Translate

jueves, 21 de septiembre de 2017

Tot es mereix una mirada d'estima

No fa massa , en una ciutat en la que vaig estar en un recient viatge, em va sobrevindre ua necessitat imperiosa d'alliberar la bufeta. Vaig cercar uns urinaris públics, i vaig ocupar un lloc lliure entre els receptacles blancs i de forma ovalada, preparats per afavorir en l'intimitat aquestes necessitats.
Erem potser quinze homes pixant a la vegada.
Jo em vaig traure la coseta (no puc presumir de res) la vaig mirar, la
vaig acariciar amb ternura i ella em va respondre donant-me una sensació de benestar profund al buidar , d'una nanera suau, tranquila acompassada, l'exces de liquid que em sobrava.
Vaig eixecar el cap mirant a esquerra i dreta als companys que compartien aquest acte sublim i oh !!! tots estaven mirant el sostre.
Ja sabeu que soc impulsiu. Em vaig emprenyar i crindant fort molt fort, posseit d'una furia redentora els i vaig dir:
Pero que feu desgraciats !! dels pocs moments durant el dia que podeu gaudir de la seva grandessa , mireu al sostre, despres voldreu que col-labori amb vosaltres en amb altres menestesr. Descreguts , no es mereixeu el que teniu entre cames.
Es va produïr un gran silenci tots van abaixar el cap o avergonyits o rendint pleiteisia a ua de les coses mes preuades que te l'home.
No soc masclista.


Fifo – Josep Lleixá 21-9-2017

domingo, 20 de agosto de 2017

Joc de llums i desig



Joc de llums i desig

Ella, llavis vermells , sensuals , provocadors
boca entreoberta mostrant unes dents blanques com la neu
incitant a l'apropament, volent compartir desitjos
Ell un somriure de galan madur segur de si mateix
entre bigoti i perilla , dents que despedien reflexes de llum.
Llum que va captivar a la dona que encisada
va quedar prendada i el miraba i miraba enamorada

Mirades , mirades, mirades .

Ella, els llavis tremolossos
i entre les dents una llengua juganera
que es movia provocadora, sensual.
Proposant-li un ritual.

Ell, seductor oferin-li el somriure
i les xispes de llum brillant
que sortien d'entre el seus llavis delerosos.

Mirades , mirades, mirades .

Es van decidir, es van apropar
i van ajuntar els seus llavis
com dos folls lujoriosos ,
i es van besar , mossegar, esgarrapar
gaudin d'aquells moments lividinosos.

Les dues llengues interpretant una peça de ball,
Ara s'ajuntaven, ara es barallaven , es provocaven
per fer d'aquell moment, un apropament al extasis.
De sobte, confussos els dos amants
van afluixar les enbestides de llengua,
les seves dents de tanta excitaciò, i calentura
i sense control ,varen començar un ball diferent
semblant a un al Roc and rol decadent,

Mirades , mirades, mirades

Si, mirades , que varen descobrir la veritat
Ella els llavis descolorits i avergonyida
Quin deshori. Ell volen parlar pero no podia .

De sobte el publicista ingenios
Havia possat un anunci lluminos
donant un consell als novells. Que deia.

Descubreix el Nou Corega Accíó total,
sempre tindras la protesis segura.

La farmacia estaba tancada
i van decidir continuar un altre dia.
Mirades mirades , mirades


Fifo - Josep Lleixà 19-8-2017

sábado, 19 de agosto de 2017

Juego de luces y deseo




Juego de luces y deseo

Ella, labios rojos, sensuales, provocadores
boca entreabierta mostrando unos dientes blancos como la nieve
incitando al acercamiento, queriendo compartir deseos

Él una sonrisa de galán maduro seguro de sí mismo
entre bigote y perilla, dientes que despedían reflejos de luz.
Luz que cautivó a la mujer que hechizada
quedó prendada y lo miraba, lo miraba enamorada

Miradas, miradas, miradas.

Ella, los labios tremulos
y entre los dientes una lengua juguetona
que se movía provocadora, sensual.
Proponiéndole un ritual.

Él, seductor ofreciendo la sonrisa
y las chispas de luz brillante
que salían de entre sus labios ansiosos.

Miradas, miradas, miradas.

Se decidieron, se acercaron
y juntaron sus labios
como dos locos lujoriosos,
y se besaron, mordieron ,arañaron
disfrutando de esos momentos lividinosos.

Las dos lenguas interpretando una pieza de baile,
Ahora se juntaban, ahora se peleaban, se provocaban
para hacer de ese momento, un acercamiento al extasis.

De repente, confusos los dos amantes
aflojaron la pelea excitante entre sus dos lenguas,
sus dientes de tanta excitación, y calentura
y sin control, empezaron un baile diferente
similar a un el Roc and rol decadente,

Miradas, miradas, miradas

Si, miradas, que descubrieron la verdad
Ella los labios descoloridos y avergonzada
Qué infortunio. Él queriendo hablar sin poder.

De repente el publicista ingenioso
Había puesto un anuncio luminoso
dando un consejo a los novatos. Que decía.

Descubre el Nuevo COREGA acción total,
siempre tendras la protesis segura.

La farmacia estaba cerrada
y decidieron continuar otro día.
Miradas miradas, miradas


Fifo - Josep Lleixà 19-8-2017

jueves, 10 de agosto de 2017

IMMORTALITAT José Maria Heredia



INMORTALIDAD

Cuando en el éter fúlgido y sereno
Arden los astros por la noche umbría,
El pecho de feliz melancolía
Y confuso pavor siéntese lleno.
¡Ay! ¡así girarán cuando en el seno
Duerma yo inmóvil de la tumba fría!...
Entre el orgullo y la flaqueza mía
Con ansia inútil suspirando peno,
Pero ¿qué digo? -Irrevocable suerte
También los astros a morir destina,
Y verán por la edad su luz nublada.
Mas superior al tiempo y a la muerte
Mi alma, verá del mundo la ruina,
A la futura eternidad ligada.


Autor: José Maria Heredia
Traducciò: Josep Lleixà.


IMMORTALITAT

Quan en l'èter fúlgid i serè
Cremen els astres en la nit ombriva
El pit de feliç melangia
I confús paüra segui ple.

Ai! Així giraran quan embolcallat en un llançol
Dormi jo immòbil en la tomba freda! ...
Entre l'orgull i la feblesa meva 
Amb ànsia inútil sospirant no tinc consol

Però què dic? -Irrevocable sort
També els astres a morir destina,
I veuran per l'edat la seva llum ennuvolada.

Mes superior al temps i a la mort
La meva ànima, veurà del món la ruïna,
A la futura eternitat lligada.



lunes, 7 de agosto de 2017

Nuestro futuro




Nuestro futuro

Nuestro futuro, será un presente infinito. Preparatlo.
Imaginat una madeja de lana que va creciendo con cada vuelta de hilo
hilos de diferentes colores , estos seremos nosotros.
Grises, negros , anodinos sin esperanza,
brillantes, con toda la gama de colores del Arco iris.
de los que han vivido conscientes que tenían que morir.
Colores de hermandad, de alegría de amistad, todo estara en el ovillo.

Durante años lo tendrás que compartir,
poco a poco todos los hilos, tendrán el blanco por color
Será entonces cuando el Demiurgo, Tirará de la punta de la VIDA,
la madeja se deshará y volveremos a otro estadio de vida
para seguir nuestro camino.

Hasta cuando este hacer y deshacer la madeja ?.
El maestro de Juan Salvador Gaviota le dijo:
"El Cielo no es un lugar ni un tiempo" es la perfección,


Fifo - Josep Lleixà 7-8-2017

domingo, 6 de agosto de 2017

El nostre futur




El nostre futur

El nostre futur, serà un present infinit. prepareu-lo. 
Imagine una madeixa de llana que va creixent a cada volta de fil
fils de diferents colors serem nosaltres.
Grisos, negres dels poca pena
brillants , amb tota la gama de colors de L'Arc de Sant Marti.
Dels que han viscut concients que tenien que morir.
Colors d'esperança , de goig d'amistad, tot estara al capdell.

Durant anys ho tindren que compartir ,
poc a poc tots el fils ,tindran el blanc per color
Serà aleshores quant el Demiurg, tivi de la punta de la VIDA
la madeixa es desfaci i tornem a un altre estadi de vida
per seguir el nostre camí.

Fins quant aquest fer i dsesfer la maideixa?.
El mestre de Salvador Gavina li va dir:
El Cel no es un lloc ni un temps” és la perfecciò,


Fifo – Josep Lleixà 7-8-2017

viernes, 4 de agosto de 2017

Tengo miedo




Tengo miedo

Tengo miedo que llegue el invierno y el frio
y me enamore de la nieve blanca de las cimas
Tengo miedo a la primavera, con ella llega el deshielo
el agua se enturbia y llega a veces obscura al rio.

Tengo miedo de desear estar contigo,
juntos cerca de las llamas acogedoras de un hogar
donde el crepitar del fuego y las chispas
me hagan vivir lo imposible, anhelar no dejarte y soñar.....

Tengo miedo que la llama se apague
que la brasa del amor se cubra de ceniza
y tenga que acoger y abrazar un sueño en mi pecho
y con la frazada de la utopía tapar.

Tengo miedo a la primavera, con ella llega el deshielo
el agua se enturbia y llega a veces obscura al rio.
Como estará la nieve blanca y pura de nuestro amor?

Tengo miedo de amar y no ser amado
y ver pasar todos mis sueños confundidos
entre las aguas turbias del rio
sueños que las riberas purificaran
hasta llevarlas al mar,
Alli está TODO Tamblén el AMOR

Fifo – Josep Lleixà 4-8-2017





domingo, 23 de julio de 2017

Kronos

                                    



Kronos

Kronos me ha devuelto recuerdos veraces.
Paseos junto al serpenteante riachuelo,
imagénes bucólicas
de ilusiones que creia compartidas
y no era cierto.

Juntos por la vereda verde del rio,
las manos entrelazadas
pero no el corazón ni el pensamiento.

El agua se llevaba mis ilusiones ,
pero las tuyas quedaban atrapadas
por desamor o miedo,
esperando a que Saturno las devorase,
para sentirte ligera para al llegar a la encrucijada,
y escoger otra vereda ,otro camino.

Tardaste mucho en decirlo .
El recuerdo es un infierno.

Kronos hubieses podido callar
yo a todo estaba ajeno.


Fifo – Josep Lleixà 23 -7- 2017

Te he visto


Te he visto saltar

Te he visto saltar como un cabritillo feliz
en un prado lleno de margaritas .
Como eres un ángel, no pisabas la flores
y elles se quejaban,
querian ofrecerte su olor,
Tu vestido blanco de falda larga ,
revoloteaba al acorde de tus manos
y de tu corazon,
¿ que melodia bailabas ?,
¿porqué reias gozosa,?
¿ con quien soñabas , con el amor?


Fifo – Josep Lleixà 23-7-2017

sábado, 22 de julio de 2017

La set




He seguit les petjades dels teus peus descalços
i no t'he trobat,
He seguit la aroma de la teva pell nua
que la brisa m'ha portat
i no t'he trobat.

He preguntat a les orenetes
i m'han indicat el camí
però no t'he trobat.

Li he preguntat al rierol on has begut
i m'ha dit que en el has saciat la set
però que no anaves sola.

He deixat de buscar, no vull trobar-vos
s'ha de complir el meu destí.

“Porque no engraso los ejes, me llaman abandonao......”

Fifo – Josep Lleixà. 22-7-2017

(Torna la melangia)

miércoles, 19 de julio de 2017

:Promesas incumplidas



Concurso:Shesperare Enamorado 
Duo:Clara Sánchez
Costa Rica
Josep Lleixà Fernández
Cataluña 

Título:Promesas incumplidas

Ella 
La tarde se bañaba de oro en la campiña, 
de muchas confesiónes la llenamos, 
el fuego la leña secaba y consumía,
entre promesas las horas añoramos.
El 
Recuerdo cuando nuestras pieles se juntaban
en la ambrosía nuestros labios se mordian.
"Tú no me amabas"
sentía que tan solo me querías ,
el sexo no lo es todo en la vida,
promesas de amor, de besos y caricias.
Ella 
Hoy el dolor de tu partida sin adiós,
dejó promesas incumplidas y dolor,
mientras al filo de las letras me sostengo
llorando sola esperando te arrepientas.
El 
Tu me dejaste, sumergido en la tristeza, 
tu te llevaste el sabor de mis gemidos., Decías que pronto a mi regresarías, 
¡Promesas incumplidas! y ahora que quieres? Mi cama está vacía .
Clara 
Ambos fallamos, tu corazón muy bien lo sabe, 
debo marchame en el ocaso de la tarde, 
van necrozados sentimientos, 
te digo adiós y lo lamento.
El 
La llama sin la brasa de la pasión se apaga,
los besos ya no serán humedos ni lascivos
tus olores de lugares escondidos no me embriagan 
poco deseo , mucha ceniza y promesas incumplidas tuyas mías, adiós.

miércoles, 12 de julio de 2017

Cartell cojunt Terres de l'ebre





+

En aquesta nova edició 

d’Ebre,Música&Patrimoni el 

programa 

presenta 10 espectacles poètico-musicals en

 espais patrimonials de les Terres de l’Ebre 

per a gaudir de la poesia, uns cops 

acompanyada per música de diferents estils

i d’altres convertida en peces musicals 

interpretades per formacions o cantautors 

que ens proposen la seva recreació més 

personal.

Les Terres de l’Ebre han estat bressol i font d’inspiració literària, tant de poetes locals com forans. El riu, els paisatges, la seva gent... constitueixen un univers singular que, copsat a través dels ulls i plasmat amb les paraules d’aquells que l’han mirat -i el miren- amb una perspectiva pròpia, ha esdevingut poema i cançó.

Al Museu de Tortosa podrem gaudir d’una especial combinació de jazz i poesia, un to intimista que continua amb les creacions de la lírica de la guerra civil, de les que gaudirem al castell de Móra d’Ebre, i també en les composicions poètiques i la música de piano que a la Galera es barrejaran amb el fang de la terrissa.


Al marjal de les Cases d’Alcanar, diversos poetes del territori ens mostraran la seva visió del patrimoni canareu acompanyats de música folk. A Sant Carles de la Ràpita recordarem la navegació entre el mar i el riu a partir de poemes inspirats en l’Ebre, ara convertits en peces musicals.

A la platja dels Eucaliptus a Amposta, Montse Castellà presentarà l’espectacle Dunes, acompanyada del vent i les ones.

A Mas de Barberans, un itinerari literari posa de relleu la poètica escenografia del municipi, de carrers i cases esglaonades a la falda de la muntanya. La música de banda, patrimoni immaterial de les Terres de l’Ebre, també acompanyarà als rapsodes i poetes de Godall, Masdenverge i Santa Bàrbara, amb repertoris que ens parlen del paisatge, les oliveres o la vida al poble.

10 propostes úniques, que neixen cada estiu d’un projecte comú dels museus i equipaments patrimonials de les Terres de l’Ebre, per a descobrir l’ampli ventall de possibilitats que ofereixen el maridatge de l’art, la música i el patrimoni, ubicades en espais singulars i evocadors del territori.

Àlex Farnós Bel

2









l
IV APLEC POÈTICO-MUSICAL “ESCALES QUE PUGEN AL CEL”

13 d’agost, 17h

Lloc: Nucli urbà de Mas de Barberans Intèrprets: Associacions de poetes: Associació
Rimaterrania, Poetes al Vent i Poetes de l’Ebre. Lus Maria López de Puerto Rico Directora executiva de “World Fesal Poe

Presentació:

El 4t Aplec poètico-musical “Escales que pugen al Cel” té com a finalitat, apropar poesia i música als vilatans de Mas de Barberans i visitants amants de la paraula. És un esdeveniment ja consolidat.

Consisteix en un recorregut per les diferents escales emblemàtiques que comuniquen els carrers del poble, i en cadascuna d’elles té lloc la lectura de poemes pels rapsodes participants. La música també hi és present: cantautors i músics, fan un maridatge perfecte.








sábado, 8 de julio de 2017

Si te vas



Si te vas,
  hazlo con el vuelo de los pájaros,
ve a tu constelación preferida,
a las nebulosas de los recuerdos felices.
  Si te vas,
deja los amaneceres intactos, luminosos,
deja la lluvia, deja el silencio.
Déjanos la poesía,
Si te vas,
Recuerda que te queremos
No tardes demasiado tiempo en volver,
Un ángel como tú da sentido a la VIDA,


Fifo - Josep Lleixà 8-7-2017

viernes, 7 de julio de 2017

Una cavidad humeda


(Foto de la Xarxa)

Una cavidad humeda
de una diosa de carne y hueso,
necesita mi lengua que se esta quemando
para apaciguar mi deseo,
y poder viajar juntos pero sin vernos
a paraisos que hemos soñado,
cerca, muy cerca del cielo.

Fifo  - Josep Lleixà 7-7-2017


lunes, 3 de julio de 2017

El Follet Paco i la solidaritat


x
x






x


















El Follet Paco en época de fred, s'aparta de la vida normal i es reclou en estat d'hivernaciò, fins que arriva el bon temps.Tota aquesta época que el trobo a faltar per una banda i per l'altra estic tranquil sense contestar les seves preguntes sempre punyents, compromeses. La treva ha sigut curta:. Quan surt d'aquest estat letàrgic, porta una bateria de preguntes a fer que anat recopilant en el trancurs d'aquetst messos . Fifo que és ser solidari que es la solidaritat?. Ja hi som Paco , tu sempre em vols possar en un compromis i aixó no es propi d'un amic. Follet buscaré una definició amb lo qual no hi haura cap dubte. Ara be després jo la matizaré o ampliaré amb la meva opiniò molt particular, algunes de les diferents interpretacions a les següents definicions.

La solidaritat és un sentiment de pertinença a un mateix conjunt que fa paleses les obligacions entre els seus membres, sobretot pel que fa a l'ajuda mútua.
És un concepte relativament nou, que abans quedava englobat dins altres termes, com el de caritat o benevolència. Es distingeix de la caritat perquè el que ajuda se sent responsable de l'altre i de la seva situació.
S'acostuma a associar la solidaritat amb un valor que mou les persones a intentar compensar les injustícies socials afavorint els més pobres. Es canalitza sobretot a través de les accions de voluntariat, les ONG i similars.


Molt be diu el Follet – i tu que tens que afegir a aquestes paraules?
Jo li dic, has vist que es fa esment de la caritat? Doncs he mirat el Nou Testament i l'vangelista Mateu, fa un aclariment de com s'ha de practicar la caritat, i crec que el que exposa, es pot aplicar perfectament a la Solidaritat.



L’almoina – Mateu 6: 1-34
1»Mireu de no fer el que és just només perquè la gent us vegi,# ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel.#
2»Per tant, quan facis almoina,# no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites# a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. 3En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, 4perquè la teva almoina quedi secreta; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.

El Follet em diu – Axì Fifo, tu creus que algú anuncía a tocs de trompeta, les seve obre solidaries?

Jo, el que et dic , es que si aquestes obres arriven als seus destinataris benvinguda sigui la música i el “Sarao”. Cadasqú decideix envers les seves obres i accions.

Follet Paco i Fifo – Josep Lleixà



domingo, 2 de julio de 2017

Tarda nostàlgica (és fotut filosofar)




Quant un va entrant en anys, el temps té l'efecte de la pedra que rodolant riu avall, modifica la ribera i alhora les seves rugossitats es van esmolant i la fan menys agressiva tot que comtinua el seu camí.
Evidenment parlo per mi. En el trancurs del temps magnifiques el concepte d'amistat, i poc a poc t'adones que el que tu penses i esperes d'un amic, no és correpost de la mateixac manera . Aixó fins cert punt és normal.
Arriba un moment que et planteges la pregunta Ques és un amic? I jo mateix em faig la definició i contesta: És aquella o aquell que t'obre el seu cor i sa casa (és cert que la casa no tothom la pot obrir, peró enteu la figuta literaria).
Resumint les Reis Republicans m'han fet encendre la bombeta “Bombilla” i des de avui ja no tinc cap interes en compartir coses amb qui no ho vol.
Per tant com ja no erem amics, ni a tu ni a mi ens sabra greu,
La pedra seguirà rodolant riu avall del temps, fins que quedarà ho ve engollida per una gran toll, o en un banc de sorra on l'aigua no te empenta.

Avui ha acabat el que jo creia que era una amistat. Gracies Reis Republicans. Ondia....... si estem en Juliol !!!!!!

Fifo - Josep Lleixà 

SOCIETAT HIPOCRITA (recuperat , tot segueix igual , que dic ? pitjor !!!!!!



SOCIETAT HIPOCRITA, la Societat som tots? !! NO, no fotem.
Ens tenen com gallines tancats (mentalment) amb el pinso just i la llum encesa tota la nit per que anem ponen ous. Ni pollastre (informació veraç) deixen que ens visiti, per no ser fecundats, amb idees retrogradava de llibertat.
De tant en tant ens canvien la música per que veuen que estem a punt del decaïment. Ens parlen del Raïssos menys desenvolupats econòmicament (allí no tenen gallines les que tenen no ponen ous estan a Guantanamo). Altres ens bombardegen am la fi del mon. Altres dies toca el futbol(és igual si és la selecció com la lliga) . Altres, de la corrupció especialment del polítics (És que no arriben a final de mes) en fi sempre hi han noticiàs certes fabricades o magnificades que ens deixen amb la boca oberta i no ens deixen pensar amb altres detalls com:
Prohibició del tabac. Hipòcrites feu tancar les fabriques i els fumadors tindran que fer-ho amb fulles de figuera com a la postguerra.
Prohibició del Joc. El ludopatia el importen una m... el prohibeixen nomes als llocs on no poden traure el rendiment fiscal ,que és la seva finalitat. A mes els monopolis que s'engreixen amb aquest milions fan quelcom positiu per la societat?. Deuen “Presumptament” engreixar la butxaca d'algú perquè faci la mirada grossa.
Prohibició de la prostitució. Perquè d'una “puta “ vegada (La paraula amb tot respecte (“Montse N) no regulen el treball d'aquestes autònomes?, controls sanitaris, Si, policials NO. Ha tot cas als macarras i als explotadors de dones indefenses. Per cert el que tenen bon poder econòmic no van mai de putes. Les criden al seu pis o a un hotel on per cert sempre tenen un bon sortit de “Substancies” quel's ajuden a sentir-se Homes.
Prohibició de la droga. S, Si, Els del parraf anterior no tenen cap problema en comprar-la. És mes poder algun financi la seva com i distribució, això si des de el seu despatx.
Quants Fons d'Inversió als que cap inversor els hi pregunta on col·loquen els seus diners, financi a El transport en gran vaixells carregats de droga que van pel mon oferint-la com en un Super Mercat.?
I per que tot això funciones ha d'haver-hi una quantitat ingent de “Ciutadans” que col·laborin, uns posant el capital, els altres oferint suborns, altres rebent-los i mirant cap un altre canto. El que la "pringa" és el pobre desgraciat, el camell que ja malalt la ven per poder pagar-se la dosis.
No vull parlar del Sistema Bancari. Quina vergonya. És asombros que s'hagui pres foc per casualitat “ a un punt de venta de productes bancaris” Si, Si els empleats no eren bancaris ers venedors, de productes ....
I PAU A LA TERRA ALS HOMES DE VOLUNTAD jajajajajajajajajajajajaj
“” HIPOC RITES”

Fifo (J-Lleixà) 20.12-2012

Finit o Infinit ?





El concepte d'infinit escapa a la meva comprenssió, faig esforços per imaginar que l'univers sigui infinit com també per entendre que sigui finit i s'estigui expandint. Cap on , al no Res?
Això es degut a que jo soc finit , estic a un nivell de l'espiral de la VIDA on només puc entendre certes questions i altres intuir-les . Estic convençut que tal com vagi ascendint, el coneixement s'expandirà i al millor arribo a la conclussió de que els dos conceptes intelectuals son només Un.
Estic enganxat, pres en el mon de la dualitat, i no puc raonar les coses si no és des de aquest pla.
Que he de fer?, deixar de preguntar i preguntar-me? O aprofitar esclexes de llum de coneixement que escapen d'algun lloc per tafanejar?


Fifo – Josep Lleixà`

sábado, 1 de julio de 2017

El pez de escama azul

El pez de escama azul
(Traducción de un poema del mismo autor)
El pez no es azul por los reflejos del sol jajajaja

Los remos hiriendo suavemente el agua tranquila
hacen que la barca surque placidamente la mar plateada.
De repente, salta un pez curioso de escama azul,
que juguetón, empapa tu cara de agua salada.

Tus cabellos quedan mojados,
y tu blusa de seda, desabrochada,
que ya no es estorbo ,para que gotas del mar celoso
acaricien suavemente tu piel morena, satinada.

Un rayo de Sol refulgente del mar,
ilumina feliz tu morena cara.
El espectáculo es excelso
el mar, tu cara, y la blusa desabrochada.

Volveremos a la mar, volveremos a la barca
y estaré bogando esperando atento,
el salto del pez amigo de escama azul.
El mar, tu cara, y tu blusa desabrochada.


Fifo – Josep Lleixà