Translate

domingo, 2 de agosto de 2020

Muriendo - Morint




Morint

Encara que estigui morint una mica cada dia,

encara que a poc a poc vagi exhalant els meus últims sospirs

fins al dia que mori  vull viure.

Vull gaudir de l'aroma de les flors,

trepitjar els rostolls dels camp de blat

i sentir sota els meus peus nus

l'aridesa de la terra

que em fa sentir-la com a germana,

i acostumar-me a la seva proximitat,

que a no trigar m'ha d'embolcallar.

Vull que el vent dissipi de la meva ment tèrbols pensaments

que la brisa em reconforti amb sospirs suaus,

que la pluja em xopi el rostre i netegi els meus ulls

i que el sol enlluernador m'orienti en el camí.

Vull que la lluna m'acompanyi en els meus somnis

i que els estels il·luminin les meves nits tristes.

Perquè fins al dia que mori a aquesta vida, vull viure.



Muriendo

Aunque esté muriendo un poco cada día,

aunque despacio vaya exhalando mis últimos suspiros

hasta el día que muera  quiero vivir.

Quiero disfrutar del aroma de las flores,

pisar los rastrojos de los campo de trigo

y sentir bajo mis pies desnudos

la aridez de la tierra

que me hace sentirla como hermana,

y acostumbrarme a su proximidad,

que a no tardar me tiene que envolver.

Quiero que el viento disipe de mi mente turbios pensamientos

que la brisa me reconforte con suspiros suaves,

que la lluvia me empape el rostro y limpie mis ojos

y que el sol deslumbrante me oriente en el camino.

Quiero que la luna me acompañe en mis sueños

y que las estrellas iluminen mis noches tristes.

Porque hasta el día que muera en esta vida, quiero vivir.


Fifo - Josep Lleixà


Sempre m'he sentit foraster


Sempre m'he sentit foraster

Sempre m'he sentit foraster
Estrany fins i tot dins casa meva del Riu Senia fins l'Àlger.


Emigrant dins les fronteres de la meva Terra.
Peró sense terra on sembrar ni camps per enfonsar la rella 

 per fer un solc profund que em faci sentir part d'ella.


Es cert que he passejat entre oliveres i garrofers

 que m'han regalat ombra i recer,
que he gaudit de l'aroma del boix farigola i el romer.


Que he remullat la meva cara i els meus peus de caminat inquiet
en tots els mars rius llacs i deus d'aquesta terra on vaig néixer, crescut i on moriré.


Potser ser en aquell moment, ella, m'ha acollirà com hoste no com ostatge, per no fer-me sentir presoner i ja no seré foraster.

Fifo - Josep Lleixà


sábado, 1 de agosto de 2020

Riu avall




Riu avall


Al moment que et desprens del passat

i comences la singladura pel mar de la realitat

on tu tens que  bufar les veles sense el solatge dels records

 t'adones que no hi ha res més que tu.

Que potser hagis  viscut  un somni

on els personatges eren un invent.

Una necessitat de no viure sol.

 Vas néixer sol enlluernat per la claror del que nomen vida

 i el traspàs el faras també sol,

entrant en la foscor de la llum que només tu podràs transitar .

Deixa que el riu arribi al mar.

 Deixat portar per ell acaronant la ribera

Fifo - Josep Lleixà


miércoles, 29 de julio de 2020

Por el jardín de su casa









Por el jardín de su casa
Por el jardín de su casa como dos cabritillos pequeños
saltando gozando, juguetones
mostrando al sol que los alumbra,
sus cuerpos aún no marchitos y puede que aún bellos.
Viven. Beben de la luz que los hace sentir libres,
saltan, brincan, ríen gritan bailan
una danza de amor dando gracias por todo lo vivido al universo.
Ella  a sus flácidas tetas
las pone a buen recaudo con cinta de suaves de colores
a su espalda bien sujetas.
El con lo huevos colgando no quiere, no puede parar de bailar. Aire. Aire. Aire yo quiero aire grita como un poseso
La historia tendrá un buen final,
es verano y hay muchas horas para la siesta y el asueto y no necesitan de música para tanto desenfreno
Aire. Aire aire yo quiero aire el grita como un poseso.
Ella ríe descocada con sonrisa atrevida de esta noche tu no pasas del revolcon no te libras.
Fifo - Josep Lleixa


domingo, 19 de julio de 2020

Ja ho deia el poeta amb raó





Ja ho deia el poeta amb raó

Ja ho deia el poeta amb raó

 les petjades a la sorra , les onades les esborra

 per això vull caminar al teu costat.

Ni una passa endavant ni una darrer

 transitant junts el camí no he pogut , no he volgut 

posar el meus peus a les petjades que deixes caminant per la vida.

Tot i així no m'he perdut, 

 agafat de la teva mà mas acompanyat 

 i he gaudit de tot el que mas mostrat.

Hem gaudit plegats del oratge lluminós de les gotes de rosada

 a la primera llum de l'albada, 

 dels de diferents colors del núvols segons el vent i la llum que el dia ens regalava.

De les gotes de pluja convertides en plors d'alegria.

De la brisa suau que m'ha apropat el teu ale , 

 del refilet joiós dels moixons 

que dansant fent figures pel cel blau,

 immaculat, seré juganers, amb conxorxa ens feien companyia.

I de les nits de lluna plena que?

I dels estels que junts hem vist que ens cucaven l'ullet entremaliats

 volent donar llum a la nostra dit-xa?

Ja ho deia el poeta amb raó

 les petjades a la sorra , les onades les esborra

 per això vull caminar al teu costat.

Fifo – Josep Lleixà



lunes, 13 de julio de 2020

No és un poema. És una reflexió optimista






Preparant la fugida

Preparant la fugida
d'aquest somni que anomenen vida
I a punt de viatjar per la llum
per endinsar-me en el desconegut que es la realitat,

Sense por a fer el camí sense retorn,
s
ense fer soroll per no despertar als que vora el llit em vetllen
i es volen acomiadar,
Traspasso
el sostre de l'estança amb la mirada
p
er veure la llum dels estels
que em mostren el camí de tornada

Se que ho puc fer, postrat encara tinc força
i amb la ment que mes fidel
obro les finestres de bat a bat
esperant la bufada amiga del vent callat
que s'endurà l'essència tant de temps presonera
en un cos embolcallada que ja mes alié.

Apago la llum i espero,
bona nit, a reveure.

Fifo - Josep Lleixà

domingo, 12 de julio de 2020

Hora de fer la migdiada



Tanca els ulls.
No forcis cap pensament.
Deixa que ells amb llibertat et facin companyia.
Deixa que naveguin sense posar-los-hi cap impediment ni
obstacles per la teva ment.
Deixa'ls que et mostrin moments.
Paisatges i històries que potser et portin algun record.
Deixa'ls, segur que reviuran moments d'infantessa,                                                                                   on ja eres viu però la llum no et deixava escoltar les veus.                                                                     Veus que no t'ha acompanyen.
Han marxat lluny on el record quasi es perd
però si estàs amatent els podràs escoltar                                                                                                      tot i amb la llum apagada.