La mort és l'hivern?
Les flors trepitjades per botes de cuiro,
ja no creixeran mai mes.
Els camps adobats amb pólvora i metralla,
nomes produiran odi., mort
El solcs deixats per les erugues dels tancs,
han malmès la terra, l'han deixada erma,
com si mil cavalls desbocats,
l'essin trepitjat i enfonsat les arreles
a un infern cremat.
Mai mes veuràs margarides,
mai beuràs dels tolls
que entre pluges sadollaven ta sed.
L'infern arribat, és hivern, però fa calor,
El foc i la fumerada espessa ,
que entra per les narius,
els llampecs de guerra
que de tant en tant
acompanyant
al tro de la mort que arriba ,
han acabat amb la primavera,
l'estiu i la tardor.
Olor de mort, de carn podrida,
de desesperació.
De llàgrimes vessades de rabia, de dolor ,
de por.
de por de morir i també de segur vivint
al mig de tanta destrucció.
Com es pot ser còmplice de tant crim.?
Crits angoixats fan preguntes
Perquè la guerra , Per fer morir als fills?
Hi han un fils invisibles
que decideixen
asseguts amb butaques de cuiro
i Visqui a la mà,
quin País, quines dones , homes i xiquets
Han de morir demà.
No volen curar la Terra
Farien arribar aigua als assedegats
No volen mitigar l'ham-bruna,
No volen mitigar l'ham-bruna,
volen milions d'esclaus famolencs.
El Or és el seu Deu,
i cada dia al seu altar pestilent
li ofereixen foc i mort arreu.
Que guanyarien aleshores sense l'esclavatge
tracta de persones, de droga ,i armament?
Malparits,
malparits.
Fifo – Josep Lleixà 29-12-2014
No hay comentarios:
Publicar un comentario