El meu Mestre espiritual de tant en tant em deia una frase mes aviat críptica, com emboirada. Deia, que allò era una llavor que es desenvoluparia al llarg del temps.
Totes ls recordo, pero especialment aquesta que deia ”Quan una persona ha decidir quin camí a de prendre estan en una cruïlla , ja ha perdut la llibertat” Es referia a decisions personals , tan en l'aspecte sentimental com material.
Ho raonava de la següent manera: El camí el tens que tindre decidit escoltant la teva veu interior, no has de dubtar , doncs si ho fas , estas perden la verdadera llibertat, perquè l'ofegues amb veus externes que et condicionen, perquè elles et volen confondre. Treballen per aconseguir els seus interessos diferents als teus. NO et deixis manipular.
Si una persona de diferent o mateix sexe t'agrada, fes-li, saber .
Si vols, tens diferents formes de poder-li fer arribar el teu desig, fes- ho no tinguis por, a lo millor espera veure en els teus ulls ,la contesta que ell o ella desitgen.
Hi ha ha una frase feta que diu : Al final, el que et farà arrepentir no serà del que has fet, será del que poden fer, no t'has atrevit a ,fer . Has de mullar la ploma a la tinta de la teva veritat ,i primer ho has escrit al teu cor, després li has de dir a ella o ell , i com record has escriure un poema.
Se que m'escriuràs.
I em pregunteu amics, perquè ests un en enamorat de la poesia?
I no ho enteneu? Les dones especialment una, son Poesia, Ho entens tu?.
Fifo – Josep Lleixà 31.1-2017,
No hay comentarios:
Publicar un comentario