A l'albir de vents

A l'albir de vents

A l'albir de vents de força desconeguda que udolen, en un estremidor crit
que bufen fent perillar el rumb incert de la nau en el viatge , les onades del mar enfurismat del que en som hostatge colpegen sense pietat , el casc del buc ja molt ferit.

Les veles inflades, tenses, a punt d'esquinçar-se
resisteixen els embats del vent i la seva la bogeria. amb la temença que cada escomesa del fort onatge faci perillar l'arribada al incert destí de la travessia.

Som esclaus dels vents que udolen missatges de por que ens tenen confinats sense poder fer cap viatge tancats a casa envoltats d'un mar de foscor.

Hem d'enfortir i reforçar les veles de les nostres naus i sense obrir portes i finestres de casa, començar la travessia al nostre mon incert ,si no volem ser per sempre esclaus.

COVID19

Fifo – Josep Lleixà