olor amarg , el bosc.
branquillons d’olivera plantats al pla, arbres,
papers d’alumini ajuntats , la bassa i el riu.

Tros de suro aspre, recargolat, la cova
l’àngel d’una sola ala penjat, l’Anunciata.

A la vora del foc canten pastors sense cames
i ballen corrandes, expressant el goig tan gran.
Ovelles amb potes de fil d’aram mengen herba de paper,
gallines i conills de fang, fan gambirols saltant i jugant.

La mula mira al bou, el bou a la mula.
La mula cluca un ull i riu, el bou dissimula.

Els estels de plata parpadejen
els peixos llueixen les escates brillants.
El vent de la muntanya mou els arbres,
i baixa l’olor del boix i del romer , fins la vall.

Un espectacle bucòlic, tendre:

La verge somriu dolça
Sant Josep preocupat,
i el nen que fa el nen?
menja figues en paella
que l’avia li ha portat .

“Venite adoremus Dominum”
Veniu adoreu al Senyor.

Fifo Nadal 2009

jueves, 10 de diciembre de 2009

Missatge per cap d'any , de l'Havana estant


En aquests dies darrers del 2009 he tornat a llegir el reino de este mundo, l’antològica novel·la de Carpentier. El seu protagonista és un esclau haitià que participa en les guerres per l’abolició de l’esclavitud i la independència del seu país. Posteriorment és testimoni de la capgirada de Dessalines i els seus seguidors, auto proclamats emperadors, i que intentaren implantar una societat aristocràtica negra similar la francesa enderrocada. També participa en la construcció de les increïble obres de Henri Christophe i en el seu tràgic final. Envellit, senil i subjugat pel vudú, en un moment de lucidesa, descobreix que “no ha fet res” i que no s’han produït germinacions de l’avenir, com esperava. Aleshores, decebut, arriba a una conclusió que val la pena rumiar. “........ l’home mai no sap per a qui pateix i espera. Pateix i espera i treballa per a gents que mai no coneixerà, i que al seu torn patiran i esperaran i treballaran per a altres que tampoc seran feliços, perquè l’home ànsia sempre una felicitat situada més enllà de la porció que li és atorgada. Però la grandesa de l’home està precisament en voler millorar el que és. En imposar-se Tasques. En el Regne del Cel no hi ha grandesa que conquistar, ja que allà tot és jerarquia establida, incògnita aclarida, existir sense terme, impossibilitat de sacrifici, repòs i delit. Per això, aclaparat de penes i Tasques, bell dins de la seva misèria, capaç d’amar enmig de les plagues, l’home només pot trobar la seva grandesa, la seva màxima mesura en el Regne d’aquest Món” Els actuals catalans també viuen al Regne d’aquest Món. Tan de bo que perseverin en la Tasca que lis pertoca dins d’ell. BON CAP D’ANY I UN 2010 PLE DE BONANCES ! Una abraçada Joan M. Ferran OlivaL’Havana Desembre del 2009

miércoles, 9 de diciembre de 2009

La dignitat es " la Independencia"


Més de 6.000 persones s'oposen a l'editorial conjunta de la premsa catalana Més de 6.000 persones s'ha unit al grup de Facebook que rebutja l'editorial conjunta de dotze diaris de paper de la premsa catalana en defensa de l'Estatut. Sota el títol 'La dignitat de Catalunya: Estatut, no gràcies, ara Independència', els administradors consideren que "diuen que val més tard que mai però, en el cas que ens ocupa, l’editorial conjunta dels 12 diaris catalans arriba tard. Defensar ara l’Estatut, ja retallat i buidat de contingut pel TC espanyol, pot ser fins i tot contraproduent".

domingo, 6 de diciembre de 2009

Reagrupament apareix per primer cop al Baròmetre d'Opinió Política que elabora el Centre d'Estudis d'Opinió, organisme oficial de la Generalitat. El B


Reagrupament apareix per primer cop al Baròmetre d'Opinió Política que elabora el Centre d'Estudis d'Opinió, organisme oficial de la Generalitat. El Baròmetre, publicat aquest desembre, atribueix a Reagrupament un 1,4% d'intenció directa de vot, per davant de Ciudadanos (0,8%) i darrere el PP (4,8%). El fet és significatiu sobretot pel fet que Reagrupament a hores d'ara és tan sols una associació, malgrat que, des de fa uns mesos, ja ha anunciat la intenció de treballar per a construir una candidatura transversal d'ampli espectre per a declarar unilateralment la independència de Catalunya al Parlament

jueves, 3 de diciembre de 2009

Macro enquesta


Una macroenquesta preveu la victòria del sí a la independència
Una macroenquesta de la UOC a 2.614 persones revela que el 50,3% votarien sí en un referèndum. El sondeig es va fer immediatament després del 13-S.


Salvador Cot


Per sobre de tot, democràcia. Els ciutadans de Catalunya consideren que el seu país pot decidir el propi futur polític sense limitacions, sempre que es respectin els procediments democràtics. No només això, sinó que, per primera vegada, hi ha constància demoscòpica que la victòria del sí és perfectament possible. Ho demostra un macrosondeig encarregat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) al qual ha tingut accés l’AVUI, que ofereix uns resultats demolidors: un espectacular 83% dels enquestats creuen que Catalunya ha de tenir dret a decidir lliurement i democràticament el seu futur polític, mentre que els que s’hi declaren en contra no arriben al 15% del total. La xifra estrella, però, és el 50,3% dels ciutadans que responen que, en el cas d’un referèndum sobre la independència de Catalunya, votarien afirmativament. Crida l’atenció, en aquest sentit, que només un 17,8% tenen decidit que, davant l’urna, prendrien la papereta del no. En aquest cas, els que es declaren abstencionistes són un 24,6% i només un 7,2% entren en l’apartat del No ho sap / No contesta.
‘Sí’ racional, ‘no’ emocional

miércoles, 2 de diciembre de 2009

Neix l'associaciò TORREDEMBARRA DECIDEIX, adhereix-t'hi



Una part de la societat civil de Torrdembarra ha creat la plataforma Torredembarra Decideix! amb la finalitat de promoure una consulta popular pel proper 2010, am la següent pregunta:"Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?"També s'ha creat el bloc http://torredembarradecideix.blogspot.com/ i la present pàgina a FaceBook per a poder-ne fer una màxima difusió entre la ciutadania.En les properes setmanes es realitzarà la presentació de l'associació i s'iniciarà la recollida d'adhesions.La plataforma Torredembarra Decideix! es fruit de la contínua negativa de l'Estat espanyol a la llibertat de la ciutadania per poder decidir sobre el futur com a país, a poder ser consultats sobre si volem ser un Estat amb els mateixos drets i obligacions que qualsevol altre Estat lliure.Convidem a tota la ciutadania, entitats, partits polítics i els seus representants a donar suport i col·laborar com a volutaries i voluntaris en l'organització de la consulta sobre la independència de Catalunya que es convocarà Torredembarra l'any 2010.

lunes, 30 de noviembre de 2009

La consulta sobre la Independencia de Catalunya


A mesura que passen les setmanes la consulta sobre la independència de Catalunya celebrada el proppassat 13 de setembre a Arenys de Munt agafa cada cop més la dimensió d'un detonant amb transcendència històrica.
Després que la Mesa de Parlament -per unanimitat de tots els partits polítics i amb el seu President Ernest Benach al capdavant- rebutgés la primavera passada un projecte de llei, presentat per molts ciutadans anònims, que pretenia que el Parlament convoqués un referèndum d'autodeterminació, la iniciativa d'Arenys de Munt fou la valent resposta que aquest poble del Maresme va donar en nom de tots els catalans.
Ara, tres mesos més tard, l'onada iniciada a Arenys de Munt s'ha expandit, i a més de cent cinquanta municipis se celebrarà una consulta sobre la independència de Catalunya per sotmetre a la decisió dels seus ciutadans precisament la mateixa pregunta del projecte de llei que el Parlament es va negar a tramitar.
El poble respon quan les institucions no volen fer-ho (o es neguen a fer-ho). Des de la ciutadania, amb el coratge que manca als electes que ocupen els càrrecs que són els qui haurien d'assumir aquesta responsabilitat, els catalans els podem donar una contundent resposta i lliçó.

sábado, 28 de noviembre de 2009

Comissiò Ciutadana Organitzadora Torredembarra Decideix




El passat dijous dia 19 de Novembre s’ha constituït a Torredembarra la Comissió Ciutadana Organitzadora “Torredembarra Decideix” per tal de poder celebrar una consulta popular a la nostra població, dins el moviment de consultes que es celebraran a moltes altres poblacions del nostre país properament.Aquesta Comissió Ciutadana convida i agraeix a totes les entitats de la nostre vila i particulars que vulguin participar, tan en la organització com en el desenvolupament de la consulta popular. Lloc de contacte (Café del Casal Municipal tots els dijous a les 8 del vespre ).

jueves, 26 de noviembre de 2009

Reagrupament a Sarria


El president de Reagrupament va assegurar que “l’Estatut i res és el mateix i que ara només s’està discutint si el maten amb anestèsia o sense”, i que de fet ja l’han acabat de liquidar amb l’aprovació de la LOFCA, “que han votat fins i tot partits que es diuen independentistes”, en al·lusió a Esquerra Republicana. “Hem de deixar de ser adolescents i esperar la paga que t’hagi de donar el pare; aquest Estatut consagra un model en què és con si tu donessis els teus diners a un veí perquè els administri, i quan te’n vols anar de vacances o comprar un cotxe li has de demanar a ell, que sempre t’està dient: “i ja és convenient que te’n vagis de vacances?” o “vols dir que no pots aguantar un parell d’anys més amb el cotxe vell?”, i això suposant que el veí sigui una bona persona, ja podem imaginar què passa amb els teus diners si aquest no ho és”.
El president de Reagrupament va blasmar, en aquest sentit, els cants de sirena que es comencen a sentir: “Mas diu ara que cal posar-se a treballar pel concert, quan aquesta és una via absolutament morta, Espanya no canviarà perquè és així i qui parli de buscar alternatives com el concert els està enganyant”, va afirmar.

domingo, 22 de noviembre de 2009

Reagrupament a Santa Coloma de Farners


El president de Reagrupament, Joan Carretero, va declarar aquest divendres que, un cop proclamada la independència unilateralment, sí que haurien de venir els tancs de l'exèrcit espanyol a Catalunya, "atès que bona part de la despesa militar de l'Estat espanyol és pagada amb els diners dels catalans i, per tant, caldrà redistribuir els mitjans materials de titularitat estatal". Per a Carretero, en un procés de segregació entre nacions que es constitueixen com a estats diferents, caldrà articular mecanismes de separació dels béns compartits, de manera semblant a com es duu a terme en l'àmbit privat.
El president de Reagrupament va efectuar aquestes manifestacions en l'acte de presentació d'RCat a la comarca de La Selva, que va aplegar unes 350 persones al Teatre Catalunya de la capital colomenca. A la mesa, acompanyaven Joan Carretero, la vicepresidenta de Reagrupament, Rut Carandell, molt arrelada a la localitat, i el coordinador provisional de Reagrupament a La Selva, David Piany.Va encetar el torn d'intervencions David Piany que va fer una crida a l'autoestima del país, a partir d'un text del periodista radiofònic Jordi Basté. Piany també va recordar que Reagrupament no disposa de mitjans de finançament que no siguin els dels propis associats o assistents i va demanar la col·laboració del públic.

viernes, 20 de noviembre de 2009

LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA A TORREDEMBARRA



L’èxit del referèndum d’ Arenys de Munt -per tant extrapolable a la Torre - es basa en la conjunció de dos factors:
1.- Un gran nombre de gent i entitats motivades i actives, sense exclusió ni vetos de ningú, que
són capaços d’obviar les seves diferències i discrepàncies en altres àmbits per treballar colze a
colze per un objectiu comú: l’èxit de participació i vot en la consulta de la independència. És el
requisit essencial, sense això no s’hi pot fer.
2.- Alcalde i regidors impulsant activament i treballant per la consulta. L’Ajuntament com a
administració pública i institució no pot participar, però sí els càrrecs electes. Sense ells es pot
fer la consulta, però és més difícil assolir una alta participació.

Per tant tohom està convidat, perque`d'una manera u altra aporti la seva col-laboraciò a fi de que l'organitzaciò de la Consulta sigui un exit.

martes, 17 de noviembre de 2009

Perejil (julivert) tonyina (atún)


Tres reflexions:
Si l’exèrcit espanyol apart de tasques humanitàries, està per preservar el interesso dels ciutadans em pregunto per què no envaeix Somàlia com va fer amb l’Illa de Perejil?.

Recorda algú si està derogada la Llei que penalitzava als parents dels segrestats, si feien algun pagament als segrestadors per aconseguir el seu alliberament?.

Si en el cas d’aquest segrest, al final es segrestadors han aconseguit el preu que havien establert per l’alliberament dels hostatges, algú em pot explicar on ha estat el èxit de l’operació? Que a fet l’Estat Central? Qui a posat les peles? el armador?.

En un momento dado..........


L'escriptora Najat El Hachmi, en un article d'opinió a El Periódico, fa referència a les paraules del seleccionador català de futbol, Johan Cruyff, y li recorda que "una violació és un acte que porta a terme una persona contra una altra que no hi està d’acord, que s’hi resisteix i que és dominada contra la seva voluntat. Una violació no serà mai, doncs, un acte que algú rep desitjosa (o desitjós) i predisposada".
"Jo no sé si la llengua catalana estaria molt a la defensiva amb Johan Cruyff, no sé si oposaria cap mena de resistència a la possible dominació per part de l’entrenador. Que no parli català pel motiu que sigui serà cosa seva i està en el seu dret de fer el que li doni la gana com qualsevol altra persona, però en qualsevol cas els arguments amb què defensa la seva postura dient que no vol violar el català són imprecisos. Preferiria que digués que no vol o no pot parlar català, i punt", afirma El Hachmi.
"Jo, si fos la llengua catalana, crec que no em faria res que Cruyff em violés. De fet, tenint en compte la manera de parlar de molts catalanoparlants, diria que és una de les llengües que més es presta a ser invadida. M’atreviria a dir, fins i tot, que és una llengua a la qual li va tot: el sadomasoquisme (més masoca que sàdica, és clar), la sodomia i, si la forcen, fins i tot la pluja daurada amb la qual es veu sovint ruixada".
"Jo diria que la llengua catalana és una noia molt fàcil en aquest sentit: només que un no catalanoparlant l’empri una mica, dient ni que sigui un bon dia, a ella ja li han baixat les calces fins als turmells. ¿Quina violació pot patir, llavors, si és una llengua que a canvi d’una mica d’afecte s’ho deixa fer tot? Per això, Johan hauria d’haver buscat una altra metàfora"."També em resulta sospitós que violi cada dia la llengua castellana i que això no li sàpiga gens de greu. Potser és que aquesta sí que ofereix alguna mena de resistència o és que ho fa tanta gent, això de violar-la, que ja no li ve d’aquí. Em recorda aquells homes que tenen la dona-santa-mare a casa i a fora l’amant-puta. ¿És massa elevada la llengua catalana per violar-la? Si és així, li hem de donar les gràcies perquè deu voler dir que, si no diu ni una paraula en llengua catalana, no és perquè no li vingui de gust sinó perquè la respecta massa", conclou.

domingo, 15 de noviembre de 2009

Tot te una explicació


Fins fa uns dies estava preocupat, emprenyat, dolgut, desconcertat en fi fet un mar de dubtes i sentiments contraposats.
Sabia que ens fotien els quartos de quina manera i la quantitat. He assistit a xerrades, debats, conferencies que m’ho han aclarit. Fins i tot ja se explicar que son les Balances Fiscals, El PIB, el Finançament, el principi d’ordinalitat i molts més tecnicismes, que si no fos per L’espoli Fiscal mai hauria comprés.
Bé, m’explicaven totes aquestes coses, però ningú gosava a aventurar el destí de les quantitats espoliades. Que si amb aquests diners el Madrid a fixat a Ronaldo, que si ....
En fi que el poble te molt mala llet i sempre pensa en el pitjor.
Mira per on, al fi es sap on van a parar part dels nostres “calers”. Això es transparència fiscal. Doncs a una finalitat lloable, a que els nens i nenes extremenys siguin més feliços a que pugin gaudir del seu cos i amor propi sàpiguen com “pelar-se-la”.
Si aquest aprenentatge les fet el Rodriguez Ibarra de segur que no es tingut tant mala llet amb les seves relacions amb Catalunya. Catalans, vosaltres us la masegueu amb dues pedres, fins que els manuals estiguin enllestits.

viernes, 6 de noviembre de 2009

Soc de Reagrupament


Ahir vaig ser convidat per un responsable d’ERC a prendre una decisió envers a la dualitat de la pertinença a la l’Associo política Reagrupament i ERC.
Va estar molt considerat perquè suposo – així ho desitjo - continuarem tenint un tracte cordial, ja que a la fi volem el mateix per Catalunya, d’independència, però per camins i “tempus” diferents.
Li vaig dir que la meva decisió ja estava presa i havia estat comunicada als companys de la Secció local, i que era evidentment ,dedicar-me de ple a Reagrupament i deixar de militar a ERC , ja que èticament creia no podia estar als dos llocs a la vegada.
Així per evitar confusions comunico que soc de Reagrupament Independentista.
Visca Catalunya Lliure, Visca la Terra. . Josep.

miércoles, 4 de noviembre de 2009

Consulta a la Torre sobre l'independencia de Catalunya


Parole, parole, parole i res mes.

Els partits no proposen mesures de regeneració democrática per fer front a la corrupció.
Ni limitació de mandats, ni incompatibilitats estrictes, ni limitació i publicitat dels sous de tots els càrrecs electes i membres del Govern (incloent-hi les dietes i les percepcions per pertànyer a consells d’administració d’empreses i consorcis públics), ni austeritat i transparència en la despesa, ni llistes obertes, ni circumscripcions electorals petites i properes al ciutadà, ni eleccions primàries per a designar candidats. Tots els partits catalans amb representació parlamentària han coincidit aquests dies a no plantejar cap d'aquestes mesures que podrien servir perquè els ciutadans restablissin la confiança en la política davant dels casos de corrupció que han aparegut recentment.

lunes, 2 de noviembre de 2009

1a Reuniò de la Vegueria d'Exteriors de Reagrupament



A les 9 del vespre del dijous 29 d’octubre va tenir lloc la primera reunió dels catalans que viuen fora de Catalunya per constituir la Vegueria d’Exteriors, tal com es va aprovar en el reglament a l’Assemblea constituent de Reagrupament. Catalans dels Estats Units, de Mèxic, de Txèquia, d'Alemanya, de Suïssa, de Dinamarca, dels Països Baixos, de Bèlgica, de Taiwan, d'Anglaterra, de Corea del Sud, d'Escòcia, d'Euskal Herria, es van reunir durant dues hores per mitjà del programari Skype que permet fer conferències simultànies sense cost.
Durant la reunió es va mostrar el conjunt d’eines tecnològiques de què disposa la vegueria d’exteriors per treballar, incloent una intranet que equivaldrà al local social de la vegueria.També es va acordar que s’obriria un període de transició fins a final d’any on tothom, sigui o no sigui encara reagrupat, podrà participar a les reunions amb la intenció d’aconseguir augmentar el nombre de catalans de l’estranger disposats a treballar per la independència. A partir del gener del 2010, es convocarà una assemblea constituent de la vegueria d’exteriors i se n’elegirà la junta directiva.Així mateix, en la reunió es va acordar que s’obriria un fòrum de debat dins de la intranet per definir projectes que es poden fer des de l’exterior i es crearan grups de treball per a desenvolupar-los. Aquests projectes estaran aliniats amb els dos objectius programàtics de Reagrupament (independència i regeneració política), com també la seva promoció per a tots els catalans que viuen a l’estranger. En aquesta línia, s’hi inclouen noves possibles presentacions a semblança de la que ha tingut lloc aquest dissabte a Nova York.Finalment, es va acordar convocar la propera reunió el dijous vinent a les 21:00 hora catalana (UTC+1).Si coneixeu catalans que viuen a l’estranger que estiguin interessats, pots demanar-los que es posin en contacte amb nosaltres enviant un correu a

mba4639@hotmail.com

Aquest correu electrònic és protegit contra spam bots, necessiteu JavaScript habilitat per veure'l

(compte d'skype mba4639), indicant el seu nom, ciutat, país i nom d’usuari d'skype.

Carretero a Valls





El proper dimarts dia 3 de novembre, es realitzarà l’acte oficial de presentació
de Reagrupament a l’Alt Camp. La conferencia serà a càrrec de Joan Carretero, que ens
informarà sobre els objectius de Reagrupament; la Independència de Catalunya i la
Regeneració democràtica. Ambdós objectius de vital importància actualment a
Catalunya.
L’acte tindrà lloc a les 20 hores al Teatre Principal de Valls. Tots aquells
interessats en el missatge de Reagrupament hi estan convidats. Reagrupament és una
associació oberta a tots els catalans que pensin que les coses encara poden canviar, en
definitiva: una altra manera de fer política. Tots aquells que estiguin convençuts de
que la Independència i un canvi en la política nacional, són la única solució pel futur de
Catalunya. Després de la dissertació, hi haurà un torn obert de preguntes on tothom
podrá plantejar els seus dubtes.
Us hi esperem.

sábado, 31 de octubre de 2009

No ens alegrem gens dels casos de corrupciò que hi ha a Catalunya perqué estimen el nostre Pais



30/10/2009
(Barcelona-Horta, 30-10-2009)
El president de Reagrupament, Joan Carretero, ha declarat avui que "a Reagrupament no ens alegrem gens dels casos de corrupció que hi ha a Catalunya, perquè ens estimem el nostre país. A més, com que nosaltres reivindiquem fer política per a canviar la política, al final no es podrà fer res". Joan Carretero ha fet aquestes manifestacions durant la presentació de Reagrupament al barri d'Horta de Barcelona al qual han assistit 250 persones. L'acte ha estat retransmès íntegrament per internet per RCat TV.
Carretero: "Calen unes regles exigents de regeneració democràtica que dificultin que es produeixen casos com els que hem vist aquests dies"
El president de Reagrupament ha afirmat també que "no som millors que ningú, però cal que imposem unes regles que facin més difícil que es produeixin aquests casos que estem veient aquests dies."

jueves, 29 de octubre de 2009

Regeneraciò Democràtica - al meu amic Octavi


La 1a Assemblea Nacional del passat 3 d'octubre va aprovar la ponència política de Reagrupament. En l'apartat 2.3 preveu mesures concretes per a la regeneració democràtica de la polítca catalana. A continuació us reproduïm literalment aquest apartat.
"Reagrupament Independentista proposa les següents mesures de regeneració democràtica de la política catalana, que haurien de tenir el rang de norma legal, basades en la transparència, l’ètica, l’austeritat i la bona gestió, com a principis inspiradors de l’actuació dels representants públics, i alhora practica l’ètica i la democràcia interna en el moviment mateix perquè pugui esdevenir un exemple tangible del que es vol oferir a la societat.Propostes de regeneració democràtica:
Sistema electoral basat en llistes obertes -així tothom pot saber a qui vota, i per tant demanar-li comptes si no fa bé la seva feina- i districtes electorals reduïts.
Limitació de mandats -la dedicació a la política ha de ser transitòria, “persones que temporalment es dediquen a la política, no polítics professionals”.
Limitació i publicitat dels sous de tots els càrrecs electes i membres del Govern, incloent-hi les dietes i les percepcions per pertànyer a consells d’administració d’empreses i consorcis públics.
Control i transparència en la despesa, fent públic quines empreses i entitats són les beneficiàries dels contractes, concursos i ajuts atorgats per l’Administració Pública.
Eradicació del nepotisme i el clientelisme.
Limitació de càrrecs.
Règim d’incompatibilitats estricte, prohibint l’acumulació de càrrecs.
Sistema unificat d’elecció i promoció dels empleats públics, independent de tot poder polític i allunyat de tot interès particular.
Limitació per llei de la despesa electoral."

martes, 27 de octubre de 2009

Fa fàstic




Estem vivint en una societat podrida. Aquí no es salva ni l’apuntador. Fa fàstic.
La situació no es d’ara, el que passa es que ara es fa mes evident.
En el passat, per una banda actuacions poc clares de governs envers grans empreses espoliant-les i repartint-les entre amics, per l’altra governs privatitzant empreses estatals i col·locant als seus al cap de les mateixes.
Finançaments gens clars de quasi tots els partits. Corrupció a tots els nivells, ajuntaments, patronats, particulars propers als partits. Dirigents de partits processats per presuntes practiques delictives. Alts càrrecs de totes les administracions cobrant sous d’escàndol. Dirigents d’entitats financeres que després de haver provocat la crisi es prejubilen amb milions, si, si, de Euros de premi. Fa falta seguir?.

domingo, 25 de octubre de 2009

Reagrupament a Nova York


El front internacional és clau en l'èxit independentista: cal cercar aliats internacionals i internacionalitzar el conflicte català, i cal fer partíceps del projecte d'alliberament nacional a tots el catalans que viuen lluny de la nació però que estimen el país i volen treballar per la independència.
Per aquest motiu Reagrupament realitzarà el proper 31 d'octubre una presentació a Nova York per fer arribar el missatge d'independència i regeneració democràctica als catalans que viuen a Nova York, i buscar més complicitats i suports.

jueves, 22 de octubre de 2009

Presentaciò de REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA a Nova York


El proper dissabte 31 d’octubre Reagrupament Independentista es presentarà a Nova York (Estats Units). L’acte comptarà amb les intervencions de Carles Boix (Catedràtic de la Universitat de Princeton), Alexander Alland, Jr. (Professor Emèrit del Departament d'Antropologia de Columbia University i autor de "Catalunya, one nation, two states") i Salvador Garcia. Presentarà l'acte Jaume Soler.
A l’acabar l’acte es realitzarà un col·loqui entre els assistents.
Lloc: East 87th Street, New York (entre Madison Avenue i 5th Avenue)
Dia: Dissabte 31 d'octubre

lunes, 19 de octubre de 2009

Necessitem tornar a respirar




Lluís Tarrés
Associat a Reagrupament.

L`infermetat de la nostre societat és molt més greu del que molts creiem. El relativisme moral ha envaït els confins de la nostre nació, les classes dirigents, econòmiques i polítiques. El saqueig del diner públic ha esdevingut la prioritat per una gran quantitat d`immorals que envolten les nostres institucions. Uns diuen que legalment, d`altres se senten justificats pel fet de ser d`esquerres. Es llencen al cap diners, informes i tota l`escombraria i brutícia que troben, donant un espectacle esperpèntic, ridícul i d’una manca d`ètica. de proporcions enciclopèdiques. En termes econòmics formen un oligopoli, són uns grups que controlen el mercat política quasi en exclusiva, rebent suport incondicional dels corresponents mitjans de comunicació, subjectes de grans subvencions que els fan submisos i ben sotmesos el sistema oligopolista. S`ha prostituït el sistema democràtic, i aquesta colla d’immorals s`auto reprodueixen en el seu propi sistema, com si visquessin en una bombolla interplanetària. És un sistema tan profundament malèfic, que no dubte en utilitzar les clavegueres de l`estat, els jutges, les mentides i les infàmies per mantenir-se en el poder. Les amenaces llancívoles, la censura, la destrucció pel fet de destruir, tot se`ls hi és permès. És tant immensa aquesta bola de merda, que és impossible reformar-la. Només es pot destruir des de dins. És tanta la mediocritat i la incapacitat d`aquesta plaga bíblica, que per mantenir-se al capdavant, ha generat com una immensa teranyina de favors, silencis, i complicitats on molts s`hi queden atrapats. I aquí entra Reagrupament i el seu regeneracionisme democràtic. Hem de fer rebentar aquest sistema podrit, i alçar-lo de nou. Hem de bastir un nou sistema ètic, d`on la mediocritat , la incapacitat i la ineptitud sigui expulsada del sistema, on els responsables polítics hagin de donar comptes en el seus electors diàriament, on els comptes, ingressos i despeses siguin públics, i l`única responsabilitat del servidor públic siguin els seus electors. Hem de tornar a la moral del servei públic, traient la mentalitat funcionarial tant estèril com mediocre, tornar al vell sistema de la meritocràcia, a la feina ben feta i a l`orgull d`excel·lir. Hem d`obrir les portes de les nostres institucions, que hi entri l`aire net ple d`oxigen i remogui els aires estancats i putrefactes de tants anys.

Unitat, unitat, unitat


Una de les sensacions que més m’han atordit de la realitat social i política catalana d’ençà del meu aterrament a Catalunya l’any 1975 és la constatació de la nostra capacitat per atendre a les minúcies laterals i obviar olímpicament les prioritats absolutes. Trenquem amb els qui estem un 90% d’acord per culpa del 10% discrepant. No pot ser. És el que no va fer Sajudis a Lituània l’any 1989. I per això els lituans són lliures avui i poden fer les polítiques i tenir les relacions internacionals que més els plaguin. Nosaltres no. Nosaltres ens entossudim a enfrontar-nos en patètiques baralles, com sap tothom. Com a únic factor positiu de tot aquesta síndrome cal adduir el fet que quan hi ha passió, hi ha tensió, i quan hi ha tensió hi ha ofuscació i hom tendeix a perdre’s en allò no substancial mentre perd de vista allò bàsic. Al PSC no hi ha passió i per això no es barallen mai. Per altra banda, no hem d’oblidar el tema de les infiltracions d’elements aliens que només busquen de fer-nos mal.
Doncs bé, aixo ha d’acabar. Com a única prioritat -dins el sentit comú i la claretat de l’objectiu- hem de situar la nostra força. Aquelles persones sempre disposades a estripar per una fotesa han de prendre consciència que no hi ha cap “fotesa” tan important com la nostra unitat com a independentistes un cop assumit el fet que som l’única força independentista en condicions per al 2010 després de l’enfonsament ideològic i polític d’ERC.
Pujol diu que els catalans “no ens estimem prou”. I mira que té raó en això. Hem d’estimar els qui comparteixen idees i estratègies amb nosaltres i també hem d’estimar i respectar els qui diuen una cosa una mica diferent. Hem d’estar disposats a compartir la nau amb els qui pensen un xic diferent. Però sobretot, hem de remar tots en la mateixa direcció.
Ho dic tant per a l’àmbit de les consultes populars com les interioritats de Reagrupament ara que tenim una Junta que està posant fil a l’agulla. Un llarg vot de confiança. El tema del programa? Que el bombin! N’hem de tenir, però que no sigui raó d’enfrontaments per res del món. Tothom sap que el nostre programa és a) Declaració Unilateral d’Independència (DUI) i b) Regeneració Democràtica (RD). Vacunem-nos, doncs, contra la discrepància estripadora que tant de mal ha fet al catalanisme i que tan bé li va a Espanya.

sábado, 17 de octubre de 2009

Regeneraciò de la política


Adreçat especialment al bon amic Octavi

REGENERACIÓ DE LA POLÍTICA

Com acostuma a dir el Joan Carretero, hem d’esdevenir una República, però no una “república bananera”.
· Cal assegurar transparència, ètica, austeritat i bona gestió per part dels representants públics.
A cada elecció, l’abstenció augmenta de manera substancial respecte de la mateixa convocatòria electoral anterior. La insatisfacció dels ciutadans assoleix nivells estratosfèrics. Alguns han batejat aquest fenomen amb el terme “desafecció”.
La raó de l’allunyament d’una part important dels ciutadans de la política es deu a les actituds i comportaments dels principals representants de la classe política. Joan Carretero en el seu famós article “Patriotisme i Dignitat”, que li va costar l’obertura d’un expedient sancionador i la suspensió de militància al partit del que formava part, denunciava pràctiques com:
· Monopolis de la política per part de polítics professionals sense cap altre ocupació coneguda
· Profusió d’assessors en les institucions
· Opacitat en les contractacions
· Inflació d’informes externs d’eficiència dubtosa
· Gust per l’ostentació i el luxe
· La col·locació de familiars, amics, coneguts i saludats

Com aconseguir i assegurar aquesta radical regeneració democràtica?: Hem de crear lleis per a que els polítics sàpiguen que si les incompleixen hauran de plegar. Lleis que estableixin unes regles de joc radicalment diferent a les actuals:
o Llistes Obertes i circumscripcions electorals més petites, a l’estil dels països anglosaxons: així tothom pot saber a qui vota, i per tant demanar-li comptes si no fa bé la seva feina. Algú em pot dir quina ha estat la última vegada que un diputat ha comparegut davant dels electors de la seva circumscripció per donar explicacions de la seva tasca? Quina ha estat l’última vegada que un diputat ha trencat la disciplina de vot marcada pels líders del seu partit per defensar els interessos del seu territori?..... No s’hi escarrasseu, no ha passat mai. El vincle fonamental dels electes ha de ser amb els ciutadans que representen i no pas amb els aparells dels partits que els han inclòs a les llistes.
o Limitació de mandats: en la política s’hi està de pas. Hem de tenir “persones que temporalment es dediquen a la política” i no pas “polítics professionals”. Ja ni ha prou de polítics que any rere any apareixen a les llistes per tal de conservar la seva cadira. I quan perden el seu escó o càrrec al Govern, sempre els troben algun seient en alguna institució o d’altre.
o Establiment dels sous en funció del que l’individu ha estat capaç d’obtenir en la vida civil (p.ex. sous en funció dels rendiments del treball declarats en els darrers anys; així ningú es pot enriquir ni perdre diners amb la dedicació a la política)
o Publicitat dels sous dels representants públics: incloent-hi les dietes i les percepcions per pertànyer a consells d’administració d’empreses i consorcis públics.
o Prohibició d’acumulació de càrrecs; règim estricte d’incompatibilitats.
o Control i Transparència en la despesa pública, fent públic quines empreses i entitats són les beneficiàries dels contractes, concursos i ajuts atorgats per l’Administració Pública. No sé si em podreu contestar a alguna d’aquestes preguntes:
Quina empresa és la que s’endú més contractes de les Administracions Públiques?
Qui s’endú més contractes de TV3 (que és una empresa pública, i que tots paguem) per fer programes, etc.?
Quants assessors treballen pel govern?
No poden donar-se casos com el de l’Agència Catalana per la Cooperació i el Desenvolupament (organisme depenent de Vicepresidència), en que segons l’informe de la Sindicatura de Comptes, hi havia 27 targetes de crèdit concedides (més de la meitat del personal de l’Agència), dues d’elles a personal en excedència, hi havia una bestreta de 1.200 € concedida al Director de l’Agència feia dos anys que no havia estat retornada (el director va al·legar que pensava fer-ho, algun dia suposo!), i on les titulacions dels tècnics, malgrat reiterats requeriments no apareixien compulsades.
o Els més preparats per cada responsabilitat, defugint l’amiguisme, el nepotisme o qualsevol de les seves variants.
o Limitació de càrrecs.
o Règim estricte d’incompatibilitats.
No podem seguir impassibles davant un sistema polític on s’ha convertit en pràctica habitual l’encàrrec d’informes a 12.000 € de dubtosa utilitat. Informes de caire divers, com ara un per tenir controlada quina premsa, i quins periodistes, són més afins al “règim”. D’altres són veritablement extravagants, com ara un per saber quin grau de coneixement tenen els nens de menys de 10 anys sobre una consellera, un per veure quina imatge de cert polític transmet el “Polònia” o una altra d’un sol full (i que va costar 2.000 €) que acaba amb un lacònic “crec que ja està”. No podem permetre que determinats patricis, facin i desfacin sense cap mena de control al front d’institucions cabdals de la societat civil de la nostra nació, mentre aconsegueixen recaptar i repartir feixos de “millets” amb una facilitat impressionant.
El procés d’independència ha d’anar lligat d’una regeneració de la política: ens hem de sentir orgullosos dels nostres polítics, han d’estar a l’alçada, hem de poder confiar en ells. Cal que es produeixi una profunda renovació dels principals exponents de la classe política , afectats de ple per una malaltia incurable: la manca de credibilitat personal, que els fa incapaços de liderar la nova etapa de la política catalana, de respondre a les expectatives de futur de la societat.
Ara, i enteneu-me bé, si això passa, és culpa nostra. Ens queixem de què poc són de fiar els polítics, deixem d’anar a votar, però no fem res. Hem d’actuar per canviar-ho. Nosaltres ens comprometem a fer-ho.
Si esteu d’acord amb el que us he exposat i amb els objectius de Reagrupament, voleu la independència i la regeneració política del nostre país, us demanem el vostre suport. Doneu-nos un cop de mà per canviar-ho tot. Si us agraden les nostres propostes doneu un pas endavant, no us limiteu a criticar el sistema a la tertúlia del dinar del diumenge. Ara necessitem a tots els patriotes, Catalunya ens necessita a tots.
Tal i com va fer el Joan Carretero el passat dissabte a la nostra Assemblea General, fem públic el nostre compromís : “Mai ens agenollarem davant de l’enemic. Mai trairem Catalunya”............
El nostre objectiu: una Catalunya exemple de democràcia!, una Catalunya pròspera!, Una Catalunya Lliure! La nostra recepta: Patriotisme i Dignitat

miércoles, 14 de octubre de 2009

PARLEM DE DRETES I ESQUERRES

"Treballar pel futur no és fàcil. Treballar per la Independència, encara menys. I sabeu què penso? Que ningú no hi sobra"

Isabel-Clara Simó

He llegit en aquest fòrum que hi ha qui acusa Carretero de no tenir cap ideologia, ja que ell mateix diu que el seu únic objectiu és la independència. Mirin vostès, jo sóc d’esquerres de tota la vida, i no tinc pensat deixar de ser-ho; em puc sentir defraudada quan gent que es diuen d‘esquerres no actua com a tal, però jo crec que primer és la justícia que l’ordre, que la família no és la base de la societat, que estimar la tradició no vol dir aferrar-se al passat i impedir el progrés, que tothom té els mateixos drets reals i no sobre el paper, que la cultura ha de ser per a tothom i que la creació d’elits és funesta, que totes les religions són retrògrades i aspiren a controlar les societats per qualsevol mitjà, que les discriminacions (de les dones, de les ètnies, dels homosexuals...) són un crim, etc.
Crec també que aquell que diu jo sóc apolític, o jo sóc de centre, o jo trobo que els extremismes (?!) són dolents, doncs és una persona de dretes, per més que ho dissimuli. Un cop dit això, permeteu-me que afegeixi una altra cosa: la independència del nostre país és una acte revolucionari. Un acte revolucionari significa un canvi sobtat de la societat i és, per definició, un acte progressista. Si tenim algú, o alguns que han trobat camins per fer possible la nostra independència, ja poden ser membres de l’Opus Dei o immobilistes reconsagrats: estan fent un acte revolucionari, i són, en aquests termes, gent d’esquerres. I radicals, per cert.
Recordo una vegada uns revolucionaris catalans, que durant el franquisme, van fer una reunió, lligada pel professor Valverde, amb revolucionaris nicaragüencs sandinistes. Els nostres revolucionaris, com si se l’agafessin amb paper de fumar, feien ecccs, perquè aquella gent rústega i directa deien que havien fet determinats pactes amb la burgesia per tirar endavant la revolució. En sortir, els nostres revolucionaris reien a cor que vols de l’heterodòxia d’aquells sandinistes. El cas és que els nostres revolucionaris no la van fer, la revolució, i Franco va morir al llit, i aquells rústecs heterodoxos sí que la van fer i en van muntar una de molt grossa a nivell mundial.
Treballar pel futur no és fàcil. Treballar per la Independència, encara menys. I sabeu què penso? Que ningú no hi sobra. Que estem a punt de fer realitat un somni de tres-cents anys. I que tots els ciutadans, cadascú a la seva manera, hi és convidat. No hi falteu.

lunes, 12 de octubre de 2009

L'engany persistent


Un any més, el ministeri de Foment ha tornat a incomplir el seu compromís pel que fa a les inversions a Catalunya. Les xifres són feridores. L’engany és persistent. I la trampa és doblement greu. Quan Zapatero i Blanco menteixen ho fan per partida doble. D’un costat, enreden els diputats catalans que els aproven els pressupostos. De l’altre, es burlen de l’Estatut d’Autonomia, que marca uns mínims per compensar l’espoliació fiscal de les darreres dècades. Cal prendre’n nota. Però, sobretot, ho haurien de fer els 25 diputats del PSC, que ben segur que no ho faran –fatalment resignats–, i els 3 d’Esquerra Republicana. Joan Ridao ha anunciat que salvaran els comptes de l’any que ve a canvi de la gestió de l’aeroport del Prat. Santa innocència. O masoquisme reiterat. ¿Quina garantia té Ridao que Zapatero complirà aquesta nova promesa, si l’arriba a fer? No n’ha complert cap. Els ha envescats de manera sistemàtica. Una vegada i una altra. Que els diputats socialistes es deixin enganyar és una qüestió de disciplina de partit.
Que ho facin Esquerra, Convergència i Unió o Iniciativa no és explicable. I encara una altra: si el govern de l’Estat és incapaç de complir les seves promeses respecte a les inversions en infraestructures, ¿qui pot creure’s que compliran el pacte del nou finançament, quan la vicepresidenta Salgado ni tan sols va concretar les pròpies xifres?

domingo, 11 de octubre de 2009

Reagrupament a la Torre




(Torredembarra, 09-10-09)
Ahir divendres, Reagrupament va fer la seva presentació pública a Torredembarra. La sala d'actes del Casal es va quedar petita davant l'allau de persones, prop d'una vuitantena, de tota la subcomarca del Baix Gaià que van aplegar-se a l'acte. A la primera part de l'acte, Manel Pereira, resident a Torredembarra i Coordinador Comarcal de Reagrupament al Tarragonès, va presentar el projecte polític de Reagrupament, basat en una declaració unilateral d'independència pel Parlament de Catalunya, i una radical regeneració de la política. Tot seguit, Emili Valdero, Professor d'Economia i Matemàtica Financera per la Universitat de Barcelona i membre de la Junta Directiva nacional de Reagrupament, va explicar tota la veritat i va posar al descobert els molts paranys que amaga el nou sistema de finançament de la Generalitat. Valdero va destacar que sense l'espoli fiscal (21.300 milions d'euros l'any 2008) una Catalunya independent seria el quart estat de la UE en nivell de riquesa. Va concloure la seva exposició, deixant ben clar que només amb la independència cessarà el brutal espoli fiscal al qual ens veiem exposats els catalans. L'acte, com és habitual en tots els que fa Reagrupament, va finalitzar amb un torn obert de paraules entre els assistents.

sábado, 10 de octubre de 2009

El Doctor Moisés Broggi es reagrupa


El prestigiós cirurgià, Moisès Broggi, a qui l'any passat fou concedida la medalla d'or de la Generalitat de Catalunya, s'ha associat avui a Reagrupament.Broggi ha afirmat que "Reagrupament es l'única via eficaç d'arribar a la independència" i que cal que tots els independentistes s'apleguin en una candidatura unitària.

viernes, 9 de octubre de 2009

Clar i català

Joan Carretero ha declarat avui que la gent de Reagrupament no pretén viure de la política i ha denunciat que "les administracions vagin creant nous organismes i càrrecs per a ocupar persones fidels als partits que les controlen". Carretero ha fet aquestes manifestacions durant l'acte de presentació de Reagrupament al Segrià, que ha tingut lloc al Centre Transfronterer de la Universitat de Lleida en una sala ben plena amb 500 persones. L'acte s'ha pogut seguir íntegrament per Internet i ha comptat amb un total de 2.200 connexions d'una durada mitjana de 14 minuts, i puntes de 300 infoespectadors simultanis.

domingo, 4 de octubre de 2009

Això ja marxa


Uns 1.200 associats dels 2.300 amb què compta Reagrupament han participat aquest matí en l'Assemblea constituent. L'Assemblea, oberta als mitjans de comunicació i que es pot seguir íntegrament per Internet, en aquest moments fa una pausa per dinar. La sessió del matí s'ha iniciat amb la projecció d'un vídeo i una presentació de la implantació territorial de l'Associació, de la gestió econòmica i el balanç polític, a càrrec de Joan Carretero. Així mateix, s'ha donat la paraula a Salvador Cardús, en representació de les nombroses personalitats independentistes que han estat convidades, entre les quals hi havia l'expresident Heribert Barrera.
Posteriorment, s'han aprovat el Reglament, els Estatuts i la ponència política de Reagrupament.

miércoles, 30 de septiembre de 2009

Oraciò

"Mare de Déu mitjancera, feu que tots els catalans,tant polítics com votants,tinguem molta més trempera.I que a les properes eleccionsel Pesoe i el Pepéperdin tots els seus esconso quasi tots, pel nostre bé.A Madrid, els aeroports.I els papers, a Salamanca.I si aquí no ens fotem fortsno tindrem ni la Petanca.A Madrid, els cinturonsi autopistes gratuïtes.Aquí paga per collons,que qui es queixa és victimista.Damunt dels Cirera i Montillahi ha l'Aznar i el Zapatero:un falangista al capdavalli un aspirant a torero.Estem cecs si no veiemque ens estafen cada diai si a més va i els votem,som masoques, jo et diria.Mig milió de signaturesreclamaven seleccions.¿Catalanes? ¡Mano dura!¡Viva España y de las JONS!Aquí estem cosits a impostosi allà tenen subvencions.Ens munyeixen ben ansiosos,ens expremen fins al fons.I menteixen i ens insultenRazón, COPE i ABC.Si a Madrid així s'ho muntenno hi tindrem mai res a fer.I a l'Espanya imperialista,la que ens buida la cartera,per si ens queda poca vistahan fet una gran bandera.L'any 2009 en fa més de trentaque esperem tornar a ser grans.Mare de Déu de l'Empenta,empenyeu els catalans!Estalviant-nos la impaciència ide viure sense INDEPENDÈNCIA!

lunes, 28 de septiembre de 2009

Itinerari de l'Indepencia

Reflexions envers l’esport el any 2037, després d’anys d’Independència a Catalunya.

“Jo crec, sincerament, que l’esport continua sent el succedani e la política, hi ha com una transferència de valors i d’emocions de l’una cap a l’altre, potser perquè l’esport no requereix l’elaboració intel·lectual, és ràpid, contundent i simbòlic. La política necessita una mica, només una mica de reflexió, però l’esport no. De manera que allò que no sè xpressa còmodament amb la política, surt per la via de l’esport. Es un component de primitivisme de la societat, però en moments de fort individualisme, com ha estat sempre aquest segle, l’esport de masses es encara un nexe amb el comú. Per bé i per mal.”

Victor Alexandre diu

L'hora de ReagrupamentEl proper 3 d'octubre serà un dia d'especial transcendència política a Catalunya. Ara mateix, immersos en el dia a dia, és possible que molts catalans no se n'adonin o que no vulguin adonar-se'n, però la celebració de l'assemblea fundacional de Reagrupament al Palau de Congressos de Barcelona suposarà un abans i un després en la política catalana. I no sols perquè la ponència que s'haurà d'aprovar gira al voltant de dos temes clau com "la proclamació unilateral d'independència" i "la regeneració democràtica de la política catalana", sinó perquè marcarà el camí per convertir Reagrupament en una força política transversal que serà determinant en les properes eleccions. Davant la transformació d'Esquerra en una franquícia del PSOE català, l'independentisme conseqüent, orfe de partit, no té en aquests moments cap formació que el representi al Parlament. Cap ni una. És cert que Esquerra dóna suport als diferents referèndums que estan plantejant molts municipis -no caldria sinó!-, però ja tothom sap que s'hi agafa a la desesperada com a única possibilitat de maquillar la debacle electoral que li ve al damunt. Té gràcia que aquells que van rebutjar al Parlament la Iniciativa legislativa Popular perquè, en paraules del diputat Xavier Vendrell, "els va donar la puta gana", siguin els mateixos que ara pretenen rendibilitzar electoralment les consultes populars arreu de Catalunya. Sobretot tenint en compte que les consultes populars són l'alternativa que la societat civil s'ha vist obligada a desenvolupar davant el gir espanyolista i conservador d'una Esquerra que, convertida en una trànsfuga virtual, ha traït la confiança dels seus votants. És altament significatiu, en aquest sentit, que les JERC es mostrin tan bel·ligerants amb Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, desplegant-li una pancarta que diu "Recoder, referèndum!", i que, en canvi, no facin el mateix amb José Montilla, que és, ves per on, el principal i més ferotge enemic de tots els referèndums de Catalunya.En tot cas, el proper 3 d'octubre, al Palau de Congressos de Barcelona, s'obrirà una finestra d'aire pur i l'independentisme desacomplexat parlarà de la viabilitat econòmica de l'Estat català perquè, com diu la ponència de Reagrupament que es posarà a debat, "tant el gradualisme, com el federalisme o altres opcions menys rupturistes com la reforma constitucional, són estratagemes per acabar tipificats com a comunitat autònoma administrativa. I, en qualsevol cas, aquestes opcions necessiten per força una voluntat explícita per part de l'Estat espanyol, cosa que s'ha demostrat inexistent. Per tant, treballar per qualsevol opció que no sigui la independència suposa perpetuar una situació insostenible per a Catalunya".L'assemblea serà oberta als mitjans de comunicació i es retransmetrà per Internet, incloent-hi les discussions i les discrepàncies que puguin sorgir. És el preludi d'un procés d'emancipació nacional que ja no té aturador, que ha clarificat el mapa polític mostrant la unitat de socialistes, ecosocialistes i populars en contra dels drets nacionals de Catalunya i que culminarà amb una declaració unilateral d'independència ratificada per un referèndum sota els auspicis de les Nacions Unides. El temps ho dirà.Víctor Alexandrewww.victoralexandre.cat

domingo, 27 de septiembre de 2009

Això funciona

Catalunya Estat lliure" (CEL) s'adhereix a Reagrupament26/09/2009Informa: info2

(Barcelona, 25-09-2009)
L'associació Catalunya Estat lliure, la principal promotora de la ILP per a exercir el dret d'autodeterminació que va ser desetimada per unanimitat de la mesa del Parlament de Catalunya (CiU+PSC+ERC+PP+ICV), ha comunicat la seva adhesió a Reagrupament.
Cliqueu veure i podreu llegir el comunicat del seu comitè executiu.
"Benvolguts/des,
Després de l'èxit del referèndum d'Arenys de Munt, molts municipis de tot el Principat volen imitar la iniciativa i convocar referèndums d'autodeterminació. Sembla consensuada la pregunta "Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, Democràtic i Social integrat en la Unió Europea?". Felicitem-nos doncs, per tota la feina que hem fet en els últims mesos, que ha fet que la ILP que varem presentar, i que tots els partits polítics actuals van negar-se a debatre, s'estigui estenen per tot el territori i es prengui com a model per a la celebració de referèndums.
Tot i així, l'objectiu de Catalunya Estat Lliure segueix sent la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació a nivell nacional i seguirem treballant per aconseguir que es convoqui ja sigui des del Parlament o des de la societat civil.
En aquest sentit, una nova força política impulsada per en Joan Carretero, es presentarà a les noves eleccions amb un únic objectiu: la Independència de Catalunya.
Des de Catalunya Estat Lliure volem comunicar-vos que els promotors de Reagrupament s'han compromès que si després de les properes eleccions s'aconsegueix representació parlamentària i no existeix una majoria al Parlament per a declarar la independència de Catalunya, presentaran a través del seu grup parlamentari la nostra ILP, per tal que es debati al Parlament la convocatòria d'un Referèndum d'Autodeterminació nacional.
És per això, que Catalunya Estat Lliure, com a associació, i tots els membres del seu Comitè Executiu a títol individual ens hem adherit a Reagrupament i donem total suport a la candidatura transversal i independentista que es presentarà a les properes eleccions.
Us animem a tots a participar d'aquest nou projecte adherint-vos-hi, per tal d'aconseguir que els nostres anhels i la nostra lluita tinguin per primera vegada una veritable representació al Parlament, i s'enceti així el camí cap a la llibertat.
Visca Catalunya Lliure!"
Comitè Executiu de Catalunya Estat Lliure
Roger GranadosIgnasi PlanasMarc ViñolasDavid Vinyals www.catalunyaestatlliure.cat

viernes, 25 de septiembre de 2009

Qué està passant a Catalunya?

Emmarcades en el cicle de conferències sobre reflexions polítiques que organitza Hamaikabat, dissabte dia 26 tindrà lloc la jornada “Què està passant a Catalunya?”, amb l’objectiu, segons els organitzadors “d’escoltar de primera mà diverses opinions sobre la situació política actual a Catalunya”.
La jornada, que es desenvoluparà al Palau Miramar de Donosti, l’obrirà el sociòleg Salvador Cardús, i comptarà, com a ponents, amb Francesc Homs, de CDC, i els membres de Reagrupament Toni Strubell i Jaume Renyer.Segons Toni Strubell, la presència de dos membres de Reagrupament entre els 4 ponents “dóna idea de l’expectació que aixeca Reagrupament a Euskadi”.Precisament, Toni Strubell també presentarà la traducció al castellà del llibre El moment de dir prou (amb el títol ¡Hasta aquí hemos llegado!), essent aquest acte un dels esdeveniments “estrella” de la participació catalana a la Fira de Durango, que enguany se centra en la cultura catalana.

domingo, 20 de septiembre de 2009

Rebut del amic Xavi Folch - Presentaciò de Reagrupament

Amics m’agradaria convidar-vos a la presentació a Torredembarra d’un nou moviment independentista que neix amb força ,un moviment diferent, que neix de la societat civil, que omple i suma, que cada dia te més associats i que està encapçalat per un ex-conseller, dels pocs que han demostrat amb fets i no amb paraules la seva capacitat, algú que no es va arronsar quan es trobà sol entre l’espasa i la paret.

Parlo de Joan Carretero i de Reagrupament, una associació i no un partit, que intenta reagrupar a tots els catalans per fer un front comú cap a la sobirania. Un projecte on s’hi convida a tothom, de totes les tendències polítiques i ideològiques,de qualsevol partit o associació, però també als ciutadans que fins avui han estat a l'expectativa.

A Reagrupament hi te cabuda tothom que tingui com a prioritaris aquests dos preceptes: voler una regeneració política i aconseguir un Estat català propi. L’èxit absolut de Reagrupament serà la seva dissolució, el dia que tinguem el nostre Estat, llavors cadascú anirà amb la vessant ideològica més propera. Saludem amb interès tots els actes de reafirmació independentista com les consultes que arreu de Catalunya s’hi estan realitzant amb molt d’esforç i treball per part de les entitats organitzadores, però cal recordar que la independència cal proclamar-la amb una majoria de diputats al parlament , que és al que Reagrupament es compromet

Personalment m’ha sorprès gratament la gent que m’he trobat a Reagrupament, molt allunyat dels sectarismes habituals dels partits polítics i de les jerarquies d’interessos.Reagrupament camina amb força i cada cop, te més associats.


Acte: Xerrada-Col·loqui “Nou finançament. L’espoli continua”
Dia: 9 d’octubre
Hora: 20:00
Lloc: Sala petita del Casal Municipal de Torredembarra (C/ Capella, 6)

Xavi Folch

lunes, 22 de junio de 2009

Solstici d'estiu



Embogits, agafats de les mans fen rotllana,
fem un ball encegats al voltant de la flama,
d’aquella foguera que crema el passat,
el nostre passat, al cap del temps retrobat.

Esclafits de pedra foguera no deixen sentir l’anhel
de les paraules adreçades a la bruixa que m’ha enamorat.
Ballem, ens besem, posseïts fins ja tocar el cel.
Espurnes de color il·luminen la fosca nit del passat.

Flames bellugadisses em recorden el temps perdut.
Bruixa que enamora fes un sortilegi, dóna’m un beuratge
fes que el haver-te trobat no sigui un somni , i em donaré per vençut.

Irreverents amb la litúrgia del solstici d’estiu
ens endinsem mes i mes a la foguera del desig
i ens cremem, convertint-se la lava del volca en riu.

Fifo 12-06-2009

jueves, 14 de mayo de 2009

No entenc l’anglès ho podríeu traduir?.


*Goodbye Spain*
*The King and the Spanish Anthem were drowned out by monumentalwhistling atthe 2009 Cup Final between Barça and AthleticBilbao (won by Barcelona 4-1).Spanish nationalist TVE censored thesound and images*

domingo, 19 de abril de 2009

Entre son i ron, no queda temps per tenir cura de la Natura







Després de dos terribles huracans, una mostra d'uns paisatges desvastats. En tinc cents de fotos com aquestes que mostren la manca de rapidez i poca eficacia del poble cubá. Josep

Carrers tristos que m’han fet plorar


La sensació que tens els carres de de l'Havana es de tristor. Ho hi ha alegria, falta moviment........Els cubans i cubanes no donen la cara. He tornat "afectat" . Josep

sábado, 18 de abril de 2009

La crua realitat cubana, tots menjen

Grup de nens cubans famèlics i tristos – es nota en les seves carones – Que me estaven dient que el els i manca llibertat per poder sortir del País , per rastrejar i aconseguir aliments escarbant per el abocadors de brossa de les principals ciutats de Centre i Sud-americà.Aniré explicant mes coses del meu viatge a Cuba. He tornat dessolat, trist. Josep

viernes, 6 de marzo de 2009

Des de l'Havana

Sols vaixar del avió m'han rebut cantanta aquella canço

De lo hondo de un barranco grita el negro con afán , hay madre quien fuera blanco aunque fuera catalán.
Una a braçada a tots els amics. Josep

domingo, 1 de marzo de 2009

Salbutamol


Tractament sintomàtic del broncosespasmo
en l’asma bronquial i altres processos associats
a l’obstrucció reversible de les vies respiratòries.
Resumint per si t’ofegues, per si estàs cardat.

Conte al prendre’l si es al·lèrgic al medicament.
Si pateix tirotoxicosis Diabetis mellitus,
o alteracions cardiovasculars greus
o hipertensió. Oi que està clar, ho has comprés?

Si durant el tractament la teva situació s’agreuja
si no pots dir fava, si estossegues, si t’ofegues,
ves ràpid al metge, i acomiada’t de ell,
no deixis que et mati amb provatures.
et pots recuperar, jo et dono aquest consell:
canvia de dona, de medicament i de metge.
Al prospecte està posat, jo estic esparverat..

Has d’informar al teu metge
si prens els següents medicaments
beta-bloqueants, imipramina,
clordiacepóxido o clorpromacina.

Medicaments que de sobra tu coneixes
que tens a la farmaciola, per quan pateixes.
Doncs és cert està plena de estupefacients.

Si et fan control de dopatge
i has pres salbutamol
segur que dones positiu
i et faran fora l’estatge.

Prudència amb la conducció,
no agafis el camió
ni cap màquina pesant
i la moto ves-la desant.

Si desprès de llegir això
Persisteixes en l’intent
o es que estàs molt fotut
o què et passes de valent.

Bafs de eucaliptus son millor
no siguis inconscient.

Fifo 15-02-2009

sábado, 21 de febrero de 2009

Incertesa

Era de dia. A ple sol tenia el cor encongit.
Desgavells d’incerteses martellejaven el meu cap,
buscant resposta he mirat a l’infinit.

No he trobat l’infinit, sols he vist cel i terra junts,
Preguntats, han refusat respondre, no s’han atrevit.
Aquí m’he d’adreçar? Jo no puc mirar més lluny.

Si els seus límits no hem deixen traspassar
m’endinsaré a dins meu on Tot està per revelar.
Estic limitat pel temps i l’espai, soc finit.

Fifo 21-02-2009

jueves, 12 de febrero de 2009

Charles Robert Darwin (12 de febrer de 1809 - 19 d'abril de 1882)


L’univers s’està expandint,

la creació sempre endavant.

Qui són els que tenen raó?

Els pensadors creacionistes

o bé els darwinians?


Doncs bé,
jo estic astorat.
I abans del Big Bang
Què?

lunes, 2 de febrero de 2009

Obama ja te problemes


Els xicots del Jueves fent un treball de investigació i recerca han fet un descobriment. Jo em sento ofès.