Translate

lunes, 30 de julio de 2012

El Follet i l'entrevista


El Follet m'explica sovint histories inversemblants, que fan que sempre em quede el dubte de la seva veracitat. L'última es l'historia d'un suposat amic seu - no se quan a pogut conrear aquest amistat doncs mai surt de casa – que va anar a fer una entrevista de treball, i ell m'he l'explicat, per que certs punts no els entenia i volia que jo se'ls aclarís. Feina complicada com veureu.

Em va fer una transcripció literal i en primera persona de la presentació i dels arguments que va emprar el seu amic per convèncer als entrevistadors:

Soc el Josep i tinc 71 anys, com pot veure ple d'energia i encara de bon veure, treballo Al Bagdad de Barcelona.

La seva marca comercialitza productes per sol-ventar problemes de llargada de penis, i d'una satisfactòria erecció que jo he provat.

Aquests productes els necessito pel meu treball i funcionen. Tinc un número porno al Bagdad. Al principi em trobava insegur al escenari per la mida de la meva eina de treball, vaig estar a punt de canviar-li el número al company que aixecava pes amb la seva . Gracies al seu aparell, el problema de la llargada ja està resolt. . En quan el tema de l'erecció, fem dos espectacles diaris amb les conseqüències al final del número que podeu imaginar. He de reconèixer que l'edat també es un handicap que amb les pastilles supero en escreix.

Es compradors volen veure resultats, els meus possibles clients son els espectadors que tarde i nit veuen que no teoritzo, els hi faig una demostració practica. Mes convincent que això no i ha res. Passaré per les taules, deixaré una targeta meva amb una descripció dels productes i espero rebre moltes trucades.”

Fins aquí l'explicació creïble o no. Ara va començar amb la bateria de preguntes que jo la veritat, no vaig voler contestar-li:

Quina necessitat tenen els homes d'allargar el seu penis i el perquè del complexe?

Que volia dir el meu amic en lo de problemes d'erecció?

Has estat tu algun vegada al Bagdad de Barcelona, quin tipus d'espectacle fan?.”

Mira Paco no siguis tafaner, de la meva vida íntima no n'has de fer res, jo no et pregunto ni et controlo les teves sortides fora d'hores, Pe tant tema acabat.

En quan l'explicació de la utilitat dels productes esmentats, pregunta-li al teu amic que es els que fa servir. Y per avui ni una paraula més!!!!


Fifo 1-8-2012 (J-Lleixà)

M'ha arribat la notícia per compartir, que el proper onze d'Agost Al Vilar de Sant Marc, es farà una concentració i posterior concert, de tocadors de flabiol picarols i castanyoles, La inscripció és lliure i gratuïta, evidentment cadascú ha de portar el seu instrument.

Es vol superar el record Guiness que tenen al poble suis d'Aadorf, que consisteix tocar-se els instruments d'uns als altres participants durant mitja hora sense fer cap gest ni d'hostilitat ni de fer conya “marinera” Hi haurà un jurat internacional que vetllarà perquè es compleixin les normes. Seran eliminats els que contravinguin les mateixes, amb el qual poden perjudicar el propòsit d'assolir el record.

Si voleu alguna aclariment que no sigui fàcil formular,envers les característiques dels instruments esmentats, fe-ho sense cap recança al meu privat FB. Bona sort als que tindreu el goig de participar.

sábado, 28 de julio de 2012

Bressol de lletrafertis

Bressol de lletraferits

Espai de poesia i literatura en què cada setmana s'aprofundeix en la vida i obra d'un autor, posant especial èmfasi en la seva obra tot recitant-ne alguns poemes o llegint-ne textos que han estat destriats prèviament. Es tracten autors en llengua catalana o castellana i s'intenta fer difusió i donar a conèixer els autors locals.

Horari: Dimarts de 14:30 a 15h. Repetició a la 1h de la matinada de dimarts a dimecres.
Condueixen: Josep Lleixà i Sònia Ferrer amb col·laboracions musicals.


viernes, 27 de julio de 2012

Artesania del meu poble - Museu de la Pauma

De menut, feia cordells per despres cosir cabaços, sarrions, saries, senalles..... Normalmet les dones feien la llata sentads en rogles i fen petar la xarrada, i els menuts els cordills. Tot fet de pauma, pauma que havien anat a collir al Montsia i que després d'un temps al sol es tornava blanca i era la materia del treball esmentat. Aquests rogles de "llatadores" eren un lloc de comunicació, d'explicar histories i alguna xafarderia....... Quins records, bons de veritat. L'origen del Museu que es fabulos, doncs parteix d'aquella época, ara els treballs son mes fins i variats, val la pena fer-hi una visita.

jueves, 19 de julio de 2012

Lleixà Lletget lletgos


Aquest es l'escut dels Lleixà, tot i que un especialista i estudiós en el tema, em va dir que no havia trobat cap antecedent documentat que ho proves. Be jo puc assegurar-vos que es meu i per extensió vostres, o sigui perquè l'he pagat.

Es cert que hi han detalls que posen de manifest que el especialista en heràldica no va quedar gens content de la seva retribució, doncs un cop fet i cobrat em va demanar fer uns retocs, i aquestos eren referents a l'origen del nom.. Ell diu que prevé del nom Lletget, Lletgos, Jo crec que això va ser una venjança molt “ruin” com dirien al meu poble.

Una cosa puc assegurar-vos, les dones anomenades Lleixà ja en temps de Jaume I tenien fama de ser guapes i “templades” cosa que ha continuat en el temps. No n'he vist mai ni una de lletja., es cert que algun home la recepta no ha funcionat del tot.

L'historia com veiem, es segons qui l'explica. A mi m'han dit, que venim del Nord de Catalunya i que seguint al Rei Jaume I varem arribar a la Catalunya Nova i ens vam instal-lar al Vilar de Santa Maria, del bisbat de Tortosa , lloc que pertanyia als Barberà per una donació del bisbat. Si algú pot aclarir mes coses, totes les suggerències seran ben rebudes, especialment les de l'origen del nom......

miércoles, 18 de julio de 2012

Remenat de pensaments

Avís per a navegants no només polítics. El que alguna cosa vol alguna cosa li costa. El que ha de tenir clar és el que vol, d'altra manera no encertarà el rumb. Sense esforç no et regalen res, fins a la llibertat té un preu. Un ha de ser coherent i honrat amb si mateix, i estar d'acord amb el preu que ha de pagar per el que persegueix. Aquest pensament crec que és vàlid per a diferents situacions.

                                                                    *****

Independencia sense REGENERACIO jo no la vull. Si ens tenen que seguir manipulant "los mismos perros con diferentes collares" prefereixo no tindre que avergonyir-me de ser català. L'argument de que els altres també ho fan, per ami això no es escusa. Si volem ser diferents ho hem se ser en tot. Visca la Terra,

                                                                     *****

Amics matiners Bon dia per vosaltrs bona nit per mi.. Cada dia estic mes cabrejat i a la vega mes esperanssat, les coses per poder-se arreglar s'han d'espatllar del tot sino els guaridos de torn possaràn pedaços a les ferides i tornarem a ballar el mateix ball de segles. El cant a la justicia, a la llibertad, del emprenyament es pot fer en diferents llenguas. L'alberti deia aixó:

A galopar

Las... tierras, las tierras, las tierras de España,
las grandes, las solas, desiertas llanuras.
Galopa, caballo cuatralbo,
jinete del pueblo,
al sol y a la luna.

¡A galopar,
a galopar,
hasta enterrarlos en el mar!
A corazón suenan, resuenan, resuenan,
las tierras de España, en las herraduras.

Galopa, jinete del pueblo
caballo de espuma
¡A galopar,
a galopar,
hasta enterrarlos en el mar!

Nadie, nadie, nadie, que enfrente no hay nadie;
que es nadie la muerte si va en tu montura.
Galopa, caballo cuatralbo,
jinete del pueblo
que la tierra es tuya.

¡A galopar,
a galopar,
hasta enterrarlos en el mar!


*****

Amiga no cres que el matiz es muy fino porque hay veces que dando una opinion prejuzgas. Hay veces que intentando ser objetivo prejuzgas, criticas, y otras subjetivament das una opinion tan poco profunda que no puede ser crítica. No estará mas la explicacion en la intención del sujeto emisor i la percepcion del receptor. Hay que lio de buena mañana.

                                                                           ******

 Acabo d'arrivar del recital poétic que ens han ofert la Dolors Miquel I l'Enric Cassases, han estat acompanyats per un jove peró experimentat guitarrista el Jordi. Ho hem passat com vulgarment es diu de conya. Dos grans poetes i millors rapsodes, amb unes veus que saven donar el to adecuat a les paraules perqué tu les visquis com ells o fan, quan reciten. Els que penssin que un recital de poesia es quelcom aburrit, sense missatge, tenen que escoltar aquest poetes i entraràn en un altra dimensió de la poesia. Gracies Dolors, gracies Enric, gracies Jordi. Música i poesia junts es com un gin-tonic 

                                                                          *****

Hi ha gent que es mulla i no d'ara des de fa temps. Tots tenm la possibilitat de lluitar amb les nostres possibiltats, per aconseguir la nostra LLibertad, la llibertad no es dona es pren es conquereis. Una petita gota d'aigua al mar contrib...uiex a fer-lo gran. No podem quedar com espcetadors d'aquest gran projecte colectiu, La Nostra Nacio, La nostra independencia. petites accions sumades poden ser, seràn molt importants i necessaries per fer realita el somni. Catalunya Independent. Visca la Terra.




                                                                            *****

Aquest migdia he partcipat en una tertulia radiofónica per parlar del tema d'actualitat (n'hi ha tants) del pagament del Euro per recepta. Entres els tertulians i havia dos regidors d diferents partits, un periodista molt competent, una farmaceútica, i jo que em reprentava a mi mateix i defensava la meva actitud de no VULL PAGAR L'euro per recepta. Com a tota tertulia civilitzada tothom a dit la s...eva, en alguns moments coincident i en altres expossant punts de vista divergents, Tot correcte. Ara be en un moment de la tertulia, m'he assabentat que qualsevol ciutadà de les Autonomies del Estat espanyol que viatge a Catalunya i porti una recepta expedida a la seva comunitat d'origen, les farmacies catalanes tindràn que servir el medicament sense "Cobrar l'euro per recepta" !Com voleu que no estigui emprenyat! Després de cornut, pagar el beure !!!

                                                                 ******

Estava meditant en el número de professionals que en l'exercici de la seva activitat moren cada any..Aquest dramàtic fet es produeix en col·lectius tan diversos com de treballadors de la construcció, agents de l'ordre públic, bombers, treballadors del metall, i diria fins i tot empleats de entitats financers degut a algun atracaments, (un amic meu en va ser víctima) i altres. Algú em pot informar de quants banquers i homes de negocis, han mort per causes degudes a la seva activitat professional?.Suposo que l'esqui, el navegar en iod, un cobriment de cor per jugar a tennis, no san activitats professionals. Fins i tot Franco va morir al llit.

                                                                  *******

Noticia llegida no se on, o somniada: Els alts directius d’una fabrica de preservatius dits també condons, confessen en la intimitat que no els utilitzen, que ells practiquen en les seves relacions sexuals el “coitus interruptus”.
Estava pensant amb aquesta noticia mentre traspassava de la tetera a la tassa el contingut de la meva infusió ...de te roig, quan he tingut la idea de que per més que la meva intenció era traspassar tot el contingut d’un lloc a l’altre, no totes les gotes tenen el mateix destí, algunes queden a la tassa. Unes passaran al meu sistema digestiu i s’integraran a mi, les altres on aniran a parar?. Com o qui decideix el futur de les coses?. I perquè unes són les escollides a fer un determinat viatge i les altres no?.
M’he fotut en un embolic, doncs el tema dona per reflexionar molt oi?. Tot per culpa dels condons!.


                                                                   *****

Passem per la vida sense adonar-nos de petits detalls quotidians dels que som protagonistes. Petits detalls que encadenats un rere l'altre durant tot el dia, sumats, si en siguérem conscients, si els “visquéssim” hauríem omplert un bon cistell de felicitat.
Dic això perquè avui després de tants anys, al sortir de la dutxa i eixugar-me l'esquena ( ja sabeu com vull dir, amb els braços estirats el màxim fent moviments amb la tovallola refregant i assecant esquena i espatlles) me he adonat he “viscut” un moment únic fabulós relaxat.... I m'he dit , mira que ets capsigrany!!!! Quants anys fa que es repeteixes la mateixa situació i fins avui no l havies “viscut” ? S'ha 'd'estar atent a les petites vivències quotidianes que ens poden aportar grams de felicitat.

                                                                    ******

Una joveneta uniersitaria al explicar-li el perqué de la meva decisó de no pagar l'Euro per recepta, em deia que no n'estava d'acord i que no ho entenia. Li vaig preguntar que m'expliques el seu argument, que em digues perqué havia arribat a aquesta conclusió, no.... es que no se que dir.... e que hi han coses que... hi han altres maneres.... Quines ? No es que es la meva opinió.... He arribat a la conclusió que les persones que no tenen arguments, dificilment entendran el teus perqué tenen por d'escoltar-los. Que has de fer en aquests casos? , espolsar-te les sandalies i seguir el cami. Bon dia a tots

                                                                     ******

    I el Gordillo arrivant a la meta arrastrant un carret de compra de Mercadona. Quins pebrots, el clavaràn a la creu. I el Millet i...i.... i..... No savem quin es el nostre equip i això fa que fem gols a la nostra porta. Ser de la classe "obrera" es un patiment avui en dia si ets a mes ames de dretes es que ets un gilipolles. Perdone algú ho havia de dir.

                                                                      ******
   Es que jo vull ser català encara que perdi poder adquisitiu. Guanyaré en autoestima no perdrè els meus origens, no tot son els calers, moltes vegades ens equivoquem o ens equivoquen. Ser català es sentir-ho i no tot han de ser flors i violes. Els gosso amb llonganissa ja fa temps que no es lliguen, no esn deixem entabanar. Soc Català i prou. .    

Justicia - Mes alt poder si, mes clar NO

Poc a afegir, simplement un record a tantes dones i homes que van morir per defensar la Legalitat. Quant de mal ens han fet, han intentat borrar-nos la memoria i quassi ho han aconsseguit.

martes, 17 de julio de 2012

La Coherència


      Relació lògica entre la forma de pensar d'una persona i la seva forma d'actuar.
    Hi ha persones que volen fer el seu camí sense ingerències, volen decidir el seu destí prescindint de consells (molt be) el volen fer quan i per on vulguen, però per fer-lo demanen que els i facilitis un cotxe i els omplis el diposit de carburant. I com el cotxe va a nom teu, si cometen alguna infracció la tindràs que pagar tu. "libre como el sol cuando amanece yo soy libre.....".
    Poder que siguin coherents, però tenen com col·loquialment es diu molt de morro. Jo vull parlar de la coherència que es sustenta amb la ètica, no en l'engany.
    El ser coherent suposa ser respectuós amb tu i amb els altres. Evidentment de la mateixa manera que el mon canvia instant a instant, el esser humà també fa una transformació de la seva percepció del mon i de les coses i per tant la seva forma d'actuar s'adapta al seu pensament, però ho fa d'una forma gradual. Lògicament hi han factors externs que influeixen en aquest canvi positiu, l'aprenentatge, les experiències, el cercle d'amics, les situacions personals, en fi la Vida. Això crec que es el normal “Es coherent”. En el que no crec son en ls canvis sobtats, d'avui per demà, jo considero que aquests porten engany.
    Tinc coneguts i podria dir que algun amic, de ideologia i de forma de pensar, políticament parlant completament diferents a la meva dins de la política municipal, i els respecto per la seva coherència. Tenim alguna conversa (que no baralla) i discrepem més d'un cop, però com son coherents, crec que les nostres discussions acaben en taules.
    No puc dir el mateix de persones políticament alineades en el meu pensament, que mai saps per on naveguen, moltes vegades no saben ni el destí que busquen. Van fent el rumb amb giragonses, i es deixen portar pel vent segons d'on bufa, aquestos em fan por, i son dels meus!!!!. Jo dic que no son coherents, a lo millor es que son una cosa pitjor.
    Abans he fet una afirmació que en part he de rectificar, es respecte als canvis sobtats de forma d'actuar, m'explico: Una amant que vagi tenir, que després s'ha convertit en amiga, em va preguntar perquè m'agradava. Jo vaig contestar-li, dient que pel seus ulls, pel seu cos, pel somriure, per la seva agradable conversa, pel be que em feia “sentir i gaudir” de la seva companyia, però per damunt de tot per la seva coherència. Estranyada, va voler un aclariment. Li vaig contestar: doncs, tu tenies una vida assossegada, tranquil·la, harmoniosa, fins que et vas assabentar que el teu marit et posava banyes i vas prendre una decisió coherent. Vas pensar, vas reflexionar, que la vida que portaves era degut, a que per part de la parella havia respecte, no havia enganys, per tant tu actuaves igual per coherència. Un cop trencat el pacte tàcit, ets coherent en el que penses i en com actues, cosa que a mi m'agrada. No vens per mi això no seria coherent, vens per tu, el que passa es que jo soc l'afortunat. Fins quan?
    Fifo 17-7-2012




                      




domingo, 15 de julio de 2012

La Constitució Catalana de l'Havana 1-10-1928


Amics matiners i els que han estat de farra tota la nit i ara arriven a casa, avui vaig a dormir amb un sentiment patriótic que vull compartir amb vosaltres, poc a poc aniré penjant articles de la Cosntitució Catalana de l'Havana 1-10-1928. Ells fan fer la feina de redactar-la, nosaltres tenim l'obligació de millorar-la i fer-la vigent. Tinc possat al cap la música i la lletra del "Cant de la senyera" aquesta nit dormiré com un nen petit somniant en un futur possible.
 


CONSTITUCIO PROVISSIONAL

DE LA REPUBLICA CATALANA

Aprovada per l'assemblea Constituïen del Separatisme Català reunida a l'Havana durant els dies 30 de Setembre , 1 i 2 d'octubre de 1928.

Les delegacions del Separatisme Català de dintre i fora de Catalunya, convocades a la ciutat de l'Havana, sota la presidència del senyor Francesc Macià, per la reorganització de les seves forces i per definir cívicament els seus principis i els seus ideals patriòtics, proclamen davant del món la unitat espiritual indestructibles de Catalunya, ratifiquen i declaren la voluntat i la decisió ferems de valer-se dels mitjans revolucionaris per independitzar-se de l'Estat espanyol, i acorden la següent Constitució, en nom del poble català, perquè aquest s'hi regeixi amb caràcter provisori, mentre no estigui en condicions de poder-se fixar i d'atorgar-se la seva llei fonamental definitiva.

Títol I

DEL REGIM POLITIC DE CATALUNYA

Article 1. El poble de Catalunya, en exercici del dret immanent que li correspon, de donar-se per voluntat pròpia i sense ingerències estranyes la seva organització política , es constitueix en Estat independent i sobirà, i adopta, com a forma de govern, la República técnico-democratico-representativa.

Títol II

IDIOMA, BANDERA I ESCUT

Article 2. L'única llengua oficial, a Catalunya, és la catalana.

Article 3. La bandera oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres roges damunt de fons grog; amb la addició, en la part superior, d'un triangle blau i amb una estrella blanca de cinc puntes al centre.

Article 4. L'escut nacional de Catalunya és anàleg a la bandera anterior.

jueves, 12 de julio de 2012

Hipàtia - Una dona excepcional


Hipàtia va néixer a Alexandria el 370 i va morir el 415, es considera la primera dona que va contribuir amb les matemàtiques ja que en aquell temps les dones tenien poques opcions i eren tractades com una propietat, Hipàtia es va moure lliurement i deseixidament pels dominis tradicionals dels homes. Ella era una dona oberta a tot el que el seu pare li va ensenyar i així es com la va educar,és a dir que li va transmetre tot el que sabia de les matemàtiques, l’astronomia i la filosofia.

De la seva mare no hi ha cap registre però se sap del seu pare era Teó d’Alexandria, un il·lustre filòsof i matemàtic de l’època va ser el mestre d’Hipatia des de que era petita. Realment Teó era una excepció i va permetre que la seva filla es convertís en astrònoma filosofa i matemàtica.

Hipàtia va posar la seva casa com a lloc per poder ensenyar el que ella sabia, i uns dels seus alumnes va ser Sienso de Cirene que va escriure llibres sobre Hipàtia i es diu que un d’aquests llibres diu que ella va ser una dona que va influenciar molt en la política. A part de tot això Hipàtia també es va interessar per la tecnologia i la mecànica.

Ciril, l’arquebisbe d’Alexandria, la menyspreava a causa de la seva estreta amistat amb el governador romà, i perquè ella era símbol d’aprenentatge i ciència, que l’església identificava en gran mesura amb el paganisme. Hipàtia va ser considerada la millor matemàtica del món Greco-romà.

Però la seva situació va ser molt perillosa en aquella ciutat cristiana, ja que ella era pagana. Algunes persones que eren paganes es vàren fer cristianes, però Hipàtia no volia ser cristiana, i va ser per els seus enemics una bruixa perillosa. En la quaresma, en març del 415, acusada de conspirar contra el patriarca cristià d’ Alexandria, va ser assassinada. La mort d’Hypatia va marcar la fi de l’ensenyament de Plató, no solament a Alexandria sinó a la resta de l’imperi, l’Església va aconseguir debilitar l’interès per les ciències i la Història va anar entrant en l’obscurantisme. [1]




Ara entenc perqué els de Gibraltar no volen ser espanyols




Us passo un article de La Vanguardia (un diari que no es caracteritza pel seu indepentisme). Llegir-lo son 2 minuts. Qui es vulgui sentir espanyol, que ho faci, és tant lícit com sentir-se ucraïnès o català i els sentiments son propis de cadascú, però els números són de tots i per a tots.


Un mal negocio La Vanguardia

David García

El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar.

Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender elespolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?

¿Quién puede defender que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?

Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el58%?

¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?

¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€y por cadacatalán sólo de 5€?

¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?

¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?

¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?

Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan300 millones al de Barajas?

Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 200km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?

¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño,574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.

¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes?

Con la dependencia de Catalunya con respecto a España nosotros los catalanes, independientemente desi nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos.

España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional.”

I per acabar...: el Govern Espanyol regalarà al F.C. Reial Madrid 1.000.000 d´Euros amb l'excusa de donar imatge d´espanya a la resta del mon. O sigui que els catalans també subvencionem al Reial Madrid

miércoles, 11 de julio de 2012

A Galopar

Cada dia estic mes cabrejat i a la vega mes esperanssat, les coses per poder-se arreglar s'han d'espatllar del tot sino els guaridors de torn possaràn pedaços a les ferides i tornarem a ballar el mateix ball de segles. El cant a la justicia, a la llibertad, del emprenyament es pot fer en diferents llenguas. L'alberti deia aixó:

A galopar

Las tierras, las tierras, las tierras de España,
las grandes, las solas, desiertas llanuras.
Galopa, caballo cuatralbo,
jinete del pueblo,
al sol y a la luna.

¡A galopar,
a galopar,
hasta enterrarlos en el mar!
A corazón suenan, resuenan, resuenan,
las tierras de España, en las herraduras.

Galopa, jinete del pueblo
caballo de espuma
¡A galopar,
a galopar,
hasta enterrarlos en el mar!

Nadie, nadie, nadie, que enfrente no hay nadie;
que es nadie la muerte si va en tu montura.
Galopa, caballo cuatralbo,
jinete del pueblo
que la tierra es tuya.

¡A galopar,
a galopar,
hasta enterrarlos en el mar!

martes, 10 de julio de 2012

Al meu amic el Follet Paco


Un amic que m'estima

Que ets, qui ets Follet?

Un somni al que tu has donat nom.

Un miratge d'una nit sense son,

un amic que no es gens esquerp.

I que vols de mi?,

Acompanyar-te a fer el camí.

I saps on vull anar?

No, per això et vull ajudar.

I si hi ha perill en el viatge

i trobem un mal oratge,?

Com el podrem dominar?

!! fins que el sol torni a lluir,

ens posarem a recer..!!

Una tempesta no dura tot un matí,

una pluja forta no cau un dia sencer.

Fifo 8-7-2012

sábado, 7 de julio de 2012

Imatge, paraula? hi ha cops que les paraules em possen el pels de punta

Acabo d'arrivar del recital poétic que ens han ofert la Dolors Miquel I l'Enric Cassases, han estat acompanyats per un jove peró experimentat guitarrista el Jordi. Ho hem passat com vulgarment es diu de conya. Dos grans poetes i millors rapsodes, amb unes veus que saven donar el to adecuat a les paraules perqué tu les visquis com ells o fan, quan reciten. Els que penssin que un recital de poesia es quelcom aburrit, sense missatge, tenen que escoltar aquest poetes i entraràn en un altra dimensió de la poesia. Gracies Dolors, gracies Enric, gracies Jordi. Música i poesia junts es com un gin-tonic

viernes, 6 de julio de 2012

Que es la Dignitat? quan es perd es pot recuperar?


Fa anys que Dictador argenti Videla va copiar certes practiques d'extermini i de brutalitat en aquella fase tan negra de la repressió argentina, del Regim que vam patir al estat espanyol a les ordres d'aquell carnisser anomenat Franco i la seva cohort de mastins amb sed de sang. Em refereixo a la separació de fills de tendra edat de les mares que o be estaven a la presó per “rojas” o van ser afusellades. El mateix que havia passat aquí, i que els botxins argentins van reproduir fil per randa.

Jo recordo un programa de televisió de fa uns anys (per tant les imatges i paraules es poden recuperar) com una “senyora” de certa edat carregada collarets de fantasia, i també carregada d'una mala llet i d'un discurs feixista criminal, justificava el segrest, la separació entre mares i fills que s'havia produït a les presons del Estat, dient que era per preservar al nadons de la influencia diabòlica de les mares, ja que estaven malaltes, que la seva ideologia era un trastorn psíquic que de cap manera es podia permetre que es contamines als infants. Mort el gos morta la rabia.

Son records prou vius d'aquest programa, perque no hagi afegit res de la meva collita.

Han trigat, però els argentins recuperen la dignitat, jutjant condemnant i empresonant al dictador botxí. Aquí continuem igual que sempre, “Atado i bien atado” o sigui sense recuperar la dignitat.

Si ells van copiar, ara poder seria hora que els espanyols els copiessin. Jo no vull ser espanyol si he d'estar convivint junts a la porquera, amb aquests porcs que estan “pringats” de merda fins les orelles. Un raó més per reafirmar-me en el meu sentiment independentista. No demano que hem deixin ser català. Ho soc, soc Català. Visca la Terra



Fifo 7-7-2012

jueves, 5 de julio de 2012

Cavallet de cartró.......

Jo estaba convensut que em portaria lluny, pero de camí va caure un aiguat tant fort que del meu caballet de cartró nome´s em queda aques fotografia. Molts de cops el record llegin aquest poema del Papasseit.

Campaneta daurada del meu car...ret de fira,
cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;
havem caminat tant pels camins sense ira
que ara ens cal reposar i agrair nostre fat.

Ja no tornaré més fent osque! osque! osque! corrent
a carregar amb palets el teu quadrant de fusta.
Campaneta daurada, tu em sabies content.
Ara em mena la gent i tothora tinc justa:

i sóc infant encara, i no puc fer-ne esment.
Cavallet de cartró, tu em sabies la joia:
si ara jugués a córrer, què diria la gent...
Trobaran molt millor que estimi alguna noia

Tant si és bella com no - cavallet tot pintat,
campaneta daurada - i que us deixi al terrat.
Ver más

El Gran Wyoming en estat pur


http://www.ideal.es/granada/20120625/mas-actualidad/sociedad/el-gran-wyoming-incendia-youtube-alegato-contra-rajoy-video-201206251656.html

miércoles, 4 de julio de 2012

Tu i jo


Toc Toc

vaig trucar a la porta ben fort

qui ets, em va preguntar

una part de la dualitat.

Soc jo li vaig contestar.



La porta va romandre tancada,

no va haver-hi sort.



Toc toc vaig repetir

I la porta no es va obrir.



Toc toc vaig tornar a trucar

qui ets em van preguntar

soc jo, que soc tu no jo

una part de la unitat

soc tu que també soc jo.



I la porta amb prestesa es va obrir

de bat a bat, mostrant-me el camí.



Fifo

martes, 3 de julio de 2012



La noia de les xarxes (Sonet)


Tornava d'un somni de molts anys

els vents no havien afavorit el viatge,

al mar vaig trobar-hi molts paranys

al tocar terra la vaig veure, era un miratge?



Cabell negre recollit, rinxols rebels

ulls negres brillants com estels.

Un somriure franc encisador,

la seva mirada m'ha robat el cor.



Brusa negra , mànigues arremangades,

a les mans la xarxa que està cosint,

dels seus llavis surten suaus tonades.



Mirant-me als ulls m'ha tirat la xarxa,

sense voler deslliurar-men, he quedat pres en ella.

Al cap del llarg viatge he trobat la meva l'estrella?.



Fifo 2-7-2012



                                  
               

Humans que es comporten com animals


            • Rosa.- Es bonic que la gent celebri que ha guanyat la seva selecció, però cal tirar tans coet?, tinc dos gossos i estan els pobrets desesperats suposo que com els meus els milers de gossos i res animals que hi han, que els espanta les tronades. Portem des de les 9 del vespre, coet amunt coets avall. En acabar tronada, són 1/4 de 12 i el que queda. Ho sento però, algú ho tenia que dir.
        Josep Lleixà Visc a prop de la plaça Catalunya, entenc el teu neguit.
        Jordi Per sant joan no vas dir res Rosa, aixo també es cultura...
        Josep Lleixà Si comparessis les celebracions del Barça amb el d'avui tindries raó. Sant Joan es cultura el futbol negoci i patriotisme manipulat..... Tot el futbol..
        Sandra Buffff jo estic igual!
        Sergi Jordi el futbol no es cultura...
        Maribel Tens raó Rosa María, els pobres animals pateixen molt i algunes persones també (nens o gente molt gran) peró de vegades s'ha se suportar no n'hi més remei.
        Xelo sels a de ensenyar i explicar als animals k es celebra una victoria com les tantes que s'celebren d'altres equips, el meu ho entenc i no pasa por, ni burda.
        Jose R, Si uviese ganado el Barcelona , piensarias Igual.
        Maribel Igual, el soroll és el mateix.
        Josep Lleixà " Si hubiera o hubiese ganado el Barça", cosa que ha fet més d'un cop, els veins d'on es fan les celebracions n'estem fins el gorro. La señora Rosa Maria també. Si et ve de gust lleigueix un comentari meu, quatre amunt del teu, i veu-ràs el raonament.
        Rosa Bé no pensava generar tants comentaris però moltes gràcies, ja se que es un tema calent que consti que em cap cas estic en contra de la celebració, tothom ha d'expressar els seus moments d'alegria.

        Jordi, per Sant Joan es la nit del foc, e...s una tradició, però el que un dia sigui extraordinari no pot fer que tots els dies ho siguin, t'haig de dir que tot i sent així també vaig dir per Ona la Torre, que no em semblava bé que es tirin coets al mig del passeig o al mig dels carrers i places, circulant persones (nens, pares avis etc. perquè algú pot prendre mal.
        El futbol, Jordi es un acte diferent.

        Josep, moltes gràcies per el teu suport i la teva comprensió en el tema perquè es cert que quan guanya el barça també es passa'n, hi haurien de tenir una mica de cura amb els altres.

        Sandra, Buffff, no cal dir res més.

        Sergi, estic d'acord amb tu.

        Maribel, totalment d'acord, el soroll es el mateix i els sofridors també.

        Xelo, no se que dir.
        He suprimit una serie de comentaris que eren redundants
      • Maribel No, ho son les persones que no respecten els llocs des de no es poden llençar petards. Jo visc en un carrer de vianants sense cotxes i tinc mil i una molèsties i els petards els llençan des d'el carrer amb el perill que això suposa i a sobre els llensan a les clavegueres (que està supusadament prohibit) perquè així facin més sorroll encara.
        Rosa Esperança el llaçament de coets indiscriminat, també afecta a les persones creus que també les tenim que drogar? No se son reflexions en veu alta.
        Esperança Crec que les persones tenent inteligencia i saven el que estar passant. Per cert la meva gosseta tambe es diu Kira.
        He suprimit comentaris redundants
      • Rosa A casa els hi van possar música, ha vegades ha funcionat aquest cop ni hi va haver manera, va ser un drama.
Un cop ja tot passat, crec que com diu la Xelo, no tenim bona comunicació amb els animals. Hem d'aprendre el seu llenguatge per poder fer-los-hi uns cursets que vagin des de l'autocontrol del pipi, la mirada tendra i carinyosa quan un extrany s'acosta, que tinguin un so de veu mes treballat, diria com de cantants d'opera, i que complissen en la seva obligació de guardians de les cases, alguns s'acollonen i foten el cam amargar-se.. Problema? doncs en lo de la lliure circulació per Europa de bens i persones, ja no sabem l'idioma originari de cada un, jo sempre em dirigeixo als gossets dient: guau guau guau i es queden mirant to estranyats sense entendre el que vull dir i segur que pensen que son un gilp....... Els humans no hem fer el animal i tractar en tota dignitat als animals com el que son, animals Els que tiren petards de forma inconscient i indiscriminada son uns animals i aquestos parlis l'idioma que parlis no t'entenen o no volen entendre't.

lunes, 2 de julio de 2012

Poc a poc anem avançant


·
Hi ha gent que es mulla i no d'ara des de fa temps. Tots tenim la possibilitat de lluitar amb les nostres forçes, siguin les que siguin, per aconseguir la nostra LLibertad, la llibertad no es dona es pren es conquereis. Una petita gota d'aigua al mar contribuiex a fer-lo gran. No podem quedar com expcetadors d'aquest gran projecte colectiu, La Nostra Nacio, La nostra independencia. Petites accions sumades poden ser, seràn molt importants i necessaries per fer realitat el somni. Catalunya Independent. Visca la Terra.

Cliqueu.

http://www.youtube.com/watch?v=PzGhFFfu6Jk


domingo, 1 de julio de 2012

Aquesta tarde nit (30-6-2012) he tingut el goig de participar en una jornada d'afirmació Nacional. L'assemblea Nacional de Catalunya, ha convocat una marxa des de tot el País per ajuntar-nos a Lleida, on han hagut diferents actes i parlaments de gent molt representativa del Independentisme català ,que el seu objectiu final és Catalunya i la seva Independència. Gent d'arreu dels Raïssos Catalans, Les Illes, L a Franja, El Pals Valencià, Catalunya Nord, Ara va en serio, .Si ho creiem i estem units això no hi ha ningú que ho pari.. Persones presents mot importants com Lluís Llach , Patricia Gavancho, Oriol Grau, Joan Reig i altres. Adhesions de gent que no ha pogut assistir, moltíssimes entre elles El Pep Guardiola.
Parlaments curts i amb rotunditat: Catalunya i la seva Independència. Visca la Terra.