Adreçat especialment al bon amic Octavi
REGENERACIÓ DE LA POLÍTICA
Com acostuma a dir el Joan Carretero, hem d’esdevenir una República, però no una “república bananera”.
· Cal assegurar transparència, ètica, austeritat i bona gestió per part dels representants públics.
A cada elecció, l’abstenció augmenta de manera substancial respecte de la mateixa convocatòria electoral anterior. La insatisfacció dels ciutadans assoleix nivells estratosfèrics. Alguns han batejat aquest fenomen amb el terme “desafecció”.
La raó de l’allunyament d’una part important dels ciutadans de la política es deu a les actituds i comportaments dels principals representants de la classe política. Joan Carretero en el seu famós article “Patriotisme i Dignitat”, que li va costar l’obertura d’un expedient sancionador i la suspensió de militància al partit del que formava part, denunciava pràctiques com:
· Monopolis de la política per part de polítics professionals sense cap altre ocupació coneguda
· Profusió d’assessors en les institucions
· Opacitat en les contractacions
· Inflació d’informes externs d’eficiència dubtosa
· Gust per l’ostentació i el luxe
· La col·locació de familiars, amics, coneguts i saludats
Com aconseguir i assegurar aquesta radical regeneració democràtica?: Hem de crear lleis per a que els polítics sàpiguen que si les incompleixen hauran de plegar. Lleis que estableixin unes regles de joc radicalment diferent a les actuals:
o Llistes Obertes i circumscripcions electorals més petites, a l’estil dels països anglosaxons: així tothom pot saber a qui vota, i per tant demanar-li comptes si no fa bé la seva feina. Algú em pot dir quina ha estat la última vegada que un diputat ha comparegut davant dels electors de la seva circumscripció per donar explicacions de la seva tasca? Quina ha estat l’última vegada que un diputat ha trencat la disciplina de vot marcada pels líders del seu partit per defensar els interessos del seu territori?..... No s’hi escarrasseu, no ha passat mai. El vincle fonamental dels electes ha de ser amb els ciutadans que representen i no pas amb els aparells dels partits que els han inclòs a les llistes.
o Limitació de mandats: en la política s’hi està de pas. Hem de tenir “persones que temporalment es dediquen a la política” i no pas “polítics professionals”. Ja ni ha prou de polítics que any rere any apareixen a les llistes per tal de conservar la seva cadira. I quan perden el seu escó o càrrec al Govern, sempre els troben algun seient en alguna institució o d’altre.
o Establiment dels sous en funció del que l’individu ha estat capaç d’obtenir en la vida civil (p.ex. sous en funció dels rendiments del treball declarats en els darrers anys; així ningú es pot enriquir ni perdre diners amb la dedicació a la política)
o Publicitat dels sous dels representants públics: incloent-hi les dietes i les percepcions per pertànyer a consells d’administració d’empreses i consorcis públics.
o Prohibició d’acumulació de càrrecs; règim estricte d’incompatibilitats.
o Control i Transparència en la despesa pública, fent públic quines empreses i entitats són les beneficiàries dels contractes, concursos i ajuts atorgats per l’Administració Pública. No sé si em podreu contestar a alguna d’aquestes preguntes:
Quina empresa és la que s’endú més contractes de les Administracions Públiques?
Qui s’endú més contractes de TV3 (que és una empresa pública, i que tots paguem) per fer programes, etc.?
Quants assessors treballen pel govern?
No poden donar-se casos com el de l’Agència Catalana per la Cooperació i el Desenvolupament (organisme depenent de Vicepresidència), en que segons l’informe de la Sindicatura de Comptes, hi havia 27 targetes de crèdit concedides (més de la meitat del personal de l’Agència), dues d’elles a personal en excedència, hi havia una bestreta de 1.200 € concedida al Director de l’Agència feia dos anys que no havia estat retornada (el director va al·legar que pensava fer-ho, algun dia suposo!), i on les titulacions dels tècnics, malgrat reiterats requeriments no apareixien compulsades.
o Els més preparats per cada responsabilitat, defugint l’amiguisme, el nepotisme o qualsevol de les seves variants.
o Limitació de càrrecs.
o Règim estricte d’incompatibilitats.
No podem seguir impassibles davant un sistema polític on s’ha convertit en pràctica habitual l’encàrrec d’informes a 12.000 € de dubtosa utilitat. Informes de caire divers, com ara un per tenir controlada quina premsa, i quins periodistes, són més afins al “règim”. D’altres són veritablement extravagants, com ara un per saber quin grau de coneixement tenen els nens de menys de 10 anys sobre una consellera, un per veure quina imatge de cert polític transmet el “Polònia” o una altra d’un sol full (i que va costar 2.000 €) que acaba amb un lacònic “crec que ja està”. No podem permetre que determinats patricis, facin i desfacin sense cap mena de control al front d’institucions cabdals de la societat civil de la nostra nació, mentre aconsegueixen recaptar i repartir feixos de “millets” amb una facilitat impressionant.
El procés d’independència ha d’anar lligat d’una regeneració de la política: ens hem de sentir orgullosos dels nostres polítics, han d’estar a l’alçada, hem de poder confiar en ells. Cal que es produeixi una profunda renovació dels principals exponents de la classe política , afectats de ple per una malaltia incurable: la manca de credibilitat personal, que els fa incapaços de liderar la nova etapa de la política catalana, de respondre a les expectatives de futur de la societat.
Ara, i enteneu-me bé, si això passa, és culpa nostra. Ens queixem de què poc són de fiar els polítics, deixem d’anar a votar, però no fem res. Hem d’actuar per canviar-ho. Nosaltres ens comprometem a fer-ho.
Si esteu d’acord amb el que us he exposat i amb els objectius de Reagrupament, voleu la independència i la regeneració política del nostre país, us demanem el vostre suport. Doneu-nos un cop de mà per canviar-ho tot. Si us agraden les nostres propostes doneu un pas endavant, no us limiteu a criticar el sistema a la tertúlia del dinar del diumenge. Ara necessitem a tots els patriotes, Catalunya ens necessita a tots.
Tal i com va fer el Joan Carretero el passat dissabte a la nostra Assemblea General, fem públic el nostre compromís : “Mai ens agenollarem davant de l’enemic. Mai trairem Catalunya”............
El nostre objectiu: una Catalunya exemple de democràcia!, una Catalunya pròspera!, Una Catalunya Lliure! La nostra recepta: Patriotisme i Dignitat
REGENERACIÓ DE LA POLÍTICA
Com acostuma a dir el Joan Carretero, hem d’esdevenir una República, però no una “república bananera”.
· Cal assegurar transparència, ètica, austeritat i bona gestió per part dels representants públics.
A cada elecció, l’abstenció augmenta de manera substancial respecte de la mateixa convocatòria electoral anterior. La insatisfacció dels ciutadans assoleix nivells estratosfèrics. Alguns han batejat aquest fenomen amb el terme “desafecció”.
La raó de l’allunyament d’una part important dels ciutadans de la política es deu a les actituds i comportaments dels principals representants de la classe política. Joan Carretero en el seu famós article “Patriotisme i Dignitat”, que li va costar l’obertura d’un expedient sancionador i la suspensió de militància al partit del que formava part, denunciava pràctiques com:
· Monopolis de la política per part de polítics professionals sense cap altre ocupació coneguda
· Profusió d’assessors en les institucions
· Opacitat en les contractacions
· Inflació d’informes externs d’eficiència dubtosa
· Gust per l’ostentació i el luxe
· La col·locació de familiars, amics, coneguts i saludats
Com aconseguir i assegurar aquesta radical regeneració democràtica?: Hem de crear lleis per a que els polítics sàpiguen que si les incompleixen hauran de plegar. Lleis que estableixin unes regles de joc radicalment diferent a les actuals:
o Llistes Obertes i circumscripcions electorals més petites, a l’estil dels països anglosaxons: així tothom pot saber a qui vota, i per tant demanar-li comptes si no fa bé la seva feina. Algú em pot dir quina ha estat la última vegada que un diputat ha comparegut davant dels electors de la seva circumscripció per donar explicacions de la seva tasca? Quina ha estat l’última vegada que un diputat ha trencat la disciplina de vot marcada pels líders del seu partit per defensar els interessos del seu territori?..... No s’hi escarrasseu, no ha passat mai. El vincle fonamental dels electes ha de ser amb els ciutadans que representen i no pas amb els aparells dels partits que els han inclòs a les llistes.
o Limitació de mandats: en la política s’hi està de pas. Hem de tenir “persones que temporalment es dediquen a la política” i no pas “polítics professionals”. Ja ni ha prou de polítics que any rere any apareixen a les llistes per tal de conservar la seva cadira. I quan perden el seu escó o càrrec al Govern, sempre els troben algun seient en alguna institució o d’altre.
o Establiment dels sous en funció del que l’individu ha estat capaç d’obtenir en la vida civil (p.ex. sous en funció dels rendiments del treball declarats en els darrers anys; així ningú es pot enriquir ni perdre diners amb la dedicació a la política)
o Publicitat dels sous dels representants públics: incloent-hi les dietes i les percepcions per pertànyer a consells d’administració d’empreses i consorcis públics.
o Prohibició d’acumulació de càrrecs; règim estricte d’incompatibilitats.
o Control i Transparència en la despesa pública, fent públic quines empreses i entitats són les beneficiàries dels contractes, concursos i ajuts atorgats per l’Administració Pública. No sé si em podreu contestar a alguna d’aquestes preguntes:
Quina empresa és la que s’endú més contractes de les Administracions Públiques?
Qui s’endú més contractes de TV3 (que és una empresa pública, i que tots paguem) per fer programes, etc.?
Quants assessors treballen pel govern?
No poden donar-se casos com el de l’Agència Catalana per la Cooperació i el Desenvolupament (organisme depenent de Vicepresidència), en que segons l’informe de la Sindicatura de Comptes, hi havia 27 targetes de crèdit concedides (més de la meitat del personal de l’Agència), dues d’elles a personal en excedència, hi havia una bestreta de 1.200 € concedida al Director de l’Agència feia dos anys que no havia estat retornada (el director va al·legar que pensava fer-ho, algun dia suposo!), i on les titulacions dels tècnics, malgrat reiterats requeriments no apareixien compulsades.
o Els més preparats per cada responsabilitat, defugint l’amiguisme, el nepotisme o qualsevol de les seves variants.
o Limitació de càrrecs.
o Règim estricte d’incompatibilitats.
No podem seguir impassibles davant un sistema polític on s’ha convertit en pràctica habitual l’encàrrec d’informes a 12.000 € de dubtosa utilitat. Informes de caire divers, com ara un per tenir controlada quina premsa, i quins periodistes, són més afins al “règim”. D’altres són veritablement extravagants, com ara un per saber quin grau de coneixement tenen els nens de menys de 10 anys sobre una consellera, un per veure quina imatge de cert polític transmet el “Polònia” o una altra d’un sol full (i que va costar 2.000 €) que acaba amb un lacònic “crec que ja està”. No podem permetre que determinats patricis, facin i desfacin sense cap mena de control al front d’institucions cabdals de la societat civil de la nostra nació, mentre aconsegueixen recaptar i repartir feixos de “millets” amb una facilitat impressionant.
El procés d’independència ha d’anar lligat d’una regeneració de la política: ens hem de sentir orgullosos dels nostres polítics, han d’estar a l’alçada, hem de poder confiar en ells. Cal que es produeixi una profunda renovació dels principals exponents de la classe política , afectats de ple per una malaltia incurable: la manca de credibilitat personal, que els fa incapaços de liderar la nova etapa de la política catalana, de respondre a les expectatives de futur de la societat.
Ara, i enteneu-me bé, si això passa, és culpa nostra. Ens queixem de què poc són de fiar els polítics, deixem d’anar a votar, però no fem res. Hem d’actuar per canviar-ho. Nosaltres ens comprometem a fer-ho.
Si esteu d’acord amb el que us he exposat i amb els objectius de Reagrupament, voleu la independència i la regeneració política del nostre país, us demanem el vostre suport. Doneu-nos un cop de mà per canviar-ho tot. Si us agraden les nostres propostes doneu un pas endavant, no us limiteu a criticar el sistema a la tertúlia del dinar del diumenge. Ara necessitem a tots els patriotes, Catalunya ens necessita a tots.
Tal i com va fer el Joan Carretero el passat dissabte a la nostra Assemblea General, fem públic el nostre compromís : “Mai ens agenollarem davant de l’enemic. Mai trairem Catalunya”............
El nostre objectiu: una Catalunya exemple de democràcia!, una Catalunya pròspera!, Una Catalunya Lliure! La nostra recepta: Patriotisme i Dignitat
No hay comentarios:
Publicar un comentario