MAI. mai

MAI

MAI, mai deixis de ser com ests.

Un beset teu a ma galta, suau tendre

sentin el teu alè  a prop i la teva aroma d'espígol

han fet que endinsat en un núvol de somnis

hagi pujat escalons d'excitació i gloria.

MAI, mai arribaré on ests,

estàs prop però lluny

ets com un bonic somni

que quan m'apropo s'esmuny.

M'ha aproparé com un caçador furtiu

en silenci per no trencar l'encant

de la teva mirada perduda

del teu mirar a l'horitzó interior

que busca i mai MAI s'atura.

És difícil que et deixis posar un parany.

saps el que vols, i ho tens dintre teu

i que no et fa falta cap Deu.

També be saps que no has de volar molt alt.

Que no t'has d'allunyar de tu mateixa.

Si t'oblidis de que i qui ets,

la caiguda por ser molt forta i fer-te mal.

MAI, mai? Qui sap.

Fifo -Josep lleixà 21-1-2016