Aquest blog personal, m’agradaria sigues eclèctic, una espècie de calaix de sastre per poder encabir-hi, comentaris, reflexions, sobre els temes que normalment ens interesen i comentem quan estem junts. Evidentment ha de ser un punt trobada d’amics actuals i futurs. Els suggeriments, critiques seran benvinguts i contestats. Josep
Translate
jueves, 28 de febrero de 2013
domingo, 24 de febrero de 2013
http://marcbrecy.perso.neuf.
Aquest
vídeo, és el projecte final d'estudis
d'un estudiant de secundària.
Val la pena veure-ho dues vegades, és excel · lent.
Les imatges passen de manera vertiginosa,
però al final tens la sensació que no
falta ni una coma.
Impressionant!
d'un estudiant de secundària.
Val la pena veure-ho dues vegades, és excel · lent.
Les imatges passen de manera vertiginosa,
però al final tens la sensació que no
falta ni una coma.
Impressionant!
Metodo 3
Els 169 informes «calents» de Método 3
EL TRIANGLE ha tingut accés a un
document en el qual es relacionen 169 investigacions efectuades per
l’agència de detectius Método 3, algunes de les quals se suposa
que podien estar a la venda o arribar a la premsa, que afecten a
polítics de diverses formacions, empresaris i, també, a famosos de
la premsa del cor.
Entre ells, no podia ser d'un altra
manera Torredembarra també vol tenir el seu protagonisme. Avui en
dia si els de Metodo 3 no t'han investigat no ets ningú. Quina poca
categoria tenen o tenim els no investigats. Ep... un soroll rar al
telefon, estarà punxat?
100.- Investigació sobre Vicsan
Torredembarra, corrupció regidors, Munné. (2009).
jueves, 21 de febrero de 2013
Haikus Tankas i Colors
Haikus Tankas i Colors
Ja sabeu que ja a sortit
el llibre de l'impremta, el tinc a casa. No sé encara el dia de la
presentació i com coneguts i amics em preguntaven que quan es posava
a la venda i soc novell amb aquests assumptes, he tirat pel camí el
mig i he portat uns exemplars a tres llibreries de Torredembarra: Cal
Miquel de Pere Badia, Carpe Diem i Àgora. Allí ja estan a la vostra
disposició per si el dia de la presentació no podeu assistir i
acompanyar-me.
Evidentment resto a la
vostra disposició per fer-vos arribar el llibre o informació del
mateix.
Com és un llibre amb un
contingut poètic interessant i a mes té molt de color, molta vida,
pot ser un bon regal per la persona que creieu li ha d'agradar. Un
detall de sensibilitat.
Els poemes han esdevingut
color, i el color de les il·lustracions poesia.
lunes, 18 de febrero de 2013
Haikus Tankas i Colors
Estic content, mes que
content, exultant d'alegria. Per fi a sortit de l'impremta el meu
llibre “Haikus Tankas i Colors”. No és podeu imaginar que se
sent al veure'l i tindre'l a les mans per primera vegada.
Ara a començar a
lligar tots els detalls, per fer la seva presentació als amics, els
d'ara i els propers.
Molts de valtros
rebreu la meva trucada, per demanar-vos la vostra participació, o bé
per recitar , per musicar, o acompanyar als rapsodes.
Els que no la rebeu
per oblit meu, podeu comunicar-vos en mi cosa que em farà molt
feliç.
Tots esteu invitats a
aquesta festa de presentació que voldria que fora un dia de trobada
entre amics, els que sigueu ajudant-me en alguna activitat i els que
vindreu a acompanyar-nos.
Quan sàpiga el lloc,
dia i hora, ja ho faré saber. M'agradaria que vinguéreu totes/tots.
Us estimo. Fifo.
sábado, 16 de febrero de 2013
viernes, 15 de febrero de 2013
Una legenda, El Fifo
EL FIFO
A
un bon amic meu, en uns determinats cercles, especialment d’amistat
i laborals, el coneixen apart del seu nom i cognoms com el Fifo,
fins i tot la seva filla, gendre i net així l’anomenen. Sobre
l’origen d’aquest sobrenom i ha dues versions més o menys
versemblants, i una tercera que és la meva, i que no convé ventejar
massa (doncs no deixa al meu amic molt ben parat), versió que
contaré a continuació.
Aquesta
és així: En anglès First Input – First Output (FIFO) vol dir
que el primer en entrar és el primer en sortir. Doncs sí, el meu
amic en les reunions entre amics, quan ha de seure a taula, sobre tot
si hi ha menjar, sempre és el primer i, com té desfici,
com
és un
desficiós,
que diria el meu amic de Xiva (jo a això li dono un altre nom que
callo), comença l’aperitiu sense encomanar-se a ningú, i més
d’un cop, la resta de comensals han quedat sense poder provar les
patates fregides i les olives farcides (sobre les quals, per cert, té
la mania de menjar-les de dos en dos).
Doncs
bé, després de l’àpat, quan la conversa baixa de to, o quan el
tema que és de debat no li agrada, com és un cul inquiet,
ràpidament plega veles, i és el primer en marxar. Fifo fes-t’ho
mirar això!
De
les altres dues versions, la que explica el meu amic és la següent:
Allà pels anys seixanta l’ara anomenat Fifo jugava a futbol en un
equip de segona divisió català. En aquella època, i durant uns
pocs anys s’enfrontaren una selecció de futbolistes europeus a una
selecció mundial. Eren uns anys que semblava que el govern
franquista feia petits gestos per fer-se agradable als ulls dels
catalans, com per exemple el d’un alt càrrec del govern central
(crec que era el Pio Cabanillas) que en un partit de futbol a can
Barça, va seure a la llotja tocat amb una barretina, aquesta peça
tan nostrada.
Els
seleccionats que havien de representar a Espanya eren el Kubala,
mític jugador, i el Navarro, de Vilanova i la Geltrú, jugant
aleshores al Reial Madrid. Doncs segons la versió del meu amic, el
“Secretario General del Deporte”, Don Antonio Elola Olaso,
seguint amb la política abans esmentada, va encomanar a l’ex-jugador
i durant un temps “seleccionador nacional” Domingo Balmanya, la
recerca d’un jugador català, de primera o segona divisió, per
completar l’aportació de jugadors a la selecció de la Fifa, amb
l’única condició que el seus cognoms fossin un barreig de català
i castellà, cosa que en el meu amic es donava. Va ser
seleccionat i va jugar a un bon nivell sense desmerèixer el dels
altres companys, els Fifos.
Aquí
es quan comença la queixa del Fifo, doncs diu que el seu nom no va
aparèixer suficientment a la premsa, perquè quaranta anys després
sigui recordat, i tampoc no hi ha massa testimonis gràfics, ja que
els famosos eren els altres dos jugadors. Això fa que li costi molt
reivindicar la seva aventura futbolística i ser cregut.
L’altra
versió (em sap greu divulgar-la Fifo, però he de ser imparcial)
crec que ha estat difosa per gent envejosa dels èxits esportius del
meu amic, que no han pogut pair mai. Mentides que repetides durant
tots aquests anys han arribat a crear una certa confusió. Aquesta és
la darrera versió, sobre la qual hi ha dos rumors:
Els
seus detractors posen en dubte la vàlua esportiva del Fifo (no la
personal) i
han fet
córrer durant el temps una sèrie de rumors, un del quals diuen que
va ser contat per un company de mili, que explicava que en la seva
estada al Sàhara, havien format un equip de futbol per competir en
un torneig entre soldats, i que el Fifo va intentar formar part del
mateix i que la seva aportació va durar molt poc, ja que un oficial
emprenyat pel seu joc tan desastrós (es veu que no corria la banda)
el va arrestar a pelar patates durant uns quants dies i a no
apropar-se mai més al camp de futbol. Rumors! un no es pot fiar ni
d’un company d’armes, on hem arribat!
L’altre
rumor (aquest mai desmentit pel Fifo) tenia també un altre
protagonista, company de feina, al que anomenarem el Saltarín per
preservar el seu anonimat (amb tot l’afecte li envio un record
d’estimació). Els dos van coincidir a jugar un partit d’empresa
a un camp situat a San Adrià. Jugaven en equips contraris. En la
fase d’escalfament, un parell de jubilats que estaven presents, ja
es van fixar en el exercicis que feia el Fifo (es veu que un pel
exagerats) i van comentar en veu alta: ‘Com es nota la classe
d’aquest “veterano”!’ i van estar tot el partit pendents de
les seves evolucions. En una jugada en que van intervenir el dos
protagonistes, quan la pilota venia rasa de camp contrari, el
Saltarin va posar el peu per intentar controlar-la, no la va ni
tocar, el Fifo esperava la pilota, els dos jubilats expectants,
pendents del seu ídol, el Fifo que posa el peu, la pilota que no
para i els dos jubilats criden a una Aquestos
veterans van de puta a puta, mira que en son de murris.
Rumors que fan molt de mal.
Ara
el meu amic està angoixat, l’altre dia em va demanar consell. Diu
que el seu nét que el coneix com el iaio Fifo, ja està en l’edat
del ‘per què?’, tot ho pregunta, tot ho vol saber, i ell tem la
fatídica pregunta: ‘Iaio, per què et diuen Fifo?’. Quina de les
dues versions li ha d’explicar? Jo no sé que contestar-li.
Vosaltres que li aconsellaríeu?
Lao Tsé
miércoles, 13 de febrero de 2013
domingo, 10 de febrero de 2013
José Julián
El temps passa l'olivera està al mateix lloc, tenia les arrels ven ficades a la terra nii el vent a pogut amb ella. El xiquet, encara és xiquet, l'unic enemic que té és l'espill.
lunes, 4 de febrero de 2013
ëtica i estética
El Follet Paco m'ha preguntat, que és
la ètica, Josep perquè no en fas una definició.
Follet sempre em poses entre l'espasa i
la pared però avui la contesta serà justa i encertada, no serà de
la meva collita (sempre bevem de pensaments aliens) aprofitaré un
resum de l'entrevista que li han fet a la Victioria Camps a la
Vanguardia el dia 4-2-2013 i on exposa d'una forma brillant el seu
pensament envers el tema que tu em preguntes, i diu així:
Defineix l'ètica com l'intent de
que les persones convisquin d'una forma amable, pacifica sense
destruir-se els uns als altres.
També diu, que l'ètica no és
una col·lecció de normes, és una sensibilitat.
I segueix dient que la ètica no
consisteix en tindre un codi molt ben aprés, es tracta de portar-lo
a la pràctica.
Corrupcio
Els optimistes Independentistes podem pensar que amb la Independencia tot arreglat, Si no Hi ha regeneració de la classe política especialemnt de l'esquerres jo foto al camp a Australia hi ha us fareu. Tercera entitat financera que participa en la venta d'armament al mon? (ha comprat o anexionat a la caixa civica) quin morro vulguer un cops més embaucar al personal. Independencia si, a lo millor podrem decidir si sóm socis de la fabricació d'un avio que la tasca per que està preparat és l'invassio de URSS. (que ja no existeisx) sabeu quina és l'aportacio d'Espanya al projetce el 13 % (tenim por que en ataquin des de Perejil) sabeu quina és la quantitat 1.300 milions d'Euros a l'anys. Sabeu quina es la quantitata que s'estalvia l'estat al congelar les pensioons? 1.300 milioms . Pensionistes l'aviò el podrem reclamar será nostres, sè està fent amb els nostresa diners. ës el sistema que ha de cambiar, és un sistema neoliberal que només fa el diners especulant, no produint bens de consum. En fi, fins que no ens proposem seriosament una desobediencia civil a l'hora de contribuir a enderrocar aquest sitema que no té solució. No la te, volen donar aspirines pel mal de cap i el cancer es cura si es cura amb un bona intervencio quirúgica i tractament de quimio i radio. peque no quedi cal cel.lula maligna viva, amb el risc que tambe es carrega alguna de bona. Hi ha una cosa que és l'interes General. Provem de posar-lo en pracitica, però no seveix la queixa s'ha de pasar a l'acció. No fumo, no em porteu cigarrets a Can Brians, em conformo amb el Jueves, Fifo
Arcadi Oliveres al Cua Roja
sábado, 2 de febrero de 2013
La Llengua, les llengües
La llengua
La
llengua , les llengües sempre han sigut unes eines, mitjans de
comunicació, que han afavorit les relacions humanes, Des de
l'antiguitat llengües de diferents procedències quant s'han ajuntat
, han estat capaces de generar expectativa de futur, han estat
generadores de somnis, d'apropaments, de contactes que han afavorit
fins i tot el creixement de la demografia.
Llengües de diferents Països parlant evidentment
diferents idiomes, s'han passat d'acord en cosses essencials com: que
un contacte físic val més que mil paraules i mil imatges. Les
paraules el vent se'ls endú, les imatges la boira les enfosqueix.
Les llengües perduraran en el temps, no perdran la seva utilitat que
és la d'apropar als humans.
Hi
han diferents tipus de llengües, suposo que influïdes per la
l'àmbit geogràfic, la cultura, les costums ancestrals:
Les
hi han que són aspres, que son poc donades a transmetre coses, no
afavoreixen l'apropament.
Altres són tímides, volen però no gosen, tal com és
va desenvolupant la comunicació guanyen en seguretat. Normalment
sempre entenen el tema proposat.
Les
ingènues no saps mai si participen d'interessos comuns, sembla que
feu un camí junts però en un altre pla de sensibilitat.
Les
dominants volen liderar tots els aspectes del canvi d'impressions.
Tens que acceptar, sotmetre diria jo, a la seva personalitat forta,
tossuda.
Les
insegures els fa por, fer evident les seves propostes, costa la
comunicació.
Les
atemorides pateixen i et fan patir. ! Ni que demanessis que et
recitessin un poema del Martí Pol!!
Les
inexpertes, sempre és bonic compartir i ensenyar. La falta
d'experiència la supleixen fen esforços per descriure d'una forma
fefaent la seva personalitat. Ho aconsegueixen.
Les
que busquen complicitat, són les més receptives busquen ràpidament
l'entesa, aviat et comuniques amb molta fluïdesa, has compartir el
coneixement, sempre pots aprendre alguna cosa. A Mes són agraïdes.
Ai
les llengües !!
Company no acabo d'entendre de quines llengües parles.
De la de la Reial Academia o la del persing?.
Fifo (J-Lleixà) 2-2-2013
Suscribirse a:
Entradas (Atom)