Translate

lunes, 10 de mayo de 2021

El barranc de lloret

 No es un poema , son records recuperats

 

El barranc de Lloret

 

El barranc nomes sortia amb força 

en èpoques de forts aiguats

quan el Bufadors de capçalera

estaven enfurismats.

 

Poc a poc el cabdal minvava

i baixaven aigües tranquil·les

que jo menut i amb fantasia

resseguia fent el camí de la meva Utopia.  

 

Amb una canya o branca seca

xipollejava l'aigua joiosa.

No amb intenció de ferir-la

era per veure les gotes que fent saltirons 

sota la llum del sol esplendorós

semblaven granisses de molts colors.

 

De tant  en tant posava a l'aigua del barranc 

un tros d'escorça de soca d'olivera.

imaginava que era un vaixell 

que aigua avall arribaria al mar.

I jo com grumet avantatjat amb ell.

 

No sempre plaent era el viatge

còdols i herbassar de la ribera

ens barraven el pas 

o els gorgs plàcids de la travessa

que ens volien aturar.


Jo amb les espardenyes posades, 

peus sense descalçar, 

baixava del meu vaixell imaginari 

per desembarrancar la nau

o donar-li embranzida 

per tornar a navegar.


Xiquet que el menjar esta a taula

era l'avís per dinar.

Mai vaig acabar la singladura.

Ni se si el vaixell a l'Ebre va arribar. 


Viatge començat i no acabat.

Histories i somnis 

que vaig començar a les Clotades  

que quan passo per la Torta 

mes grat rememorar.


No sempre baixa aigua pel barranc.


Fifo - Josep Lleixa



No hay comentarios: