Sempre m'he sentit foraster
Estrany
fins i tot dins casa meva
del Riu
Senia fins l'Àlger.
Emigrant dins les fronteres de la
meva Terra.
Peró sense terra on sembrar
ni camps per enfonsar la rella
per fer un solc profund que em faci sentir part d'ella.
Es cert que he passejat entre
oliveres i garrofers
que m'han regalat
ombra i recer,
que he gaudit de l'aroma del boix farigola i el
romer.
Que he remullat la meva cara
i els meus peus de
caminat inquiet
en tots els mars rius llacs i deus
d'aquesta terra on vaig néixer,
crescut i on
moriré.
Potser ser en aquell moment,
ella, m'ha acollirà com hoste
no com ostatge,
per no fer-me sentir
presoner
i ja no seré foraster.
Fifo - Josep Lleixà
No hay comentarios:
Publicar un comentario