Retrobament

 Vaig arribar davant la casa. Passava sovint per aquell lloc i mai gosava a fer el pas per entrar-hi.
 Aquell dia sí. Vaig aixecar el picaporta i quant anava a deixar-lo anar, hem sorprengueren uns anagrames que estaven esculpits sobre la ma de metall que apressava amb força una bola del mateix material. 
Eren dues mitges esferes fetes en proporció a la base que les sustentava. Una era una pilota de futbol i l’altra el símbol del Yin Yang sabeu el que vull dir? , doncs sí, aquella rodona partida en dues parts, de diferent color, i a dintre de cada una d’elles una circumferència petita amb el color oposat a la del seu continent. Vaig colpejar fort la porta amb la mà que agafava la bola. Qui ets? ... Sóc jo el Ros, res, ni cas, la porta no s’obrí, segon intent Toc Toc... Qui ets?.... Sóc jo el Ros i així una i una altra vegada, fins que vaig dir ... Sóc Tu el Fifo.
 Ros !, però quina alegria hem dons -va dir el meu amic- passa, passa, quan de temps sense saber res de tu. 
 Doncs sí, massa, però de cop sents la necessitat de veure i recordar amb els vells amics i quelcom mes, coses d’antuvi li vaig dir, entens oi?. Potser la solitud? O el intenten de retrobar, atrapar, retenir, mitjança la conversa, trossos de vida que el record ja els ofereix una mica difusos, tant que hi ha cops que penso que son imaginacions meves.
Si, si, dius que a tu et passa el mateix? Recordes al Josep ? el veus últimament? De tard en tard però el veus, Ho reconec soc una mica deixat per els amics. Mira que recordo al Josep. I també les seves histories, que mai he sabut si eren del tot certes. Les contava en tanta convicció, que crec que ell mateix se les creia; quan les explicava, les vivia. 
Tu també vas ser un gran comptador de faules. O eren veritats, que per una mica de gelosia nos ens volíem creure? T’agrairia que sols sigui una, avui desvetllis el meu dubte. Saps quina vull dir? Si home, la que quan jugaves a futbol..... que o deixes per mes tard? d’acord, tens raó, ara toca parlar de mi i del Josep.
 Ros no t’oblides de ningú ? i del J. J. , que s'ha fet d'ell ? . Recorda que va ser el primer de l’historia, mes curta que les nostres es cert, però sense ell i les seves vivències nosaltres tres no tindríem raó d’existir. En el fons som la seva imatge canviada per el temps, i per les nostres histories personals. Histories que de alguna o altra manera sempre ens han lligat. 
Passa el temps però surten les imatges d’un record que fa que per un instant deixem de ser quatre i passem a se un. Quin?. Tens raó Fifo, hi ha un lligam que ve de lluny, de temps passats. Un lligam que nosaltres no recordem però que el va iniciar el J.J. quan va nàixer.
 Quan de temps deu fer d’això? Tan si val, J.J. va néixer, i el lligam també, i es va anar poc a poc conformant, tot, i que nosaltres encara no existíem. El tenim quasi oblidat, fa tant de temps. però ara entre tots hem de fer un esforç de memòria i intentar rescabalar part de la seva historia, que també ens pertany, també es nostra. 

Josep - Ros- Fifo.