Quini , fotos grogues, records vius. 1981

Les preguntes del Follet Paco em fan reviure moments  de temps passats i al ordenar els records és quan m'adono que he tingut la sort de VIURE i conviure amb fets i persones excepcionals.
   El Follet avui m'ha preguntat : Veritat que vas compartir i gaudir d'una festa d'alegria i amistat amb l'avui traspassat Enrique Castro Quini? Perqué no et refresques la memoria i men fas cinc centims?.
    D'acord Follet , procuraré ser breu , peró ho tinc que explicar dins del context de la época i de les meves circuntancies personals.
    Als treze anys, vaig arribar a Barcelona i fins l'any 1968 , la meva feina va estar vinculada al mon de l'hosteleria.
    Anys de conviure amb joves com jo , que varem crear llaços d'amistat especialment amb dos bons amics ja traspassats, amb els que vaig compartir feina i anecdotes propies de l'edat.
    Jo vaig agafar el camí de l'informàtica, ells varen continuar amb la seva professíò , en la qual van exercir llocs de responsabilitat.
    Ens vàrem continuar veient sovint i mantenint la nostra amistat.
    Jo des de l'any 1979 , desenvolupaba el meu treball de analista informatic en una Caixa d'estalvis on havia un ambient laboral molt positiu. Aniré al gra .
     Corria l'any 1981 quan  un company i bon amic, em va propossar de concursar amb la meva parella d'aquell època , en un concurs de balls, concretamente de valsos que estaba a punt d'iniciarse en un restaurant de la zona els dissabtes despres de sopar.
     Vàrem participar i superant diferents eliminatories , vam arribar a la final guanyant-la. El premi era un cap de setmana a Palma de Mallorca. (aquí hi ha molta tela que tallar). 
      Una parella de bons amics ens van vulguer acompanyar, els vaig adreçar a l'Agencia de viatge i van contratar el mateix vol i hotel a Palma que nosaltres.
      Arribat el dia del viatge un cop a l'aeroport, ja tarda/nit, Un grup nombros de passatgers no vàrem poder embarcar perque hi havia un excés de billets venuts. Els nostres amics que portaven billets de primera, van embarcar molt emprenyats perqué el motiu del viatge era acompanyar-nos (Aixó pot donar per un altre escrit).
     Tots el passatgers que vàrem quedar a terra , assesorats per un viatger que era adbocat, començarem una protesta bastant cridanera , fins que el responsables de la Companyia Aèrea ens van assegurar la sortida el dia següent i l'alotjament aquella nit en un Hotel de cinc estrelles (*****)     Follet ja s.e que l'historia es fa llarga, pero és necessari  fer aquest preambul.
      Arribats al Hotel Avenida Palas, em trobo amb la sorpresa, que el amic Paco era el Cap de Recepció que ens va atendre.
     Pero Josep, no em dirás que vosaltres sou del grup que ens envia Iberia?. Espera que un grum us acompanyará a l'habitació que us he reservat.  Despres aneu a sopar al resturant que ja us estaran esperant.
     La nit ja agafaba un altre color. Habitació?  Si, si pero una suit de meravella.
     Arribats al menjador, l'encarregat em va preguntar si jo era el familiar del Francesc.
     Haviem sopat pero no podiem desaprofitar i a la vegada fer quedar malament al bon amic Paco .
     No donaré detalls però els records em fan vindre salivera.
  Estavem a Barcelona, començant una nit de somnis i vàrem voler-la aprofitar. Que et sembla si ens apropem al “Burrito y yo” ?.
     El Burrito era i és un restaurant que en aquella época estava dirigit pel gran amic Josep Puig. Era un lloc on anavem sovint doncs tant la Vicenta com el Puig ens tractaven com de familia. Quins records. El Jaume amb le seu piano, l'Elias sempre ajudant que l'estada sigues cada nit millor.
     Enfilem Rambla avall, carrer Ferran, i Passatge de “ Enseñanza” que dona a unes istalacions de l'Ajuntament.
     Arrivem al Burrito , tancat i barrat, peró amb música i xivarri al interiror.
     Colpejo la porta unes quantes vegades i apareix l'Elias que em diu : passeu, passeu.... Pero que esteu celebrant ?. 
     L'alliberament de Quini que està amb tota la seva familia i amics, celebrant-ho, andevant. 
     Per cert i era també un dels seus germans, el que era porter del Gijón ,que anys despres per salvar la vida a un que s'ofegava ell la va perdre.
     Al panell de records del Burrito , suposo que encara están les fotos ,testimoni d'aquella nit que vaig tindre el goig de compartir alegria i amistat amb el Quini.
     Les fotos potser estarán grogues , els records segueixen vius. Abraçada Paco, Puig, Quini.

      Fifo – Josep Lleixà - Febrer 2018