Cinquanta anys despentinat
Els anys passen,
el vent continua bufant amb força,
esboirant els dubtes de la incertesa.
Al vent, la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent al vent del món.
Però encara estem plens de nit,
cercant i no trobant la llum,
buscant la pau, i fent guerres.
Buscant al déu que no ens escolta.
també al vent que bufa amb força
però que del mon no treu l'escorça.
Qui t'ho havia de dir Ramon
que després de cinquanta anys
encara estigui vigent
Allò de: “que volen aquesta gent
Que truquen de matinada “.
Si, si ja ho sé, aquesta no la cantes tu.
Però la vida ens dóna penes,
I per mes que estirem l'estaca
Tu fort per aquí i jo fort per allà
estem molt lluny de Ítaca.
El néixer és un gran plor:
la vida pot ser eixe plor.
Ho preguntes o asseveres?
Des del Decret de Nova Planta
que ens va imposar el Borbó
la gallina a dit que no
però no hem fet la Revolució.
Ramon, ets mes gran que jo per poc ,
tu cinquanta nou dies abans ja vas plorar.
Ens queden forces per lluitar?-
Però nosaltres al vent.......
Fifo – Josep Lleixa 29-9-2014
No hay comentarios:
Publicar un comentario