Tot és efímer, em deia ,

Tot és efímer, em deia ,

Com la pluja, com un petó a la matinada.

com el temps que romanem mullats.

No, no,  !!

i l'esperança en el retrobament?

Tot pot tornar a començar

tu i jo ens vàrem estimar.

Tot és efímer

però perdura la roda del temps,

la cendra cobreix la brasa.

 Tu i jo ens estimem,                

sense paraigües de matinada,

mullats per les llàgrimes de la pluja.

 Tot és efímer, el just per entendre

 que hem de  viure el present

perquè no hi ha  passat ni futur.

 La roda gira no et baixis d'ella sinó em perdràs.

Fifo  -  Josep Lleixà