Translate

martes, 30 de diciembre de 2014

Rames resseques pel fred del poemari Quatres estacions


Rames resseques  pel fred

 Rames resseques pel fred 
cors faltats de caliu,  sense foc,
És un hivern gris 
amb glaçades matutines
 tardes fosques grises, amb teranyines,
 i nits sense cap record.

 La Natura pacient ja saluda la primavera, 
els enamorats impacients no tenen espera.
 Fan fogueres de somnis cobejats 
s'arrisquen, es cremen tenen delera
 d'avançar-se al el temps, d'estimar. 

La neu glaçada es desfà per l'aigua i el sol, 
els cors freds , ressecs, necessiten caliu d'amor ,
 per retornar a la vida i bategar, per somniar, 
estimar i deixar darrere
 l'hivern de foscor, fred i dol. 

                         Fifo - Josep Lleixà

lunes, 29 de diciembre de 2014

La mort és l'hivern? del poemari Les quatre estacions


La mort és l'hivern?

 Les flors trepitjades per botes de cuiro,
ja no creixeran mai mes. 
Els camps adobats amb pólvora i metralla, 
nomes produiran odi., mort 

El solcs deixats per les erugues dels tancs,
 han malmès la terra, l'han deixada erma, 
com si mil cavalls desbocats,
 l'essin trepitjat i enfonsat les arreles
 a un infern cremat.

 Mai mes veuràs margarides,
 mai beuràs dels tolls
 que entre pluges sadollaven ta sed.
 L'infern arribat, és hivern, però fa calor, 
El foc i la fumerada espessa ,
que entra per les narius,
 els llampecs de guerra 
que de tant en tant acompanyant
al tro de la mort que arriba ,
 han acabat amb la primavera, 
l'estiu i la tardor. 

 Olor de mort, de carn podrida,
de desesperació. 
De llàgrimes vessades de rabia, de dolor ,
 de por. de por de morir i també de segur vivint 
al mig de tanta destrucció.

Com es pot ser còmplice de tant crim.?
 Crits angoixats fan preguntes
 Perquè la guerra , Per fer morir als fills?

 Hi han un fils invisibles 
que decideixen asseguts amb butaques de cuiro
 i Visqui a la mà, 
quin País, quines dones , homes i xiquets 
Han de morir demà. 

No volen curar la Terra 
Farien arribar aigua als assedegats
 No volen mitigar l'ham-bruna,
 volen milions d'esclaus famolencs.

 El Or és el seu Deu,
 i cada dia al seu altar pestilent 
 li ofereixen foc i mort arreu.
 Que guanyarien aleshores sense l'esclavatge 
 tracta de persones, de droga ,i armament?

Malparits,
  malparits.   
  

Fifo – Josep Lleixà 29-12-2014

viernes, 26 de diciembre de 2014

Rius de sang


Rius de sang 

 Rius de sang
 fan roja l´esperança.
 Els homes embogits
 han fet de la terra un bassal de dolor, 
d'horror, de vergonyosa conxorxa.

 Les brutalitats no minven,
 sempre hi ha un Deu al que adorar,
i en nom de qui combatre.

 La raó és la del fort, 
del ric del fonamentalista embogit,
 sigui d'un Deu o de l'or.

 Milers de recursos en armament,
 mentre moren nins i nines famolencs.
  Hipòcrites!, hipòcrites! malparits!
 feu amb les vides un negoci pestilent,
 vergonyant, repel·lent, brut.

 Pau a la Terra …
 i jo sempre afegia: a tots els homes .. 
Ara dic amb un fort crit! de bona voluntat!!.

 Als altres, no els hi desitjo mes mal,
 que el que han fet.
 Ull per ull, dent per dent.

 Fifo – Josep Lleixà 26-12-2014

jueves, 25 de diciembre de 2014

De mirar profundo - de Pierre Bernet Ferrand


Quise y no pude

 Si la luz se apaga en algun sitio
 en otro iluminaran las sombras. 
Cuando la cordura pierde los estribos
 un loco pinta asombrosos girasoles.

 El dia comienza y acaba
 como nace y muere la vida.

 ¿Quien a estas alturas cree en un mar infinito
 quien después de escuchar Oda a la alegria 
duda de la sensibilidad auditiva de un sordo 
que Lennon o el Che no estén vivos
 y Cristo no haya resucitado en un rincón
 de América Latina?

 Este iba a ser un poema de amor 
al menos fue la intencion del que escribe
sin embargo la noche............. su silencio
 trajeron otras cosas.

 Pierre Bernet

martes, 23 de diciembre de 2014


La Isabel Garrido i el Josep Lleixà, volem que els nostres amics amb la seva poesia, apadrinin un projecte poètic molt il·lusionant que volem compartir. "Llum poètica" és el nom que ens em donat i "Poetes a la carta" el primer treball en que començarem la nostra singladura per aquest mar tant bonic de la poesia. Esperem que ens feu companyia.

Fifo - Josep Lleixà

A traves dels ulls de la Marina

Falta afegir els noms dels avis que està dedicat quest escrit. Antonio, Guti, Herminai i Emilia. Oi Marina?

Tots els dies surt el sol


Avui he volgut fer particip al Follet de la meva alegria uns amics cerquen la felicitat. Una bona noticia pot fer canviar l'estat d'ànim de qualsevol, encara que el dia sigui nuvol i gris com avui aquí a Torredembarra. Una bonica historia d'amor que te com protagonistes dos bons amics. Han decidit casar-se. Tenen una edat per saber el que fan i haver rumiat prou bé la decisió. Ens agafat a tots a contrapeu fins i tot a la filla d'ella que està feliç com un gínjol. El que no se com s'adreçarà a la parella de la seva mare com “Pare” Papi” o pel nom propi. El temps portarà les coses a la normalitat. La plaça de la Font ha estat testimoni de més d'un començament de aquest feliços esdeveniments. Plaça amb un encant especial que predisposa al enamorament, lloc de trobada dels Terrencs per fer petar la xarrada. Els seus tendals/para-sols que cobreixen tota l'amplada de la plaça han aixoplugat mes d'un sospir que escapava cap el cel blau de la Torre i l'han fet tornar a tocar de peus a terra. Mirades encreuades entre clients i clientes del quatre bars que hi han a la plaça han estat l'inici d'una bona amistat o com en aquest cas una bonica historia d'amor. Em feu enveja. Ai la Plaça!! la plaça e la Font o dels bars, quin encanteri te per fer-te tornar a sovint? Avui jo seré fidel a la meva costum. No penseu malament només busco conversa. .

Fifo - Josep Lleixà

I l'amor barca sotsobrant


Tan bonic que semblava Al contrari de fa uns dies avui no plou, fa sol però hi han uns núvols que amenacen turmenta. L'especie humana som complicats, imprevisibles. Recordeu que fa pocs dies feia esment de la felicitat de la que gaudien aquella parella amiga – i que els amics compartíem - que volien iniciar un projecte de vida en comú?. Doncs sembla que aquesta relació abans de començar ja trontolla. Tots li-lusionats per la boda però si he de ser sincer mes encara per la acomiadament de solter – la núvia ho feia un altre dia – que ja s'estava preparant. L'encarregat de organitzar-ho, la persona que s'havia ofert estava planejant fer una festa de la que durant molts anys es parlaria a Torredembarra i jo diria que a tot el Baix Gaia. Ara ja no val la pena ni explicar el format, ni contingut doncs estem decebuts. El motiu concret de la “ruptura” no es sap de cert, però si que alguna filtració apunta a que el nuvi abans de comprar el meló el volia provar. A l'alçada dels temps actuals això sembla versemblant. Es cert que la majoria de la “penya” som d'un altra generació, però segons en quines qüestions tenim la mentalitat oberta i si és aquest el motiu, la veritat no entenem com l'amic no ha pogut olorar i comprovar la textura de la peça que vol assaborir. Bé, son qüestions que naltros no podem sol-ventar i menys aconsellar. Ara bé reunits d'urgència el Comitè organitzador del comiat de solter, hem fet una proposta, mes que una proposta un preg, !! un crit desesperat al nuvi !!, perquè no faci pública la seva decisió – es veu que es ferma – fins passada la celebració de la Festa del seu comiat, molts teníem posades en aquesta festa moltes esperances, ja sabeu allò de “La mujer toca la mecha y el demonio la enciende” No se si es prou bé aixi però segur que enteneu el que vull dir. Son temps de crisis en molt aspectes. ¡ Aguanta, aguanta uns dies amic! , sigues pacient uns dies, tu també podràs gaudir del teu comiat i a lo millor en lloc del meló tens l'oportunitat de menjar-te una síndria que es mes sucosa. 

      Fifo -Josep Lleixà

domingo, 21 de diciembre de 2014

Llençols blancs


Llençols blancs

 Hi ha somnis, 
 que embruten els llençols,
 altres son tan bonics
 que ni en el teu cor pots retenir.

 Els has de explicar, 
els has de compartir.

 Somnis, en que quan apareixes tu,
 el vent fa suau música
 que tu i jo ballem aliens al mon.

 Entre focs d'artifici, llums i colors,
. pugem al cel que ja no es blau, 
canvia de color a cada besada. 

Espurnes de goig de color d'argent,
 trons de música celestial
 llampecs de rajos embogits 
Així és l'amor,

 Els meus llavis delerosos
busquen els teus, 
 tu els ofereixes de bon grat,
 per fi s'han trobat. 

El teus ulls em miren fit a fit, 
frec a frec assaborim el moment 
i ajuntem les nostres pells nues.....

 I quan estava a punt de embrutat el llenço
 m`he despertat. 
T'he buscat, m'has deixat sol.
 Ha sigut un somni o realitat?

 Fifo - Josep Lleixà 21-12-2014

sábado, 20 de diciembre de 2014

M'agradaria tenir-te a prop


M'agradaria tenir-te a prop, 

M'agradaria tenir-te a prop,
 per sentir el batec del teu cor.
 i trobar resposta a la pregunta 
que no m'atreveixo a fer.

 De la teva mirada no em puc fiar
. Els teus ulls m'hipnotitzen,
 i no sé si diuen veritat.

 Dius i rius.
Dius paraules buides que s'emporta el vent,
 i rius amb somriure sorneguer evident,
 I jo encara espero una senyal,
 per saber si sí, o si no,
 però nu vull en facis més mal.

 I rius, rius...... 
I res dius. 
És cert, no t'he preguntat.

 Fifo – Josep Lleixà 20-12-2014

lunes, 15 de diciembre de 2014

Nadal 2014 (Dibuix de Ventura)


Nadal 2014

 La mare amb tendresa,
 mira al seu fill recent nat,
l'infant ploriquejant demana.
 Vol més pit està afamat.

 El Josep desconcertat.
 Te l'edat de ser ja avi, 
 ara és pare preocupat. 

La vaca no dona llet, 
el foc està apagat.
I amb la calor de vaca i burret 
La estança no ha calen-tat.

Els pits de Maria eixuts, 
el marrec segueix plorant,
 Sort dels el pastors que ara arriben 
Que amb cançons el distrauran.

A fora el foc encès
 amb flama bellugadissa
 anuncia la bona Nova
 El nen Jesús ja es nat.

 S'ha dormit, descansa ja,
 embolcallat dins la pallissa
amb la manta del pare,
 la abraçada de la mare,
I les cançons del pastors joglars.

 Gloria a Deu en les Altures
 I Pau en la Terra a tots els homes 
Tinguin o no, bona voluntat.

Per això a nascut Jesús 
Per enfortir als que creuen
 I redimir als descreguts.

 Fifo – Josep Lleixà

martes, 9 de diciembre de 2014

Preguntes


Preguntes 

Pot haver-hi pluja sense núvols?
 O dunes sense vent ?
 Saó a la terra sense sol? 
O separació forçada sense dol?. 

Pot haver amor sense patiment?
O vida sense mort?
 O mort que no sigui vida?
 O dolor de l'anima sense guariment? 

Pot un estimar i no ser estimat? Si
 Pots ser estimat i tu no saber-ho? Si.
 Pot un morir sense haver viscut? Si
 Es pot viure amb tota plenitud ?Si.

 Preguntes fetes a la pluja, a les dunes ,
 a la saò de la terra, 
 la separació forçada que encara espera.
 A l'amor, a la vida, l'amort 
 al ànima dolorida. 

 Les percepcions que rebem els mortals
 Sempre son complicades i duals 
Tot es part del mateix, del Tot
 Però el Tot no el podem conèixer

. Fifo Josep Lleixà 10-12-2014

lunes, 8 de diciembre de 2014

Jo ric


Jo ric, ruc,
 Tu ruc i pobre,
 Jo ric, ruc ,
Tu ruc i trist,
Jo ric, ruc,
 perquè soc feliç 
Jo ric i ric 
 tot i no ser ric.

 Fifo – Josep Lleixà 8-12-2014

domingo, 7 de diciembre de 2014

Jo insatisfet peró tú em fas feliç


Jo insatisfet
 Jo angoixat pel dolor que no em fa mal.
 Jo trist , plorant llàgrimes que no vesso.
 Jo cansat de cridar sense saber el que dic. 
Jo sempre somniant en llavis que no beso. 
Jo anant a cap lloc buscant l’inexistent sense profit. 
Jo corrent amb pressa per no arribar a cap destí.
 Jo destruint amb ràbia el que encara ha d’esdevenir.
 Jo, jo,jo, mai pensant en tu , sempre pensant en mi. 



 Tu em fas feliç
Tu sempre disposada aclarir la boira del meu cap 
Tu fen-me feliç a jugant-me les llàgrimes que no vesso.
 Tu apaivagant la meva veu procurant no sigui un crit 
Tu oferint-me que el somni es converteixi en realitat
 Tu buscant i ajudant-me a cercar la veritat 
Tu posant mesura al meu caminar desbocat 
Tu ajudant-me a construir amb il·lusió el futur que ha d'arribar.
 Jo, jo,jo, mai pensant en tu , sempre pensant en mi.

 Fifo - Josep Lleixà

jueves, 4 de diciembre de 2014

Helix Aspersa


Avui dia quatre de Desembre de 2014 ( 5 final d'una etapa) s'ha produït una conjunció molt especial que feia segles que no es donava. Per una part determinats planetes han coincidit per uns moment en les seves orbites I per altra, dia de pluja que ha afavorit que un esdeveniment tan esperat pels científics i curiosos s´hagi pogut veure i viure com no es feia al llarg de molts segles. 
Em refereixo a la festa de la trobada festiva i de reproducció, que celebren tots el anys els Hèlix Aspersa de la família “gastrópoda” També coneguts com Cantareus aspersus i normalment per cargols bovers. 
Pocs érem els assabentats, per tant pocs els que hem pogut gaudir d'un esdeveniment que no es repetirà en molts segles
. Situat en un lloc al resguard de les seves mirades, camuflat, tot recobert de fulles i herba, he viscut el dia mes sorprenent de la me va vida.
 Poc a poc s'han reunit, apropaments , salutacions de record i benvinguda (uns eren els organitzadors) s'han aplegat en un lloc de herba mullada, centenars..... que coi centenars, milers de caragols , que tots a una han 
cantat el seu himne:

 Caragol bover 
Puja a la muntanya
 Cargol bover 
                                         Jo també i serè.  

Semblava un orfeó de veu afinades , que tota la vida essin cantat junts. (He gravat l'àudio)? 
 Tot seguit paraules de benvinguda per part d'un d'ells, (Semblava el Caragol Major) 
 A continuació jocs de velocitat, resistència, habilitat. Camuflatge. No us ho podreu creure. Velocitats increïbles .marques sorprenents. Fregant la temeritat, jugant-se el físic per ser el millor (era una especie de triatló) I jo bocabadat, corprès, fregant-me el ulls, pessigant-me les galtes i cridant com un foll, sense veu.... Estic boj estic boj,, 
Ai Sant Gregori masover, això es un malson. Doncs no ho era.
 Arribat l'hora del aparellament, la disbauxa.. Ara no em veig en cor d'explicar-ho, potser un altre dia ho faré. INCREIBLE, MORBO. VICI.

 Fifo -Josep Lleixà – 4-12-2014 (5)

miércoles, 3 de diciembre de 2014

Peña Duo Ad Libitum - Habana -


¡SALUDOS!QUE PASEN TODOS 
SIN EXCEPCIÓN: ALQUIMISTAS, 
SONÁMBULOS, EXORCISTAS,
 MUERTOS, CRÍTICOS, BEODOS,
 HEREJES.QUE PASEN TODOS:
 EL LOCO, EL CUERDO,  LA PLAGA,
 EL ARLEQUÍN Y LA DAGA..
. PERO QUE PASEN DESNUDOS.
YA SUBE EL TELÓN...¡SALUDOS!
 ¡QUE PASEN TODOS!

 LA MAGA

 ¡Hola a todos los amigos amantes de la trova, la poesía y las buenas historias! Con esta décima que abre el libro de María de las Nieves "Otra vez la nave de los locos", estamos convocando a todos los buenos locos que cada primer sábado de mes se suman a esta hermosa locura, y valgan las redundancias, que es la peña del dúo Ad Líbitum y sus invitados. Sí, los que ya son habituales saben que el encuentro es este sábado 6 de diciembre, a las 3 de la tarde, en el patio del Centro Iberoamericano de la Décima (CIDVI), ubicado en el hermoso Vedado capitalino, y saben que además de la actuación de los anfitriones, con su propuesta habitual de trova, poesía y narración oral, podrán disfrutar de otros artistas que acuden con todo el amor del mundo a nuestro espacio.
 Es la peña de despedida del año, así que no se les ocurra faltar a los infaltables (ellos saben quiénes son). Y si usted no ha asistido nunca y se decide a que esta sea su primera vez, sepa que será superbienvenido. 
 En cuanto a los artistas que nos acompañarán, les adelantamos que la poesía vendrá en la voz de Elizabeth Reinosa, una joven poetisa, narradora, y como si fuera poco, ingeniera informática y profesora de la UCI. Cuenta con premios en varios concursos nacionales, como el Décima al Filo y el Emilio Ballagas, y también ha sido finalista en varios concursos internacionales.
 Esta talentosa muchacha, además de ser excelente escritora, dice muy bien sus textos, lo que sabemos será muy apreciado por nuestros peñeros.
 Pasando a las historias que tanto gustan a todos, tendremos el lujo de cerrar el año con LA NARRADORA, y quienes lean estas mayúsculas sabrán que nos referimos a la maestra Mayra Navarro. Estamos muy contentos porque nos han pedido mucho su presencia, y ella con su habitual amabilidad hará un tiempo para asistir y compartir nuevos cuentos que nos harán reir y emocionarnos como de costumbre.
 Mención especial merece nuestro invitado de música, pues es la primera vez que estará en esta sede de la peña, aunque nos acompañó unas cuantas veces en nuestros inicios en la Casa Humboldt. Nos referimos al trovador y artista plástico Carlos Ayress, o mejor dicho, el Tato, como muchos conocen a este querido chileno devenido cubano. A Tato lo admiramos como artista y lo queremos como el excelente ser humano que es, y en esta ocasión no solo contaremos con su música, sino con un invitado sorpresa que quiere compartir con nuestros cómplices.
 Bueno, queridos amigos, compinches y cómplices, lo decimos y lo repetimos y sí es matraca nuestra. Llueva, truene, relampaguee o caigan raíles de punta, la peña no se suspende. Reiteramos: este sábado 6 de diciembre, a las 3 de la tarde, o mejor, a la hora en que mataron a Lola, sus amigos de Ad Líbitum los esperan.
La cita (CON ENTRADA LIBRE) es en el patio del CIDVI, calle A # 608 e/ 25 y 27, Vedado. Entre con toda confianza por el pasillo a la izquierda de la casa, y ábrase paso hacia el patio de los poetas, que allí lo estaremos esperando con los brazos abiertos. Y si es su primera vez, no lo dude, no tenga pena, no se sienta incómodo.
 Recuerde que en la peña de Ad Líbitum no hay extraños, sino amigos a los que aún no conoce. ¡No se los pierda!

martes, 2 de diciembre de 2014

Enlluernat no veus l'ombra


Enlluernat no veus l'ombra 

Homes. 
Homenets.
 I cucurruquas. 

Dones.
 Donetes 
I Escalfa braguetes. 

 No et fiïs de la mar calma,
tampoc del vent suau,
darrere bona aparença, 
 pot haver-hi un gran frau.

 Tinguis clar el que tu busques,
 però sempre amb precaució,
 el ser atrevit en la casera,
 pot deixar-te la pólvora mullada, 
 sense peça ni sarró.

 I que en faràs de l'escopeta?.

 Pegar-te un tir per babau.

 Fifo – Josep Lleixà 2-12-2014

lunes, 1 de diciembre de 2014

La flor de la saviesa.

                                         (Pintura  de Ne Gar artista Irani).

La flor de la saviesa
 La flor de la saviesa creix ufanosa però no sempre està al abast de tothom, el que la conrea procura no fer-ne ostentació.
 Molts la confonen amb la flor de la erudició. Estan equivocats. Aquesta, la flor de l’erudició es ostentosa, amb colors que enlluernen i no et deixen veure els seus pètals. Amb l’olor intens, fort, que emborratxa els sentits, que fan no puguis endinsar-te a la seva anima, ja que el embolcall - per ella, mes important que l’essència – t’ho impedeix.
 La saviesa en canvi, es callada,discreta, humil, la copses amb el cor. El que la posseís la regala, te l’ofereix, i tu no t’adones de la flaira tan delicada que desprèn .
 L’observes encisat, perquè sense tenir color, canvia constantment de tonalitat. Però son tons de colors suaus, com el son del brollar d’una font humil al mig del bosc. 
Et parla sense paraules, però si estàs amatent, el teu cor s’omplirà de goig ja que el que explica es un missatge senzill, la majoria de vegades adreçat als sentiments.
 Tancant el ulls la veuràs , sense paraules l’entendràs, el seu olor la farà present. Si prestes atenció percebràs qui la conrea, i es possible que sigui a prop teu. 
 Fifo – Josep Lleixà

domingo, 30 de noviembre de 2014


Aquest es l'escut dels Lleixà, tot i que un especialista i estudiós en el tema, em va dir que no havia trobat cap antecedent documentat que ho proves.
 Be jo puc assegurar-vos que es meu,i per extensió vostre, perquè l'he pagat.
 Es cert que hi han detalls que posen de manifest que el especialista en heràldica no va quedar gens content de la seva retribució, doncs un cop fet i cobrat em va demanar fer uns retocs, i aquestos eren referents a l'origen del nom..
 Ell diu que prevé del nom Lletget, Lletgos,
 Jo crec que això va ser una venjança molt “ruin” com dirien al meu poble. 
 Una cosa puc assegurar-vos, les dones anomenades Lleixà ja en temps de Jaume I tenien fama de ser guapes i “templades” cosa que ha continuat en el temps. No n'he vist mai ni una de lletja., es cert que algun home la recepta no ha funcionat del tot. 
 L'historia com veiem, es segons qui l'explica. A mi m'han dit, que venim del Nord de Catalunya i que seguint al Rei Jaume I varem arribar a la Catalunya Nova i ens vam instal-lar al Vilar de Santa Maria, del bisbat de Tortosa , lloc que pertanyia als Barberà per una donació del bisbat.
 Si algú pot aclarir mes coses, totes les suggerències seran ben rebudes, especialment les de l'origen del nom......

Fifo - Josep Lleixà

El nuvol blanc


El núvol blanc 

Estava jagut a terra, les cames estirades els braços sota el cap, sentint l’olor de l’herba humida, relaxat. Els ulls mig clucs mirant el cel entre les escletxes que deixaven les rames de l’olivera centenària del meu jardí al moure’s pel suau vent. 
Era un matí d’una temperatura agradable, amb sol, però sense fer calor. El cel estava clar, blau, lluminós. En mig de tanta pau, va aparèixer tot de sobte un petit núvol blanc, immaculat. Transitava a poca altura,con si anés a aterrar, lent sense presa, tenia tot el cel per ell. 
De sobre vaig sentir com si em cridés, com si vulgues posar-se en contacte amb mi.
 Vaig reaccionar a tota cuita. Vaig agafar l’ancora de la barca que tenia aparcada al jardí (visc vora mar) ,vaig embolicar les seves puntes amb un drap ben gruixut - no volia fer cap dany al nuvolet – i fen-la girar per sobre el meu cap - cedint corda - varies vegades per agafar embranzida, la vaig dirigir cap el cel, cap el núvol que havia enrellentint la seva marxa, tot esperant la meva invitació. Vaig encertar a la primera. 
El nuvolet encara va continuar movent-se amb la direcció que portava, fins que la corda de l’ancora va quedar tensada. 
Armat de valor, grimpant amb el peus i les mans, sense mirar el terra, vaig anar pujant per la corda fins arribar al núvol.
 Tot i que era de consistència tova, vaig poder agafar-me fort, i assegurant-me de no caure fen l’últim esforç d’un salt vaig encabir-me a la part central del mateix.
 Era com un núvol de cotó fluix però de tacte mes compacte, donava la sensació de que trepitjaves un matalàs de llana. En vaig a acomodar mig estirat, i el núvol em va embolcallar amb suavitat. Era com una abraçada amorosa de benvinguda.
 Ja estava decidit, vaig recollir la corda que anava des de l’ancora a terra, per si algun cop tenia que utilitzar ambdues coses, vaig tancar els ulls i em vaig deixar endur pel nuvolet, a contemplar el cel des de l’altura i deixar que ell, el cel, em toqués a mi.
 Fifo - Josep Lleixà

miércoles, 26 de noviembre de 2014

Guitarrero


Guitarrero
 (Plagiando a Nicolàs Guillen)
 (Dedicat a uns bons amics)

 Guitarrero,
 templa las cuerdas de tu guitarra
 con suaves manos amorosas 
para que el son que te devuelvan
 llene de gozo tu espera.

 Guitarrero,
 tu eres un Angel bueno 
que venciste la Barrera
y por fangos o bulerias
 o con rumbas de Peret,
 has entrado en sus sonrisas 
que tanto la hacen querer.

 Mora de la moreria
 de Puigcerdà llegaste un dia. 
El mar se vistió de gala 
sin ti la plaza està vacia.

 Para que el son sea perfecto, 
tu has de colaborar,
 con un solo de castañuelas
 que supongo sabrás tocar.
 Este és el amor , este es el amor travieso,
 que hace suspirar.... y la guitarra tocar

. Fifo – Josep Lleixà 19-11-2014

La caseta dels mil sons


La caseta dels mil sons.

 La caseta aïllada, lluny del bullici dels sorolls impertinents dels humans, endinsada entre la natura que com un amant l'acarona, és un lloc per sentir, viure el silenci i els sons naturals de la natura.
 La veu alegre del rierol que et dona el bon dia. El piular dels moixons delerosos frisant per trobar parella. El frec suau de l'aire a les branques dels garrofers , que fa que les garrofes xocant entre si facin un concert de castanyoles.
 Doncs si això i molt més , pots viure i escoltar apropant-te a la caseta dels mil sons.
 La poesia es torna sons o els sons poesia, quan has viscut en el seu interior, és el regal que cada dia ens fa la Natura. Avui plou, ahir va fer vent, aviat farà fred...
 Casa de pedra gruixuda, segura, que els elements no poden vèncer. Però la taulada ja està malmesa. El vent , la pluja, han fet estralls entre les teules. Algunes volen viure la seva vida lliures. 
 Dia de vent: la taulada sembla un orgue monumental. Les bufades del vent ferint les teules, les fan emetre sons, cantar com ploraneres, que competeix-en entre elles, per fer els son mes esgarrifosos o tendres.
 Ara es el plor d'un xiquet que demana pit, ara el crit d'un difunt que vol tornar, ara......... doncs si tots els sons imaginables.
 Dia de pluja: Les teules sostovades, deixen passar gotes d'aigua que baixen disposades a fer música. El pis ja preparat amb “Povals” Palanganes” “Bacines” “pericos” i pots vuits de conserves de tomàquet i altres, que les acullen i comença el concert. 
Cauen gotes gruixudes, altres mes fines, la seva cadència es desigual però rítmica. I Jo de director, fabulós. 
 De tant en tant buido els recipients i els i canvio l'ordre , per tant els sons ja fan un altra melodia, la mateixa pluja, el mateix director i música per encàrrec.
 I així mentre la pluja amiga em regala les seves llàgrimes de goig. He de sortir al carrer amarar-me el rostre amb la seva frescor, i donar-li les gracies. Fins quan vulguis!!!!!. I li dic, cuida't de la humitat.
 Dia de fred: Foc al terra, flama de mil colors i formes, i brasa que escalfa el meu cos, amb molts hiverns viscuts. Alimento la llar amb branques d'olivera, que la flama agraeix fent un ball sinuós, provocatiu.
 Ja pressa, afegeixo troncs per fer brasa. Son de diferent grossor, uns ressecs per les hores al sol, altres humits per la rosada matinera. I comença el concert, com si fossin esclafits de pedra foguera. Espurnes que s'escapen al cel, flama que continua el seu ball i sons que ajuden a fer més meravellós l'espectacle. És hivern i no fa fred. Es hivern i escolto música. 
 Avui està plovent. 

 Fifo – Josep Lleixá 26-11-2014

martes, 25 de noviembre de 2014

Haikus marineros (Métrica libre, traducidos del catalan)

video

 

Duo Ad LIbitum 
 
Haikús marineros (Métrica libre, traducidos del catalan)

Suaves olas
 despiertan el corazón
 dormido del enamorado 

 lágrimas dulces, 
ruedan por su rostro .
 Ha visto parte del cielo 

. El viento sopla fuerte
 llegado el temporal . 
Hunde el amor . 

Tú viento del sur 
 El amor , barca zozobrando .
 Yo el marinero .

 No nos hemos entendido .
 Yo remaba contra viento . 
Era demasiado el esfuerzo .

Viento enfurecido 
. Hicimos hundir la barca 
Y el amor concluido .

Fuertes olas dormiran 
el corazón triste 
del desengañado .

 olas azules dejan 
espuma blanca 
y ni un suspiro . 

Fifo - Josep Lleixà.

Jesú M. Tibau a Bressol de Lletraferits


Bressol de Lletraferits té el encert de convidar a poetes de valua contrastada, als que per problemes de temps no els podem gaudir, son les servituds del directe de la Radio.                                                                                                                                                                                                                            
 Postres de Músic" de Jesús M.Tibau :
Recanvi.

 El primer amor mai s'oblida, això és cert, però no hem de permetre que es torni un fantasma. Unes cadenes que cal arrossegar com un càstig i ens espantin els bon moments d'ara. Ell ho entén, i per això es posarà la camisa nova , i la lluirà i veurà satisfet que li queda prou be,

 Desdefinicions ( Magistral) 

ditstància. Espai massa gran entre dos dits que intenten tocar-se.
 ecomomia. Economia més morta que viva.
 zerotisme. Que provoca una excitació nul·la.
 utopista. Autopista sense peatge.
 sucrealisme. Tendència artística que tendeix a endolcir la realitat.
 sementiri. Lloc on els espermatozous reposen a la fi dels seus bellugadissos dies.
 felicitast.  Petita dosi de felicitat.
 florçuda. La més forta de les flors.
 hispànic. Tipus de por malaltissa que envaeix certs habitants de la península ibèrica quan veuen perillar la integritat territorial.
 maggisteri. Capacitat d’ensenyar per art de màgia, molt útil per a acabar amb el fracàs escolar.
 agrecultura. Art de conrear la terra i d’empassar-se els preus que imposen els majoristes.
amor platúnic. Amor sense variants ni sorpreses, condemnat al fracàs.
 claveguerram. Lloc on haurien de fer cap totes les guerres
. contegiós. Relat breu que transmet emocions amb molta facilitat.
 optimisto. Llumí que creu que romandrà encès per sempre.
 paracaijudes. Paracaigudes que et traeix a l’últim moment.
neurronya. Neurona plena de brutícia per la manca d’ús.
 llavirint. Lloc on predre’s buscant besos.
 tourista. Turista que gasta pocs diners.

domingo, 23 de noviembre de 2014

Calçot vora la fama .de Escampa la boira


Calçot vora la flama 

Tanco el ulls i et somnio.
 Boca carnosa, trenes molt negres,
 ulls somiadors, 
pits a la mida turgents….. provocadors. 

El somni es torna lasciu.
 El flonjo es torna tibant
 l’excitació…. un dolor. 
 L’ocell no pot entrar al niu.

 I de sobte com del calçot vora la flama
 brolla la sàvia ufana
 com la lava d’un volcà .

 Són onades de plaer.
 I tot esdevé miraculós. 
El tibant, es torna flonjo
 l’excitació…. goig complert 
la teva imatge….. em somriu
I jo resto satisfet..

 Obro el ulls i et somnio. 

Fifo - Josep Lleixà

sábado, 22 de noviembre de 2014

El Follet Paco- Histories de la puta mili (Títol prestat)


 El Follet vol estar assabentat de histories de la meva vida. És de l'opinió, que entre bons amics tant propers i de convivència diària, ha d'haver confiança que faci els lligams més forts. Ell fa preguntes i jo intento contestar-les en funció de si son pertinents ,o els meus records les abasten. I la següent es una de tantes:
 Fifo perquè no parles mai de la mili?, oi que la fas fer?.
 Doncs mira Paco, son histories per ser compartides amb gent de la meva generació, perquè els de la vostra, no les entendríeu i diríeu allò de: Guaita ja esta explicant “Sopars de a duro” (Ara d'euro).    Però avui et contaré un tros de la meva estança per terres del Sàhara Español (SOE). Procuraré fer-ho curt.
 Vaig estar destinat al Sàhara i a Sanitat, i el campament el vaig fer a Sidi Buya un campament de l'Aiiun. Tres mesos amb les seves vivències que no toquen explicar avui. Bé una si.
 Un dia el capita em diu “ Oye tu catalán, haces cara de avispado (estos catalanes....) , a que te dedicavas en la vida civil?. 
Doncs , pues mi capitan, soc dueño de un bar. Coño, tu me sives, mañana a hacer el curso de cabo. Ya está, ya me encargo yo que apruebes.  I ja ho veus, caporal quasi a dit.
 El destí final era Villa Cisneros , actual Dajla, viatge accidentat (dona per un altre capítol) amb molt de fred per la nit a coberta compartint les dugues mantes (una de cadascú) amb el recordat amic Mauri, (Ell ja no ho pot recordar). 
Arribada a Villa Cisneros sans i estalvis jajajajaja. I formo al meu grup de sanitaris i dono la novetat al Capita metge que ens esperava. (Era Valencià i feia molt be la paella). 
 Arribem al aquarterament (una altre historia) ens instal·lem al barracó i el capita ens torna a passar revista. Tu, tu i tu los catalanes, destinados a la oficina. Hay alguno de vosotros que tenga antecedentes familiares relacionados con la medecina reproductiva
Uff que fort no?. I jo vaig recordar que el meu iaio, ferrer del poble, també quan feia falta, capava als burros (Enteneu el que feia?) i els guaria, i ho vaig dir.
 Pues tu destinado con el comandante cirujano como sanitario y escribientre. 
 Anem per feina, primer ajut a la ciència mèdica. Hoy Lleixà vamos a hacer la primera evaluacion de la tropa em diu el Comandant i em dona una cullera sopera.
 A la companyia ja estaven tots formats, pantalons i calçotets al garró i amb la titola fora, menys un que pobre noi. Estava avergonyit, doncs era efeminat i no volia que li veiessin aquella petita cosa que tenia entre les cames, Un altra historia, ho va passar malament molt de temps. 
 Cabo !!! em diu el Comandant , Actue!! i no em va quedar mes remei que forcejant traure-li la titola i abaixar-li els calçotets . 
Ell pobre tapant-se amb les mans. Cert i trist.
 Cabo prepare la cuchara , Tropa en posicion de firmes con la piernas abiertas veinticinco grados Ar!! Cabo Actue. Hi ha em tens a mi cullera en mà, sospesant els testicles dels companys.
 Cabo su valoracion !!! Pero que volia el comandant que li digues jo dels ous dels meus camarades?. ¿Son de medida regular o tienen abelismo.? Que cony sabia jo mai n'havia vist tants i menys tocar-los amb cullera. 
Vaig fer la meva valoració (suposo que era per un estudi antropològic que feia el comandant, doncs tenia que posar la procedència del soldat),. En definitiva volia saber qui els tenia mes grossos. 
 A Usted cabo ja se los tocaré jo cuando lleguemos a la oficina, aquí no se libra ni dios. Després ho va fer amb certa parsimònia. Quina fila que feien els soldats de la meva companyia especialment el Jose (despres Josefina). 
Vamos a continuar la revision para detectar casos de fimosis. Va dir el Comandant . Con ritmo i cadencia a la voz de Ar !! todos capullen y descapullen, hasta que yo de la voz de alto. Usted tambien cabo !! Pero mi comandante entonces no podré seguir escribiendo el informe. Al Carajo el informe, aqui todos menos yo capullan y descapullan. Espectacle dantesc, Kaftià. Uns plorant, els altres rient i la majoria amb el ulls en blanc i sospirant.
 El Follet em va preguntar, i tu Fifo com vas reaccionar?. Follet no em facis emprenyar que prou vergonya vaig passar. 
 M'explicaràs més anècdotes de la puta mili?. Doncs si has de riure amb aquesta falta de respecte no!!!!.

Fifo - Josep Lleixà 22-11-2014