Translate

lunes, 19 de agosto de 2019

Vull que hagi llum






Vull que hagi llum

Vull que hagi llum al meu voltant,
si m'enlluerna saber tancar els ulls a temps.
Vull escoltar música suau i poder-la taral·larejar,
i saber canviar de cançó a temps.

Vull olorar aromes de flors i onades de mar
i saber canviar de jardí i del meravellós tacte de la sorra
als meus peus nus a temps.

Tu ets llum , musica i olor ,
en tu ho tinc tot i mes,
a tu i de tu, res vull canviar només viure-ho.

Fifo - Josep Lleixà

Quiero que haya luz a mi alrededor





Quiero que haya luz a mi alrededor, 
si me deslumbra saber cerrar los ojos a tiempo, 


Quiero oir musica suave y poderla tararear,

 y saber cambiar de cancion a tiempo.


Quiero oler aromas de flores y de olas de mar

 y saber cambiar de jardin y de cercania 
del maravilloso tacto de la arena en mis pies desnudos a tiempo.


Tu eres luz , musica y olor , 

en ti lo tengo todo y mas,
 a ti y de ti nada quiero cambiar solo vivirlo.

Fifo - josep Lleixà

viernes, 16 de agosto de 2019

Quelle horreur, quelle honte






Quelle horreur, quelle honte
le bateau chavire, disparaît dans la mer,
et toi et moi indifférent.

Ceux qui peuvent atteindre la terre
sous le couvert d'une couverture pour atténuer le froid,
ils cherchent une main qui leur donne du pain
un regard d'amour pour étancher sa soif.

Et toi et moi indifférent.

Faim et soif de compréhension
ils cherchent un monde meilleur
beaucoup ont disparu.
d'où venaient-ils, étaient-ils libres ou esclaves?

Et toi et moi indifférent

Quelle horreur, quelle honte.
Nous les voyons mourir, mais ils sont pauvres,
ils ne sont pas européens.

Nous sommes tous à blâmer
aucun être humain n'est illégal.
Mais toi et moi indifférent.

Roc del Montsià


jueves, 15 de agosto de 2019

Tengo miedo DC









Tengo miedo

Tengo miedo a no saberte querer
y no tener tiempo para aprender.

Tengo miedo de no saber aceptar
que yo marcharé antes de que tú,
y donde yo iré, lugar misterioso y lejano,
tú tardarás mucho de tiempo en llegar.

Y cuando lo hagas no me reconocerás.
Tú serás una estrella luminosa.
Yo no seré ni un recuerdo,
a todo caso una nube gris cargada de lluvia
cansada de ir y venir por un ignoto cielo.

Tengo miedo que un relámpago luminoso
te devuelva al pasado y por instantes efímeros
recuerdes mis miedos a perderte,
mis miedos a que sola empezaras a volar.

Está escrito, tiene que pasar.

Fifo - Josep Lleixà

miércoles, 14 de agosto de 2019

Tinc por












Tinc por de no saber-te estimar
i de no tindre temps per aprendre'n.

Tinc por de no saber acceptar
que jo marxaré abans que tu,
i on jo aniré, lloc misteriós i llunyà,
tu, trigaràs molt de temps a vindre.

I quan ho facis no em reconeixeràs.
Tu seràs un estel lluminós.
Jo no serè ni un record,
a tot cas un núvol gris carregat de pluja
cansat d'anar i tornar.

Tinc por que un llampec lluminós
et retorni al passat i per moments efímers
recordis les meves pors a perdre't,
por a que sola comencis a volar.

Està escrit, ha de passar.

Fifo - Josep lleixà

viernes, 9 de agosto de 2019

AMOR A QUATRE ESTACIONS.








AMOR A QUATRE ESTACIONS.

Jo hivern constant d'amor,
tu tardor de passions.

En aquest planeta de desamors
en aquest canvi d'estacions,
hem coincidit en el camí.

Jo canviant la teva tardor
en ardent estiu de passions,
i tu canviant el meu persistent hivern,
a primavera infinita.

Diana Cruzado de la Vega


viernes, 26 de julio de 2019

Dia emboirat i el vent no bufa




Dia emboirat i el vent no bufa

Es darrers temps estic encuriosit al observar petjades deixades per caminants anònims que no son sempre d'éssers humans.
A la platja ,vora l'aigua, petjades a la sorra que les onades esborra. Pots intuir el lloc d'anada, però no el de tornada. Les pots resseguir, però acaben desapareixent engolides per l'aigua i la sorra que no les volen compartir ni mesclar amb les d'altres caminants.
Son com records difusos, que com nosaltres, no volen, no volem confiar a ningú.
Records de tendresa, de melangia, de somnis impossibles que al compartir-los, deixarien de ser nostres. Com les petjades que la sorra guarda ,per mostrar algun dia al caminant desorientat.
I son, mils i mils de petjades que s'han creuat en el temps, que han compartit il·lusions i potser algun dia es trobaran.
Si algun dia busqueu i no trobeu, Us teniu que despendre del calçat que no ens deixa sentir la vibració de la terra de la Natura, de les coses que no percebi'm per no viure el Present. Descalços propers a la Vida segur que posareu els peus a les petjades que encara que no visibles, estan per acompanyar-vos en el viatge a un lloc segur. El camí que havíeu començat.
Estem en ple hivern, i un escrit d'un amic m'ha suggerit la fantàstica estampa d'una planura nevada, i un gat negre passejant sense destí fixe, enlluentat per la blancor de la neu immaculada, tant immaculada que ni el vent s'atrevix a despentinar-la , es una visió que cal guardar a dins del cor, perquè es poesia.
Segur que la sorra de la platja, també guarda algun sospir i més d'una llàgrima, per tant l'origen de molts poemes.

Fifo- Josep Lleixà
(Dia emboirat i el vent no bufa)