Coincidir en el proposit i juntar dos sensibilitats semblants per explicar-lo, és ue ejercici molt bonic. Gracies Encenalls de Vida al teu costat sempre s'apren.
Aquest blog personal, m’agradaria sigues eclèctic, una espècie de calaix de sastre per poder encabir-hi, comentaris, reflexions, sobre els temes que normalment ens interesen i comentem quan estem junts. Evidentment ha de ser un punt trobada d’amics actuals i futurs. Els suggeriments, critiques seran benvinguts i contestats. Josep
Translate
martes, 31 de diciembre de 2013
MATSUO BASHO
MATSUO BASHO
.
La noche y la luna, luz y sombra que se interpenetran, victoria
cíclica de lo oscuro seguida por el triunfo del día:
El Año Nuevo:
clarea y los gorriones
cuentan sus cuentos.
.
La noche y la luna, luz y sombra que se interpenetran, victoria
cíclica de lo oscuro seguida por el triunfo del día:
El Año Nuevo:
clarea y los gorriones
cuentan sus cuentos.
domingo, 29 de diciembre de 2013
He volgut volar molt alt.
He volgut
volar molt alt.
He volgut
volar molt alt
buscant un
somnii impossible.
M'he sentit
gelós al no poder-lo agafar,
dolgut amb mi
mateix, per alimentar
quimeres que
em porten al abisme.
El somni si
es un somni no promet res.
S'esmuny,
s'allunya ni un somrís et deixa
Soc jo que
vull ser tu, el que pateix i es queixa.
Somnii tu fas
el teu camí volant mot alt
miro el cel i
el sol m'encega,. Esperaré la nit
no puc pujar
al cel, tampoc vull que hagi oblit.
Somni tu tens
nom
Ets rosada
lluenta
ets albada de
llum
ets sucre
alls llavis
ets brasa no
ets fum.
Naixerà un
nou dia?.
Fifo –
Josep lleixà 29-12-13
miércoles, 25 de diciembre de 2013
El senyor Bisbe
L'escolanet
i el senyor bisbe
Aquest matí el Follet
Paco com ha sentit que remugava emprenyat m'ha preguntat que em
passava.
Mira intentaré
explicar-teu amb una metàfora aprofitant un fet que em va passar
quan jo era menut.
I que es una metàfora ?va
preguntar el Follet. Vinga Paco no siguis emprenyador si vols
escoltar escolta i calla. D'acord! Jo, muts i a la gàbia, ha dit.
Doncs com ja he
explicat alguna vegada, vaig ser escolanet durant bastant temps al
meu poble. Un dia va vindre de visita pastoral el senyor bisbe. El
capella es va guarnir amb la millor alba i casulla que tenia a la
sagristia i nosaltres els escolanets, portàvem saia vermella i
roquet blanc. Cadascun tenia una missió, la meva era quan arribes el
senyor bisbe posar-me de genolls davant d'ell i oferir-li
l'encenser fumejant. Va arribar el moment temut, vaig intentar fer la
meva feina el millor que podia, agenollat vaig oferir l'encenser
estirant els braços tot el que podia, doncs el senyor bisbe que es
veu que havia dinat abundant, no feia cap esforç per doblegar
l'esquena (tindria algun os?) i no l'agafava. Vaig buscar una
solució, només vaig deixar un sol genoll tocant el terra.¡¡¡ Que
vaig fer desgraciat de mi!!!!!. El mossèn que estava a la vora, em
va pegar una puntada de peu a la cama que em sostenia (ell creia que
era una irreverència, una falta de respecte al senyor bisbe)
resultat? vaig anar a parar de morros jo i el estri que portava a
sobre del senyor bisbe, que per cert que es va emprenyar molt.
Tu et preguntaràs i a
que ve aquesta historia? A veure si fent una analogia puc
explicar-ho. I que és una analogia. Paco que te la jugues.
La majoria de gent
(pensionistes, funcionaris, etc...), tot i que ens estan foten la
camissa ens agenollem al davant d'aquestos poders especulatius,
financers (el bisbe de la faula) oferint-lis encens i mirra, (l'or
mol roben) i aquestos no es dignen fer un petit esforç per no
cansar-se. Aleshores a nosaltres ens seguixen retallant i retallant
per poder acontentar-los, això vol dir que tenim poc assegurat el
cos al terra. Ve el Govern (el mossèn) i ens dona una puntada de peu
perquè ens desestabilitzem més i caiguem de morros a sobre del
senyor bisbe. Que passa? Que aquest s'emprenya, i anuncia que
intervindrà la parròquia i que el desgavell el paguem els
feligresos.
Tres reis van venir
d'orient............ No entenc res m'ha dit el Follet, jo tampoc
amic.
Fifo – Josep Lleixà
martes, 24 de diciembre de 2013
Frec a Frec
Frec
a frec
M'he tret les
ulleres no volia res
entre els
teus ulls i el meus,
volia veure
el seu color lluminós
prop, a
prop, frec a frec.
He tret el
carmí dels teus llavis
vermells
excitants dolços
no ha pogut
ser frec a frec.
Prop a prop,
mes, mes, mes.!
M'he tret la
corbata,
no portava
res mes
però no he
tingut fred.
Volia
apropar-me a la teva pell
prop, a
prop, frec a frec.
Ta brusa
deixant veure
insinuant ta
pell morena
convidava a
ser descordada.
Així ho he
fet
poc a poc,
frec a frec.
Com acabat
l'historia ?
La llum, no
feia falta
guspires
enceses volaven pel cel
el goig de
tindre'ns a portat
una llàgrima
a ta galta.
Poc a poc,
frec a frec.
Frec a frec,
prop a prop.
Fifo –
Josep Lleixà 24-12-13
sábado, 21 de diciembre de 2013
Mirada perduda
Mirada
perduda
Mirada
perduda no veus el que mires
Vius en un
mon en que busques un lloc
on no hi ha
res per tu ser compres.
Segur que en
teu interior hi ha resposta
De tant en
tant quelcom albires
i els teus
ulls mig clucs encenen guspires.
Ara no sabem
si el vius en ombra o llum,
si vius en
foscor, penombra o estels.
Si pugues-is
explicar com es el teu mon
podríem
saber qui ets i copsar el teus anhels.
Sigui com
sigui és teu, no somrius
vull estar al
teu costat i ajudar-te
Peró com
fer-ho si res em dius?.
Fifo –
Josep Lleixà 22-12-13
No es això el que jo vull de tu.
No
es això el que jo vull de tu.
No és això
el que jo vull de tu
no vull nomes
satisfer el meu desig
el fogós
desig de la carn que tu encès
Vull estimar
i ser estimat, entens?
És així com
jo et vull, a prop
Vull
fon-dir-me amb tu enamorat
No vull
després del goig
deixar de
estar amb tu abraçat.
El foc del
desig s'encén amb facilitat.
El que queda
sota la cendra
és caliu, és
brasa, o felicitat?
Entens amor
quina es la meva por?
Josep Lleixà
21-12-13
jueves, 19 de diciembre de 2013
UN record, una abraçada
Y DESPUÉS DE CASI 20
AÑOS.... POR FIN PUEDO DECIR CON LA CABEZA BIEN ALTA Y ORGULLOSA DE
MÍ MISMA QUE: SOY LICENCIADA EN DERECHO!!!!! :))))).
A Partir d'aquesta
frase dita per l'Olga a Facebook, per tant ja pública, crec que en
puc fer us per manifestar el meu goig i admiració per aquesta
xicota tant especial i tant estimada.
Nomes una força de
voluntat com la seva podia arribar al cim de una il·lusió ja que
el camí ha sigut dur, molt dur. No entraré en massa detalls ,
pertanyen a la seva intimitat i jo crec que farà bé de no
despullar-se davant de tothom, les emocions , sentiments s'han de
compartir amb qui sigui capaç de valorar-los.
Moments de felicitat,
vacances a Vinaròs, Recordes com fugies quant em veis arribar?
Jajaja. Em tenies por ho mania, i jo faig fer-me el propòsit
d'estimar-te i crec que ara tu també ens estimes? Recordes a la
teva parella de Jocs la Marina?.
Nits d'alegria
d'estimació, al Burrito, el Jaume tocant el piano, tu aviat anaves
a dormir . Dies de records dels que en podria sortir una novel·la.
El Schuster disfressat de la Plaça de Sant Jaume , l'Orzowey amb la
seva indumentària, la alliberació del Quini el seu segrest, tot
això i molt mes viscut amb els teus pares. Un dia ho faré.
Després algú ens va
deixar, va ser un trasbals. Especialment per tu, ho vas passar-ho
molt malament anys i anys .i imagino que la seva pèrdua encara la
plores. Et diré un cosa Olga aquesta persona estimada sempre ha
estat al teu costat , no tant lluny molt aprop no era o no es
present físicament però mai t'ha deixat.
Ara ets llicenciada
amb dret, suposo que ja ho has fet i ho fas cada dia, recordat de la
Vicenta.
Ets un exemple a
seguir, algunes noies els hi tindries que explicar com ho has fet
per sortir del pou , ho entens? ,
Petons Fifo.
martes, 17 de diciembre de 2013
La figa
La
figa
Hi
ha moltes classes de figa
per
les nostres contrades:
de
color, de sabor, de textura
unes
de pell suau, les altres dura
i
alguna seca i pansida.
Aquestes les recomana el doctor
ja
que diu que són les millors
porten
calci, ferro, magnesi i fòsfor.
Tot
i així a mi no m’anima
la
prefereixo tendra i eixerida.
Que
al pegar-li mossegada
em
quedi la boca escaldada
del
suquet que regalima.
Les
verdal i de coll
de dama,
pajarero
i pessonet
blanca
negra, i perrruset
són
les que tenen més fama.
I de la figa dita Parrús o perruset
que
no n’expliques res?
Ara
no pesat, després.
La
bacora
és la primera,
la
que un tasta quan comença,
la
que li obre l’apetit,
la
que encén el primer desig,
del
pardalet eixerit,
i
fa de molt bona menja.
Si
l’obres pel el mig,
veient
la ferida vermella,
et convida a
esfondrar-hi tot el pic.
I
la gana es transforma en desig.
I
de la figa dita Parrús o perruset
que
no n’expliques res?
Ara
no pesat, després.
També
hi ha la figa palera.
Aquesta
s’ha de menjar amb els dits
no
pots abraonar-te a xuclar-la,
per
mes que hagis perdut els sentits.
I
has de tenir molta cura
d’un
bon rentat i polit.
I
ha també les figues flor
que
tenen molt mala fama.
No
donen el to
quan
l’ocasió ho demana.
I
de la figa dita Parrús o perruset
que
no n’expliques res?
Ara
sí.
Els versos que continuen
un
petit resum faran
explicant
la breu historia
que
tenien dos amants,
discutint
quina de les dues figues
el
noi acabaria tastant.
Si
la figa del cistell
que
aquella noia portava.
O
la que entre cames amagava
com
un joia preuada,
la
que regalaria al donzell
que
mà a la bragueta esperava.
Doncs no, no era la del cistell
la
figa que el seu amant desitjava,
era
la dita Parrús
que
se li dona un altre ús.
Quan
a la figa la Parrús
el
moixó li va clavar el bec
es
va sentir un fort gemec.
Ai
les cames en fan figa!
i
amb molta força tancava
i
del amant d'una i altra tacada
el
moixonet exprimia.
Ara
per recuperar les forces
mengen
figues en paella
amb
ametlles i nous
ell
diu que per enfortir els O……
I
de les figues del Parrús o perruset
que
no n’expliques res?
Però
encara no ho has entès?.
Fifo - Josep Lleixà
viernes, 13 de diciembre de 2013
Bon Nadal 2013
Nadal 2013
La llum de
lluny
s'apropa al
foc
encén la
brasa
poc a poc...
Els pastors
guarden el ramat
El Josep
bocabadat.
La Maria dona
el pit
al xiquet. Ja
ha callat.
Plorava es
cert!, pel fred?
No tenia prou
escalfor
que li
donaven mula i vaca
per fer
l'estable acollidor?
No, no era
aquest el motiu
tot i no ser
estiu, no tenia fred
però faltava
escalfor,
escalfor de
música , una cançó.
Els pastors
que barr-unten
qui es aquell
bon minyó
veuen indicis
al cel
que ja és
nat el Redemptor,
Estels que
juguen entre ells
la lluna surt
i s'amaga
uns nuvolets
jugarrins
i una llum
que mai s'apaga.
Els pastors
contens , esglaiats
davant de la
bona Nova
expressen la
seva joia
i li canten
a l'infant.
Ara ja queda
adormit
demà vindran
el Macs
venen de
lluny amb camells
un estel els
guiat.
Gloria a Deu
a les Altures
i Pau a tota
la humanitat.
Fifo - Josep
Lleixà Nadal 2013
martes, 10 de diciembre de 2013
AMOR, AMOR,
Amor, AMOR amb majúscules.
Es una historia verídica per això la vull contar. El gos tan bonic
era d'una amiga que per qüestions personals va tenir que deixar-lo
un temps a casa d'unes amistats.
Cada dia el gosset (no
recordo el nom ) tenia un temps de jocs i esbarjo amb la gosseta de
la foto. Cada dia es trobaven al parc del seu poble i jugaven i
suposo que a la seva manera parlaven de present i de futur.
S'estimaven.
Peró era un amor pur,
no consumat amb sexe. Es veien cada dia, es comunicaven, jugaven i
eren feliços.
La seva mestressa va
tenir que canviar de domicili un temps i el va deixar en acollida com
havia esmentat.
Suposo que l'Aitor i
l'Ainoa (noms inventats) quant es van adonar que la seva estimació
estaria un temps truncada, vàrem decidir sadolla el seu amor com
no havien fet mai, però que en aquell moments pels dos era una
necessitat.
Amor, AMOR, la Natura
creix gracies a l'amor, les plantes els animals, els éssers humans.
NO sigueu animals i
mireu la foto com quelcom bonic. Si,! era sexe, però d'estimació,
de acomiadament, d'esperança. AMOR...................
Quant torni a
Euskalerria al millor veuré juganers els fruits d'aquella trobada.
Guau, Guau, guau.
Oi que m'entens Aitor?. Fes-li un beset morret contra morret a
l'Ainoa.
Ah , ja em diràs
quin nom els hi poseu !.
Fifo - Josep Lleixà 10-12-13
Vaig ser muixo un temps
Vaig ser
muixo un temps
Vaig ser
muixo un temps
vaig volar
per sobre els núvols
per observar
per les escletxes
la terra que
havia deixat.
Cercava amb
la mirada fronteres
punts de
referencia on poder-me fixar
i veure
alguna marca, punt, fita o molló
On el Països
començaven o acabaven,
no en vaig
veure cap.
Rius
serpentejant, fen solcs a la terra
i dibuixos
de color blau brillant
dels quals de
tant en tant sortia
un raig de
llum enlluernant.
Es veia on
començaven,
com creixien
i s'ha ajuntaven
i On acabaven
, al mar.!,
Per quants
Paisos passaven,
no ho vaig
poder esbrinar.
No vaig veure
cap bandera
ni del Barça
ni senyera
ni estelada
ni estanquera.
Ni vaig
sentir cap paraula
que com muixo
no entengués,
El silenci
dintre els núvols
embolcallat
de suau coto
era un
piular i res mes.
No es sentia
la cridòria
dels
parlaments dels Parlaments
silenci
dintre els núvols
un piular i
res mes.
He de baixar
a la terra
on les
muntanyes i els boscos
em encerquin
em delimitin
on no pugui
veure mes enllà.
On no
permetin que voli
no sigui cas
que enyori
la llibertat.
Peró si no
tinc terra ni País
a que i aquí
podré defensar.
Mala-ir o
criticar ?
Necessito ser
presoner i
i no volar
com muixo
necessito
aferrar-me a la Terra
perquè ser
lliure em fa por.
Fifo –
Josep Lleixà 30-11-13
lunes, 9 de diciembre de 2013
Quan em deixaras que et mossegui l'orella
Quan em
deixaràs que et mossegui l’orella?.
Començaré
apropant-me poc a poc,
dient-te
coses insinuants que facin entendrir-te,
Suggerint
situacions que tu i jo desitgem.
Fen-te
besades dolces, entregades,
acompanyades
pel meu alè calent.
El mossos, més que mossos seran llepades,
que
amb petites onades de plaer, faran estremir la teva pell,
Des
de aquell moment ja no sols sentiràs per l’orella,
tot
el teu cos restarà ardent.
Quan
em deixaràs que et mossegui l’orella,
el
lòbul, l’arracada,
i
ja excitat, et masegui el cabell?.
Fifo – Josep Lleixà
llavis que mai he besat
Llavis que mai he besat
Enamorat de
la rosa enamorat del mar.
Enamorat dels teus llavis ensucrats.
Enamorat d'un llunyà
estel.
No se si en
somnis el podré gaudir,
s'allunya s'apropa em fa patir.
esta molt
lluny jo no arribo al cel.
Enamorat de
la Rosa que te espines.
del mar moltes vegades revolt.
I d'uns llavis que mai he besat.
La rosada
del mati no me'ls deixa gaudir.
Fifo - Josep Lleixà 9-12-2013
sábado, 7 de diciembre de 2013
El
misteri de La Gornal
-
Josep Lleixà -
Tinc
necessitat d’explicar un cas que em passa molt sovint i al que no
he pogut trobar cap explicació lògica.
Viatjo
un cop o dos al mes des de Torredembarra a un poble de l’Anoia.
Agafo la N-340 fins a Vilafranca del Panades on em desvio per una
carretera comarcal que va a Igualada.. Abans arribo al meu destí.
Doncs
el cas es que passo per l’interior de varis pobles, però a
l’anada, mai m’adono de haver passat per l’Arboç, en canvi a
la tornada ja des de lluny veig l’inconfusible silueta de la
Giraldilla i d’altres edificis singulars que té aquest poble.
Que
més puc explicar? Doncs que el misteri comença quan arribo a La
Gornal. Allí hi ha un semàfor regulant el transit que en passar jo
en el meu vehicle, em deixa enlluernat. Una llum difícil de poder
definir, blanca, brillant, tal com dic, encegadora.
Quan
recobro, podríem dir, la consciencia, estic a la vista de Vilafranca
, no recordo haver passat per l’Arboç. El compta quilometres del
cotxe no ha variat, les busques del rellotge no s’han mogut, que
m’ha passat?. Ha coincidit el meu pas amb la conjunció de les
coordenades de temps i espai i he estat transportat? He estat abduït
per alguna nau no identificada que s’ha aprofitat d’alguna
substancia del meu pobre cos per fer experiments?.
Jo crec que aquesta és la resposta més versemblant, doncs quan torno a l’estat, diríem, normal, em trobo xafat, cansat, però a l’hora relaxat, feliç, amb una sensació de benestar que em recorda el temps immediatament després d’haver gaudit d’un orgasme. No se si m’explico..
A la tornada com deia tot es normal. Bé normal, normal, tampoc. Hi ha una cosa estranya.. Quan passo per La Gornal a peu de carretera, sempre hi ha una noia rossa, per cert molt bonica, amb un bolso penjat de la espatlla, faldilla curta i botes fins quasi el genoll, que em saluda amb la mà i em pica l’ull amb complicitat, com si em conegués de tota la vida.
De
segur que us preguntareu si el viatge el faig sempre sol. Doncs quasi
sempre, excepte dues vegades, una que vaig estar acompanyat per un
amic i l’altra per una amiga, en el dos cassos varem fer el viatge
junts tant d’anada com de tornada. Que va succeir de diferent de
quan he viatjat sol?. Doncs també unes coses que em fan que pensar.
A l’anada tot igual, arribada a la Gornal, semàfor enlluernador,
adonar-me de la proximitat de Vilafranca..... però no. no, en el cas
del viatge amb l`amiga, al recobrar la consciencia, a part de totes
les sensacions ja esmentades, me’n vaig adonar que tenia el ulls
humits, que havia plorat de tanta felicitat.
El
més sorprenent va ser a la tornada dels dos viatges En arribar a la
Gornal el dia que vaig viatjar amb l’amic, al costat de la noia
rossa desconeguda que sempre em saluda, havia un altra noia molt
semblant i vestimenta pareguda que va saludar al meu amic. El dia del
viatge amb l’amiga, ¡oh sorpresa ! ningú es va adonar del meu
pas per la Gornal, la meva amiga desconeguda no va sortir a
saludar-me.
Fifo
Josep Lleixà
Acròstics
Josep Lleixà
i Fernández
1
Sonet
imperfecte
(Do,
Re, Mi,Fa,Sol,La,Si)
Dóna’m
la mà, acarona’m la galta;
res
m’omple tant com sentir-te a prop meu.
Miro
enrere i no hi ha enyorança ,
fa
molt de temps que cercava ta pell.
Sols
sentir-te a prop i escoltar la teva veu,
la
vida s’ofereix plena d’esperança.
Si
tu vols sempre seré teu.
La
vida s’ofereix plena d’esperança, i
sols
sentir-te prop i escoltar la teva veu,
fa
que aixequi als Déus himnes de lloança, ja que
miro
enrere i no hi ha enyorança, i
res
m’omple tant com sentir-te a prop meu.
Dóna’m
la mà acarona’m la galta.
2
Primavera
lluent
(Sonet
acròstic)
Primavera
lluent,
roses de
perfum penetrant,
imatges de
verd esclatant,
mar amb
espurnes d’argent.
Arribada no s’ atura.
Vida que
remou la natura
esclat de
llum i color
rituals de
desitjos i amors.
Acarona-la,
gaudeix-la.
Lluu el
millor vestit de festa
ufana com una
deessa.
És la
primavera que riu
neix amb
força abans l’estiu,
tot és un
esclat de joia . Tot és viu.
3
Estiu,
blau el cel
(Sonet
acròstic)
Estiu, blau
el cel,
sorra pel mar
besada,
terra pel sol
agostada,
imatge de
festa i anhel.
Ulls
resseguint cossos bells,
barques dins
la mar passejant,
les canyes i
el fil tiren l’ham,
a l’arena
els nens fan castells.
Uns pares que
vénen cridant
els nens
s’han perdut jugant,
la sorra els
estava cobrint.
Calor, calor,
molta calor, nit d’estiu,
el cel
s’omple de llum, és festiu.
Litúrgia ,
foc per cremar el passat.
4
Tardor,
melangia
(Sonet
acròstic)
Tardor,
melangia.
Arbres que
perden la fulla,
branques que
el vent despulla,
daurada es
torna la tija.
Olors de
terra humida,
raigs de sol
sense força,
mata de
romaní destenyida,
el toll s’ha
tornat una tosca.
Letàrgia en
el món animal.
Assossegada
la natura
no creix ni
un bri de pastura.
Gebrada de
bon matí,
imatges a la
tarda de tristor,
així és la
tardor.
5
Hivern
fred, gris
(Sonet
acròstic)
Hivern fred,
gris,
insomnis
gelats a les nits,
vivint
històries vora el foc
el fum
embolcalla la mort.
Retornen els
vells coneguts,
no sempre han
estat benvinguts.
Fan por,
millor no escoltar-los,
rebutjar-los,
allunyar-los.
Ens diuen que
són amics,
defugir-los
no podem.
Gemeguem,
estem ferits.
Retornen ara amb més força
incendiant la
nostra escorça,
silenciant
els nostres crits.
6
Silenci
– acròstic –Silenci
Incita al
repòs
lamenta el
brogit,
escolta els
sospirs,
no tinguis
neguit.
Capbussat al
cel
invita a la
pau.
Agur
des de el tren – Acròstic -
Agur Soraia,
gaudir del
teu bonic somrís
ulls blaus
reflex del cel
rossos
cabells color de mel,
sols està al
abast de pocs.
Onírics
somnis provoques,
rimes que
volen fer estrofes
ajuden a no
estar trist
i que el
comiat no costi esforç.
Adéu Soraia
bonica, et mereixes ser feliç.
Yaiza
bonica (Acrostic)
Yaiza bonica
aroma de
flors amarades per la rosada
i brisa suau
que em porta el teu somris
zumzeig de la
teva veu cantarina
arrel on vull
plantar el meu desig.
Brot que neix
amb molta força
onada que
porta records i resposta
nit amb sol
brillant que enlluerna
cal que digui
que tot aixó ets tu?
Amiga és
fàcil dedicar-te un poema
9
Bruna
luna
(Acrostico)
Bruna
luna
Recuerdo
intenso cercano,
un
sueño lejano a conseguir
no
cejare en el intento, he de seguir.
Ahora
, ya estas dentro de mi pensamiento.
Luna
que me guiñaste tus ojos bellos
uu
poso de esperanza han dejado en mi,
no
quiero verte solo de noche
a
pleno dia tambien te quiero vivir.
(Acrostic
)
Dia de pluja
incert
despertar
A la tarde
boira.?
De gotes
brillants,
el cel ens
regala.
Paraigues
obert
la pluja ens
apropa a
un lloc a
aixopluc.
Jo i tu, i
ta mirada.
Amistat
consolidada. !!!
Acrostic
i dos versos mes per arrodonir.
Teresa
ets la
felicitat feta llum
res pot amb
el teu somris joios
els picarols
de l teva veu
son com la
melodia d'un Deu.
Ai ! Del home
envejos..
Quin
patiment quina creu.
Teresa
jo estic gelos.
12
Acrostic
de (Paula) Tanka
Paula tímida,
amagues a
tothom els
ulls
misteriosos.
La llum no
pot brillar,
afora les
ulleres.!!
13
Paula
Tanka acróstic
Paula
bonica
angel
ros sense ales.
un
regal del cel,
La
llum mes clara, brillant
arribat
a la platja.
14
Acróstico
Alegre como
pájaro feliz
yo quisiera
saber más de ella.
La mirada de
sus ojos dulces y pardos
en sueños me
apararecerán como estrellas.
Mi corazon
pendientes de sus labios
los
recibirá como luminosos dardos.
15
Acrostico
a Sarima
Sarima
Angel de
mirada timida
Ronrisa
alegre de cascabel,
Iluminas con
tu presencia sencilla
Magicos
sueños de atardecer.
Angel de
mirada tímida? No sé.
16
Acróstico
y un verso
Marytere
Noriega.
Aunque lejos
estas muy cerca
rumores de tu
sonrisa me llegan,
yo estoy
atento escuchando el viento.
Tengo
esperanza de vivir tu aliento
entrar en tu
alma y calmar mi sed,
retornar a
vivir sueños de añoranza,
espero,espero,
se que llegarà el momento.
Ni la
distancia ni el mar podran calmar
oleajes de
espuma de sueños mirando y no viendo,
retorna a mi
tu mirada, alivia mi sufrimento.
Ignotos son los caminos que llevan al amor
esperanza de
encontrar el sendero cierto
gracias a tu
ojos, y tu mirada se
lo
que me dices con el rumor del viento.
Amor, amor,
amor !, amor, ya no es viento, es brisa tu aliento.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)