Juraria que t’he vist.
Una llum entre tantes
d’aquell capvespre,
la de color mes bonic.
La mes viva i intensa,
va dibuixar el teu somriure
va reflectir la teva figura,
i també la teva forma de ser tendre.
Desprès va créixer l’ombra,
a poc a poc el color de la teva imatge
van anar desfent-se
com rumb a la calma.
No obstant això , ja nit
apartant de la foscor
la teva imatge feta llum,
em persistia dintre l’anima,
i dintre del meu pit.
No pot haver-hi oblit.
Fifo Octubre 2008
No hay comentarios:
Publicar un comentario