Jaime Sabines

«Se ha vuelto llanto este dolor ahora» – Jaime Sabines

Se ha vuelto llanto este dolor ahora
y es bueno que así sea.
Bailemos, amemos, Melibea.

Flor de este viento dulce que me tiene,
rama de mi congoja:
desátame, amor mío, hoja por hoja,

mécete aquí en mis sueños,
te arropo con mi sangre, ésta es tu cuna:
déjame que te bese una por una,

mujeres tú, mujer, coral de espuma.

Rosario, sí, Dolores cuando Andrea,
déjame que te llore y que te vea.

Me he vuelto llanto nada más ahora
y te arrullo, mujer, llora que llora.

«S'ha tornat plor aquest dolor ara» – Jaime Sabines

S'ha tornat plor aquest dolor ara

i és bo que així sigui.

Ballem, estimem, Melibea.

Flor d'aquest vent dolç que em té atrapat,

branca de la meva angoixa:

deslliga'm, amor meu, fulla per fulla,

bressola't aquí en els meus somnis,

t'abrigallo amb la meva sang, aquesta és el teu bressol:

deixa'm que et besi una per una,

dones tu, dona, coral d'escuma.

Rosario, sí, Dolors i també Andrea,

deixa'm que et plori i que et vegi.

M'he tornat plor ara

i t'amanyago, dona, plora que plora.