Ja ho deia el poeta amb raó
Ja ho deia el poeta amb raó
les petjades a
la sorra ,
les
onades les esborra
per això vull caminar
al teu costat.
Ni una passa endavant ni una darrere
transitant junts el camí
no he
pogut , no he volgut
posar el meus peus
a les petjades que deixes
caminant per la vida.
Tot i així no m'he perdut,
agafat de la teva mà
mas acompanyat
i he
gaudit de tot el que mas mostrat.
Hem gaudit plegats del oratge lluminós
de les gotes de rosada
a la
primera llum de l'albada,
dels de diferents
colors del núvols
segons el vent i
la llum que el dia ens regalava.
De les gotes de pluja convertides en
plors d'alegria.
De la brisa suau que m'ha apropat el
teu ale ,
del refilet joiós dels moixons
que
dansant
fent figures pel cel blau,
immaculat, seré
juganers, amb conxorxa ens feien companyia.
I de les nits de lluna plena que?
I dels estels que junts hem vist
que ens cucaven l'ullet
entremaliats
volent
donar llum a la nostra dit-xa?
Ja ho deia el poeta amb raó
les petjades a
la sorra ,
les
onades les esborra
per això vull caminar
al teu costat.
Fifo – Josep Lleixà