RECORDANT A GARCIA LORCA (Amb molt de respecte)

RECORDANT A GARCIA LORCA (Amb molt de respecte) 
 Tinc por de perdre la meravella dels teus ulls d'estàtua, 
i l'accent. que de nit em posa en la galta la solitària rosa del teu alé.
 Tinc pena de ser en aquesta vora tronc sense branques, 
i el que més em dol és no tindre la flor, polpa o argila,
 per al cuc del meu patiment.

 Si tu ets el tresor ocult meu, 
si ets la meva creu i el meu dolor mullat, 
si sóc el gos del teu senyoriu,
 no em deixes perdre el que he guanyat
 I decora les aigües del teu riu
 amb fulles de la meva tardor alienada

RECORDANT A GARCIA LORCA (Amb molt de respecte)
Vint-i-quatre galtades vint-i-cinc galtades; 
després, la meva mare, a la nit em posarà un paper de plata. 
Guàrdia civil caminera, doneu-me uns glopets d'aigua.
 Aigua amb peixos i vaixells.
 aigua, aigua, aigua, aigua. 
Ai, sargent dels civils que estàs dalt en la teva sala!
 No hi haurà mocadors de seda per a netejar-me la cara! ,