Ella
Aquesta nit has tocat el meu cor, doncs
llàgrimes besen els meus poms. Llàgrimes d´admiració i de
molta estimació. En aquest dies en que una barreja de sentiments
fan estressar les meves emocions, les teves paraules han calmat la
meva set de pau. Gracies per un regal tan dolç que es sens dubte
molt valuós. No m’allunyo dels que m’estimen, més si em
necessites sempre hi seré, tan sols necessito arxivar la meva ment,
doncs un conjunt d´emocions m´están afectant. Estic bé, però com
tu be dius, tinc un camí que recórrer i de quant en quant necessito
parar un moment i posar en ordre el meu cap. No deixo de llegir els
teus relats encara que no deixi petjada, no per això deixo d’estar
aquí.
Divendres ens veiem.
P.d.: Tinc ganes que torni la tardor i
amb ella les nostres tardes de guitarra.
Ell
La teva mirada traspassa la visió del
temps.
Es trista però profunda.
Quan mires directe al ulls fas un mica
de por,
perquè de segur copses el que pensa
el que parla amb tu en aquell moment.
En l'espiral d'aquest filferro que es
la vida,
tu estàs en un lloc privilegiat.
A lo millor no ho saps.
el cert es que hi has arribat.
Veus les coses des de un altre nivell
per això entens als que t'estimen,
com et miren, el que callen i el que
et diuen.
Segueix el teu camí però fes-lo poc a
poc,
si es necessari rellenteix-lo.
No ens deixis sols ,
necessitem qui ens entengui
i si escau ens donis consol.
Això no es poesia,
poesia ets tu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario