Amor, AMOR amb majúscules.
Es una historia verídica per això la vull contar. El gos tan bonic
era d'una amiga que per qüestions personals va tenir que deixar-lo
un temps a casa d'unes amistats.
Cada dia el gosset (no
recordo el nom ) tenia un temps de jocs i esbarjo amb la gosseta de
la foto. Cada dia es trobaven al parc del seu poble i jugaven i
suposo que a la seva manera parlaven de present i de futur.
S'estimaven.
Peró era un amor pur,
no consumat amb sexe. Es veien cada dia, es comunicaven, jugaven i
eren feliços.
La seva mestressa va
tenir que canviar de domicili un temps i el va deixar en acollida com
havia esmentat.
Suposo que l'Aitor i
l'Ainoa (noms inventats) quant es van adonar que la seva estimació
estaria un temps truncada, vàrem decidir sadollar el seu amor com
no havien fet mai, però que en aquell moments pels dos era una
necessitat.
Amor, AMOR, la Natura
creix gracies a l'amor, les plantes els animals, els éssers humans.
NO sigueu animals i
mireu la foto com quelcom bonic. Si,! era sexe, però d'estimació,
de acomiadament, d'esperança. AMOR...................
Quant torni a
Euskalerria al millor veuré juganers els fruits d'aquella trobada.
Guau, Guau, guau.
Oi que m'entens Aitor?. Fes-li un beset morret contra morret a
l'Ainoa.
Ah , ja em diràs
quin nom li poseu !.
Fifo - Josep Lleixà
No hay comentarios:
Publicar un comentario