Eren de seda
els pètals ara mústics
que el vent s'emporta.
que el vent s'emporta.
El temps corre inexorable i esborra la bellesa del que una vegada ho va ser.
Camins abruptes
em semblaven joguines
i ara m'acoren
Allò que abans era un repte divertit ara no ho sembla tant.
El riu, les ales,
el mar o les senderes...,
tot se m'enduia.
Enmig de la natura es sent goig
Per deslliurar-nos
de creences arcaiques,
hem creat ídols.
Tothom ha de creure en alguna cosa.
La gota d'aigua
pot transformar la roca
acariciant-la.
La perseverància és més efectiva que la força.
No hay comentarios:
Publicar un comentario