Obres un llibre ple de pols arraconat des de fa anys a una lleixa i et pots trobar amb la bonica sorpresa d'una flor seca, o un poema manuscrit, que ta dedicat una persona estimada. Quin goig.
Tens l’argila i el vent i aquell desig
que desvetlla el neguit de les genives
i tens ungles i dents i un llac immens
al fons dels ulls, per traure’n poalades
de nova llum. Reprèn llarg viatge.
Després de tot, sempre hi ha foc i aurores,
Miquel Martí i Pol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario