Translate

miércoles, 29 de octubre de 2008

Plor de joia


Estic content
acabo de plorar.
He sentit una cançó, m’ha entendrit el cor.
Estic content
m’he sentit viu.

Ha durat poc temps
però el plor ha brollat intens.
No ha estat de dol, ha estat de goig.
Estic content.

Hi ha milers de cançons per escoltar
cents de poemes per llegir
moltes mirades per cercar
igual nombre de llàgrimes per besar
i algunes d’elles per compartir.
Oi que sí?

Estic content
de plorar, de tant en tant;
per aquest motiu,
i així sentir-me viu.


Fifo Juny 2008

1 comentario:

Anónimo dijo...

No ploris, Josep, pensa que darrera de cada llàgrima hi ha un fil d'esperança d'una llàgrima nova de felicitat.
Plorar com un boig, extreure tota la ràbia acomulada, cridar, buidar-se i entregar-se al descans es el que fins ara havia experimentat. Si volgués expressar aquest sentiment d'impotència repetiria els versos de l'autor Oliverio Girondo en el seu poema Llorar a làgrima viva.:
Llorar a lágrima viva.
Llorar a chorros.
Llorar la digestión.
Llorar el sueño.
Llorar ante las puertas y los puertos.
Llorar de amabilidad y de amarillo.
Abrir las canillas,
las compuertas del llanto.
Empaparnos el alma, la camiseta.
Inundar las veredas y los paseos,
y salvarnos, a nado, de nuestro llanto.
Asistir a los cursos de antropología, llorando.
Festejar los cumpleaños familiares, llorando.
Atravesar el África, llorando.
Llorar como una yena, como un cocodrilo...
si es verdad que las yenas y los cocodrilos
no dejan nunca de llorar.
Llorarlo todo, pero llorarlo bien.
Llorarlo con la nariz, con las rodillas.
Llorarlo por el ombligo, por la boca.
Llorar de amor, de hastío, de alegría.
Llorar de frac, de flato, de flacura.
Llorar improvisando, de memoria.
¡Llorar todo el insomnio y todo el día!

Però no fa gaire, en la intimitat que dona la foscor de la nit, unes llàgrimes de diferent color, de diferent intensitat, amb un gust agri-dolç va decidir deixar-se caure dels meus cansats ulls acariciant el meu rostre fins arribar els meus llavis on van deixar un gust dolç de felicitat, eren unes llàgrimes desconegudes, amb esperança i ilusió, vaig compendre que sempre havien estat allí esperant el seu moment i aquest havia arribat, llàgrimes de felicitat.

Podría suceder que todo lo que soy
al fín dejara de dolerme tanto.
Y así cuando despierte una mañana
no sepa lo que significa el llanto.

También podría ser que la semilla
que sepultaste con todos mis sueños hechará brotes una noche clara y me cubra de flores mientrás duermo.

O acaso podría ser que se volviera
la vida menos real y me dejará
que baje de una en una las estrellas y que ya nunca más me las quitará.

Pero podría ser que nada pase;
que mi poesía se volviera prosa.
Que de tanto llorar ya no desease:
de oruga convertirme en mariposa!!

Una altre, Josep ? :

De llorar a reír hay sólo un paso,
un paso nada más, sólo un suspiro,
y de amar a matar sólo un recodo,
de nacer a morir, sólo un latido,
de mirar a ser ciego, ni un segundo,
de tener a dejar, sólo un quejido,
de querer a poder, sólo un mal sueño,
de gozar a sufrir, un "sinsentido",
de saber a ignorar, un tramo estrecho,
de vivir a olvidar..., sólo el olvido.

No ploris,Josep un altre:
¿Por qué?

Este es el libro de mi dolor:
lágrima a lágrima que formé;
una vez hecho, te juro, por
Cristo, que nunca más lloraré.
¿Llorar?

Serán mis rimas como el rielar
de una luz íntima, que dejaré
en cada verso; pero llorar,
¡eso ya nunca! ¿Por quién? ¿Por qué?

Serán un plácido florilegio
un haz de notas que regaré
y habrá una risa por cada arpegio,
¿Pero una lágrima?¡Qué sacrilegio!
Eso ya nunca.¿Por quién? ¿Por qué?

PD : No puc estar,ho sento,plores de jóia,per El Audi 8,o per El pis de Tarragona,je,je,je.
Joseph, éstic llegin un llibre que diu :. que la libertad es un bien tan precioso que hay que racionarlo. Pero si se raciona deja de ser un bien y deja de ser libertad. La libertad no admite racionamientos, recortes ni rebajas. Si es libertad tiene que ser completa, total. Nadie tiene derecho a racionarla porque es propiedad de cada hombre libre.
Y sólo a cada hombre libre,le corresponde decidir hasta dónde llega y dónde se detiene su libertad.
Saps qui el va escriure ?.
Una forta abraçada.Salva.