Translate

sábado, 31 de octubre de 2009

No ens alegrem gens dels casos de corrupciò que hi ha a Catalunya perqué estimen el nostre Pais



30/10/2009
(Barcelona-Horta, 30-10-2009)
El president de Reagrupament, Joan Carretero, ha declarat avui que "a Reagrupament no ens alegrem gens dels casos de corrupció que hi ha a Catalunya, perquè ens estimem el nostre país. A més, com que nosaltres reivindiquem fer política per a canviar la política, al final no es podrà fer res". Joan Carretero ha fet aquestes manifestacions durant la presentació de Reagrupament al barri d'Horta de Barcelona al qual han assistit 250 persones. L'acte ha estat retransmès íntegrament per internet per RCat TV.
Carretero: "Calen unes regles exigents de regeneració democràtica que dificultin que es produeixen casos com els que hem vist aquests dies"
El president de Reagrupament ha afirmat també que "no som millors que ningú, però cal que imposem unes regles que facin més difícil que es produeixin aquests casos que estem veient aquests dies."

jueves, 29 de octubre de 2009

Regeneraciò Democràtica - al meu amic Octavi


La 1a Assemblea Nacional del passat 3 d'octubre va aprovar la ponència política de Reagrupament. En l'apartat 2.3 preveu mesures concretes per a la regeneració democràtica de la polítca catalana. A continuació us reproduïm literalment aquest apartat.
"Reagrupament Independentista proposa les següents mesures de regeneració democràtica de la política catalana, que haurien de tenir el rang de norma legal, basades en la transparència, l’ètica, l’austeritat i la bona gestió, com a principis inspiradors de l’actuació dels representants públics, i alhora practica l’ètica i la democràcia interna en el moviment mateix perquè pugui esdevenir un exemple tangible del que es vol oferir a la societat.Propostes de regeneració democràtica:
Sistema electoral basat en llistes obertes -així tothom pot saber a qui vota, i per tant demanar-li comptes si no fa bé la seva feina- i districtes electorals reduïts.
Limitació de mandats -la dedicació a la política ha de ser transitòria, “persones que temporalment es dediquen a la política, no polítics professionals”.
Limitació i publicitat dels sous de tots els càrrecs electes i membres del Govern, incloent-hi les dietes i les percepcions per pertànyer a consells d’administració d’empreses i consorcis públics.
Control i transparència en la despesa, fent públic quines empreses i entitats són les beneficiàries dels contractes, concursos i ajuts atorgats per l’Administració Pública.
Eradicació del nepotisme i el clientelisme.
Limitació de càrrecs.
Règim d’incompatibilitats estricte, prohibint l’acumulació de càrrecs.
Sistema unificat d’elecció i promoció dels empleats públics, independent de tot poder polític i allunyat de tot interès particular.
Limitació per llei de la despesa electoral."

martes, 27 de octubre de 2009

Fa fàstic




Estem vivint en una societat podrida. Aquí no es salva ni l’apuntador. Fa fàstic.
La situació no es d’ara, el que passa es que ara es fa mes evident.
En el passat, per una banda actuacions poc clares de governs envers grans empreses espoliant-les i repartint-les entre amics, per l’altra governs privatitzant empreses estatals i col·locant als seus al cap de les mateixes.
Finançaments gens clars de quasi tots els partits. Corrupció a tots els nivells, ajuntaments, patronats, particulars propers als partits. Dirigents de partits processats per presuntes practiques delictives. Alts càrrecs de totes les administracions cobrant sous d’escàndol. Dirigents d’entitats financeres que després de haver provocat la crisi es prejubilen amb milions, si, si, de Euros de premi. Fa falta seguir?.

domingo, 25 de octubre de 2009

Reagrupament a Nova York


El front internacional és clau en l'èxit independentista: cal cercar aliats internacionals i internacionalitzar el conflicte català, i cal fer partíceps del projecte d'alliberament nacional a tots el catalans que viuen lluny de la nació però que estimen el país i volen treballar per la independència.
Per aquest motiu Reagrupament realitzarà el proper 31 d'octubre una presentació a Nova York per fer arribar el missatge d'independència i regeneració democràctica als catalans que viuen a Nova York, i buscar més complicitats i suports.

jueves, 22 de octubre de 2009

Presentaciò de REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA a Nova York


El proper dissabte 31 d’octubre Reagrupament Independentista es presentarà a Nova York (Estats Units). L’acte comptarà amb les intervencions de Carles Boix (Catedràtic de la Universitat de Princeton), Alexander Alland, Jr. (Professor Emèrit del Departament d'Antropologia de Columbia University i autor de "Catalunya, one nation, two states") i Salvador Garcia. Presentarà l'acte Jaume Soler.
A l’acabar l’acte es realitzarà un col·loqui entre els assistents.
Lloc: East 87th Street, New York (entre Madison Avenue i 5th Avenue)
Dia: Dissabte 31 d'octubre

lunes, 19 de octubre de 2009

Necessitem tornar a respirar




Lluís Tarrés
Associat a Reagrupament.

L`infermetat de la nostre societat és molt més greu del que molts creiem. El relativisme moral ha envaït els confins de la nostre nació, les classes dirigents, econòmiques i polítiques. El saqueig del diner públic ha esdevingut la prioritat per una gran quantitat d`immorals que envolten les nostres institucions. Uns diuen que legalment, d`altres se senten justificats pel fet de ser d`esquerres. Es llencen al cap diners, informes i tota l`escombraria i brutícia que troben, donant un espectacle esperpèntic, ridícul i d’una manca d`ètica. de proporcions enciclopèdiques. En termes econòmics formen un oligopoli, són uns grups que controlen el mercat política quasi en exclusiva, rebent suport incondicional dels corresponents mitjans de comunicació, subjectes de grans subvencions que els fan submisos i ben sotmesos el sistema oligopolista. S`ha prostituït el sistema democràtic, i aquesta colla d’immorals s`auto reprodueixen en el seu propi sistema, com si visquessin en una bombolla interplanetària. És un sistema tan profundament malèfic, que no dubte en utilitzar les clavegueres de l`estat, els jutges, les mentides i les infàmies per mantenir-se en el poder. Les amenaces llancívoles, la censura, la destrucció pel fet de destruir, tot se`ls hi és permès. És tant immensa aquesta bola de merda, que és impossible reformar-la. Només es pot destruir des de dins. És tanta la mediocritat i la incapacitat d`aquesta plaga bíblica, que per mantenir-se al capdavant, ha generat com una immensa teranyina de favors, silencis, i complicitats on molts s`hi queden atrapats. I aquí entra Reagrupament i el seu regeneracionisme democràtic. Hem de fer rebentar aquest sistema podrit, i alçar-lo de nou. Hem de bastir un nou sistema ètic, d`on la mediocritat , la incapacitat i la ineptitud sigui expulsada del sistema, on els responsables polítics hagin de donar comptes en el seus electors diàriament, on els comptes, ingressos i despeses siguin públics, i l`única responsabilitat del servidor públic siguin els seus electors. Hem de tornar a la moral del servei públic, traient la mentalitat funcionarial tant estèril com mediocre, tornar al vell sistema de la meritocràcia, a la feina ben feta i a l`orgull d`excel·lir. Hem d`obrir les portes de les nostres institucions, que hi entri l`aire net ple d`oxigen i remogui els aires estancats i putrefactes de tants anys.

Unitat, unitat, unitat


Una de les sensacions que més m’han atordit de la realitat social i política catalana d’ençà del meu aterrament a Catalunya l’any 1975 és la constatació de la nostra capacitat per atendre a les minúcies laterals i obviar olímpicament les prioritats absolutes. Trenquem amb els qui estem un 90% d’acord per culpa del 10% discrepant. No pot ser. És el que no va fer Sajudis a Lituània l’any 1989. I per això els lituans són lliures avui i poden fer les polítiques i tenir les relacions internacionals que més els plaguin. Nosaltres no. Nosaltres ens entossudim a enfrontar-nos en patètiques baralles, com sap tothom. Com a únic factor positiu de tot aquesta síndrome cal adduir el fet que quan hi ha passió, hi ha tensió, i quan hi ha tensió hi ha ofuscació i hom tendeix a perdre’s en allò no substancial mentre perd de vista allò bàsic. Al PSC no hi ha passió i per això no es barallen mai. Per altra banda, no hem d’oblidar el tema de les infiltracions d’elements aliens que només busquen de fer-nos mal.
Doncs bé, aixo ha d’acabar. Com a única prioritat -dins el sentit comú i la claretat de l’objectiu- hem de situar la nostra força. Aquelles persones sempre disposades a estripar per una fotesa han de prendre consciència que no hi ha cap “fotesa” tan important com la nostra unitat com a independentistes un cop assumit el fet que som l’única força independentista en condicions per al 2010 després de l’enfonsament ideològic i polític d’ERC.
Pujol diu que els catalans “no ens estimem prou”. I mira que té raó en això. Hem d’estimar els qui comparteixen idees i estratègies amb nosaltres i també hem d’estimar i respectar els qui diuen una cosa una mica diferent. Hem d’estar disposats a compartir la nau amb els qui pensen un xic diferent. Però sobretot, hem de remar tots en la mateixa direcció.
Ho dic tant per a l’àmbit de les consultes populars com les interioritats de Reagrupament ara que tenim una Junta que està posant fil a l’agulla. Un llarg vot de confiança. El tema del programa? Que el bombin! N’hem de tenir, però que no sigui raó d’enfrontaments per res del món. Tothom sap que el nostre programa és a) Declaració Unilateral d’Independència (DUI) i b) Regeneració Democràtica (RD). Vacunem-nos, doncs, contra la discrepància estripadora que tant de mal ha fet al catalanisme i que tan bé li va a Espanya.

sábado, 17 de octubre de 2009

Regeneraciò de la política


Adreçat especialment al bon amic Octavi

REGENERACIÓ DE LA POLÍTICA

Com acostuma a dir el Joan Carretero, hem d’esdevenir una República, però no una “república bananera”.
· Cal assegurar transparència, ètica, austeritat i bona gestió per part dels representants públics.
A cada elecció, l’abstenció augmenta de manera substancial respecte de la mateixa convocatòria electoral anterior. La insatisfacció dels ciutadans assoleix nivells estratosfèrics. Alguns han batejat aquest fenomen amb el terme “desafecció”.
La raó de l’allunyament d’una part important dels ciutadans de la política es deu a les actituds i comportaments dels principals representants de la classe política. Joan Carretero en el seu famós article “Patriotisme i Dignitat”, que li va costar l’obertura d’un expedient sancionador i la suspensió de militància al partit del que formava part, denunciava pràctiques com:
· Monopolis de la política per part de polítics professionals sense cap altre ocupació coneguda
· Profusió d’assessors en les institucions
· Opacitat en les contractacions
· Inflació d’informes externs d’eficiència dubtosa
· Gust per l’ostentació i el luxe
· La col·locació de familiars, amics, coneguts i saludats

Com aconseguir i assegurar aquesta radical regeneració democràtica?: Hem de crear lleis per a que els polítics sàpiguen que si les incompleixen hauran de plegar. Lleis que estableixin unes regles de joc radicalment diferent a les actuals:
o Llistes Obertes i circumscripcions electorals més petites, a l’estil dels països anglosaxons: així tothom pot saber a qui vota, i per tant demanar-li comptes si no fa bé la seva feina. Algú em pot dir quina ha estat la última vegada que un diputat ha comparegut davant dels electors de la seva circumscripció per donar explicacions de la seva tasca? Quina ha estat l’última vegada que un diputat ha trencat la disciplina de vot marcada pels líders del seu partit per defensar els interessos del seu territori?..... No s’hi escarrasseu, no ha passat mai. El vincle fonamental dels electes ha de ser amb els ciutadans que representen i no pas amb els aparells dels partits que els han inclòs a les llistes.
o Limitació de mandats: en la política s’hi està de pas. Hem de tenir “persones que temporalment es dediquen a la política” i no pas “polítics professionals”. Ja ni ha prou de polítics que any rere any apareixen a les llistes per tal de conservar la seva cadira. I quan perden el seu escó o càrrec al Govern, sempre els troben algun seient en alguna institució o d’altre.
o Establiment dels sous en funció del que l’individu ha estat capaç d’obtenir en la vida civil (p.ex. sous en funció dels rendiments del treball declarats en els darrers anys; així ningú es pot enriquir ni perdre diners amb la dedicació a la política)
o Publicitat dels sous dels representants públics: incloent-hi les dietes i les percepcions per pertànyer a consells d’administració d’empreses i consorcis públics.
o Prohibició d’acumulació de càrrecs; règim estricte d’incompatibilitats.
o Control i Transparència en la despesa pública, fent públic quines empreses i entitats són les beneficiàries dels contractes, concursos i ajuts atorgats per l’Administració Pública. No sé si em podreu contestar a alguna d’aquestes preguntes:
Quina empresa és la que s’endú més contractes de les Administracions Públiques?
Qui s’endú més contractes de TV3 (que és una empresa pública, i que tots paguem) per fer programes, etc.?
Quants assessors treballen pel govern?
No poden donar-se casos com el de l’Agència Catalana per la Cooperació i el Desenvolupament (organisme depenent de Vicepresidència), en que segons l’informe de la Sindicatura de Comptes, hi havia 27 targetes de crèdit concedides (més de la meitat del personal de l’Agència), dues d’elles a personal en excedència, hi havia una bestreta de 1.200 € concedida al Director de l’Agència feia dos anys que no havia estat retornada (el director va al·legar que pensava fer-ho, algun dia suposo!), i on les titulacions dels tècnics, malgrat reiterats requeriments no apareixien compulsades.
o Els més preparats per cada responsabilitat, defugint l’amiguisme, el nepotisme o qualsevol de les seves variants.
o Limitació de càrrecs.
o Règim estricte d’incompatibilitats.
No podem seguir impassibles davant un sistema polític on s’ha convertit en pràctica habitual l’encàrrec d’informes a 12.000 € de dubtosa utilitat. Informes de caire divers, com ara un per tenir controlada quina premsa, i quins periodistes, són més afins al “règim”. D’altres són veritablement extravagants, com ara un per saber quin grau de coneixement tenen els nens de menys de 10 anys sobre una consellera, un per veure quina imatge de cert polític transmet el “Polònia” o una altra d’un sol full (i que va costar 2.000 €) que acaba amb un lacònic “crec que ja està”. No podem permetre que determinats patricis, facin i desfacin sense cap mena de control al front d’institucions cabdals de la societat civil de la nostra nació, mentre aconsegueixen recaptar i repartir feixos de “millets” amb una facilitat impressionant.
El procés d’independència ha d’anar lligat d’una regeneració de la política: ens hem de sentir orgullosos dels nostres polítics, han d’estar a l’alçada, hem de poder confiar en ells. Cal que es produeixi una profunda renovació dels principals exponents de la classe política , afectats de ple per una malaltia incurable: la manca de credibilitat personal, que els fa incapaços de liderar la nova etapa de la política catalana, de respondre a les expectatives de futur de la societat.
Ara, i enteneu-me bé, si això passa, és culpa nostra. Ens queixem de què poc són de fiar els polítics, deixem d’anar a votar, però no fem res. Hem d’actuar per canviar-ho. Nosaltres ens comprometem a fer-ho.
Si esteu d’acord amb el que us he exposat i amb els objectius de Reagrupament, voleu la independència i la regeneració política del nostre país, us demanem el vostre suport. Doneu-nos un cop de mà per canviar-ho tot. Si us agraden les nostres propostes doneu un pas endavant, no us limiteu a criticar el sistema a la tertúlia del dinar del diumenge. Ara necessitem a tots els patriotes, Catalunya ens necessita a tots.
Tal i com va fer el Joan Carretero el passat dissabte a la nostra Assemblea General, fem públic el nostre compromís : “Mai ens agenollarem davant de l’enemic. Mai trairem Catalunya”............
El nostre objectiu: una Catalunya exemple de democràcia!, una Catalunya pròspera!, Una Catalunya Lliure! La nostra recepta: Patriotisme i Dignitat

miércoles, 14 de octubre de 2009

PARLEM DE DRETES I ESQUERRES

"Treballar pel futur no és fàcil. Treballar per la Independència, encara menys. I sabeu què penso? Que ningú no hi sobra"

Isabel-Clara Simó

He llegit en aquest fòrum que hi ha qui acusa Carretero de no tenir cap ideologia, ja que ell mateix diu que el seu únic objectiu és la independència. Mirin vostès, jo sóc d’esquerres de tota la vida, i no tinc pensat deixar de ser-ho; em puc sentir defraudada quan gent que es diuen d‘esquerres no actua com a tal, però jo crec que primer és la justícia que l’ordre, que la família no és la base de la societat, que estimar la tradició no vol dir aferrar-se al passat i impedir el progrés, que tothom té els mateixos drets reals i no sobre el paper, que la cultura ha de ser per a tothom i que la creació d’elits és funesta, que totes les religions són retrògrades i aspiren a controlar les societats per qualsevol mitjà, que les discriminacions (de les dones, de les ètnies, dels homosexuals...) són un crim, etc.
Crec també que aquell que diu jo sóc apolític, o jo sóc de centre, o jo trobo que els extremismes (?!) són dolents, doncs és una persona de dretes, per més que ho dissimuli. Un cop dit això, permeteu-me que afegeixi una altra cosa: la independència del nostre país és una acte revolucionari. Un acte revolucionari significa un canvi sobtat de la societat i és, per definició, un acte progressista. Si tenim algú, o alguns que han trobat camins per fer possible la nostra independència, ja poden ser membres de l’Opus Dei o immobilistes reconsagrats: estan fent un acte revolucionari, i són, en aquests termes, gent d’esquerres. I radicals, per cert.
Recordo una vegada uns revolucionaris catalans, que durant el franquisme, van fer una reunió, lligada pel professor Valverde, amb revolucionaris nicaragüencs sandinistes. Els nostres revolucionaris, com si se l’agafessin amb paper de fumar, feien ecccs, perquè aquella gent rústega i directa deien que havien fet determinats pactes amb la burgesia per tirar endavant la revolució. En sortir, els nostres revolucionaris reien a cor que vols de l’heterodòxia d’aquells sandinistes. El cas és que els nostres revolucionaris no la van fer, la revolució, i Franco va morir al llit, i aquells rústecs heterodoxos sí que la van fer i en van muntar una de molt grossa a nivell mundial.
Treballar pel futur no és fàcil. Treballar per la Independència, encara menys. I sabeu què penso? Que ningú no hi sobra. Que estem a punt de fer realitat un somni de tres-cents anys. I que tots els ciutadans, cadascú a la seva manera, hi és convidat. No hi falteu.

lunes, 12 de octubre de 2009

L'engany persistent


Un any més, el ministeri de Foment ha tornat a incomplir el seu compromís pel que fa a les inversions a Catalunya. Les xifres són feridores. L’engany és persistent. I la trampa és doblement greu. Quan Zapatero i Blanco menteixen ho fan per partida doble. D’un costat, enreden els diputats catalans que els aproven els pressupostos. De l’altre, es burlen de l’Estatut d’Autonomia, que marca uns mínims per compensar l’espoliació fiscal de les darreres dècades. Cal prendre’n nota. Però, sobretot, ho haurien de fer els 25 diputats del PSC, que ben segur que no ho faran –fatalment resignats–, i els 3 d’Esquerra Republicana. Joan Ridao ha anunciat que salvaran els comptes de l’any que ve a canvi de la gestió de l’aeroport del Prat. Santa innocència. O masoquisme reiterat. ¿Quina garantia té Ridao que Zapatero complirà aquesta nova promesa, si l’arriba a fer? No n’ha complert cap. Els ha envescats de manera sistemàtica. Una vegada i una altra. Que els diputats socialistes es deixin enganyar és una qüestió de disciplina de partit.
Que ho facin Esquerra, Convergència i Unió o Iniciativa no és explicable. I encara una altra: si el govern de l’Estat és incapaç de complir les seves promeses respecte a les inversions en infraestructures, ¿qui pot creure’s que compliran el pacte del nou finançament, quan la vicepresidenta Salgado ni tan sols va concretar les pròpies xifres?

domingo, 11 de octubre de 2009

Reagrupament a la Torre




(Torredembarra, 09-10-09)
Ahir divendres, Reagrupament va fer la seva presentació pública a Torredembarra. La sala d'actes del Casal es va quedar petita davant l'allau de persones, prop d'una vuitantena, de tota la subcomarca del Baix Gaià que van aplegar-se a l'acte. A la primera part de l'acte, Manel Pereira, resident a Torredembarra i Coordinador Comarcal de Reagrupament al Tarragonès, va presentar el projecte polític de Reagrupament, basat en una declaració unilateral d'independència pel Parlament de Catalunya, i una radical regeneració de la política. Tot seguit, Emili Valdero, Professor d'Economia i Matemàtica Financera per la Universitat de Barcelona i membre de la Junta Directiva nacional de Reagrupament, va explicar tota la veritat i va posar al descobert els molts paranys que amaga el nou sistema de finançament de la Generalitat. Valdero va destacar que sense l'espoli fiscal (21.300 milions d'euros l'any 2008) una Catalunya independent seria el quart estat de la UE en nivell de riquesa. Va concloure la seva exposició, deixant ben clar que només amb la independència cessarà el brutal espoli fiscal al qual ens veiem exposats els catalans. L'acte, com és habitual en tots els que fa Reagrupament, va finalitzar amb un torn obert de paraules entre els assistents.

sábado, 10 de octubre de 2009

El Doctor Moisés Broggi es reagrupa


El prestigiós cirurgià, Moisès Broggi, a qui l'any passat fou concedida la medalla d'or de la Generalitat de Catalunya, s'ha associat avui a Reagrupament.Broggi ha afirmat que "Reagrupament es l'única via eficaç d'arribar a la independència" i que cal que tots els independentistes s'apleguin en una candidatura unitària.

viernes, 9 de octubre de 2009

Clar i català

Joan Carretero ha declarat avui que la gent de Reagrupament no pretén viure de la política i ha denunciat que "les administracions vagin creant nous organismes i càrrecs per a ocupar persones fidels als partits que les controlen". Carretero ha fet aquestes manifestacions durant l'acte de presentació de Reagrupament al Segrià, que ha tingut lloc al Centre Transfronterer de la Universitat de Lleida en una sala ben plena amb 500 persones. L'acte s'ha pogut seguir íntegrament per Internet i ha comptat amb un total de 2.200 connexions d'una durada mitjana de 14 minuts, i puntes de 300 infoespectadors simultanis.

domingo, 4 de octubre de 2009

Això ja marxa


Uns 1.200 associats dels 2.300 amb què compta Reagrupament han participat aquest matí en l'Assemblea constituent. L'Assemblea, oberta als mitjans de comunicació i que es pot seguir íntegrament per Internet, en aquest moments fa una pausa per dinar. La sessió del matí s'ha iniciat amb la projecció d'un vídeo i una presentació de la implantació territorial de l'Associació, de la gestió econòmica i el balanç polític, a càrrec de Joan Carretero. Així mateix, s'ha donat la paraula a Salvador Cardús, en representació de les nombroses personalitats independentistes que han estat convidades, entre les quals hi havia l'expresident Heribert Barrera.
Posteriorment, s'han aprovat el Reglament, els Estatuts i la ponència política de Reagrupament.