Ella va dir:
Aquesta nit has tocat el meu cor, doncs
llàgrimes besen els meus poms. Llàgrimes d´admiració i de molta estimació. En
aquest dies en que una barreja de
sentiments fan violentes les meves emocions, les teves paraules han calmat la
meva set de pau. Gracies per un regal tan dolç que es sens dubte molt valuós.
No m'allunyo dels que m'estimem, més si hem necessites sempre hi seré, tan sols
necessito arxivar la meva ment, doncs un conjunt d´emocions m'estan afectant.
Estic bé, però com tu be dius, tinc un camí que recórrer i de quant en quant
necessito parar un moment i posar en ordre el meu cap. No deixo de llegir els
teus relats encara que no deixi petjada, no per això deixo d’estar aquí.
Divendres ens veiem.
P.d.: Tinc ganes que torni la tardor i amb
ella les nostres tardes de guitarra.
Jo vaig contestar
La teva mirada traspassa la visió del temps.
Es trista però profunda.
Quan mires directa al ulls fas un mica de por,
perquè de segur copses el que pensa
el que parla amb tu en aquell moment.
En l'espiral d'aquest filferro que es la vida,
tu estàs en un lloc privilegiat.
A lo millor no ho saps.
el cert es que hi has arribat.
Veus les coses des de un altre nivell
per això entens als que t'estimen,
com et
miren, el que callen i el que et diuen.
Segueix el teu camí però fes-lo poc a poc,
si es necessari enrellenteix-lo.
No ens deixis sols ,
necessitem qui ens entengui
i si
escau ens donis consol.
Això no es poesia,
poesia ets tu.
Fifo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario