Translate

jueves, 16 de marzo de 2017

El Malecón














El Malecón

Yo se que me esperas
en el Malecón,
para revivir los recuerdos .

Y yo volveré
al Malecón habanero,
para beber de tu risa
enredarme en tu pelo,
besar tus labios rojos
y vivir nuestro sueño.

En el Malecón,
dejaremos que las olas nos mojen
y juntaremos nuestros cuerpos,

Cerraré lo ojos
veré las estrellas,
y junto a ti subiré al Cielo,
en el Malecón.

Compartire contigo
un largo silencio,
que hablará de amores,
en el Malecón

Entrelazadas nuestras manos
nos comeremos a besos,
cabalgaremos sobre las olas
en el Malecón habanero.

Trenza larga
negro pelo
labios rojos
eres mi sueño.

Yo se que me esperas
en el Malecón,
para revivir los recuerdos.

Fifo – Josep Lleixà 16-3-2017


jueves, 9 de marzo de 2017

Tot s'ha enfosquit



Tot s'ha enfosquit

Tot s'ha enfosquit
no hi ha dia ni nit.
Nuvols densos carregats de llàgrimes de despit
trons que ofegen el meu plor adolorit
llampecs de escenes que fereixen la meva anima trasbalsada.
Negra ferida per tant neguit.
Perque no vull posar-me al aixopluc de la tronada ?
Massa rima poeta em diu l'amic
mes que un poema es un desesperat crit.
Tornarà a sortir el sol una matinada ,
i el teu plor es convertirà en fresca rosada.
Aixo i axi es la vida.
Ensopegar un cop i un altre cop amb la mateixa pedra.
Per anar fent cami cap un incert desti.


Fifo – Josep Lleixà 

viernes, 3 de marzo de 2017

Sempre.... res




Sempre.... res 

Sempre buscant estrelles,
entre núvols de tempesta
Sempre transitant camins,
que al final ningú m'espera.
Sempre trepitjant gotims
de raïms que no fan vi.
Sempre desitjant escoltar en el desert,
una veu i no un crit.
Sempre perseguint entre dunes,
una imatge que no fugi.

El vent xaloc les transforma i les allunya,
jo recullo un grapat de sorra per recordar la teva pell bruna,
I vaig seguint al vent esperant que modeli una nova duna,
on el Sol o la Lluna reflecteixin la teva imatge, la teva figura.

En el proper oasi les llàgrimes de sal,
aplegaré amb el grapat de sorra del teu record,
amb els meus sospirs d'enamorat, 
acaronant-lo per donar-li vida.
Però has fugit amb el vent,
el vent t'ha enamorat

Sempre buscant estrelles,
Sempre transitant camins,
Sempre trepitjant raïms,
Sempre desitjant escoltar en el desert,
Sempre perseguint entre dunes.............

Res, res, res...... com sempre.


Fifo - Josep Lleixà 2-03-2017

jueves, 2 de marzo de 2017

Siempre, Nada


Siempre, Nada

Siempre buscando estrellas,
entre nubes de tormenta
Siempre andando caminos,
que al final nadie me espera.
Siempre hollando racimos,
de uvas que no hacen vino.
Siempre deseando oír en el desierto,
una voz y no un grito.
Siempre persiguiendo entre dunas,
una imagen que no huya.

El viento siroco las transforma y las aleja,
yo recojo un puñado de arena que recuerde tu figura.
Y voy siguiendo al viento esperando que moldee una nueva duna,
donde el Sol o la Luna reflejen tu imagen,  tu figura.

 En el próximo oasis lágrimas de sal,
juntaré con el puñado de arena de tu recuerdo,
Intentaré amasarlo, acariciarlo para darle vida,
Pero el viento te ha enamorado
Y has huido con el viento,


Siempre buscando estrellas,
Siempre andando caminos,
Siempre hollando racimos,
Siempre deseando oír en el desierto,
Siempre persiguiendo entre dunas,


Nada, nada, nada como siempre.


Fifo . Josep Lleixá 2-3-2017

domingo, 26 de febrero de 2017

El Follet sempre encuriosit)



El  Follet sempre encuriosit

Fa uns dies estavem de xàxara el Follet Paco i jo  i ell amb la seva habilitat acostumbrada, va fer preguntes que semblen innocents, en van fer caure en recordar coses del meu passat, i en el parany d'explicar-les .
Fifo, al poble vas ser escolanet oi?. Doncs si, i el Mossèn em tenia molta confiança i m'encarregava alguna tasca de responsabilitat.
Vinga vinga no serà tant – em provocava i jo com un bocamoll – xarrava .
Follet, perqué aquest menysteniment a les feines d'un escolà eficient i aplicat?
Fifo, no es això ! es que moltes vegades comences a explicar histories i no les finalitzes – deia el Follet – i em queda en el dubte de si son certes o inventades .
Follet – li vaig dir – no m'ofenguis !!! A quina et refereixes?
Doncs de quan va pujar al poble el senyor bibe de la Diocesis. Se que aquell dia no va ser molt afortunat per tu.
Si, ja un altre dia et vaig explicar l'incident del incensari. Va ser un dia molt complicat
Abans de arribar el Bisbe, el mossèn em va al-lecionar en uns quantes coses (em tenia confiança) Entre altres em va dir, es possible que el señor bisbe en el recorregut de benedicció pel poble, tingui urgencia de fer les seves necessitats. Tu a  l`aguait, com a casa del teu iaia teniu comuna (parlo d'anys, eñ Sr. Roca no el coneixiem) y aquesta com quassi totes dona al corral del maxo, tu entrs per darrere a sote del forat , i quan t'adonis que el senyor bisbe a quedat descnsat, “agarres” un tros de paper de diari i li aixugues el cul, quedará meravillata
I tant que va quedar meravellat, sorpres i encuriosits . Tant que va vulguer veure aquell
sistema tant avançat i va apropar la cara al forat de la comuna, Jo pensant que ell es trobava incomode, poc net, vaig repetir l'acció d'abans ,sense haver canbiat de paper de diari.
Quina reacció va tenir el sr. Bisbe pregunta el Paco - ? es va emprenyar , enfuris-mar fins i tot va renegar contrar uns Sant, que no recordeo el nom .
Fins i tot em volia excomunicar. Cara enemerdada en un poble de mala mort per un escolanet, que encara pateix les segueles d'aquest fet. Han passat anys, peró em sento culpable i mes perqué no em van deixar llimpiar la cara al sr. Bisbe y la seva vergonya,
Per expiar la meva culpa, el meu error, vaig entrar de fàmul al Seminari de Tortosa.
El follet pregunta – I que més i que més? - . Paco prou per avui. Morbós


Fifo – Josep Lleixà 26-2-2017 

martes, 21 de febrero de 2017

Allí estaves tu


Allí estaves tu

Allí estaves tu
He travesat núvols de cotó blanc buscant la llum
allí estaves tu.

              He pujat les escales que porten al Cel,                           entre l'olor del romaní i farigola florida,
                                        alli estaves tu.                                                                                                                                                                                                                                       He coronat cims de neu inmaculada       


                 he trobat la flor Edelweiss que m'esperava
alli estaves tu.

Al mig de camps de roges roselles
i papallones fen vols de balls de cemonies nupcials
allí estaves tu.

He buscat als arnàs plens d'abelles
la mel per endolçar el meu cor
alli estaves tu,
He bussegat al fons del nostre mar
i bombolles que semblavem perles,
i corals de color taronga rosat
m'han indicat el camí per trobar-te.
Allí estaves tu,
Potser m'he equivocat .
No habia de haver sortit casa.
Sense obrir portes i fìnestres podia viatjar pel mon.
T'he trobat, impacient, il-lusionat t'he preguntat.                                                              m'estimes ?
-¡Si molt però no de la mateixa manera que tu.
Alli estaves tu, i jo..........

Fifo – Josep Lleixà 21-2-2017


(M.S)

sábado, 18 de febrero de 2017

Brasa



Brasa

Amatent, la brasa s'ha de protegir,
Caliu sense flama és efimer, dura poc,
Intens pot ser, molt de fum però poc foc,
No et fiïs de les aparences, posa-li desig,
Oblidat del passat, viu el present plenament,
Malfíat de le guspires que volen, escolta el teu cor.


Fifo – Josep Lleixà 18-2-2017