Vull parlar amb les flors
Ara en la meva solitud forçada, vull parlar amb les flors. Elles em diuen que estic foll,
doncs després de tant de temps de tenir-les oblidades,
no entendré el seu llenguatge.
Em diuen que agraeixen les paraules
però que hi han moltes maneres d'estimar.
Mirar-les amb tendresa
acariciar-les com es fa a un amant
bufar suaument les seves fulles
per espargir la rosada matinera
i ajudar-les a començar el dia radiant.
Estic coneixen especies del bosc
en les que mai havia reparat.
Hi han flors de tots colors
i totes volen ser amigues.
Les d'un rogle de lliris es barallen per fer-se notar,
criden s'esvaloten tots ells volen parlar.
En hi han unes de color grog,
una d'elles mig pansida
que em diu que per elles la vida
es morir i tornar a començar.
Unes humils de color violeta
menudes, però amb molta i gran saviesa
em, fan aquesta reflexió,
després d'un final sempre hi ha un principi,
ara estem a punt del final.
Els mòbils desapareixeran,
també els ordinadors,
i us queixa-reu avorrits
sense, programes de la televisió,
l'únic que quedara d'aquesta dissortada historia
es l'aroma nostra,
la de les flors.
Ah! tindrem que començar al principi,
a fer foc fregant llenya seca i branquillons.
Res haurà canviat.
Fifo – Josep Lleixà
No hay comentarios:
Publicar un comentario