Translate

jueves, 31 de julio de 2014

Cavall derrotat


Cavall derrotat - De Poemes d'hivern

 He agafat fort de la brida
 al cavall perquè no es desboqui. 
Anava sol sense control
 És vell però té energia
 és esclau de la bogeria. 

 Vol arribar al seu destí 
aprofitant corriols i dreceres
 vol sortit de la rodera
 per la que tants anys ha trotat
. Prou del camí ja trillat! 

Però no tindrà premi l'esforç :
 un jove cavall s'ha avançat. 

El vell cavall esbufega,
 s'encabrita fa un bram eixordador
 i cau al terra derrotat.

 Caballo derrotado 

He cogido fuerte de las riendas
 al caballo para que no se desboque.
 Iba solo sin control es viejo
 pero tiene energía
 es esclavo de su misma osadía.

 Quiere llegar a su destino
 aprovechando senderos y atajos
quiere salirse del camino
 por el que tantos años ha trotado. 
¡Basta de camino trillado!

 Pero no tendrá premio el esfuerzo: 
un joven caballo se ha avanzado.

  El viejo caballo resopla,
 se encabrita hace un relincho ensordecedor 
y cae al suelo derrotado.

 Fifo – Josep Lleixà

A Palestina hi ha massa rima


A Palestina
 hi ha massa rima.

 El cel sempre ennuvolat. Núvols de por,
tot i ser a ple dia, no hi ha claror,
 els ocells de ferro deixen caure terror

 Fum, foc, crits, ferits, morts, horror.
 Cors endurits propicien la injustícia, quant furor,
 dies, mesos, anys, i continua el dolor.
 Entre les runes sepultats nens i nenes, tenebror,
 també els somnis de Pau i la tendror. 

Quanta negror en dies de sol, quanta negror!
 Gelabror, salabror, agror, aspror. I l'Amor? 

 Enyor que té la quitxalla, de temps que no han viscut ,
 buidor de records d'infantesa. No els han merescut?

 Volia fer un poema sense rima
 que parlés de Palestina i no he pogut.

 A Palestina, hi ha massa rima,
 i pel cel d'aquest món tant injust i endurit,
 volen fills de mala mare que han embogit.

 Fifo – Josep Lleixà 31-7-2014

miércoles, 30 de julio de 2014

Autors i Haikús




HAIKUS

 Jose Juan Tablada

 Devuelve a la desnuda rama,
 mariposa nocturna,
las hojas secas de tus alas



  Matsuo Basho

 Ando y ando
Si he de caer, que sea
 Entre los tréboles

 Antonio Machado

¡ De amarillo calabaza
 En el azul como sube
 La luna sobre la plaza.

 Octavio Paz

 Sobre la arena
Escritura de pájaros:
Memorias del viento.

 Juan Ramon Jimenez

 Está el arbol en flor
Y la noche le quita cada dia
La mitad de las flores.

 Mario Benedetti

 Oscuro unánime
 Solo queda un farol
 Que pide auxilio

 Nicolas Guillen

 La Yagruma
 De nieve y esmeralda
 Bajo la luna.

 Marti Pol

Vell com la vida
 N'aprenc per no sentir-me
  Mai solitari.

Fifo.

Sol que enlluerna
Quan al l'horitzó es fon.
És un comiat trist.

martes, 29 de julio de 2014

La tranqui-la nit



He tingut sempre la sort de estar envoltat de bons amics, que han compartir amb mi moments delicats però han sigut mes els d'alegria.Ser iaio de l'Arnau i de Aura és tot un privilegi. Totes les firmes del pergamí tenen per mi un record inesborrable. Gracies amics de CET.

 LA TRANQUIL·LA NIT

Quan escolto la nit,
què tranquil·la és,
moltes coses boniques penso
que surten del no res.
Potser m'ho explica
la nit, no ho sé.
O potser és l'hermosa lluna
no ho sé.
El que sí sé es que
la nit tranquilitza places i carrers,
nens, nenes i joguines se'n van dormir
per esperar l'arrivada d'un dia més.
Arnau Lleixà Calvo
Abril 2012

Jam poética a la biblioteca de Reus


Tankas de la verema del recull Haikús Tankas i colors

 He omplert el cup
 de joia i de raïms,
 buscant cep a cep
 com un esgotimador,
 seguint els que veremen.

 *******

 He omplert el cor 
de joia i serenor
 cercant un a un 
els grans de raïm deixats 
i per altres refusats.

 *******

 Raïms ja pansits
 que no tenen brillantor, 
pell arrugada.
 Per això són rebutjats?
 el temps cobra peatge. 

 Fifo -Josep Lleixá

domingo, 27 de julio de 2014

Miquel Martí i Pol - Haikús en temps de guerra (3)


Quant el vent torni 
no trobarà cap arbre
 ni cap mirada.

 Al forc dels dies
 només i creix tristesa;
 lluny, algú canta. 

Com un fictici
 recer de confiança
 la nit arriba. 

Miquel no sé si t'arriben aquestes noticies, tot es repeteix, els horrors continuen, el nom canvia, ara es diu Palestina

 Foc, Palestina.
 No han viscut i moren.
 No hi ha oblit? 

Fifo

El Follet Paco continua fent preguntes Estic molt content de Follet Paco, tenim punts de vista molt comuns tan en els aspectes ètics, socials i nacionals, Tort així les seves preguntes m'obliguen a fer un cert exercici d'anàlisis dels fets de la vida, ajuden a que cada cop (després d'un debat algun cop acalorat) ens sentim mes propers. Gracies Follet. L'última pregunta/reflexió del Paco: Josep, no creus que tot el procés cap la Independència els últims esdeveniments ho pode fer trontollar?. Follet tu em coneixes de molts anys , potser vàrem néixer el mateix i aqixó vol dir que has seguit la meva evolució en ka forma de pensar que sempre he deixat escrita. Recorde l'època que jo deia : Sense Regeneració no em val la Independència, Ho recordes . Això ha estat repetit diferents vegades, saps que ho pots trobar escrit, que no es una reflexió d'ara. Doncs bé partint del que penso no puc estar decebut, al contrari content, perquè jo una Independència per Catalunya amb aquests polítics nomenats pel poble que a nivell local, O de Consells comarcals o de Govern de País actuals o del passat, estem descobrint les seves vergonyes, no la la vull ans el contrari, perpetuar aquesta classe corrupta em repugna. Afegeixo: Jo estimo Catalunya per que la porto al cor. I per molts de bandarres que s'ha aprofitin del seu nom i del Proces de Independència, no deixaré d'estimar-la i sobre tot no trair-la. Catalunya no es una Casta de desaprensius corruptes i malfactors. Hem de recuperar aquesta Catalunya amb ganes de fer les coses ben fets, de sumar i no restar de seguir sent acollidora i referent de valors algunes vegades oblidats. “Barcelona archivo de cortesia” . Això ho dic amb castellà però ha estat repetit durant segles amb diferents llengües. Follet Paco amic, decebut? No No No, content de que la merda desapareix per la Clavaguera no vull que Catalunya faci pudor. Paco ara mes que mai hem d'estar junts i contents de poder estar a punt d'assolir una Catalunya lliure de Tots , Entens?.
 Fifo Josep Lleixà 27-8-2014

jueves, 24 de julio de 2014

Salvador Puig Antich Gavina

Joan Salvador Gavina?

 Viatjant entre núvols cap al desconegut
 entre llampecs i boira espesa
 m'he creuat amb el Salvador .
 Hi he parlat poc, portava presa.

 Gavina ? Li he preguntat: 
He sigut pardal, colom, gavina
 ja soc massa Antich per saber qui soc 
viatjo, entre núvols, els dies de Sol
 i els dies foscos, tristos, em deixen sol. 

D'on vens on vas, tens clar el teu destí?
 després de tant de temps, busques a la Gran Gavina? 
Doncs no amic viatger, ara mateix està aquí, és Pristí.
 sempre viatja amb mi com ho farà amb tu, si vols.

 Em pregunta: Vens de Catalunya amic? 
 Recorden al Salvador, el Puig que vaig ser
 o el terreny ja s'ha aplanat
 i el record no ha perdurat? 

Recorden que vaig morir 
i perquè, o ja m'han traït?

 Ara ja se qui ets.
 Vas voler volar molt alt
 sortint de l'esbart de curta volada.

 No acaben de ser valents, el seny saps?
 La rauxa diuen que és un perill, està postergada.

 Aquest rude i jove Pere Gavina
 l'alumne de vol gairebé perfecte
 segueix l'aprenentatge,
 remunta el viatge cap el cel?.

 Amic viatger despistat segueix el teu vol fes Going Hom 
fes la teva la tornada a casa on seràs molt ven rebut. 
Ales fortes, segur, convençut. 

Jo soc Salvador Puig Antich Puig aplanat, 
Antich postser oblidat.
 Estic buscant el camí de casa.
 la boira m'ha desorientat.

 Només sol, i quan surti els Sol,
 m'oblidaré del garrot i del dol.

 Que ha dit?  Qui és?
 Salvador he entès.

 Fifo – Josep Lleixà

Dos dels meus grans amors

L’amor impossible 


 T’apropaves amb passos suaus com cada nit
 fent dringar els picarols que penjaven del teu coll, 
com cada nit, poc a poc venies a compartir el llit fins
 al dia següent quan sortia el Sol. 
T’arraulies entre els meus braços i el coixí
 fins que la teva veu enrogallada em feia dormir. 
De tant en tant et movies d’una forma delicada, suau,
 jo obria les parpelles, et mirava i somreia com un babau. 
Apunta el dia estàs a punt de marxar,
 t’estimo t’estimo, torna demà. 
I t’acomiades amb un suau miol. 
Un altre cop em deixes sol.
 Em mires trista dient-me: miau, miau
 aixeques la pota i em fas adéu-siau.
 No has tornat més, ja no t’espero.


 Més que una amiga 

 Coll llarg, esvelt, vanitós,
  cintura prima d’adolescent,
 formes rodones, sugerents,
 de color de mel el cos. 

 Sols jo et puc acariciar, 
sols jo puc fer-te vibrar
 i els dos en un convertits
 ens fem esclaus dels sentits.

 Quan jo sospiro sospires
 contenta o assossegada
 trista o trasbalsada.

 Quan et tinc entre els meus braços
 en acariciar-te em respons,
 la teva veu és música, són sons.

 Ai, la meva guitarra. 

Fifo - Josep Lleixà

miércoles, 23 de julio de 2014

Informació televisiva de la Iª Trobada de masovers absents




Aquest Link es del programa Plaça Major que informa de la Trobada de masovers absents
Podeu buscar aquest programa entreu a GOOGLE Gracies.
.
http://canalte.xiptv.cat/placa-major/capitol/placa-major-22-07-2014

Metáfora en castellano.


Color rosado, color de miel 
Limite terrenal ya tocando el Cielo,
 Inmenso placer al alcance de todos, que 
Tú das a los que buscan con anhelo. 

Olor a mar que el marinero goza, 
 Rayos de luz y chispas de deseo
 Ignotos los mundos de Ariadna i Teseo
 Sabio el que te descubre y saborea.

 Color rosado, color de miel ........... .

Fifo - Josep Lleixà 23-7-2014

Metàfora


Color rosat, color de mel 
Limit terrenal ja tocant el Cel, 
Immens plaer al abast de tothom, que
 Tu dones al que busca amb anhel.

 Olor a mar que el mariner ensuma,
 Rajos de llum i espurnes d'estels,
 Ignots els mons de perfums i escuma. 
Savi el que et descobreix i comparteix.

 Color rosat, color de mel........... 

Fifo - Josep Lleixà 23-7-2014

martes, 22 de julio de 2014

No les tientes

No les Tientes

 No debes ser altivo ante los Dioses,
 no presumas de ser feliz no los tientes,
 ellos ya lo saben.

 Contiene tu orgullo,
 no les hagas enojar
 no seas presuntuoso.

 Lo que tú eres,
 con un leve soplido lo pueden cambiar.
 El libro de tu vida, tu lo has escrito,
 pero Ellos tienen pluma de plata 
y goma gris para borrar el presente. 

Sus ojos están cansados 
tienen la mirada triste,
 están enojados.

 Muéstrate prudente,
 piensa que la suerte no siempre sonríe,
 a veces es esquiva,
 y que de Ellos y no de ti depende, 
que esa felicidad de la que tu presumes
 de manera altiva,
 no se desvanezca como MAYA 
igual que el sueño que es tu vida. 

 ¿O crees que vives?
 Ja ja ja ja ja ja. 

 Fifo – Josep Lleixá

Que bonic tindre amics - Gracies Jordi



Josep Lleixà, una nova vida a la Torre entre la poesia i l’activisme polític

En Josep Lleixà és d’aquelles persones actives a nivell associatiu a Torredembarra. El podem escoltar a la ràdio, trobar-lo impulsant les accions de l’Assemblea Nacional Catalana, tocant la guitarra o recitant poesia, inclosos els poemes que ell mateix escriu. Malgrat això, en Josep, Fifo pels amics, amb prou feines fa deu anys que viu a la Torre. Ell és nascut l’any 1941 en el si d’una família pagesa a Mas de Barberans, petit poble del Montsià on bufa fort el vent. Als tretze anys va marxar cap a Barcelona a buscar-se la vida, davant les poques possibilitats que li oferia el seu poble en aquells foscos anys de l’autarquia franquista.

A la capital catalana combinava els estudis de comptabilitat i comerç en una acadèmia a la carretera de Sants amb la seva primera feina, repartint garrafes de quatre i vuit litres de vi amb un carro i un cavall per Barcelona. Després va entrar a treballar en un bar, fins que una mena de “caçatalents” del sector de l’hosteleria el va fitxar per una cadena que tenia tres bars al metro. Amb 17 anys va esdevenir encarregat d’un dels locals. Recorda aquella època com apassionant, quan aquests bars sota terra eren un lloc per on passava molta gent, una mena d’àgora on coincidien persones molt diferents. Amb 20 anys es va convertir en el que ara en diem un emprenedor quan, amb un amic, van muntar un bar propi a l’Estació de Navas de Tolosa. Al cap d’un temps es van traslladar a un altre bar de Milà i Fontanals que van reconvertir en un restaurant.

Com qualsevol jove de l’època, no va poder esquivar el servei militar, que va fer durant un any i mig al Sahara Occidental. En guarda un bon record a partir de la seva filosofia  de buscar el vessant positiu a les coses. D’aquella època en conserva un dels seus millors amics, un company de milícies basc. Durant aquell temps el seu pare i el seu soci van mantenir el negoci obert, fins que va llicenciar-se i es va poder reincorporar a la vida civil

En Josep mai va deixar d’estudiar, compaginant els llibres i els exàmens amb la feina. I va acabar la carrera de Graduat social. Va començar una tesina sobre el socialisme utòpic, que li va permetre conèixer a fons diferents pensadors, però finalment va acabar fent-la dels coneixements informàtics aplicats a la sociologia, creant un programa de càlcul de les prestacions de la Seguretat Social. A la segona meitat dels seixanta, a Barcelona hi començava a arribar la informàtica i a ell, una persona inquieta que no es veia treballant sempre en l’hosteleria, li va interessar molt aquest món i va començar a aprendre el llenguatge COBOL. L’any 1968 va entrar a treballar al departament d’informàtica de la companyia d’assegurances Cahispa fins que onze anys més tard es va incorporar com analista informàtic a la Caixa Terrassa, on va estar fins que es va jubilar l’any 2003.

Com va arribar en Josep a Torredembarra? En els primers anys a Caixa Terrassa, amb la seva família, havien comprat una segona residència a Viladecavalls, però el municipi vallesà va convertir-se en una ciutat dormitori i van decidir buscar un apartament a la costa per als caps de setmana i les vacances. Donant veus entre els seus companys de feina li va arribar la possibilitat d’un pis a la Torre, que van acabar comprant. Però a Torredembarra no va venir a viure-hi fins fa gairebé una dècada, després de jubilar-se, separar-se i superar una greu malaltia. Va fer la maleta i va venir cap al que fins llavors era el seu pis de cap de setmana i vacances amb l’objectiu de trencar amb tot i començar una nova vida.

I va arribar-hi amb ganes d’integrar-se en la vida associativa i política del municipi. Ell havia estat psuquero des de l’època de Vázquez Montalbán i Comín, però amb els anys s’ha tornat un independentista convençut. Per això va entrar a militar en la secció local d’Esquerra Republicana, assumint ben aviat tasques a l’executiva no només torrenca sinó comarcal. Va ser una època convulsa en la formació liderada per Carod-Rovira i Puigcercós. Va passar per Reagrupament, on afirma que Carretero els va aixecar la camisa, i després cap a Solidaritat per la Independència, un partit que ara considera que s’ha quedat sense espai polític després del viratge d’ERC amb Oriol Junqueras al capdavant. En Josep el podem veure ara com un dels membres més actius de l’Assemblea Nacional Catalana a Torredembarra, impulsant el Correllengua, organitzant actes i recollides de signatures, omplint autobusos per manifestacions. El que calgui.

Una altra part important del seu temps la dedica a la creació literària. Des de ben jove havia estat un bon lector, però mancat de bagatge cultural i menys en català, on tenia un vocabulari escàs, víctima de la seva educació en plena època franquista. Va començar a escriure quan va arribar a la Torre. Escrivint poesia, cercant sinònims per quadrar els versos ha enriquit aquest vocabulari en català. Forma part del grup Rates de Biblioteca i participa activament en les diverses activitats que organitzen. Darrerament ha anat més enllà i ha publicat dos llibres: Haikus, tankas i colors i A la tardor poemes. Aquest mes de maig presentarà el seu darrer llibre en el Festival Internacional de Poesia de l’Havana. A l’illa caribenya hi té lligams importants. L’ha visitat diversos cops i manté estrets contactes amb el Casal Català de l’Havana.

Superada la barrera dels setanta anys, en Josep està molt il·lusionat amb la creació literària i també amb la creació d’un nou estat per a Catalunya. I, com no, fent d’avi. Darrera seu queden diverses vides, la d’un jove de poble obrint-se camí en la Barcelona franquista, la de jove empresari de la restauració, la d’informàtic... ara toquen nous reptes en la seva nova vida a Torredembarra.

Article publicat al número de març del Diari de la Torre
Fotografia: Eva-Maria Sans Blas

El Follet Paco i el Premi Pulitzer


El Follet Paco porta uns dies molt interessat en llegir la premsa local sigui en paper o entrant a les Webs corresponents a Internet. Això fa que estigui neguitós , que faci preguntes que jo no vull ni puc contestar, perquè per donar-li una bona informació el primer que vull es que aquest sigui acurada, certa ... i a poder ser, no canviant en poques hores o dies . I com això està passant no em vull enganyar ni enganyar-lo a ell. És una ànima innocent que es mereix fer l'aprenentatge poc a poc. Dit això, ell que es un xafarder de mena, sempre està al aguait de les converses que tinc amb uns pocs amics. Pocs. I es veu que una d'aquestes converse va sortir un referencia per part meva al guardó dels Premis Pulitzer, i a ell com li agrada embolicar la troca em va preguntar: Es possible que aquest anys aquest premi tant preuat vingui a casa nostra? I sigui concedit a un periodista local? Doncs si Follet, si. Els periodistes locals estan fent una tasca d'un nivell molt, i molt alt. Fan el que sembla impossible, donada la situació caòtica en que estem des de fa un temps en el Ingovernable Ajuntament de Torredembarra. Informen, informen !! i cosa difícil en l'actual situació, fan bé l'ofici, Informen i prou (quant poden) i no fan cap judici de valor, al menys tu Follet Paco que segueixes l'Actualitat digues si estic en el cert. Jo crec que el millor,es que llegeixis que es el que diu Wiquipedia referent al Premi i les diferents tasques pel que entregats i t'adonaràs que en totes le enumerades, els nostres Periodistes han fet un treball de relleu. Opina m'ho dius jo no em vull mullara, ja saps..... ee nun poble millor no significar-te. Entens. Ara a llegir i després ho comentem.

 I diu així: 
 Premis Pulitzer són una sèrie de 21 guardons -relacionats principalment amb el periodisme i les ciències de la informació- que comprenen també les modalitats de teatre, literatura i música (composició), i que s'entreguen cada any pels voltants del mes d'abril als Estats Units, essent la màxima distinció a la tasca professional amb què es pot guardonar els professionals de la premsa en aquell país.
 Reportatge Divulgatiu - Per un exemple destacat de reportatge il·lustratiu sobre un tema complex i significat, demostrant domini de la temàtica, escriptura lúcida i clara presentació.
 Editorial - Per un editorial destacat, amb excel · lents textos i sonoritat, estil clar, propòsits morals, i poder d'influència en l'opinió pública.
 Reportatge d'Impacte-Per un exemple destacat de reportatge d'impacte caracteritzat per un seguiment detallat i mantingut sobre una activitat o tema concret. 
 Article de Fons - Per un exemple distingit d'article de fons donant consideració prioritària a l'elevada qualitat literària ia l'originalitat.
 Reportatges de Notícies d'Última Hora - Per a un exemple destacat de reportatge d'àmbit local sobre notícies d'última hora.

Poemes de Jana a Bressol de lletraferits


lunes, 21 de julio de 2014

Acròstics d'esperança


Acróstico

 Amor
 Mirada tierna, enamorada
 Oscuro objeto de deseo
 Razón perdida en la almohada.

 Te quiero

 Acròstic 

Amor 
Mirada tendra, enamorada
 Obscur objecte de desig
 Raó perduda entre el coixí.

 T'estimo 


Fifo- Josep Lleixà 21-7-2014

sábado, 19 de julio de 2014

Lo Mas de Barberans - lo meu poble

Lo meu Poble 

Favara, Villar de Santa Maria, Mas de Barberans,
 a resguard de muntanyes altives
 lloc de trobada de pobles germans,
 País Valencià, Aragó i Catalunya
 és aquí on es donen les mans.

 Terres de frontera que no es veu
 parla que entenen a tota arreu
 planes de tarongers, arròs i olivera
 i també homes modelant entre el fang la ribera.

 Des dels arrossars es veuen els Ports
 i quan t'apropes al Mas
 veus el Flaret, i la Joca, quins records.

 I endinsant-te pel barranc de la Galera
 trobes la Cova d'en Marc
 el Racó dels Capellans,
 la Vall, i la cova del Vidre t'espera.

 El Mas, del Montsià és el més alt
 des d'allí tota la plana s'albira 
 d'oliveres que quan bufa el vent
 les fulles semblen fetes d'argent. 

Onades de color canviant 
que la mirada segueix expectant
 ara verd, ara gris
 i d'improvís torna el verd
 fins que l'onada es perd. 

Ser Masover és una sort,
 per més que un del poble s'allunyi
 l'olor del boix, la frigola o el romer 
o el lliscò del campanar,
 sempre un porta com record. 

Jo sóc del Mas.


 Fifo – Josep lleixà Fernández 13-6-2014

La campana de Sant Honorat


Soneto triste - Duo Ad Libitum


Al mal temps bona cara

 

jueves, 17 de julio de 2014

Molt interesant. Entreu a lal Web del Ministeri.

ISSN 1682-7511
DE LA REPÚBLICA DE CUBA
MINISTERIO DE JUSTICIA
EXTRAORDINARIA LA HABANA, MARTES 15 DE JULIO DE 2014 AÑO CXII
Sitio Web: http://www.gacetaoficial.cu/ — Calle Zanja No. 352 esquina a Escobar, Centro Habana
Teléfonos: 878-3849, 878-4435 y 873-7962
Número 32 Página 903
Gaceta Oficial No. xxx Ordinaria de xx de xxxxxxxx de 2011
MINISTERIOS
______
COMERCIO INTERIOR
RESOLUCIÓN No. 137/14
POR CUANTO: El Acuerdo No. 7561 de fecha 16 de mayo de 2014, adoptado por el Consejo de Ministros, dispone que el Ministerio del Comercio Interior es el organismo de la Administración Cen-tral del Estado encargado del sistema de alojamiento en casas, hoteles y otros inmuebles que pertenecen al sistema empresarial de los órganos locales del Poder Popular, que se crea a partir del reordena-miento de estas capacidades; asimismo, mandata a la Ministra a establecer los procedimientos para la categorización de las instalaciones y el sistema de información y reservación de los inmuebles que se dediquen a las actividades de alojamiento.
POR TANTO: En el ejercicio de las facultades que me están conferidas, en el inciso a) del artículo 100, de la Constitución de la República de Cuba,
R e s u e l v o :
PRIMERO: Aprobar el siguiente:
REGLAMENTO DEL SISTEMA
DE ALOJAMIENTO EN CASAS, HOTELES Y OTROS INMUEBLES
CAPÍTULO I
DISPOSICIONES GENERALES
ARTÍCULO 1.- El presente Reglamento tiene como objetivo establecer las normas generales para el funcionamiento del Sistema de Alojamien-to en Casas, Hoteles y otros Inmuebles que perte-necen al sistema empresarial de los órganos loca-
les del Poder Popular u otros que se determinen, en lo adelante, Sistema de Alojamiento.
ARTÍCULO 2.- Los establecimientos que per-tenecen a este Sistema, brindan servicio de aloja-miento a personas que se hospeden con fines de trabajo, descanso y recreación.
ARTÍCULO 3.- Los procedimientos y requisitos para la clasificación por tipo y categoría de los esta-blecimientos de alojamiento, así como el sistema de reservación e información al cliente, se establecen por este Organismo en el Manual de Gestión del Sistema de Alojamiento aprobado al efecto.
ARTÍCULO 4.- Los precios del servicio de alo-jamiento se establecen por los consejos de la Admi-nistración provinciales y del municipio especial Isla de la Juventud, a partir de las regulaciones emitidas por el Ministerio de Finanzas y Precios, tomando en cuenta la categoría de cada instalación y la tempora-da durante la cual se presta el servicio.
A los fines del Sistema de Alojamiento se esta-blece que la temporada de alta demanda transcurre en los meses de junio a septiembre de cada año y que el período restante se define como temporada de baja demanda.
ARTÍCULO 5.- Los precios en los establecimien-tos del Sistema de Alojamiento se fijan en pesos cubanos (CUP), con excepción de aquellos autori-zados por el Ministerio del Comercio Interior, que se establezcan en pesos convertibles (CUC) o en ambas monedas.
ARTÍCULO 6.- El pago de los servicios de alo-jamiento se realiza en efectivo o con cualquier otro

miércoles, 16 de julio de 2014

Hem descobert constancia gràfica de visitants importants a lo Poble


Avui amb altres masovers hem estat reunits en un conversa molt agradable i revisant fotos per un proper treball a fer referent a lo poble de Mas de Barberans, Ha aparegut aquesta que veieu que ha enviat una masovera. Gracies. La majoria de masovers i mes els de certa edat, saben amb qui tenien parentiu els Kennedy, encara en queda algun de viu, per tant es a ells a qui pertoca explicar l'historia i el perquè de la seva estada A Mas de Barberans. Un conegut meu que havia estat al cos diplomàtic, es va quedar sorprès de veure "al Salon Oval" Una fotografia de Mas de Barberans al peu del Flaret. Algun dia esbrinarem tota l'historia.

sábado, 12 de julio de 2014

Miquel Marti i Pol (Haikús en temps de guerra -2-)



Diré Kosovo 
per dir el buit que culmina
 l'horror del segle.

 Clarors, desficis,
 qui pot tornar els estímuls
 de l'esperança? 

Algú desperta
 de tant en tant la fera,
 Maleït sigui!!

 Miquel no sé si t'arriben aquestes noticies, tot es repeteix, els horrors continuen, el nom canvia, ara es diu Palestina.

 Foc, Palestina. 
No han viscut i moren.
 No hi ha oblit?

De Fifo - Josep Lleixà 12-7-14

Mes trist és ser politic corrupte


Pensaments

Les condicions per a la conquesta són senzilles. Només hem de treballar un temps, suportar un temps, creure-hi sempre i no retrocedir mai.
Sèneca
(Còrdova 4aC – Roma, 65 aC)
Filòsof, polític, orador i escriptor romà

Castella, superba i miserable, mai no assoleix ni un petit triomf sense llargues opressions: pregunteu als seus habitants si viuen envejosos de l’afecció que tenim a la nostra llibertat i defensa.
Pau Claris
(Barcelona, 1586 – 1641)
Polític, eclesiàstic i president de la Generalitat

L’obrer té més necessitat de respecte que de pa.
Karl Marx
(Tréveris, 1818 – Londres, 1883)
Pensador socialista i activista revolucionari alemany

El temps és massa lent per aquells que esperen, massa ràpid per aquells que temen, massa llarg per aquells que pateixen, massa curt per aquells que celebren, però per aquells que estimen el temps és etern.
Henry van Dyke
(1852-1933)
Escriptor, clergue i docent estatunidenc