Mas
de Barberans
Alçades
albirant la plana
,
Sons
que s’escolten propers,
Del
refrec de les fulles d’olivera,
En
dies de vent furient.
Balconada
d’una terra ufana
A
prop i quasi tocant el cel
Rames
de boix , llorer i argelaga
Bategen
en aquella alçada.
Escales
que pugen al cel.
Rima
la cançó a la matinada
Al
fons del delta l`albada.
No
hi ha núvols, la llum és clara,
Somnis
de terra estimada.
Fifo - Josep Lleixà
No hay comentarios:
Publicar un comentario