Últim fragment de la meva novia de Maig
De dotze contes eròtics
Com vaig poder, en un cop d'inspiració, vaig arribar
fins el urinaris subterranis de la plaça . Estaven buits.
Vaig
seure a al escala fins que em va passar el tremolor. Em vaig tranquil·litzar
estripant a tros-sets diminuts el val per una novia. Una novia primaveral que,
molt probablement, no coneixeria mai, perquè uns metres més amunt, a la
superfície, s'estava acabant la primavera a per la via expeditiva. Quan vaig
estar més tranquil, vaig notar una olor estranya , que no corresponia pas a un
lavabo. Algú cuinava faves tendres al lavabo. Per un moment vaig creure que
m'havia mort i que era al cel del Deu de les Flors. Un deu que, si tant li es
confondre una carrera a la mitja d'una cama destrossada, bé podria decorar el
seu cel com un palau o com un lavabo públic. Em vaig acostar al fons del
subterrani. Allà amagada sense amagar-se, hi havia una noia cuinant faves tendres
en una fogona. Feia l'efecte que les
faves se sentien felices que les cuines ella Me'n adonar que la meva irrupció a la sala
havia tallat una conversa entres la noia i les faves. La noia tenia una carrera
a les mitges i una ferida cicatritzada a la galta. La ferida semblava una rosa,
però no era una rosa. Em som-reia, però els seus ulls no podien dissimular que
havien vist coses terribles , Aquella noia abandonada al seu propi temps, la
ferida de la cara , la ferida de la mitja que feia que aquella cama fos com
la cama d'un cadell, en va commoure .
Vaig notar la força de la vida , que flueix per damunt de les coses petites com una carrera a la mitja o un
tiroteig mortal. Vaig saber que érem fràgils i que un dia moriríem. Vaig saber
que mentre no ho féssim , teníem mes potra que Carlo Monte . I vaig saber, al
moment i pel mateix preu que aquella
noia era la meva novia. La meva novia va obrir la boca, la boca que no trigaria
gaire a menjar-me a petons.
-
Vols menjar amb mi?
No hay comentarios:
Publicar un comentario