Trobo a faltar una mà.
Una mà per poder agafar,
una mà que en doni calor,
una mà, que m’ajudi a véncer la por.
La por a la solitud,
la por de no encertar el camí,
la por de no acceptar el destí.
La por a la servitud,
a un amo desconegut.
que em cerca, està prop de mi.
Necessito protecció.
contra aquest enemic, que soc jo,
que m’empeny a sortir del guió.
Necessito una mà,
que m’agafi amb tendresa,
també amb força, amb decisió
i així em faixi perdre la por,
a retornar a la drecera.
del camí de la il•lusió.
Dóna'm la mà.
Josep 11 Octubre 2008
3 comentarios:
De vegades, els silencis diuen moltes coses. I és per això que podem dir el millor quan no diem res, perquè quan les paraules no poden parlar és el cor qui ho fa per elles..cada dia millor, Josep.
Salva.
A més de dormir amb tu, a més de dormir vora teu, deixa que t’entri dins; deixa que dormi dins tu…
Sols així seré capaç de fugir del so ensordidor d’aquesta màquina de vapor que és el món.
Navegant sense arribada, color sense tonicitat. La por de viure dins un malson es veu dolçament encadenada per la tendresa dels teus moviments…
I és que sempre m’han meravellat les coses més insignificants.
És per això que em podria passar hores mirant com respires, com t’omples d’aquest aire que compartim i te’l fas teu.
M’agrada veure’t respirar, simplement. M’agrada mirar com s’aixequen mínimament els llençols quan ho fas, em meravella.
No vull despertar-te, no et vull destorbar, no vull violar aquesta aura que t’envolta. Però la necessitat de sentir-te fa que t’abraci i quan ho faig, tu em respons agafant-me el braç i acostant-ho, més encara, al teu cos. Sembla com si el meu braç pogués guarir-te, curar-te les ferides, protegir-te de tota amenaça. És en aquest punt quan m’impregno de tu, i no només jo, sinó que t’apoderes de tot, sense que tu ho sàpigues, t’ho fas teu, et pertany.
És ara quan et deman que encenguis en mi aquella emoció de sentir de nou. Sense dir res, et demano que no obris els ulls, que m’agafis fort i em facis reviure l’esperança.
Per favor, no et despertis encara, que no he acabat de somiar.
(somnis + mans )
Kamelius, sencillament preciòs. Gracies per la teva maravellosa aportaciò. Josep
Publicar un comentario