Translate

miércoles, 13 de junio de 2012

El Follet Paco i les preferents


Avui el Follet Paco m'ha preguntat: Josep em podries explicar quelcom envers el deute subordinat, les preferents, els actiu tòxics, la bombi-lla immobiliària... Paco que no s'anomena bombi-lla és la bombolla immobiliària. Doncs si això, fes-men cinc cèntims.
Mira jo t'ho podria explicar però crec que no val la pena, doncs ten faries creus de com s'arribat aquesta situació, no l'entendries. Els humans ens hem tornat o ens han tornat bogos Estem vivint en un mon en que s'han subvertit els valors l'important és tenir, el Ser a passat a un segon terme. Sembla que després de tantes discussions i baralles s'arribat a una conclusió, ara hi ha un sol deu “EL DINER”.
I que és i qui és DEU? Paco no emboliquis més la troca. D'acord perdona.
Però això pot tenir conseqüències negatives per la gent?. Doncs evidentment alguns ho passaran amb dificultats, altres recordant temps passats poder retornem al poble.
I que vols dir que allí la situació serà diferent? Doncs jo crec que si i per varies raons, una d'elles és que la gent que ara viu allà, han heretat els gens dels avantpassats que ja havien viscut situacions semblants o pitjors, jo amb catorze anys vaig tindre que sortir del poble per aquesta raó, per la gana. . Els de certa edat no patim per nosaltres, més aviat pels familiars més joves que sempre ho han tingut tot.
Això pot ser i tot quelcom positiu, un revulsiu que faci aflorar i engegui els sentiments de solidaritat d'ajut d'uns als altres, primer començarà pel cercle de familiars i amics. Als pobles tothom en te de familiars i amics. Utòpic? Doncs no! Jo he viscut aquestes situacions i puc dir-te que les he trobat a faltar sovint fora d'aquell entorn.
“Xica mira he anat a collir unes tomates, agarran unes quantes, pren. Ai! si xiqueta aniran bé per fer una amanida. Espera, que he anat al ponedero i la gallina rossa ja a començat a pondre, mira quina maravilla d'ous!.”
“Enguany la collita de tomates a sigut abundosa, aneu-ne a collir al hort un parell de povals i si vos sobren podeu fer-ne conserva”.
“José mira he matat un conill, ves a la carnisseria que tel canvien per corder. Quan tornis trau el gorrino a passejar, cuidado no te sascapi ”.
“Ei! Vaig a fer una mica d'herba pals conills, uns lliscons, uns conillets en fi ja trobarem.. agarreu una destral menuda i m'acompanyeu”.
Doncs si, es recuperaran horts que estaven erms fins ara, es tornaran a criar gallines, pollastres, conills per cert ecològics, es menjaran els ous de les gallines de casa o de confiança, s'engreixarà
el porc al corral de casa i la matança servirà por omplir la despesa.
A l'època de les figues omplirem les cistelles i les que no ens mengem les assecarem al sol en canyissos per quan arribi el fred i no hagi fruita les farem en paella. ¡ que bones!.
Així que no estàs preocupat per si venen maldades? Que penses fer Josep?. Primer de tot vagi on vagi tu vindràs amb mi, i el destí més probable es el retorn al poble. Allí em queda família i algun que altre amic. Ens vendrem el cotxe que allí no necessitarem i amb l'estalvi de l'import de circulació, de l'assegurança i la benzina quasi podrem pagar el lloguer d'una petita planta baixa que per tu i per mi hi ha en tenim prou. Imaginat si la podem aconseguir amb una llar de foc al terra, quantes estones ens passarem mirant com badocs els dibuixos capritxosos que fan les flames.
A la nit sortirem amb les nostres cadires a la porta de casa a prendre la fresca i fer la xarrada amb el veïns, com abans es feia.
Jo els i explicaré refranys, histories de la mili, de com te conegut (ells no et veuran) del bé que em va anar a Barcelona de que allí a la meva època el que no guanyava diners es perquè no volia, que jo vaig trumfar, però que les coses ja no son com eren .......... poder no vaig estalviar el suficient i ara......
I un li dirà al altre: des de quan parla així el Josep, l'altre li contestarà: des de que li va succeir allò de les preferents, a perdut ben bé el paraigües, ara ja no te solució, fins que se'l emporti el cel........ I una nit d'aquelles plàcides sense soroll i cap nuvol els estels deixaran de brillar....... I tu et quedaràs sol, i tindràs que tornar al teu mon o buscar-te un nou amic.


Fifo 14-6-2012

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Dono la benvinguda de nou al follet Paco, encara que mai t'hagi abandonat.Pot ser que si que hauren d'abandonar les ciutats i retornar al camp.Però el camp ja no és aquell camp idí·lic dels nostres pares.Tot això em recorda a un reportatge de la Salvados de la Sexta en que es veia com els grecs marxen de les ciutats per retornar al camp i viure de l'agricultura o la ramaderia, per consum propi o per vendre de sota ma, es a dir en negre com es norma al país Hel·le.
X.

Josep Lleixà dijo...

Doncs si s'ha de tornar al estraperlo que passa?