Translate

domingo, 30 de noviembre de 2014


Aquest es l'escut dels Lleixà, tot i que un especialista i estudiós en el tema, em va dir que no havia trobat cap antecedent documentat que ho proves.
 Be jo puc assegurar-vos que es meu,i per extensió vostre, perquè l'he pagat.
 Es cert que hi han detalls que posen de manifest que el especialista en heràldica no va quedar gens content de la seva retribució, doncs un cop fet i cobrat em va demanar fer uns retocs, i aquestos eren referents a l'origen del nom..
 Ell diu que prevé del nom Lletget, Lletgos,
 Jo crec que això va ser una venjança molt “ruin” com dirien al meu poble. 
 Una cosa puc assegurar-vos, les dones anomenades Lleixà ja en temps de Jaume I tenien fama de ser guapes i “templades” cosa que ha continuat en el temps. No n'he vist mai ni una de lletja., es cert que algun home la recepta no ha funcionat del tot. 
 L'historia com veiem, es segons qui l'explica. A mi m'han dit, que venim del Nord de Catalunya i que seguint al Rei Jaume I varem arribar a la Catalunya Nova i ens vam instal-lar al Vilar de Santa Maria, del bisbat de Tortosa , lloc que pertanyia als Barberà per una donació del bisbat.
 Si algú pot aclarir mes coses, totes les suggerències seran ben rebudes, especialment les de l'origen del nom......

Fifo - Josep Lleixà

El nuvol blanc


El núvol blanc 

Estava jagut a terra, les cames estirades els braços sota el cap, sentint l’olor de l’herba humida, relaxat. Els ulls mig clucs mirant el cel entre les escletxes que deixaven les rames de l’olivera centenària del meu jardí al moure’s pel suau vent. 
Era un matí d’una temperatura agradable, amb sol, però sense fer calor. El cel estava clar, blau, lluminós. En mig de tanta pau, va aparèixer tot de sobte un petit núvol blanc, immaculat. Transitava a poca altura,con si anés a aterrar, lent sense presa, tenia tot el cel per ell. 
De sobre vaig sentir com si em cridés, com si vulgues posar-se en contacte amb mi.
 Vaig reaccionar a tota cuita. Vaig agafar l’ancora de la barca que tenia aparcada al jardí (visc vora mar) ,vaig embolicar les seves puntes amb un drap ben gruixut - no volia fer cap dany al nuvolet – i fen-la girar per sobre el meu cap - cedint corda - varies vegades per agafar embranzida, la vaig dirigir cap el cel, cap el núvol que havia enrellentint la seva marxa, tot esperant la meva invitació. Vaig encertar a la primera. 
El nuvolet encara va continuar movent-se amb la direcció que portava, fins que la corda de l’ancora va quedar tensada. 
Armat de valor, grimpant amb el peus i les mans, sense mirar el terra, vaig anar pujant per la corda fins arribar al núvol.
 Tot i que era de consistència tova, vaig poder agafar-me fort, i assegurant-me de no caure fen l’últim esforç d’un salt vaig encabir-me a la part central del mateix.
 Era com un núvol de cotó fluix però de tacte mes compacte, donava la sensació de que trepitjaves un matalàs de llana. En vaig a acomodar mig estirat, i el núvol em va embolcallar amb suavitat. Era com una abraçada amorosa de benvinguda.
 Ja estava decidit, vaig recollir la corda que anava des de l’ancora a terra, per si algun cop tenia que utilitzar ambdues coses, vaig tancar els ulls i em vaig deixar endur pel nuvolet, a contemplar el cel des de l’altura i deixar que ell, el cel, em toqués a mi.
 Fifo - Josep Lleixà

miércoles, 26 de noviembre de 2014

Guitarrero


Guitarrero
 (Plagiando a Nicolàs Guillen)
 (Dedicat a uns bons amics)

 Guitarrero,
 templa las cuerdas de tu guitarra
 con suaves manos amorosas 
para que el son que te devuelvan
 llene de gozo tu espera.

 Guitarrero,
 tu eres un Angel bueno 
que venciste la Barrera
y por fangos o bulerias
 o con rumbas de Peret,
 has entrado en sus sonrisas 
que tanto la hacen querer.

 Mora de la moreria
 de Puigcerdà llegaste un dia. 
El mar se vistió de gala 
sin ti la plaza està vacia.

 Para que el son sea perfecto, 
tu has de colaborar,
 con un solo de castañuelas
 que supongo sabrás tocar.
 Este és el amor , este es el amor travieso,
 que hace suspirar.... y la guitarra tocar

. Fifo – Josep Lleixà 19-11-2014

La caseta dels mil sons


La caseta dels mil sons.

 La caseta aïllada, lluny del bullici dels sorolls impertinents dels humans, endinsada entre la natura que com un amant l'acarona, és un lloc per sentir, viure el silenci i els sons naturals de la natura.
 La veu alegre del rierol que et dona el bon dia. El piular dels moixons delerosos frisant per trobar parella. El frec suau de l'aire a les branques dels garrofers , que fa que les garrofes xocant entre si facin un concert de castanyoles.
 Doncs si això i molt més , pots viure i escoltar apropant-te a la caseta dels mil sons.
 La poesia es torna sons o els sons poesia, quan has viscut en el seu interior, és el regal que cada dia ens fa la Natura. Avui plou, ahir va fer vent, aviat farà fred...
 Casa de pedra gruixuda, segura, que els elements no poden vèncer. Però la taulada ja està malmesa. El vent , la pluja, han fet estralls entre les teules. Algunes volen viure la seva vida lliures. 
 Dia de vent: la taulada sembla un orgue monumental. Les bufades del vent ferint les teules, les fan emetre sons, cantar com ploraneres, que competeix-en entre elles, per fer els son mes esgarrifosos o tendres.
 Ara es el plor d'un xiquet que demana pit, ara el crit d'un difunt que vol tornar, ara......... doncs si tots els sons imaginables.
 Dia de pluja: Les teules sostovades, deixen passar gotes d'aigua que baixen disposades a fer música. El pis ja preparat amb “Povals” Palanganes” “Bacines” “pericos” i pots vuits de conserves de tomàquet i altres, que les acullen i comença el concert. 
Cauen gotes gruixudes, altres mes fines, la seva cadència es desigual però rítmica. I Jo de director, fabulós. 
 De tant en tant buido els recipients i els i canvio l'ordre , per tant els sons ja fan un altra melodia, la mateixa pluja, el mateix director i música per encàrrec.
 I així mentre la pluja amiga em regala les seves llàgrimes de goig. He de sortir al carrer amarar-me el rostre amb la seva frescor, i donar-li les gracies. Fins quan vulguis!!!!!. I li dic, cuida't de la humitat.
 Dia de fred: Foc al terra, flama de mil colors i formes, i brasa que escalfa el meu cos, amb molts hiverns viscuts. Alimento la llar amb branques d'olivera, que la flama agraeix fent un ball sinuós, provocatiu.
 Ja pressa, afegeixo troncs per fer brasa. Son de diferent grossor, uns ressecs per les hores al sol, altres humits per la rosada matinera. I comença el concert, com si fossin esclafits de pedra foguera. Espurnes que s'escapen al cel, flama que continua el seu ball i sons que ajuden a fer més meravellós l'espectacle. És hivern i no fa fred. Es hivern i escolto música. 
 Avui està plovent. 

 Fifo – Josep Lleixá 26-11-2014

martes, 25 de noviembre de 2014

Haikus marineros (Métrica libre, traducidos del catalan)

video

 

Duo Ad LIbitum 
 
Haikús marineros (Métrica libre, traducidos del catalan)

Suaves olas
 despiertan el corazón
 dormido del enamorado 

 lágrimas dulces, 
ruedan por su rostro .
 Ha visto parte del cielo 

. El viento sopla fuerte
 llegado el temporal . 
Hunde el amor . 

Tú viento del sur 
 El amor , barca zozobrando .
 Yo el marinero .

 No nos hemos entendido .
 Yo remaba contra viento . 
Era demasiado el esfuerzo .

Viento enfurecido 
. Hicimos hundir la barca 
Y el amor concluido .

Fuertes olas dormiran 
el corazón triste 
del desengañado .

 olas azules dejan 
espuma blanca 
y ni un suspiro . 

Fifo - Josep Lleixà.

Jesú M. Tibau a Bressol de Lletraferits


Bressol de Lletraferits té el encert de convidar a poetes de valua contrastada, als que per problemes de temps no els podem gaudir, son les servituds del directe de la Radio.                                                                                                                                                                                                                            
 Postres de Músic" de Jesús M.Tibau :
Recanvi.

 El primer amor mai s'oblida, això és cert, però no hem de permetre que es torni un fantasma. Unes cadenes que cal arrossegar com un càstig i ens espantin els bon moments d'ara. Ell ho entén, i per això es posarà la camisa nova , i la lluirà i veurà satisfet que li queda prou be,

 Desdefinicions ( Magistral) 

ditstància. Espai massa gran entre dos dits que intenten tocar-se.
 ecomomia. Economia més morta que viva.
 zerotisme. Que provoca una excitació nul·la.
 utopista. Autopista sense peatge.
 sucrealisme. Tendència artística que tendeix a endolcir la realitat.
 sementiri. Lloc on els espermatozous reposen a la fi dels seus bellugadissos dies.
 felicitast.  Petita dosi de felicitat.
 florçuda. La més forta de les flors.
 hispànic. Tipus de por malaltissa que envaeix certs habitants de la península ibèrica quan veuen perillar la integritat territorial.
 maggisteri. Capacitat d’ensenyar per art de màgia, molt útil per a acabar amb el fracàs escolar.
 agrecultura. Art de conrear la terra i d’empassar-se els preus que imposen els majoristes.
amor platúnic. Amor sense variants ni sorpreses, condemnat al fracàs.
 claveguerram. Lloc on haurien de fer cap totes les guerres
. contegiós. Relat breu que transmet emocions amb molta facilitat.
 optimisto. Llumí que creu que romandrà encès per sempre.
 paracaijudes. Paracaigudes que et traeix a l’últim moment.
neurronya. Neurona plena de brutícia per la manca d’ús.
 llavirint. Lloc on predre’s buscant besos.
 tourista. Turista que gasta pocs diners.

domingo, 23 de noviembre de 2014

Calçot vora la fama .de Escampa la boira


Calçot vora la flama 

Tanco el ulls i et somnio.
 Boca carnosa, trenes molt negres,
 ulls somiadors, 
pits a la mida turgents….. provocadors. 

El somni es torna lasciu.
 El flonjo es torna tibant
 l’excitació…. un dolor. 
 L’ocell no pot entrar al niu.

 I de sobte com del calçot vora la flama
 brolla la sàvia ufana
 com la lava d’un volcà .

 Són onades de plaer.
 I tot esdevé miraculós. 
El tibant, es torna flonjo
 l’excitació…. goig complert 
la teva imatge….. em somriu
I jo resto satisfet..

 Obro el ulls i et somnio. 

Fifo - Josep Lleixà

sábado, 22 de noviembre de 2014

El Follet Paco- Histories de la puta mili (Títol prestat)


 El Follet vol estar assabentat de histories de la meva vida. És de l'opinió, que entre bons amics tant propers i de convivència diària, ha d'haver confiança que faci els lligams més forts. Ell fa preguntes i jo intento contestar-les en funció de si son pertinents ,o els meus records les abasten. I la següent es una de tantes:
 Fifo perquè no parles mai de la mili?, oi que la fas fer?.
 Doncs mira Paco, son histories per ser compartides amb gent de la meva generació, perquè els de la vostra, no les entendríeu i diríeu allò de: Guaita ja esta explicant “Sopars de a duro” (Ara d'euro).    Però avui et contaré un tros de la meva estança per terres del Sàhara Español (SOE). Procuraré fer-ho curt.
 Vaig estar destinat al Sàhara i a Sanitat, i el campament el vaig fer a Sidi Buya un campament de l'Aiiun. Tres mesos amb les seves vivències que no toquen explicar avui. Bé una si.
 Un dia el capita em diu “ Oye tu catalán, haces cara de avispado (estos catalanes....) , a que te dedicavas en la vida civil?. 
Doncs , pues mi capitan, soc dueño de un bar. Coño, tu me sives, mañana a hacer el curso de cabo. Ya está, ya me encargo yo que apruebes.  I ja ho veus, caporal quasi a dit.
 El destí final era Villa Cisneros , actual Dajla, viatge accidentat (dona per un altre capítol) amb molt de fred per la nit a coberta compartint les dugues mantes (una de cadascú) amb el recordat amic Mauri, (Ell ja no ho pot recordar). 
Arribada a Villa Cisneros sans i estalvis jajajajaja. I formo al meu grup de sanitaris i dono la novetat al Capita metge que ens esperava. (Era Valencià i feia molt be la paella). 
 Arribem al aquarterament (una altre historia) ens instal·lem al barracó i el capita ens torna a passar revista. Tu, tu i tu los catalanes, destinados a la oficina. Hay alguno de vosotros que tenga antecedentes familiares relacionados con la medecina reproductiva
Uff que fort no?. I jo vaig recordar que el meu iaio, ferrer del poble, també quan feia falta, capava als burros (Enteneu el que feia?) i els guaria, i ho vaig dir.
 Pues tu destinado con el comandante cirujano como sanitario y escribientre. 
 Anem per feina, primer ajut a la ciència mèdica. Hoy Lleixà vamos a hacer la primera evaluacion de la tropa em diu el Comandant i em dona una cullera sopera.
 A la companyia ja estaven tots formats, pantalons i calçotets al garró i amb la titola fora, menys un que pobre noi. Estava avergonyit, doncs era efeminat i no volia que li veiessin aquella petita cosa que tenia entre les cames, Un altra historia, ho va passar malament molt de temps. 
 Cabo !!! em diu el Comandant , Actue!! i no em va quedar mes remei que forcejant traure-li la titola i abaixar-li els calçotets . 
Ell pobre tapant-se amb les mans. Cert i trist.
 Cabo prepare la cuchara , Tropa en posicion de firmes con la piernas abiertas veinticinco grados Ar!! Cabo Actue. Hi ha em tens a mi cullera en mà, sospesant els testicles dels companys.
 Cabo su valoracion !!! Pero que volia el comandant que li digues jo dels ous dels meus camarades?. ¿Son de medida regular o tienen abelismo.? Que cony sabia jo mai n'havia vist tants i menys tocar-los amb cullera. 
Vaig fer la meva valoració (suposo que era per un estudi antropològic que feia el comandant, doncs tenia que posar la procedència del soldat),. En definitiva volia saber qui els tenia mes grossos. 
 A Usted cabo ja se los tocaré jo cuando lleguemos a la oficina, aquí no se libra ni dios. Després ho va fer amb certa parsimònia. Quina fila que feien els soldats de la meva companyia especialment el Jose (despres Josefina). 
Vamos a continuar la revision para detectar casos de fimosis. Va dir el Comandant . Con ritmo i cadencia a la voz de Ar !! todos capullen y descapullen, hasta que yo de la voz de alto. Usted tambien cabo !! Pero mi comandante entonces no podré seguir escribiendo el informe. Al Carajo el informe, aqui todos menos yo capullan y descapullan. Espectacle dantesc, Kaftià. Uns plorant, els altres rient i la majoria amb el ulls en blanc i sospirant.
 El Follet em va preguntar, i tu Fifo com vas reaccionar?. Follet no em facis emprenyar que prou vergonya vaig passar. 
 M'explicaràs més anècdotes de la puta mili?. Doncs si has de riure amb aquesta falta de respecte no!!!!.

Fifo - Josep Lleixà 22-11-2014

viernes, 21 de noviembre de 2014

Marejada - Del Silencio de la Luna


Pensamientos de la autora Núria de Espinosa

 “Seria admirable, si la luna lograra abrazarnos con la serenidad que refleja sobre el mar, si el espacio lograra plasmar los instante felices con luces de neón y seria demasiado hermoso si los recuerdos no tuvieran vacios que llenar”. 

 Marejada 

Tu. 
Oleaje, que golpeas sobre mi pecho
 y viertes corrientes
de azahares sobre mi lecho 
como una tempestad entre poniente y puerto. 

Clamas en las noches a mi espírítu violento 
para que fluya entre pasiones 
y apague tu fuego.

 Si fui espuma 
que sucumbiera entres tuts brazos
hoy soy como el agua
que se escapa entre tus manos. 

Nuria de Espinosa

jueves, 20 de noviembre de 2014

De Poemes d'hivern


No al olvido

 Ignora del pasado las malas vivencias,
 pero de ellas aprende,
 ignora a la gente que no te merece,
  ignora a los que por interés te halagan,
 tú vales mucho más, solo vive el presente. 

.   Ignora las palabras vacías, sin sentido,
 ignora a los que dicen que te aman
 y sólo miran tus pechos erguidos. 

   No te olvides nunca de mí, 

 Fifo- Josep Lleixà

Un viatge accidentat


Un Viatge accidentat

Faig a sovint el viatge de Barcelona a Milà amb tren, és un viatge llarg, lent, avorrit.
 Surts de Barcelona al vespre, tota la nit viatjant i, la veritat, fins a l’últim viatge poques cares ni coses m’havien cridat l’atenció. Després de tants viatges, les cares del companys de compartiment no et queden en el record. Però les dels últims, no les oblidaré mai i això es degut als esdeveniments que van ocorre aquella nit.
 El compartiment era per a sis persones, vaig ser el primer en arribar i acomodar-me i continuació, un rere l`’altre ho van fer la resta de viatgers que varen anant ocupant els seus seients.
 El seient del mig dels tres de la meva filera, el va ocupar una monja no massa gran i per cert de bon veure, que vestia un hàbit podríem dir bastant clàssic i cobria el seu cap amb una toca del mateix color que l’hàbit. Era italiana.
 A la seva esquerra va viatjar un personatge que cridava l’atenció, era manco del braç dret i de segur que era molt miop, doncs els vidres de les ulleres que portava eren gruixuts com culs de got. Lluïa una corbata amb els colors del Barça amb un nus perfecte, cosa que em va estranyar doncs per fer-lo amb una sola ma era molt difícil. 
 Al seient de davant i enfront meu seia una noieta d’uns vint i tants anys que era una preciositat, morena cara bonica, dolça, un pel tímida, que vestia una brusa que semblava que estès a punt d’obrir-se, d’esclatar; és cert em vaig fixar. 
 Al seu costat. A la seva dreta o sigui al mig dels tres seients d’enfront, l’ocupava un capellà – també italià – d’uns seixanta anys, vestint sotana negra fins els peus i evidentment cordada fins el coll, d’on sobresortia l’alça coll blanc. Portava un breviari a la mà, negre amb els ribets dels fulls de color vermell , que fullejava de quan en quan.
 I per últim a la dreta del capella, seia una dona d’uns cinquanta anys, amb l’aspecte d’antiga cabaretera. Uns quilos demés, cara rodona amb un excés de maquillatge, el contorn del ulls de color violeta, els llavis carnosos pintats de vermell llampant, una brusa de colors amb un escot generós, i molts de collarets penjats al coll.
 El principi del viatge va ser tranquil. Poques paraules i tothom a la seva. Els uns llegien, els altres dormien, la "joveneta" de davant meu escoltant música amb uns auriculars, la senyora "grassona" pintant-se i repintant-se, i jo pendent de la brusa de la noia, doncs temia que d’un moment a l’altre saltes un botó, i quedés al descobert al menys un dels seus pits.
 De sobte d’una forma intencionada o no, es va apagar la llum del compartiment, varem quedar a fosques. Van haver uns segons d’un silenci total.
 Però de cop i tot a la vegada, es van sentir crits espantats, el soroll d’unes bufetades – dos o tres, Unes rialletes histèriques però felices, Unes invocacions en italià a la verge – OH mia madona – i va tornar la llum.
 Tots estaven drets i barrejats , l’únic que va romandre assegut vaig ser jo. L’espectacle era surrealista: 
El manco amb la corbata posada al cap com quan es fan aquelles celebracions als casaments tant grolleres. Les ulleres a punt de caure-li doncs sols s’aguantaven en una orella. Vermell com un tomàquet i amb el llavis bruts de carmí vermell.
 La senyora grassoneta amb els ulls fora d’òrbita, com si es vist un fantasma o es tingut una experiència meravellosa – o religiosa - . Els llavis completament despintats i el carmí escampat per tot el seu rostre cosa que li donava un aspecte com si fos un clown de circ. Estava en un altra mon, en un altra dimensió.
 El capellà amb la sotana descordada i l’alça coll fora de lloc, la tira blanca erecta com explicant el gran tumult viscut. Feia cara d’espantat.
 La monja amb la toca maganyada, fora de lloc a punt de caure-li i la cara també pintada de carmí vermell, allisant-se els cabells i posant en ordre el seu hàbit que portava a mitja cama.
 I la noieta amb la brusa descordada més ben dit sense botons, mirant-me somrient, amb cara de complicitat i picardia.
 Jo la mirava tot confós i ella feia aquella rialleta i aquell gest de voler-me renyar del que mes agradat fer però que em vaig quedar amb les ganes.
 Que es el que havia passat en aquell breu espai de temps, que havia desencadenat aquell desori? Mai se sabrà. 
D’aquella obscuritat lluminosa, algú se’n va aprofitar i la majoria en van gaudir. Tots menys jo.
 I la noieta amb la brusa descordada..................... 

Fifo - Josep Lleixà 

Foto Google

El peculiar intel·lectual republicà Alexandre Deulofeu (1903-1978) va tenir unes rares intuïcions polítiques que ara s'estan complint: l'ascens xinès, la caiguda de l'URSS i la unificació alemanya.
 La seva monumental La matemàtica de la història, obra de tota una vida que va desenvolupar en vuit volums -el projecte inicial constava de vint-i-dos- . 
Estudiant de farmàcia i química al Madrid dels anys 20 -allí Dalí li va presentar García Lorca, però ell anava a la seva-, actiu catalanista republicà a Figueres durant els anys 30 -en el període de la Guerra Civil va arribar a ser-ne alcalde- i exiliat a França fins al 1947, Deulofeu va passar les tres últimes dècades de la vida a la seva ciutat natal com un discret farmacèutic obsedit per la redacció d'una magna i incompresa obra intel·lectual. 
Però què és La matemàtica de la història? Doncs és una teoria cíclica a l'estil d'Oswald Spengler (1830-1936), l'autor que més va influir Deulofeu, molt més que el seu contemporani Arnold J. Toynbee (1884-1975). 
Respecte a aquests precedents, el que és més original en l'obra del figuerenc és que no només marca uns cicles històrics, sinó que, influït per la seva formació en el camp biològic, els fixa amb una precisió matemàtica. Així, segons l'autor, cada civilització dura 5.100 anys dividits en tres períodes de 1.700 anys. La fi d'Espanya per al 2029. 
Alexandre Deulofeu també va aplicar el seu curiós i precís rellotge de la història a la realitat de l'Estat espanyol i va vaticinar el final del vell imperi l'any 2029, quan passaria a convertir-se, segons aquest científic visionari, en una confederació d'Estats independents.
 ¿Això no els sona una mica a la actual situació i al futur que molts desitgem?
 El que a mi m'agradaria es que la predicció sigui encertada però més propera en el temps.
 Fifo - Josep Lleixà

miércoles, 19 de noviembre de 2014

El Follet Paco em toca el voraviu


El Follet Paco de tant en tan surt de la seva letargia hi em fa unes preguntes i reflexions que em fan pensar i recapacitar envers qüestions actuals i candents. Em diu;
 Fifo ( ara ja hi ha confiança) no sereu un poble lliure fins que no us ho cregueu , I continua dient: 
Esteu vivint en clau espanyola totes les coses que passen al País veí. Jo trobo molt encertat que quant son coses que directament o indirectament afecten al nostre Poble (ara ja s'ha definit com Independentista) ens preocupin i les comentem, faltaria mes. Però sembla que hi ha entre molts ciutadans una fixació, jo diria malaltissa, amb seguir dia a dia , fil per randa tot el que succeeix a casa dels nostres veïns espanyols.
 Pregunto tenim el mateix interes en seguir i assabentar-nos del que passa a la nostra veïna França? Oi que no?.
 Perquè no comencem a posar en pràctica allò de: que cada vaixell aguanti les seves veles? No tenim prou en preocupar-nos dels problemes que ens estan creant , per anar a fixar-nos i opinar en els que ells tenen i no saben com resoldre?.
 Aquest és un fet, que columnistes de prestigi , gens dubtosos de voler fer-los-hi el caldo gros, també en fan al meu parer (Follet) , un abús .
 Fifo, et sap greu que et faci aquest comentari? Fins que no ens deslliguem de pensar que els seus problemes també son nostres no avançarem. 
A tot cas el nostre “problema”és el que els ha de preocupar, no al inrevés. 
Follet, tan menut, tan pelut, tan lleig i quant tires ho fas amb bala. 

 Follet Paco – Fifo -  Josep Lleixá

Creació efímera


Somnis de raïm (títol robat) 

Una ex-amiga meva deia:
 Somnis de raïm.
 I joc dic, glop a glop 
raig a raig del porró,
 modelo una realitat efímera,
 que esdevé nova creació.
 S'ha de ser pacient
 Poc a poc,
 oferint-li al paladar
 poesia feta vi,
 i que el somni et faci entrar
 quedar-te o sortir

 Plaers de Deus
 al abast dels mortals, 
ara blanc , negre o rosat
(això no rima oi?, el vi!!!)
i com premi et fan somniar. 

Gracies ex-amiga.
 El teu record i el vi,
 fan que un poeta frustrat
 després d'un trago de priorat
 ara ja pugi somniar.
(uff pitjor que abans)

 Amb que o qui? 

Fifo -.Josep lleixà 19-11-2014

lunes, 17 de noviembre de 2014

Quan em deixaras que et mosegui l'orella?


Quan em deixaràs que et mossegui l’orella?.

 Començaré apropant-me poc a poc, 
dient-te coses insinuants que facin entendrir,
 Suggerint situacions que tu i jo desitgem. 
Fen-te besades dolces, entregades 
acompanyades pel meu alè calent. 

El mossos, més que mossos seran llepades, 
que amb petites onades de plaer,
 faran estremir la teva pell,
 Des d’aquell moment ja no sols sentiràs per l’orella,
 tot el teu cos restarà ardent. 

Quan em deixaràs que et mossegui l’orella, 
el lòbul, l’arracada, i ja excitat, 
et masegui el cabell. 

Fifo – Josep Lleixà

El Follet i El Gat de Schrödinger


El Follet i El Gat de Schrödinger
 El Follet no para de barrinar, te poca feina i molt de temps per pensar. Em fa preguntes que intento contestar-li en funció del meus coneixements poder no sempre encertats, però amb bona intenció., procurant fer-ho amb exemples que puguin ser per ell entesos. Aquesta em va deixar desconcertat: “Em pots explicar en que consisteix l'experiment del Gat de Schrödinger? Follet a veure si em faré entendre: Soc enamoradís i poruc a la vegada. I com tinc por al fracàs no manifesto els meus sentiments, i aixi com no em diuen si o no, sempre tinc esperança i l il·lusió. A mes tinc la mala costum de llegir certes teories que avalen la meva forma de ser m'explico: El Gat de Schrödinger es un experiment que consisteix en posar un gat, juntament amb un matràs que conté un verí i una font radioactiva, en una caixa segellada. Si un comptador Geiger detecta la radiació, el flascó es trenca, alliberant el verí que mata al gat. La interpretació de la mecànica quàntica de l'Escola de Copenhaguen, implica que després d'un temps, el gat està a la vegada viu i mort. Saps quan es desvetlla l'enigma? Quan s'obre la caixa fins aleshores el gat com dic al punt anterior, està viu i mort a la vegada. Amb les dones em passa el mateix -amb una -, tinc por d'obrir la caixa perquè no trobi morta la meva il·lusió, per tant no tinc el no, però tampoc el si, i em conformo a somniar que alguna vegada la caixa s'obrirà sola cosa totalment impossible

Fifo - Josep Lleixà

Ports i mans


Ports i mans. Tim Johnson i Mònica Guilera www.portsimans.cat

El Mas de Barberans vull de creativitat. Artesans de tot el mon segueixen els cursos que 'impact-teixen al "Museu de la Pauma " Per prestigiosos artesans, uns amb experiència i els altres aporta'n creativitat o sigui una visió moderna d'aprofitament de les fibres vegetals. Una mostra és el que podreu veure en aquest link 
on una parella de artistes que tenien com matèria primera només el que oferia un rodal molt petit del bocs, han creat obres d'art. Doble merit un l'obra artística amb si i l'altra , que ens estan dient que tenim que respectar la natura i aprofitar els que en ofereix dia a dia. Tenim que obrir el ulls. Mas de Barberans Gracies,
No he sabut posar el link que sigues directe, feu-me el favor de copiar l'adreça entrar-hi i quedareu bocabadats Graces Fifo

domingo, 16 de noviembre de 2014

El vent bufa suau


El vent bufa suau

 El vent bufa suau,
 fa que el núvols molt lentament 
viatgen per trobar-te.

 Porten un missatge meu encriptat , 
perquè només tu l'entenguis.
 Mentre, van fent dibuixos al cel, 
Ara cors que es fan i es desfan
però sempre de llum radiant 

Ara vaixells carregats d'estimació,
amb les veles al vent,
 per fer el viatge segur, plaent. 

 Ara cavalls blancs que avancen trotant.
 Un que porta cua negra va davant.
 És el que sap el camí
 també coneix el meu destí. 

Quant arribin a prop teu
 deixaran caure llàgrimes de pluja fina. 
El teu rostre quedarà xop, amarat, 
 i entendràs el missatge que te enviat. 

Ara sabent això has d'anar uns dies sense paraigües. 

Fifo – Josep Lleixà 16-11-2014

sábado, 15 de noviembre de 2014

Jo cinquanta anys despentinat (petit homenatge a Raimón)

Cinquanta anys despentinat

 Els anys passen, 
el vent continua bufant amb força,
 esboirant els dubtes de la incertesa.

 Al vent, la cara al vent,
el cor al vent, les mans al vent,
 els ulls al vent al vent del món.

 Però encara estem plens de nit,
 cercant i no trobant la llum,
 buscant la pau, i fent guerres.

 Buscant al déu que no ens escolta.
 també al vent que bufa amb força 
 però que del mon no treu l'escorça. 

 Qui t'ho havia de dir Ramon
 que després de cinquanta anys 
encara estigui vigent 
Allò de: “que volen aquesta gent 
Que truquen de matinada “. 

Si, si ja ho sé, aquesta no la cantes tu. 
Però la vida ens dóna penes,
 I per mes que estirem l'estaca
 Tu fort per aquí i jo fort per allà
 estem molt lluny de Ítaca.

 El néixer és un gran plor:
 la vida pot ser eixe plor.
Ho preguntes o asseveres? 

 Des del Decret de Nova Planta
 que ens va imposar el Borbó
 la gallina a dit que no
 però no hem fet la Revolució.

 Ramon, ets mes gran que jo per poc ,
 tu cinquanta nou dies abans ja vas plorar.
 Ens queden forces per lluitar?-

 Però nosaltres al vent....... 

Fifo – Josep Lleixa 29-9-2014

miércoles, 12 de noviembre de 2014

Furient com l'amor


Furient com l'amor

Furient com cavall desbocat
 busco les petjades que em portin a tu,
 has fet be en esborrar-les,
 et vols amagar.

 Tens por de veure'm cara cara
 fas be de barrar-me el pas.
 Però per molt que t'amaguis 
 la traïció et perseguirà.

Dir que l'amor s'acabat
 es sigut de coherent valentia, 
has amagat sota l'ala el cap,
 i ara fuges avergonyida. 

O es que tens por de no estar segura
 I et flaqueig-guï la mirada davant del meus ulls?
 O és que tot a sigut una impostura? 

Mira el meus ulls i escolta el teu cor.
 Si el teu batec te reso en la meva mirada
 no ho dubtis surt del amagatall de por
 I reconeix que m'estimes.

 Fifo – Josep Lleixà 13-11-2014

Son paraules


Son paraules

 Un es pot entendre amb tothom
 sense paraules:

 Silencis profunds
 guspires de llum.

 I es pot enfadar amb el seu millor amic
amb una sola paraula:

 Paraules que son punyals 
que fereixen, que fan mal,

Escolta el silenci
no li tinguis por.
 Fifo – Josep Lleixà 12-11-2014

martes, 11 de noviembre de 2014

Un record Mestre


Ara és demà. 
No escalfa el foc d'ahir ni el foc d'avui
 i haurem de fer foc nou.
 Del gran silenci ençà,
 tot el que es mou 
es mou amb voluntat d'esdevenir. 

I esdevindrà.
 Les pedres i el camí seran el pa i la mar,
i el fosc renou d'ara mateix,
 el càntic que commou,
 l'àmfora nova plena de bon vi.

 Ara és demà.
 Que ploguin noves veus pel vespre tèrbol, 
que revinguin deus desficioses d'amarar l'eixut. 
 Tot serà poc, i l'heura i la paret 
 proclamaran conjuntament
 el dret de vulnerar la nova plenitud.

Marti Pol.

lunes, 10 de noviembre de 2014

Nuvol d'indiferencia


Nuvol d'indiferència 

Amb el teu punyal de d'indiferència,
 vas punxar el meu nuvol d'esperança, 
que ara plora llàgrimes que no vessa.

 No surten del ulls,  surten del cor
 que a cada palpit m'ennueguen
 i no puc respirar.

 L'ale amorós que esperava de la teva boca
 no arriba, ni arribarà, 
Ja es massa tard. 

Has fet una ferida al nuvol,
 on potser pugui passar,
 un raig de claredat
 i nova esperança.

Fifo – Josep Lleixà 3-11-2014

viernes, 7 de noviembre de 2014

La garota ( o garoina)


La Garota o (garoina)

 Quan parteixes la garota
 s’obre un mon de fantasia
el centre es tot sucós 
d'un color vermell llustrós 

I les vores en bigotis 
que tenen bon gust a mar
 es millor que no el xuclis
si no vols veure't atrapat.

 Ai garota de Girona!! 
del nord de la Costa brava,
 quants records de temps passats, 
de tu, de la Garota i de la mar blava.

 Fifo – Josep Lleixà 7-11-2014

miércoles, 5 de noviembre de 2014

El filat


El filat

Si el moixonet sempre beu a la mateixa pica
 es cansa aviat de la mateixa litúrgia. 
Tot i que l'agua sigui clara i transparent
 vol i necessita un altre al·licient,

 Hi ha el perill de la xarxa perillosa, 
d'una caçadora furtiva, 
que amb molta traïdoria 
amb el “filat” et faci captiu,
i que no puguis tornar al niu.

 Moixonet, sigues bon minyonet.
 Ja sé que per anar tu bé
 has de canviar de forade't 
del abeurador que calma ta sed..

Moixonet, vigila “el filat i les rateres 
I el visc” de les oliveres.
I si es de nit no t'enlluernis
 amb el fanal de la passió.

Tot al seu temps company.

 Fifo – Josep Lleixà 5-11-2014,

martes, 4 de noviembre de 2014

Estic confús - de Poemes d'Esperança


Estic confús

 Estic confús
 només el record
 em trasbalsa, 
diguem el nom
 de la tonada
 i sortiré al balcó
i xiulant
 la faré arribar
 a ton cor.

 Fifo -Josep Lleixá

domingo, 2 de noviembre de 2014

Haiku matiner


Haiku matiner

 Llustreja, piulen.
Els moixons surten del niu,
buscant parella.

 Fifo – Josep Lleixà 2-11-2014

Haiku desordenado


Haiku desordenado

 Ay !!!! Que buen sabor
 tiene el apio
aunque no tengas dientes,

 Fifo – Josep Lleixà 2-11-2014