Sóc
l'escriptura de mi mateix.
Fang
sense rostre
reflex
en mirall còncau.
Cercle
d'aigua que habita en els ulls.
Amant
submergit en els insomnis i el cant lleuger dels ocells.
Eruga
que transita
cap al
salt imminent de la metamorfosi humana.
Buscant
-sempre-
la viva
llum que m'acosti a les empremtes
que
van ser traçades abans de les meves passes.
Reneixo
i creixo a cada glop de vida.
Les
meves ànsies roden
a
l'armari de la nit que m'atrapa.
Vaig al
llit
amb la
dona que va néixer de la meva costella
i es va
convertir en amant de la meva ombra.
Francisco
Navarro
No hay comentarios:
Publicar un comentario