El peculiar intel·lectual republicà Alexandre Deulofeu (1903-1978) va tenir unes rares intuïcions polítiques que ara s'estan complint: l'ascens xinès, la caiguda de l'URSS i la unificació alemanya.
 La seva monumental La matemàtica de la història, obra de tota una vida que va desenvolupar en vuit volums -el projecte inicial constava de vint-i-dos- . 
Estudiant de farmàcia i química al Madrid dels anys 20 -allí Dalí li va presentar García Lorca, però ell anava a la seva-, actiu catalanista republicà a Figueres durant els anys 30 -en el període de la Guerra Civil va arribar a ser-ne alcalde- i exiliat a França fins al 1947, Deulofeu va passar les tres últimes dècades de la vida a la seva ciutat natal com un discret farmacèutic obsedit per la redacció d'una magna i incompresa obra intel·lectual. 
Però què és La matemàtica de la història? Doncs és una teoria cíclica a l'estil d'Oswald Spengler (1830-1936), l'autor que més va influir Deulofeu, molt més que el seu contemporani Arnold J. Toynbee (1884-1975). 
Respecte a aquests precedents, el que és més original en l'obra del figuerenc és que no només marca uns cicles històrics, sinó que, influït per la seva formació en el camp biològic, els fixa amb una precisió matemàtica. Així, segons l'autor, cada civilització dura 5.100 anys dividits en tres períodes de 1.700 anys. La fi d'Espanya per al 2029. 
Alexandre Deulofeu també va aplicar el seu curiós i precís rellotge de la història a la realitat de l'Estat espanyol i va vaticinar el final del vell imperi l'any 2029, quan passaria a convertir-se, segons aquest científic visionari, en una confederació d'Estats independents.
 ¿Això no els sona una mica a la actual situació i al futur que molts desitgem?
 El que a mi m'agradaria es que la predicció sigui encertada però més propera en el temps.
 Fifo - Josep Lleixà