Translate

martes, 27 de junio de 2017

Brumes negres





Brumes negres

Brumes negres com agulles fines de cossir
martiritzant el meu cap, com estilets de fulla afilada,
tenen el meu enteniment bloqujat , sense esma per pensar,

Potser ha sigut l'alcohol, sempre benvingut i anyorat
qui a desafinat més si cap, les cordes de ma guitarra
Aixó avui no funciona.. potser demà ,m'alliberi l'albada
de les agulles del meu cap i del que ho ha provocat.

Si Si, ratafia, cigaló tot mesclat dintre del prorró.
Amb unes gotes de d'amargura i despit mal controlat.
Colçe amunt, Mira al Cel poeta ,no t'arrastris pel terra,
a tot cas fin demà,
i li tornis a demanar, que et vulgui estimar.

Porrò, porro, guitarra sense cordes
veu arrogallada per l'alcohol, que canta “Going Hom”.
Una altra vegada, sol cap a casa..


Josep Lleixà 28-6-2017

sábado, 24 de junio de 2017

Seis de Julio de 2016 (San Fermin)



 Seis de Julio de 2016 (San Fermin)

Cuánto tiempo perdurán los recuerdos de un enamorado
que como loco espera cada noche ver señales en las estrellas
o escuchar un mensaje de ella transportado por el viento, que no llega.

¿Cuánto tiempo debe acercarse a la playa, otear el horizonte,
buscando la botella que flota entre las olas, que lleve un suspiro
y una brizna de eperança de terminar lo que nunca empezó.

Cuántos mañanas deberá escribir el nombre de ella C .... en la arena de la playa
deseando encontrar al atardecer, el suyo abrazado al de la amada para siempre.?
No sucederá, las olas celosas, hacen y deshacen cada día, sueños de fantasía.

Deberá callar? ¿Cuánto tiempo le está permitido
gritar, gritar, gritar su nombre, sabiendo que no habrá respuesta?
Nunca había estado enamorado, ella lo sabía y se apartó.

Fifo - José Lleixá 25-6-2017

Sis de Juliol de 2016 (San Fermin)



Sis de Juliol de 2016 (San Fermin)

Quant de temps perduren els records d'un enamorat
que com foll espera cada nit veure senyals als estels
o escoltar un missatge d'ella transportat pel vent , que no arriva.

Quan de temps ha d'propar-se a la platja, atalaiar l'horitzò
Buscant la ampolla que sura entre les onades, que porti un sospir
i un bri d'eperança de acabar el que mai va començar.

Quants matins haurà d'escriure el nom d'ella C.... a la sorra de la platja
desitjant trobar al capvespre , el seu abraçat al de l'estimada per sempre.?
No succeirà, les onades geloses, fan i desfan cada dia , somis de fantasia.

Haurà de callar? Quant de temps li està permes
cridar, cridar, cridar el seu nom, saven que no hi haurá resposta?
Mai havia estat enamorat , ella ho savia i es va apartar.

Fifo - Josep Lleixá 25-6-2017


viernes, 23 de junio de 2017

Humanisme de Lilian Zulima (Revista Alhucema)






HUMANISME

L'home li enfonsa la navalla.

Li demana que calli.

Que no es mogui.

Ella es rendeix.

I em mira (maleïda sigui).

I tremola.

I pulula sang.

Ell també em mira. Superb.
Segur de matar-me si li faig nosa.

Ella jeu destrossada, agonitzant a l'asfalt i en la meva ment.


Lilian Zulima 

viernes, 16 de junio de 2017

Sóc l'escriptura de mi mateix. - Francisco Navarro -


Sóc l'escriptura de mi mateix.

Fang sense rostre
reflex en mirall còncau.

Cercle d'aigua que habita en els ulls.
Amant submergit en els insomnis i el cant lleuger dels ocells.
Eruga que transita
cap al salt imminent de la metamorfosi humana.
Buscant -sempre-
la viva llum que m'acosti a les empremtes
que van ser traçades abans de les meves passes.

Reneixo i creixo a cada glop de vida.
Les meves ànsies roden
a l'armari de la nit que m'atrapa.

Vaig al llit
amb la dona que va néixer de la meva costella
i es va convertir en amant de la meva ombra.

Francisco Navarro



domingo, 11 de junio de 2017

Me gusta




Me gusta

Me gusta el sabor del rojo de tus labios
Me gusta embriagarme con la brisa de tu aliento.
Me gusta robarte el beso prohibido
y saborerarlo con deleite, lentamente,
cuando finges estar durmiendo.

Me gusta tu andar de mulata preciosa
Me gusta tu mirada que finge desprecio.
Me gusta que me gustes y tu lo sabes
Me gusta que te guste, los dos lo sabemos,

Presiento el gran corazon que tienes ,
que a cada latido, mueve tus pechos trigueños,
como suaves olas del mar haciendo versos.

Cuando dejaremos de fingir
y nos acercaremos, abrasándonos de deseo
y haremos poesia con nuestros sueños?
Me gusta que te guste, los dos lo sabemos.

Fifo – Josep Lleixà 11-6-2017





sábado, 10 de junio de 2017

La poesia sempre m'acompanya













La poesia sempre m'acompanya. La majoria de records de menut eren poesia, no manifestada no compartida però si sentida.
D'aquells records, alguns ja han estat escrits sobre paper blanc, altres estan esperant el moment de brollar, perquè ja els sento inquiets, més vius que mai, demanant volar, perquè encertadament creuen que s'han de manifestar i fer com petites gotes, per omplir el cabdal d'un rierol que les porti al mar de la vida. Perquè els sentiments, vivències, il·lusions que s'expressen amb la poesia, son ales d’àngels que ens protegeixen i ens fan participar i compartir petites espurnes que poden ser el principi de molts retrobaments amb el passat. I em pregunteu perquè estic enamorat de la poesia ? Ho enteneu?
Records d'anar als bancals d'oliveres de la familia en primavera, i quedar enlluernat per le petites i humils violetes que em convidaven a olorar-les. Jo amb molta cura contava els seus petals sempre buscant el sisé. Un dia, una d'elles em va fer aquest regal. Casualitat? No, poesía.
Doncs si poesía. Potser va ser una il-lusió, pero vaig veure tot el bancal corrull de violetes i el meu cor saltaba de goig, i sentía les papallones revolotejar dins del meu pit.
Records de dies de vent que sovintejaven per aquelles contrades.
El vent feia prodigis, feia Poesía. Era música i color.
Color quan convertía la plana d'oliveres, en un mar d'onades, que alternaben ara el color gris , ara el verd fosc. Un mar de poesía.
El vent feia música, si, si. Bufant fort, aixecava les teules de les taulades i feia música. Algunes vegades esfereidora, altres semblava com si Bach estigues sentat devant d'un orga gegant i vulgues amb la seva música que ens deixessim portar a mons imaginaris. Música , Poesía
Llum, records de nits destiu acompayant al iaio al hort a regar les verdures, veure unes llumetes entre l'herba que jo creia que eren follets, vestint llums de colors. Eren lluernes buscant parella. Llum, Vida , Poesía.
Apropar-me a la muntanya només sortir del poble, i percebre l'olor amarg del boix i la vegada l'aroma de la farigola, i de cincuanta flors i plantes diferents que em rebien encuriosides fent-me entrar en el seu mon de color i olor, Poesia.
O quan per encarrec de mossen feia de campaner per anunciar bones noves i tot tenir la lliço apressa, em sortía del guió improvisant tocs esbojarrats, per fer la celebració més compartida, mes de festa. Ja feia poesia.
Seguixo fent poesia, perqué estic amatent a la VIDA
Fifo – Josep Lleixà