sábado 28 de noviembre de 2009

Comissiò Ciutadana Organitzadora Torredembarra Decideix




El passat dijous dia 19 de Novembre s’ha constituït a Torredembarra la Comissió Ciutadana Organitzadora “Torredembarra Decideix” per tal de poder celebrar una consulta popular a la nostra població, dins el moviment de consultes que es celebraran a moltes altres poblacions del nostre país properament.Aquesta Comissió Ciutadana convida i agraeix a totes les entitats de la nostre vila i particulars que vulguin participar, tan en la organització com en el desenvolupament de la consulta popular. Lloc de contacte (Café del Casal Municipal tots els dijous a les 8 del vespre ).

jueves 26 de noviembre de 2009

Reagrupament a Sarria


El president de Reagrupament va assegurar que “l’Estatut i res és el mateix i que ara només s’està discutint si el maten amb anestèsia o sense”, i que de fet ja l’han acabat de liquidar amb l’aprovació de la LOFCA, “que han votat fins i tot partits que es diuen independentistes”, en al·lusió a Esquerra Republicana. “Hem de deixar de ser adolescents i esperar la paga que t’hagi de donar el pare; aquest Estatut consagra un model en què és con si tu donessis els teus diners a un veí perquè els administri, i quan te’n vols anar de vacances o comprar un cotxe li has de demanar a ell, que sempre t’està dient: “i ja és convenient que te’n vagis de vacances?” o “vols dir que no pots aguantar un parell d’anys més amb el cotxe vell?”, i això suposant que el veí sigui una bona persona, ja podem imaginar què passa amb els teus diners si aquest no ho és”.
El president de Reagrupament va blasmar, en aquest sentit, els cants de sirena que es comencen a sentir: “Mas diu ara que cal posar-se a treballar pel concert, quan aquesta és una via absolutament morta, Espanya no canviarà perquè és així i qui parli de buscar alternatives com el concert els està enganyant”, va afirmar.

domingo 22 de noviembre de 2009

Reagrupament a Santa Coloma de Farners


El president de Reagrupament, Joan Carretero, va declarar aquest divendres que, un cop proclamada la independència unilateralment, sí que haurien de venir els tancs de l'exèrcit espanyol a Catalunya, "atès que bona part de la despesa militar de l'Estat espanyol és pagada amb els diners dels catalans i, per tant, caldrà redistribuir els mitjans materials de titularitat estatal". Per a Carretero, en un procés de segregació entre nacions que es constitueixen com a estats diferents, caldrà articular mecanismes de separació dels béns compartits, de manera semblant a com es duu a terme en l'àmbit privat.
El president de Reagrupament va efectuar aquestes manifestacions en l'acte de presentació d'RCat a la comarca de La Selva, que va aplegar unes 350 persones al Teatre Catalunya de la capital colomenca. A la mesa, acompanyaven Joan Carretero, la vicepresidenta de Reagrupament, Rut Carandell, molt arrelada a la localitat, i el coordinador provisional de Reagrupament a La Selva, David Piany.Va encetar el torn d'intervencions David Piany que va fer una crida a l'autoestima del país, a partir d'un text del periodista radiofònic Jordi Basté. Piany també va recordar que Reagrupament no disposa de mitjans de finançament que no siguin els dels propis associats o assistents i va demanar la col·laboració del públic.

viernes 20 de noviembre de 2009

LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA A TORREDEMBARRA



L’èxit del referèndum d’ Arenys de Munt -per tant extrapolable a la Torre - es basa en la conjunció de dos factors:
1.- Un gran nombre de gent i entitats motivades i actives, sense exclusió ni vetos de ningú, que
són capaços d’obviar les seves diferències i discrepàncies en altres àmbits per treballar colze a
colze per un objectiu comú: l’èxit de participació i vot en la consulta de la independència. És el
requisit essencial, sense això no s’hi pot fer.
2.- Alcalde i regidors impulsant activament i treballant per la consulta. L’Ajuntament com a
administració pública i institució no pot participar, però sí els càrrecs electes. Sense ells es pot
fer la consulta, però és més difícil assolir una alta participació.

Per tant tohom està convidat, perque`d'una manera u altra aporti la seva col-laboraciò a fi de que l'organitzaciò de la Consulta sigui un exit.

martes 17 de noviembre de 2009

Perejil (julivert) tonyina (atún)


Tres reflexions:
Si l’exèrcit espanyol apart de tasques humanitàries, està per preservar el interesso dels ciutadans em pregunto per què no envaeix Somàlia com va fer amb l’Illa de Perejil?.

Recorda algú si està derogada la Llei que penalitzava als parents dels segrestats, si feien algun pagament als segrestadors per aconseguir el seu alliberament?.

Si en el cas d’aquest segrest, al final es segrestadors han aconseguit el preu que havien establert per l’alliberament dels hostatges, algú em pot explicar on ha estat el èxit de l’operació? Que a fet l’Estat Central? Qui a posat les peles? el armador?.

En un momento dado..........


L'escriptora Najat El Hachmi, en un article d'opinió a El Periódico, fa referència a les paraules del seleccionador català de futbol, Johan Cruyff, y li recorda que "una violació és un acte que porta a terme una persona contra una altra que no hi està d’acord, que s’hi resisteix i que és dominada contra la seva voluntat. Una violació no serà mai, doncs, un acte que algú rep desitjosa (o desitjós) i predisposada".
"Jo no sé si la llengua catalana estaria molt a la defensiva amb Johan Cruyff, no sé si oposaria cap mena de resistència a la possible dominació per part de l’entrenador. Que no parli català pel motiu que sigui serà cosa seva i està en el seu dret de fer el que li doni la gana com qualsevol altra persona, però en qualsevol cas els arguments amb què defensa la seva postura dient que no vol violar el català són imprecisos. Preferiria que digués que no vol o no pot parlar català, i punt", afirma El Hachmi.
"Jo, si fos la llengua catalana, crec que no em faria res que Cruyff em violés. De fet, tenint en compte la manera de parlar de molts catalanoparlants, diria que és una de les llengües que més es presta a ser invadida. M’atreviria a dir, fins i tot, que és una llengua a la qual li va tot: el sadomasoquisme (més masoca que sàdica, és clar), la sodomia i, si la forcen, fins i tot la pluja daurada amb la qual es veu sovint ruixada".
"Jo diria que la llengua catalana és una noia molt fàcil en aquest sentit: només que un no catalanoparlant l’empri una mica, dient ni que sigui un bon dia, a ella ja li han baixat les calces fins als turmells. ¿Quina violació pot patir, llavors, si és una llengua que a canvi d’una mica d’afecte s’ho deixa fer tot? Per això, Johan hauria d’haver buscat una altra metàfora"."També em resulta sospitós que violi cada dia la llengua castellana i que això no li sàpiga gens de greu. Potser és que aquesta sí que ofereix alguna mena de resistència o és que ho fa tanta gent, això de violar-la, que ja no li ve d’aquí. Em recorda aquells homes que tenen la dona-santa-mare a casa i a fora l’amant-puta. ¿És massa elevada la llengua catalana per violar-la? Si és així, li hem de donar les gràcies perquè deu voler dir que, si no diu ni una paraula en llengua catalana, no és perquè no li vingui de gust sinó perquè la respecta massa", conclou.

domingo 15 de noviembre de 2009

Tot te una explicació


Fins fa uns dies estava preocupat, emprenyat, dolgut, desconcertat en fi fet un mar de dubtes i sentiments contraposats.
Sabia que ens fotien els quartos de quina manera i la quantitat. He assistit a xerrades, debats, conferencies que m’ho han aclarit. Fins i tot ja se explicar que son les Balances Fiscals, El PIB, el Finançament, el principi d’ordinalitat i molts més tecnicismes, que si no fos per L’espoli Fiscal mai hauria comprés.
Bé, m’explicaven totes aquestes coses, però ningú gosava a aventurar el destí de les quantitats espoliades. Que si amb aquests diners el Madrid a fixat a Ronaldo, que si ....
En fi que el poble te molt mala llet i sempre pensa en el pitjor.
Mira per on, al fi es sap on van a parar part dels nostres “calers”. Això es transparència fiscal. Doncs a una finalitat lloable, a que els nens i nenes extremenys siguin més feliços a que pugin gaudir del seu cos i amor propi sàpiguen com “pelar-se-la”.
Si aquest aprenentatge les fet el Rodriguez Ibarra de segur que no es tingut tant mala llet amb les seves relacions amb Catalunya. Catalans, vosaltres us la masegueu amb dues pedres, fins que els manuals estiguin enllestits.