Translate

miércoles, 7 de marzo de 2018

A Colombia (Con mucho respeto)





A Colombia


Golpea el mar el casco del navío
que me aleja de ti, patria adorada.
Es medianoche; el cielo está sombrío;
negra la inmensidad alborotada.

Desde la yerta proa, la mirada
hundo en las grandes sombras del vacío;
mis húmedas pupilas no ven nada.
Qué ardiente el aire; el corazón qué frío.

Y pienso, oh patria, en tu aflicción, y pienso
en que ya no he de verte. Y un gemido
profundo exhalo entre el negror inmenso.

Un marino despierta... se incorpora...
aguza en las tinieblas el oído
y oigo que dice a media voz ¿Quién llora?


A Colòmbia
(Amb molt de respecte)

Colpeja el mar el casc de la nau que fuig de l'oblit,
vaixell que m'allunya de tu, pàtria adorada.
És mitjanit; el cel està enterbolit
negra la immensitat esvalotada.

Des de l'eixecada proa, el meu otejar
enfonso a les grans ombres de la nit;
els meus humides ulls no veuen res. Quin neguit,
Què ardent l'aire; el cor què fred. Es fa dificil respirar,

I penso, oh pàtria, amb la teva, aflicció
què ja no he de veure't. I un gemec
profund exhalo, entre la immensa negror.

Un marí desperta ... s'incorpora ...
esmola en les tenebres l'oïda
i sento que diu a mitja veu Qui plora?

Julio Florez (poeta colombià)








No hay comentarios: