Riu avall
Al moment que et desprens del passat
i comences la singladura pel mar de la realitat
on tu tens que bufar les veles sense el solatge dels records
t'adones que no hi ha res més que tu.
Que potser hagis viscut un somni
on els personatges eren un invent.
Una necessitat de no viure sol.
Vas néixer sol enlluernat per la claror del que nomen vida
i el traspàs el faras també sol,
entrant en la foscor de la llum que només tu podràs transitar .
Deixa que el riu arribi al mar.
Deixat portar per ell acaronant la ribera
Fifo - Josep Lleixà
No hay comentarios:
Publicar un comentario