Aquest blog personal, m’agradaria sigues eclèctic, una espècie de calaix de sastre per poder encabir-hi, comentaris, reflexions, sobre els temes que normalment ens interesen i comentem quan estem junts. Evidentment ha de ser un punt trobada d’amics actuals i futurs. Els suggeriments, critiques seran benvinguts i contestats. Josep
Translate
viernes, 31 de octubre de 2008
La Reina la cagat
Aqui podeu afeigiri-hi el comentari que vulgueu. Josep
10 comentarios:
Anónimo
dijo...
Quan els i les caps d’Estat no s’escullen democràticament passen aquestes coses… Salut i República!
El dia que serem una Republica Catalana, els nostres veins espanyols que facin el que els doni la gana, aquesta absoluta brutalitat de diners anira, on el ciutadans voldrem. No com ara a alimentar la cort de porcs. Que al segle XXI encara hi hagi monarquies,... diu molt de les societats que som.
La Monarquia representa “la unidaz de la Nación Española”, és l’únic element cohesionador d’Espanya, i precisament per això a Catalunya hi ha un sentiment antimonàrquic molt important. Molts catalans són més antimonàrquics que no pas republicans precisament pel fet de que la Monarquia que ens afecta és la espanyola, i sobretot perquè simbolitza la unitat espanyola que a molts ens incomoda. Segurament si encara hi hagués un successor de les antigues dinasties catalanes, o sigui, un digne hereu del rei Jaume I, a la majoria de catalans no ens incomodaria tant la monarquia com ho fa ara, ben al contrari, segurament la reivindicaríem, i encara més si aquesta suposés la unitat dels Països Catalans, d’aquesta manera acompliria el mateix objectiu pels catalans que acompleix la borbònica pels espanyols. Quan es parla de la independència de Catalunya sempre la associem a que hauria de ser una república (possiblement perquè el partit que capitalitza l’independentisme és també republicà), però es podria donar el cas de que el nostre país s’independitzés però mantingués un lligam d’unió amb Espanya, que podria ser la monarquia, si els Catalans ho volem en el moment de redactar la nostra pròpia constitució, que és quan triarem el model d’estat que volem. Cal recordar que països que gaudeixen d’una plena sobirania des de fa molts anys respecte als Britànics com el Canadà o Austràlia són Monarquies Parlamentàries que encara tenen la Reina d’Anglaterra com a cap dels seus respectius estats, i és que avui dia existeixen les Monarquies de la Commonwealth que aglutinen el Regne Unit i algunes de les seves antigues colònies. L’exemple Britànic però, també ens serveix per dir que no és necessari mantenir aquesta mena de lligams, ja que en el cas d’Irlanda (que es va independitzar el 1921) és una república, i això no li ha impedit mantenir unes cordials relacions amb el Regne Unit.
¿Té dret la reina d'Espanya a fer ús de la llibertat d'expressió o ha de guardar una escrupolosa neutralitat pròpia de la Corona? Fins ara s'havia mantingut en prudent silenci, fins el punt que a les imitacions de programes com “Polònia” apareix com un personatge robotitzat que es limita a saludar i a donar les gràcies. Però alguna cosa ha canviat. El nou llibre de Pilar Urbano “La reina muy de cerca”, fruit d'un bon grapat de trobades entre Sofia i la periodista en el Palau de La Zarzuela, ens presenta una reina que trenca el seu silenci institucional i que es pronuncia obertament sobre temes polèmics. Es mostra contraria a l'avortament, considera que a les unions entre persones del mateix sexe no haurien de rebre el nom de matrimoni... Són opinions pròpies d'una dona ultra- catòlica i ultra-conservadora de setanta anys com tantes d'altres. Res a dir si no fos que Sofia té com a reina consort un paper a primera fila d'una Monarquia que vol ser de tots els seus súbdits. I és aquí on falla l'exercici de llibertat d'expressió. Expressant públicament els seus punts de vista, que en alguns dels temes són contraris al que van aprovar les Corts, s'ha convertit en reina de només una part de la societat: la que assumeix els seus principis conservadors. Algú pot pensar que això no té massa importància donat que a l'altra part de la ciutadania, la de tendència més progressista, imperen més aviat el sentiments republicans. A la Casa del Rei, però, no ho veuen així i ja s'han afanyat a matar al missatger amb un comunicat segons el qual les suposades afirmacions atribuïdes a la reina “s'han fet en un àmbit privat i no es corresponen amb exactitud a les opinions expressades per Sa Majestat la Reina”.Mentrestant,la periodista Pilar Urbano assegura que tant el cap de la Casa del Rey, Alberto Aza com el secretari de la reina, José Cabrera van llegir l'original abans de la seva publicació i hi van donar el vistiplau. Per la seva part, l'editorial Planeta sosté que des de La Zarzuela només es van suggerir alguns petits canvis relacionats amb llocs i dates. La periodista, que defensa la llibertat d'expressió de la reina i assegura que tot el que ha escrit va a missa, afegeix que no té gravades les converses perquè es va limitar a agafar notes a ma, mentre que l'editorial apunta que la Casa del Rey “tal vegada” pot tenir alguna gravació. Els interrogants queden doncs oberts, però tot aquest episodi permet posar en dubte la tantes vegades glossada “professionalitat” d'una reina que, segons explicaven darrerament algunes revistes, està exercint el paper de “tutora” de la princesa d'Astúries. ¿Què deu pensar la periodista que Letizia porta amagada a dins quan per un costat rep consells de màxima discreció i prudència institucional i per l'altra veu com la reina apareix en un llibre trencant tots els principis de neutralitat monàrquica? Pilar Urbano,que es del Opus Dei, posa en boca de Sofia la següent opinió: “S'ha d'ensenyar religió en els col·legis, al menys fins a certa edat: els nens necessiten una explicació de l'origen de món i de la vida”. Només faltaria que enmig de l'embolic, els creacionistes de la ultra-dreta cristiana coronessin a Sofia com la seva reina per un dia.
Avui l'¡ABC dispara contra en Carod.Esta clar que algú posiblement d'ER esta passant documentació important al ABC. Sector Puigcercos per negociar candidatures amb la Morsa? No ho sé. però se que aquest material surt de dintre del govern Estem devant d'una batalla interna això es evident.... Carod cobra un fix al més de 21.000 euros per desplaçaments malgrat tenir cotxe oficial , prebendes, dietes per desplaçament. El «caso *Benach» ha obert una reflexió sobre les despeses de representanción de les institucions públiques. I la crisi econòmica no fa més que ampliar la lupa sobre els comptes de despeses dels nostres representants, que no deixen d'anunciar contenció en els seus pressupostos. En aquest context, sorprèn especialment que màxims responsables de l'Administració autonòmica segueixin cobrant les dietes per desplaçament com diputats del Parlament autonòmic, malgrat disposar de cotxe oficial, sou i dietes pel mateix concepte com consellers de la Generalitat. És el cas del vicepresident català, Josep Lluís Carod-Rovira. O del conseller d'Interior i Relacions Institucionals, a més de líder de ICV, Joan Saura, qui va recriminar en el seu moment a Benach els extres afegits al cotxe oficial. O el titular d'Economia, el socialista Antoni Castells, que el dimarts anunciava uns pressupostos de crisis davant la previsió de 55.000 nous desocupats a Catalunya. Les tarifes: El reglament econòmic dels diputats catalans contempla indemnitzacions per despeses de viatge i desplaçaments en funció del lloc de residència que oscil·la entre els 21.602,22 euros que cobra a l'any un diputat que resideix en la ciutat de Barcelona o en la seva àrea metropolitana, i els 30.411 euros per a aquells que resideixen a una distància superior de 191 quilòmetres de Barcelona. Carod-Rovira, resident a Cambrils (Tarragona), és per tant el membre del tripartitt que més cobra per aquest concepte. Els serveis «diplomàtics» de la Generalitat, a càrrec de ERC, tenen un pressupost global de 86 millons.Este règim no és aplicable al president del Parlament ni als membres de la Taula, perquè conten amb cotxe oficial, però sí als consellers autonòmics que conserven la seva acta de diputat i que ja tenen cotxe oficial. Cap dels membres del Govern que continua sent parlamentari ha renunciat a aquesta indemnització, que cobren a través dels seus respectius grups en la Càmera autonòmica. Igualment cridaner resulta el compromís del tripartitt amb la política exterior catalana, una competència esgarrapada en el nou Estatut, que parla de la «projecció de Catalunya en l'exterior» i de «promoure els seus interessos respectant la competència de l'Estat en matèria de relacions exteriors», segons el seu article 193 Per a desenvolupar aquesta nova competència, sempre emparada en l'aparell diplomàtic de l'Estat, el tripartitt va pressupostar per a 2008 un Programa de Relacions Exteriors de 18,6 milions d'euros. Programa tutelat pel vicepresident Carod-Rovira, que s'ha apressat a obrir «ambaixades» catalanes durant la primera meitat del mandat. De fet, la Secretaria d'Exteriors té un pressupost global de 86 millions, dels quals 67 corresponen a cooperació i ajuda al desenvolupament. La despesa exterior: Al gener, recién superat l'equador de la legislatura, Carod obrirà la quarta delegació exterior a Nova York, però abans s'han inaugurat les de Berlín, Londres i París, aquesta última amb el germà del vicepresident, Apel.els Carod-Rovira, al capdavant. I en el que queda de legislatura, faig o no crisi, Carod-Rovira espera obrir dues noves «ambaixades» a Buenos Aires i Mèxic D.F. La Generalitat va pressupostar per a 2008 un total de 1,3 milions d'euros per concepte de «Oficines i missions exteriors». Molt lluny dels 187.000 euros al·legats en una resposta parlamentària del Govern català, quan el PP va preguntar pel cost de les dues primeres delegacions inaugurades per Carod-Rovira. La secretària de Relacions Exteriors de la Generalitat, Roser Clavell, afirmava al juliol que la «ambaixada» de Catalunya a Berlín tindria un cost anual de 91.360,93 euros entre lloguer, obres d'acondicionament del local i despeses corrents. No incloïa el sou del delegat, amb categoria de Director General, el que suposa un brut anual de 87.596 euros. En la mateixa resposta, Clavell xifrava 96.429,74 euros el cost de la de Londres. No obstant això, les dades del pressupost són altres. I si a aquest concepte s'afegix la despesa d'exposicions i altres activitats de promoció, atencions protocol·làries, publicitat, organització de reunions i conferències, premis i «altres despeses», la partida arriba als 3.650.112,29 euros. Editat amb la noticia sencera Pero aquest atac sistematic als Carotidstes...ja us ho fareu, pero surt del vostre Bandol.
Mans netas: Ets un entremaliat, ets un dolent, un "ruin" com diuen al meu poble. però de bon rotllo. Aprofites les oportunitats per dir la teva. Que parlen de futbol, doncs jo del temps. Que ho fan de la monarquia, doncs jo dels republicans, i així rebaixo la tensiò i desvio l'atenciò del tema.Dolent......entremaliat... Josep
Ara que estem en època d'austeritat cal confiar més que mai en els polítics i les polítiques. Pobrissons... Atenció que els pisos baixen però el preu del vot, no! Com que tothom ha parlat aquests dies de l'importantíssim assumpte del cotxe del President del Parlament, Ernest Benach, i ja s'han sentit veus entonant tota mena de notes, jo he decidit passar pàgina, però no sense dir-hi un parell de coses. No se n'ha fet una muntanya massa de l'assumpte? O és que no hi havia notícies més importants al món? Queda demostrada un cop més la baixa autoestima i el servilisme de molts (mitjans) catalans. Un diàri desacomplexadament ultra com l'ABC ordena disparar contra Catalunya,i nosaltres mateixos, nyac-nyac! disparem. Gràcies a aquest episodi es parla més que mai d'austeritat i de l'exemple que haurien de donar els polítics, especialment en època de crisi, en què els que reben més son els de sota, el gruix de la població. Ara caldria investigar les despeses del Rei d'Espanya & Co.? Perquè no s'investiguen les despeses de tots els polítics? Potser ens emportariem una sorpresa. O potser no!. Les despeses injustificables, el malbaratament, les partides extra, els plus... Cada cop que veiem com viuen uns quants polítics pensem que no viuen de nosaltres sinó a costa de nosaltres. La qualitat de vida d'alguns regidors i regidores d'ajuntament és de vegades una escopinada a la cara dels ciutadans i ciutadanes. I és clar, tant és així que quan s'acostumen a viure de puta mare ja no volen deixar anar la mamella. I ves-los al darrera i parlal's-hi de qüoerència política, d'ideologia i de fidelitat a les promeses electorals i als votants. A què i a qui són fidels els polítics? Un, dos, tres, respòn amb escreix. Es diu que els ciutadans s'estan allunyant cada cop més dels polítics, però no de la política. Els polítics han perdut la confiança de la gent. Costa molt confiar i no estar perplexe després de les repetides traïcions i humiliacions que s'han d'aguantar. Què és el què volen? Més fe o més vots? Els Socialistes residents de Catalunya, especialment s'estàn trencant la closca per trobar la manera de recuperar els vots que han anat perdent en els darrers anys, després de la marxa d'en Paqual Maragall. Què està passant? La meva idea del què passa és la següent:
- Ui, vaja, o sea, astem pardent votus , i se nos acaba el chanchullo éste. Amb lu bé ka estàvem quan en Pasqual guanyava sense problemes. Menus mal que els cunverxents no ens han muntat una plataforma de ciutadans pel canvi , que si no... -Buenu, vale, hay que ponerse las pilas, i buscar nous votus, ai! vuy dir votants. -Perquè ens voten menys ara que abans ? Pues a lu millor és perquè ja no hi ha en Pascual, que feia Maragallades però queia simpàtic a aquestus catalanus. La xent d'abans s'ha anat morint i els yoves d'ara voten molt a Iniciativa i Esquerra. - Això si és que voten! L'era Aznar va fer que molts xoves siguin analfabets i clar, ara ens toca a nosaltres educar-los, no ? -Buenu, en definitiva, què pudem fer per tenir més vots i conservar el ch... ai, la confiança de la gent? - Bé, doncs... Hem d'obrir el partit a la xent, fer-lo més transparent i que semvli molt democràtic. -Més xove. Has antex! - Ah, sí? Segur que s'ha de fer tot això que dices ? - Sí. Buenu..cabories!. - I llavors podrem fer lu trasvasamento aquet del ebro? - Sí, llavors podrem fer lu del rio, passar l'Ave per sota la Sagrada Familia i tot el què ens surti..dels meus coll…... - Del gobiernu ! - Això, del goven democràtic i participatiu . - Amb l'ajut de l'Carot i d'en Saura ?. - Què?! No, no! No jodas,hombre si pot ser fem-ho sense la seva ajuda, que... - Que ens surt molt cara, oi? - No, home! Que esta gente, no se enteren,però toca a menys quan s'ha de repartir... - Repartir? - Sí, quan s'ha de repartir xocolata el dia del guateque al pati dels los tarongers! - Ah! Clar...
Ai sort dels polítics que tenim ara, si no, a saber on seríem i en quines condicions estaríem,oi?
Evidenment Mans brutes si algùn simpatitzant socialista no li ha agradat el teu sarcastic comentari, es d'esperar que et contesti. No creus que fas massa conya?. Josep
10 comentarios:
Quan els i les caps d’Estat no s’escullen democràticament passen aquestes coses…
Salut i República!
Moltes gracies,per el teu comentari
El dia que serem una Republica Catalana, els nostres veins espanyols que facin el que els doni la gana, aquesta absoluta brutalitat de diners anira, on el ciutadans voldrem.
No com ara a alimentar la cort de porcs.
Que al segle XXI encara hi hagi monarquies,... diu molt de les societats que som.
La Monarquia representa “la unidaz de la Nación Española”, és l’únic element cohesionador d’Espanya, i precisament per això a Catalunya hi ha un sentiment antimonàrquic molt important.
Molts catalans són més antimonàrquics que no pas republicans precisament pel fet de que la Monarquia que ens afecta és la espanyola, i sobretot perquè simbolitza la unitat espanyola que a molts ens incomoda.
Segurament si encara hi hagués un successor de les antigues dinasties catalanes, o sigui, un digne hereu del rei Jaume I, a la majoria de catalans no ens incomodaria tant la monarquia com ho fa ara, ben al contrari, segurament la reivindicaríem, i encara més si aquesta suposés la unitat dels Països Catalans, d’aquesta manera acompliria el mateix objectiu pels catalans que acompleix la borbònica pels espanyols.
Quan es parla de la independència de Catalunya sempre la associem a que hauria de ser una república (possiblement perquè el partit que capitalitza l’independentisme és també republicà), però es podria donar el cas de que el nostre país s’independitzés però mantingués un lligam d’unió amb Espanya, que podria ser la monarquia, si els Catalans ho volem en el moment de redactar la nostra pròpia constitució, que és quan triarem el model d’estat que volem.
Cal recordar que països que gaudeixen d’una plena sobirania des de fa molts anys respecte als Britànics com el Canadà o Austràlia són Monarquies Parlamentàries que encara tenen la Reina d’Anglaterra com a cap dels seus respectius estats, i és que avui dia existeixen les Monarquies de la Commonwealth que aglutinen el Regne Unit i algunes de les seves antigues colònies. L’exemple Britànic però, també ens serveix per dir que no és necessari mantenir aquesta mena de lligams, ja que en el cas d’Irlanda (que es va independitzar el 1921) és una república, i això no li ha impedit mantenir unes cordials relacions amb el Regne Unit.
¿Té dret la reina d'Espanya a fer ús de la llibertat d'expressió o ha de guardar una escrupolosa neutralitat pròpia de la Corona?
Fins ara s'havia mantingut en prudent silenci, fins el punt que a les imitacions de programes com “Polònia” apareix com un personatge robotitzat que es limita a saludar i a donar les gràcies.
Però alguna cosa ha canviat. El nou llibre de Pilar Urbano “La reina muy de cerca”, fruit d'un bon grapat de trobades entre Sofia i la periodista en el Palau de La Zarzuela, ens presenta una reina que trenca el seu silenci institucional i que es pronuncia obertament sobre temes polèmics. Es mostra contraria a l'avortament, considera que a les unions entre persones del mateix sexe no haurien de rebre el nom de matrimoni...
Són opinions pròpies d'una dona ultra- catòlica i ultra-conservadora de setanta anys com tantes d'altres.
Res a dir si no fos que Sofia té com a reina consort un paper a primera fila d'una Monarquia que vol ser de tots els seus súbdits. I és aquí on falla l'exercici de llibertat d'expressió.
Expressant públicament els seus punts de vista, que en alguns dels temes són contraris al que van aprovar les Corts, s'ha convertit en reina de només una part de la societat:
la que assumeix els seus principis conservadors.
Algú pot pensar que això no té massa importància donat que a l'altra part de la ciutadania, la de tendència més progressista, imperen més aviat el sentiments republicans.
A la Casa del Rei, però, no ho veuen així i ja s'han afanyat a matar al missatger amb un comunicat segons el qual les suposades afirmacions atribuïdes a la reina “s'han fet en un àmbit privat i no es corresponen amb exactitud a les opinions expressades per Sa Majestat la Reina”.Mentrestant,la periodista Pilar Urbano assegura que tant el cap de la Casa del Rey, Alberto Aza com el secretari de la reina, José Cabrera van llegir l'original abans de la seva publicació i hi van donar el vistiplau.
Per la seva part, l'editorial Planeta sosté que des de La Zarzuela només es van suggerir alguns petits canvis relacionats amb llocs i dates.
La periodista, que defensa la llibertat d'expressió de la reina i assegura que tot el que ha escrit va a missa, afegeix que no té gravades les converses perquè es va limitar a agafar notes a ma, mentre que l'editorial apunta que la Casa del Rey “tal vegada” pot tenir alguna gravació.
Els interrogants queden doncs oberts, però tot aquest episodi permet posar en dubte la tantes vegades glossada
“professionalitat” d'una reina que, segons explicaven darrerament algunes revistes, està exercint el paper de “tutora” de la princesa d'Astúries.
¿Què deu pensar la periodista que Letizia porta amagada a dins quan per un costat rep consells de màxima discreció i prudència institucional i per l'altra veu com la reina apareix en un llibre trencant tots els principis de neutralitat monàrquica?
Pilar Urbano,que es del Opus Dei, posa en boca de Sofia la següent opinió:
“S'ha d'ensenyar religió en els col·legis, al menys fins a certa edat: els nens necessiten una explicació de l'origen de món i de la vida”.
Només faltaria que enmig de l'embolic, els creacionistes de la ultra-dreta cristiana coronessin a Sofia com la seva reina per un dia.
Avui l'¡ABC dispara contra en Carod.Esta clar que algú posiblement d'ER esta passant documentació important al ABC. Sector Puigcercos per negociar candidatures amb la Morsa?
No ho sé. però se que aquest material surt de dintre del govern
Estem devant d'una batalla interna això es evident....
Carod cobra un fix al més de 21.000 euros per desplaçaments malgrat tenir cotxe oficial , prebendes, dietes per desplaçament.
El «caso *Benach» ha obert una reflexió sobre les despeses de representanción de les institucions públiques. I la crisi econòmica no fa més que ampliar la lupa sobre els comptes de despeses dels nostres representants, que no deixen d'anunciar contenció en els seus pressupostos. En aquest context, sorprèn especialment que màxims responsables de l'Administració autonòmica segueixin cobrant les dietes per desplaçament com diputats del Parlament autonòmic, malgrat disposar de cotxe oficial, sou i dietes pel mateix concepte com consellers de la Generalitat. És el cas del vicepresident català, Josep Lluís Carod-Rovira. O del conseller d'Interior i Relacions Institucionals, a més de líder de ICV, Joan Saura, qui va recriminar en el seu moment a Benach els extres afegits al cotxe oficial. O el titular d'Economia, el socialista Antoni Castells, que el dimarts anunciava uns pressupostos de crisis davant la previsió de 55.000 nous desocupats a Catalunya.
Les tarifes:
El reglament econòmic dels diputats catalans contempla indemnitzacions per despeses de viatge i desplaçaments en funció del lloc de residència que oscil·la entre els 21.602,22 euros que cobra a l'any un diputat que resideix en la ciutat de Barcelona o en la seva àrea metropolitana, i els 30.411 euros per a aquells que resideixen a una distància superior de 191 quilòmetres de Barcelona. Carod-Rovira, resident a Cambrils (Tarragona), és per tant el membre del tripartitt que més cobra per aquest concepte.
Els serveis «diplomàtics» de la Generalitat, a càrrec de ERC, tenen un pressupost global de 86 millons.Este règim no és aplicable al president del Parlament ni als membres de la Taula, perquè conten amb cotxe oficial, però sí als consellers autonòmics que conserven la seva acta de diputat i que ja tenen cotxe oficial. Cap dels membres del Govern que continua sent parlamentari ha renunciat a aquesta indemnització, que cobren a través dels seus respectius grups en la Càmera autonòmica.
Igualment cridaner resulta el compromís del tripartitt amb la política exterior catalana, una competència esgarrapada en el nou Estatut, que parla de la «projecció de Catalunya en l'exterior» i de «promoure els seus interessos respectant la competència de l'Estat en matèria de relacions exteriors», segons el seu article 193
Per a desenvolupar aquesta nova competència, sempre emparada en l'aparell diplomàtic de l'Estat, el tripartitt va pressupostar per a 2008 un Programa de Relacions Exteriors de 18,6 milions d'euros. Programa tutelat pel vicepresident Carod-Rovira, que s'ha apressat a obrir «ambaixades» catalanes durant la primera meitat del mandat.
De fet, la Secretaria d'Exteriors té un pressupost global de 86 millions, dels quals 67 corresponen a cooperació i ajuda al desenvolupament.
La despesa exterior:
Al gener, recién superat l'equador de la legislatura, Carod obrirà la quarta delegació exterior a Nova York, però abans s'han inaugurat les de Berlín, Londres i París, aquesta última amb el germà del vicepresident, Apel.els Carod-Rovira, al capdavant.
I en el que queda de legislatura, faig o no crisi, Carod-Rovira espera obrir dues noves «ambaixades» a Buenos Aires i Mèxic D.F.
La Generalitat va pressupostar per a 2008 un total de 1,3 milions d'euros per concepte de «Oficines i missions exteriors». Molt lluny dels 187.000 euros al·legats en una resposta parlamentària del Govern català, quan el PP va preguntar pel cost de les dues primeres delegacions inaugurades per Carod-Rovira.
La secretària de Relacions Exteriors de la Generalitat, Roser Clavell, afirmava al juliol que la «ambaixada» de Catalunya a Berlín tindria un cost anual de 91.360,93 euros entre lloguer, obres d'acondicionament del local i despeses corrents. No incloïa el sou del delegat, amb categoria de Director General, el que suposa un brut anual de 87.596 euros. En la mateixa resposta, Clavell xifrava 96.429,74 euros el cost de la de Londres.
No obstant això, les dades del pressupost són altres. I si a aquest concepte s'afegix la despesa d'exposicions i altres activitats de promoció, atencions protocol·làries, publicitat, organització de reunions i conferències, premis i «altres despeses», la partida arriba als 3.650.112,29 euros.
Editat amb la noticia sencera
Pero aquest atac sistematic als Carotidstes...ja us ho fareu, pero surt del vostre Bandol.
Mans netas: Ets un entremaliat, ets un dolent, un "ruin" com diuen al meu poble. però de bon rotllo. Aprofites les oportunitats per dir la teva. Que parlen de futbol, doncs jo del temps. Que ho fan de la monarquia, doncs jo dels republicans, i així rebaixo la tensiò i desvio l'atenciò del tema.Dolent......entremaliat... Josep
Si el timbaler del Bruch s'hagués tocat els collons, enlloc del timbal, ara seriem repúblicans !!!
Bon cap de setmana i castanyada.
Ara que estem en època d'austeritat cal confiar més que mai en els polítics i les polítiques. Pobrissons... Atenció que els pisos baixen però el preu del vot, no!
Com que tothom ha parlat aquests dies de l'importantíssim assumpte del cotxe del President del Parlament, Ernest Benach, i ja s'han sentit veus entonant tota mena de notes, jo he decidit passar pàgina, però no sense dir-hi un parell de coses.
No se n'ha fet una muntanya massa de l'assumpte? O és que no hi havia notícies més importants al món? Queda demostrada un cop més la baixa autoestima i el servilisme de molts (mitjans) catalans.
Un diàri desacomplexadament ultra com l'ABC ordena disparar contra Catalunya,i nosaltres mateixos, nyac-nyac! disparem.
Gràcies a aquest episodi es parla més que mai d'austeritat i de l'exemple que haurien de donar els polítics, especialment en època de crisi, en què els que reben més son els de sota, el gruix de la població.
Ara caldria investigar les despeses del Rei d'Espanya & Co.? Perquè no s'investiguen les despeses de tots els polítics?
Potser ens emportariem una sorpresa. O potser no!.
Les despeses injustificables, el malbaratament, les partides extra, els plus...
Cada cop que veiem com viuen uns quants polítics pensem que no viuen de nosaltres sinó a costa de nosaltres.
La qualitat de vida d'alguns regidors i regidores d'ajuntament és de vegades una escopinada a la cara dels ciutadans i ciutadanes.
I és clar, tant és així que quan s'acostumen a viure de puta mare ja no volen deixar anar la mamella. I ves-los al darrera i parlal's-hi de qüoerència política, d'ideologia i de fidelitat a les promeses electorals i als votants.
A què i a qui són fidels els polítics? Un, dos, tres, respòn amb escreix.
Es diu que els ciutadans s'estan allunyant cada cop més dels polítics, però no de la política. Els polítics han perdut la confiança de la gent.
Costa molt confiar i no estar perplexe després de les repetides traïcions i humiliacions que s'han d'aguantar.
Què és el què volen? Més fe o més vots?
Els Socialistes residents de Catalunya, especialment s'estàn trencant la closca per trobar la manera de recuperar els vots que han anat perdent en els darrers anys, després de la marxa d'en Paqual Maragall.
Què està passant? La meva idea del què passa és la següent:
- Ui, vaja, o sea, astem pardent votus , i se nos acaba el chanchullo éste. Amb lu bé ka estàvem quan en Pasqual guanyava sense problemes. Menus mal que els cunverxents no ens han muntat una plataforma de ciutadans pel canvi , que si no...
-Buenu, vale, hay que ponerse las pilas, i buscar nous votus, ai! vuy dir votants.
-Perquè ens voten menys ara que abans ? Pues a lu millor és perquè ja no hi ha en Pascual, que feia Maragallades però queia simpàtic a aquestus catalanus.
La xent d'abans s'ha anat morint i els yoves d'ara voten molt a Iniciativa i Esquerra.
- Això si és que voten! L'era Aznar va fer que molts xoves siguin analfabets i clar, ara ens toca a nosaltres educar-los, no ? -Buenu, en definitiva, què pudem fer per tenir més vots i conservar el ch... ai, la confiança de la gent?
- Bé, doncs... Hem d'obrir el partit a la xent, fer-lo més transparent i que semvli molt democràtic.
-Més xove. Has antex!
- Ah, sí? Segur que s'ha de fer tot això que dices ?
- Sí. Buenu..cabories!.
- I llavors podrem fer lu trasvasamento aquet del ebro?
- Sí, llavors podrem fer lu del rio, passar l'Ave per sota la Sagrada Familia i tot el què ens surti..dels meus coll…...
- Del gobiernu !
- Això, del goven democràtic i participatiu .
- Amb l'ajut de l'Carot i d'en Saura ?.
- Què?! No, no! No jodas,hombre si pot ser fem-ho sense la seva ajuda, que...
- Que ens surt molt cara, oi?
- No, home! Que esta gente, no se enteren,però toca a menys quan s'ha de repartir...
- Repartir?
- Sí, quan s'ha de repartir xocolata el dia del guateque al pati dels los tarongers!
- Ah! Clar...
Ai sort dels polítics que tenim ara, si no, a saber on seríem i en quines condicions estaríem,oi?
Evidenment Mans brutes si algùn simpatitzant socialista no li ha agradat el teu sarcastic comentari, es d'esperar que et contesti. No creus que fas massa conya?. Josep
El meu rei preferit és el rei negre. Penso que a partir del dia 4 el món començarà una nova etapa que desitjo arribi amb força a Catalunya .
Publicar un comentario