Lluís Tarrés
Associat a Reagrupament.
L`infermetat de la nostre societat és molt més greu del que molts creiem. El relativisme moral ha envaït els confins de la nostre nació, les classes dirigents, econòmiques i polítiques. El saqueig del diner públic ha esdevingut la prioritat per una gran quantitat d`immorals que envolten les nostres institucions. Uns diuen que legalment, d`altres se senten justificats pel fet de ser d`esquerres. Es llencen al cap diners, informes i tota l`escombraria i brutícia que troben, donant un espectacle esperpèntic, ridícul i d’una manca d`ètica. de proporcions enciclopèdiques. En termes econòmics formen un oligopoli, són uns grups que controlen el mercat política quasi en exclusiva, rebent suport incondicional dels corresponents mitjans de comunicació, subjectes de grans subvencions que els fan submisos i ben sotmesos el sistema oligopolista. S`ha prostituït el sistema democràtic, i aquesta colla d’immorals s`auto reprodueixen en el seu propi sistema, com si visquessin en una bombolla interplanetària. És un sistema tan profundament malèfic, que no dubte en utilitzar les clavegueres de l`estat, els jutges, les mentides i les infàmies per mantenir-se en el poder. Les amenaces llancívoles, la censura, la destrucció pel fet de destruir, tot se`ls hi és permès. És tant immensa aquesta bola de merda, que és impossible reformar-la. Només es pot destruir des de dins. És tanta la mediocritat i la incapacitat d`aquesta plaga bíblica, que per mantenir-se al capdavant, ha generat com una immensa teranyina de favors, silencis, i complicitats on molts s`hi queden atrapats. I aquí entra Reagrupament i el seu regeneracionisme democràtic. Hem de fer rebentar aquest sistema podrit, i alçar-lo de nou. Hem de bastir un nou sistema ètic, d`on la mediocritat , la incapacitat i la ineptitud sigui expulsada del sistema, on els responsables polítics hagin de donar comptes en el seus electors diàriament, on els comptes, ingressos i despeses siguin públics, i l`única responsabilitat del servidor públic siguin els seus electors. Hem de tornar a la moral del servei públic, traient la mentalitat funcionarial tant estèril com mediocre, tornar al vell sistema de la meritocràcia, a la feina ben feta i a l`orgull d`excel·lir. Hem d`obrir les portes de les nostres institucions, que hi entri l`aire net ple d`oxigen i remogui els aires estancats i putrefactes de tants anys.
5 comentarios:
No, no, no noooooooo! Alaaaa!, l'escrit a fer punyetes!!!!!. Ostres tu, amb lo inspirad que estava avui!?. Quina merda.
Si no fos per la "crisis", llençaria l'ordinador per la borda.
En un plis plas, si t'he vist no me'n recordo.
Quina ràbia.Doncs res, fins desprès! que necessito respirar!.
Núvols de llàgrimes
són les meves paraules
esgarrifança de cançó
el silenci del teu respirar
Com creixes en la meva ment
Ets un sastre que cus i recús
les meves esperances
i després no deixa res per terra
La prova del teu amor?
És només l'aire que es respira.
Alda Merini- "Sono nata il ventuno a primavera".
Una abraçada.
No es tractara d'una jugada convergent per debilitar al tripartit¿
El tripartit gestiona una autonomia i prou, no ha fet cap pas per poder avançar cap l'Independencia. Uns perquè no volen i els altres, "perqué tan poc volen", com es diria en castellà "el movimiento se manifista andando".
El segòn tripartit es va signar en contra de l'opiniò de la majoria de militants d'ERC. No així el primer. Josep
Juguem a indis i vaquers i nosaltres sóm els indis.
Els perduts perdedors que perdràn, això si, després d'alguna matança espectacular de vaquers.
Sempre es mantindrà el record romàntic d'aquells que van lluitar, els indis que no van rendir-se en cap moment.
-I si no s'han rendit mai com és que encara en queden?
-Es van vendre, fill. Es van vendre.
I aquesta venda, aquesta promesa de submissió és l'única cosa que els manté tancats a les reserves ofegats en cerveses amb nom de llibertat. I la consciència te records vagues de la lluita perduda.
Juguem a fer veure que no hi ha un mall enorme damunt nostre esperant a ser accionat.
Juguem a ser un poble que lluita i que camina cap a la llibertat. Juguem a oficis i a mentges i castiguem els fetges.
- És que ens vam vendre, fill. Ens vam vendre.
Amic, poder seré un indi, però la cabellera no la perdré. En primer lloc per què soc calv i metaforicament parlant, aquestes alçades després de les coses vistes i viscudes crec que tampoc docns porto boina per cert no capada. Josep
Publicar un comentario