Ja ho deia el poeta amb raó

Ja ho deia el poeta amb raó

Ja ho deia el poeta amb raó

 les petjades a la sorra , les onades les esborra

 per això vull caminar al teu costat.

Ni una passa endavant ni una darrere 

 transitant junts el camí no he pogut , no he volgut 

posar el meus peus a les petjades que deixes caminant per la vida.

Tot i així no m'he perdut, 

 agafat de la teva mà mas acompanyat 

 i he gaudit de tot el que mas mostrat.

Hem gaudit plegats del oratge lluminós de les gotes de rosada

 a la primera llum de l'albada, 

 dels de diferents colors del núvols segons el vent i la llum que el dia ens regalava.

De les gotes de pluja convertides en plors d'alegria.

De la brisa suau que m'ha apropat el teu ale , 

 del refilet joiós dels moixons 

que dansant fent figures pel cel blau,

 immaculat, seré juganers, amb conxorxa ens feien companyia.

I de les nits de lluna plena que?

I dels estels que junts hem vist que ens cucaven l'ullet entremaliats

 volent donar llum a la nostra dit-xa?

Ja ho deia el poeta amb raó

 les petjades a la sorra , les onades les esborra

 per això vull caminar al teu costat.

Fifo – Josep Lleixà